Anar al contingut

Assisa panis et cervisiæ

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Freiburg Muenster Brote1. CAPS 0
Marques de pa d'orige medieval sobre les parets de la catedral de Friburgo en Alemània, indicant la necessitat de reglamentar la venda del pa.

La Assisa panis et cervisiæ (Impost al pa i la cervesa) és una frase llatina que fa referència a una llei de el XIII, aplicada en Anglaterra durant l'Edat Mija, en l'objecte de regular els preus i la cantitat tant del pa com de la cervesa, medint i estandardisant els productes dels panaders i cerveceros.

La llei va ser promulgada per Enrique III per l'any 1266–1271.[1] Va ser la primera llei en l'història d'Anglaterra (i tal volta en Europa) a l'objecte de regular la producció d'aliments.[2][3] A nivell local, l'aplicació de la normativa va resultar ser una llicència regulatoria, aplicada molt severament contra aquells artesans que venien arbitrariamente, o per mig d'enganys.[4] En les àrees rurals, la norma va ser vigilada pels manorial lords, els qui feyen reunions trisemanales en les que podien decidir les penes per als acusats.[5]

La llei va ser derogada per la Statute Law Revision Act 1863, prop de 500 anys despuix de la seua creació.

La cantitat d'equip amprat en la producció de pa i cervesa, particularment el forn, va fer que sorgira la necessitat de regular el mercat de controlar els preus, les cantitats i calitats, tot això en l'objectiu de previndre el frau alimentari en l'Edat Mija. Esta llei va fixar el preu de la cervesa ale i el pes de pa que es podia comprar en un farthing.[6][7] L'acte era pensat com una simple eixemplificació contra els panaders dels comtats.[8]

Declaracions

[editar | editar còdic]

La llei relativa al pa va establir una àmplia escala, que establix les relacions entre el preu del blat i el del pa a la venda, establint una regla per la que un quarto (quarter) de blat es pot vendre a dotze penics, el farthing d'una barra de pa elaborada en la millor farina blanca deuria pesar sis lliuras i setze chelins. La llei establix i clarifica el preu del pa en funció del preu del blat: "and for every six pence added to the quarter of wheat, the weight of the farthing loaf is reduced; until, when the wheat is at twenty shillings a quarter, it directs the weight of the loaf to be six shillings and three pence".[8]

La llei anglesa assisa del pa va ser aplicada a la força fins a començos de el XIX, a on va ser abolida només en Londres.[2]

De forma similar, la assisa regulava el preu per galó d'ale, sobre el preu del blat, l'ordi, i l'avena. En el temps esta llei es va fer opresiva i d'esta forma Enrique VIII ya en el XVI va aliviar la pressió deixant als cerveceros que vengueren la cervesa a discreció i baix les regles del mercat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ross, Alan S.C. "The Assize of Bread". The Economic History Review, New Séries, Vol. 9, No. 2. (1956), pp. 332-342.
  2. 2,0 2,1 Henry de Beltgens Gibbins. The Industrial History of England. Methuen. 1897. p 229.
  3. Cartwright, Peter. Consumer Protection and the Criminal Law. Cambridge University Press. ISBN 0-521-59080-9. 2001. p 152.
  4. Bennett, Judith M. Women in the Medieval English Countryside. (New York: Oxford University Press, 1987) 233-236.
  5. Hornsey, Ian. A History of Beer and Brewing. Royal Society of Chemistry. ISBN 0-85404-630-5. 2004. pp. 292-296.
  6. Wood, Diana. Medieval Economic Thought. Cambridge University Press. ISBN 0-521-45893-5. 2002. p 97-98.
  7. Matt. 10:29; Luke 12:6. Greek assarion, i.i., una menuda moneda que era equivalent a la dècima part de de el denario o dracma.
  8. 8,0 8,1 Davies, Charles. The Metric System, Considered with Reference to Its Introduction Into the United States. A. S. Barnes and Company. 1871.