Dret alimentari

El Dret alimentari és la branca del Dret sanitari que regula l'indústria alimentària, sorgida com a defensa contra els adulterament i fraus alimentaris. La seua àrea d'acció s'estén des de la producció fins al consum dels aliments.

En el temps ha anat ampliant la seua ràdio d'acció a la regulació de la protecció del consumidor davant l'aparició de nous riscs, com són: la regulació dels organismes genèticament manipulats, dels aliments de producció ecològica i de l'aplicació de la biotecnologia en l'alimentació. L'objectiu primordial d'estes normatives és mantindre dins dels llímits acceptables de la higiene i la seguritat, tant la producció com la comercialisació dels aliments, en ferramentes com el Sistema d'Anàlisis de Perills i Punts Crítics de Control (APPCC), els controls oficials i l'informació correcta i objectiva a la població.

Història

El Dret alimentari és una branca del Dret relativament recent, encara que en l'història existixen numerosos eixemples d'intervenció de les autoritats en l'objecte de protegir als ciutadans en matèria d'alimentació i higiene. Un dels més antics es troba en el Còdic Babilònic d'Hammurabi en virtut del com se sancionaven, fa uns 4.000 anys, els adulterament alimentaris. En l'Edat Mija existien ya disposicions específiques en Europa per a evitar el frau de panaders i de cerveceros: la llei Assisa panis et cervisiæ els protegia de possibles abusos.

En els sigles successius i fins a el XVIII varen existir poques iniciatives per a la defensa del consumidor i no va ser fins a aplegat començos de el XIX quan en diferents països d'Europa es va sentir la necessitat de regular el procés de distribució d'aliments. Es pot vore clarament que, fins a l'arribada de el XX, no es va escomençar a tindre en conte la calitat de la cadena de distribució d'aliments. En este context, el 16 d'octubre de 1945, en una conferència celebrada en Quebec es va fundar la FAO.

Els incidents ocorreguts en Europa tals com la crisis alimentària de les vaques loques han dut a conscienciar a les autoritats competents en l'adopció de mides tals com les relatives a la trazabilidad dels aliments, etc. No obstant, existixen atres reptes com són la regulació dels aliments transgènics, la reglamentació de la publicitat enganyosa i de la deslleal.

Hui en dia el Dret alimentari s'ensenya en universitatés de tot lo món, considerant-se-li en molts casos com una assignatura de la carrera de Dret lic. en Nutrició o s'integra en cursos de postgrado en atres especialitats (veterinària, ciències agropecuarias, etc.).

Dret a l'alimentació

Artícul principal → Dret a l'alimentació.

És un dels drets humans reconegut en el Art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans i ratificat en el Art. 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Abdós continguts dins de la Carta Internacional de Drets Humans.

Declaració Universal dels Drets Humans

Artícul principal → Declaració Universal dels Drets Humans.

Art. 25:

1. Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li assegure, aixina com a la seua família, la salut i el benestar, i en especial l'alimentació també és necessària el menjar per a la vida perque sense el menjar no tindríem forces ni energia,és un dels drets més important dels chiquets i adults.

Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals

Artícul principal → Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

Art. 11:

1. Els Estats Partixes en el present Pacte reconeixen el dret de tota persona a un nivell de vida adequat per a sí i la seua família, inclús alimentació […]

1. Els Estats Partixes en el present Pacte, reconeixent el dret fonamental de tota persona a estar protegida contra la fam, adoptaran, individualment i per mig de la cooperació internacional, les mides, inclosos els programes concrets, que es necessiten para: a)Millorar els métodos de producció, conservació i distribució d'aliments per mig de la plena utilisació dels coneiximents tècnics i científics, la divulgació de principis sobre nutrició i el perfeccionament o la reforma dels règims agraris de modo que es conseguixquen l'explotació i l'utilisació més eficaces de les riquees naturals; i b)Assegurar una distribució equitativa dels aliments mundials en relació en les necessitats, tenint en conte els problemes que es plantegen tant als països que importen productes alimenticis com als que els exporten.

Regulació

Europa

Cal tindre en conte el punt d'inflexió que va supondre la publicació del Llibre blanc sobre Seguritat Alimentària (12/01/2000), en el que anunciava la creació de l'European Food Safety Authority (EFSA). Es tracta d'una agència comunitària que decidix quins són els principals riscs sobre els que es deu investigar, emet dictàmens sobre el control de les polítiques de seguritat i sanitat a nivell comunitari, etc.

