Anar al contingut

Sacarina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La sacarina és un dels edulcorants sintètics més antics. Va ser descobert en 1879 per Ira Remsen i Constantin Fahlberg, de l'Universitat Johns Hopkins. Químicament és una amida o-sulfobenzoica. En l'indústria alimentària es coneix en les sigles E954.

Característiques

La sacarina va ser sintetisada en 1878 a partir d'experiments en derivats de l'alquitrà de hulla, i s'utilisa com edulcorant des de principis del XX. Actualment s'obté per mig de síntesis química del tolué o d'atres derivats del petròleu. Per la gran potència edulcorant de la sacarina, se sol utilisar en dissolució aquosa. La forma més utilisada és la sal sòdica, ya que en la forma àcida és molt poc soluble en aigua. Té un regust amarc, sobretot quan s'utilisa a concentracions altes, pero este regust pot emmaixquerar-se en atres substàncies. És un edulcorant resistent al calfament i a mijos àcits, per lo que s'ampra en l'elaboració de productes dietètics.

Usos

S'usa com edulcorante no calòric, i en medicina quan està contraindicada la pren de sucre. S'ampra en l'elaboració de begudes refrescants, en yogurts edulcorados i en productes dietètics per a diabètics.


Referències