A nivell eixecutiu és la DG SANCO de la Comissió Europea la que gestiona la llegislació comunitària de l'Unió Europea. L'àmbit d'aplicació de dita llegislació és molt ampli: principis generals, aditius, etiquetage, higiene, etc.

Espanya

Al començament de el XIX en Espanya, la Constitució de Càdis de l'any 1812 va atribuir ya als Ajuntaments de la nació la competència de ser “policies de salubritat”. Una atra normativa posterior els concedia la funció de “velar sobre la calitat dels aliments de tota classe”. Durant tot el XIX, la sanitat pública de cada país europeu va estar lligada, fonamentalment, a dos sectors de l'actuació: l'agricultura i la sanitat.

cal recordar també que a finals de el XIX ya escomençaven a existir lleis que intentaven reprimir el frau alimentari, com la Real Orde de 5 de giner de 1887, relativa a l'inspecció dels aliments, que imponia l'obligatorietat de vigilar, comprovar i analisar els aliments. Pronte escomençaria a nàixer la necessitat de saber qué substàncies aditivas eren perjudicials per a la salut, i en esta matèria es varen dictar vàries disposicions: la Real Orde de 9 de decembre de 1891 i la de 13 de setembre de 1900, abdós referents a la prohibició absoluta de l'ocupació de les ixes de coure per a la pigmentació en color vert de les conserves alimentícies; la Real Orde de 3 d'abril de 1889, prohibint l'us de la sacarina i substàncies anàlogues en els aliments i begudes; o el reglament per a l'aplicació del Real Decret d'11 de març de 1892, que incloïa disposicions per a evitar l'adulterament dels vis i begudes alcohòliques.

Des de l'integració d'Espanya a l'Unió Europea la llegislació alimentària espanyola es basa fonamentalment en les normatives comunitàries.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Adulterament d'aliments
• Alimentació humana
• Banc d'aliments
• Bromatología
• Codex Alimentarius
• Dret del consum
• Envàs d'aliments
• Etiquetage d'aliments
• Data de caducitat
• Indústria alimentària
• Nutrició
• Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO)
• Producte milacre
• Seguritat alimentària
• Trazabilidad
• Acta d'Aliments 1903, Estats Units
• Anex:Aditius alimentaris

Referències

• "Elements del dret de l'alimentació: estructura, principi i disposicions essencials". Gerard, A., (1975), FAO, Roma.
• Food and Agriculture Organization Pàgina en Espanyol
• Consulta la Revista electrònica de Dret del Consum i de l'Alimentació, Edició: Associació Iberoamericana per al Dret Alimentari
• Consulta la Bibliografia sobre Dret alimentari, Edició: Centre Europeu per al Dret del Consum
• "Higiene dels Aliments i Begudes", Dr. J. Madrit Moreno, 1914
• AEDA (1982). Bases fonamentals per a una ordenació alimentària. Documente n.º 1. Harmonisació de conceptes alimentaris. Associació Espanyola per al Dret Alimentari, Madrit.
• "Food safety law in the European Union. An introduction, Van Der Meulen, B. & M. Van Der Velde (2004). Wageningen Academic Publishers, Wageningen, The Netherlands.
• Llibre Blanco sobre Seguritat Alimentària (PDF) Text de la Comissió de les comunitats Europees
• REGLAMENTO (CE) No 178/2002 DEL PARLAMENTO EUROPEO I DEL CONSEJO de 28 de giner de 2002 pel que s'establixen els principis i els requisits generals de la llegislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguritat alimentària. [1] [2] archivat en Wayback Machine. (PDF) en espanyol.
• Introducció al Dret alimentari en China, Aranzadi, 2014
• "Seguritat Alimentària i Nous Aliments. Règim jurídic-administratiu", Prof. Dr. Miguel Ángel Recorda Girela, Thomson-Aranzadi, Cizur Menor, 2006
• "El Dret a l'Informació en Salut Alimentària", Groga, Nuria et al., Eupharlaw, 2006
• "Alimentació i Dret: aspectes llegals i nutricionals de l'alimentació", Aranceta, J. i Groga, N. (Coords.), Editorial Mèdica Panamericana, 2010
• "Tractat de Dret Alimentari", Miguel Ángel Recorda Girela (Director), Aranzadi, Cizur Menor, 2011.
• "Lliçons de Dret alimentari 2015-2016", Luis González Vaqué (Director), Aranzadi, Cizur Menor, 2015.