Avena

Avena[1] és un gènero de plantes de la família de les poáceas,[2] utilisada com aliment i com ferraja.
Si be en époques primerenques la avena no va tindre l'importància del blat o l'ordi, en Àsia Central es cultivava en bona cantitat, encara que li la considerava una mala herba. En busques arqueològiques es varen trobar proves de l'ús de la avena en Europa Central en l'Edat de Bronze. També es varen trobar grans d'este cereal en excavacions egipcíaques, encara que no es va poder provar que fora cultivada.
La avena pot contindre gluten.[3]
Descripció
És una planta herbàcea anual, pertanyent a la família de les poaceae. Les espècies més cultivades són Avena sativa i Avena byzantina, en eixe orde.
És rica en proteïnes d'alt valor biològic, grasses i un gran número de vitamines i minerals. És el cereal en major proporció de greix vegetal, un 54 % de greixos no saturats i un 46 % d'àcit linoleico. També conté hidrats de carbono de fàcil absorció, ademés de calci, zinc, coure, fòsfor, ferro, magnesi, potassi, sodi; vitamines B1, B2, B3, B6 i I. Ademés, conté una bona cantitat de fibres, que no són nutrients pero contribuïxen al bon funcionament intestinal. La avena pot reduir els nivells de colesterol.[4]
És una planta de raïls reticulars, potents i més abundants que en el restant dels cereals. El seu brot és gros i recte en poca resistència al bolque, la seua llongitut pot variar de 50 cm a un metro i mig. Els seus fulls són plans i allargades, en un llim estret i llarc de color vert obscur. Les seues flors es presenten en mechons de dos o tres d'elles.
És una planta que té menor resistència al fret que l'ordi i el blat. Li la sembra a principis de la primavera, per a ser collida a fins de l'estiu. És exigent en aigua pel seu alt coeficient de transpiració, encara que l'excés pot perjudicar-la. És molt sensible a la sequia, sobretot en el periodo de formació del gra.
Degut a que el sistema reticular de la avena és més profunt, pot aprofitar millor els nutrients del sol, per lo que requerix de menor cantitat de fertilisants per al seu desenroll.
Gluten
La avena conté proteïnes similars a la gliadina del blat, denominades aveninas, que són capaços de provocar reacció en una part de persones celíacas.[3] Ad açò se suma que la avena freqüentment està contaminada en atres cereals en gluten.[5]
«Avena pura» es referix a avena sense contaminar en atres cereals en gluten.[6] Tradicionalment es considerava que l'únic problema en la avena era la contaminació en atres cereals en gluten, per lo que en molts països està permés des de fa temps l'ús de «avena pura» en aliments «sense gluten».
Estudis actuals demostren que les distintes varietats de avena pura tenen distints graus de toxicitat.[5][6] Algunes semblen tindre en teoria una baixa toxicitat i alguns experts opinen que podrien ser incloses en la dieta sense gluten, pero seria imprescindible especificar exactament la varietat amprada.[6]
No se conoce el efecto a largo plazo en los celíacos del consumo de avena pura, por lo que aún no se pueden hacer recomendacins firmes sobre si es o no possible la inclusó de «avena pura» en la dieta sin gluten.[7][8]
Producció
Segons les senyes més recents de la FAO (corresponents a 2012) sobre producció de cereals, la avena és el sèptim cereal més collit a nivell mundial en 21 062 972 tonellades i el quint a nivell d'Espanya en 681 200 tonellades.
Segons eixes mateixes senyes, els cinc majors productors de avena a nivell mundial són: Rússia (4 millons de tonellades), Canadà (2,7 millons de tonellades), Polònia (1,5 millons de tonellades), Austràlia (1,3 millons de tonellades) i Finlàndia (1,1 millons de tonellades). Espanya té 749 700 en 2011 i està en el lloc 10.
Usos
Este cereal s'utilisa principalment per a l'alimentació del ganado, com planta ferragera i en menor cantitat per a alimentació humana, encara que no és molt utilisada per estos, a pesar de les seues propietats energizantes. També és utilisada en l'alimentació humana, principalment en forma de copos.
Beguda d'avena
- Artícul principal → Beguda d'avena.

És un producte que s'obté a partir de triturar els grans o copos de avena junt en aigua. Se li solen afegir atres ingredients per a endulzarla i fer més gratificant el seu sabor.
L'aigua de avena és una de les begudes més conegudes i utilisades que es preparen en este cereal. També es prepara en licuados en combinació en frutes o es pot preparar com llet de avena.
S'ha produït la avenisació en la gastronomia, en substituir l'ús de la llet animal per la beguda de avena, en especial per a persones alèrgiques o intolerants a la llet, en els distints plats i receptes.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Watson L, Dallwitz MJ. (2008). «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Archivat des de l'original, el 20 de agosto de 2009. Consultat el 19 de agosto de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 Biesiekierski JR(2017).«What is gluten?».J Gastroenterol Hepatol.32 Suppl 1: 78–81.doi:10.1111/jgh.13703.«Similar proteins to the gliadin found in wheat exist as secalin in rye, hordein in barley, and avenins in oats and are collectively referred to as “gluten.” Derivatives of these grains such as triticale and malt and other ancient wheat varieties such as spelt and kamut also contain gluten. The gluten found in all of these grains has been identified as the component capable of triggering the immune-mediated disorder, coeliac disease. (Existen proteínas similares a la gliadina que se encuentra en el trigo, como las secalinas en el centeno, las hordeínas en la cebada y las aveninas en la avena, y se denominan colectivamente “gluten.” Derivados de estos granos, tales como el triticale y la malta, y otras variedades de trigo antiguas, tales como la espelta y el kamut, también contienen gluten. El gluten encontrado en todos estos granos ha sido identificado como el componente capaz de desencadenar el trastorno mediado por el sistema inmunitario, la enfermedad celíaca)»
- ↑ Joyce, Susan A.; Kamil, Alison; Fleige, Lisa; Gahan, Cormac G. M.(2019).«The Cholesterol-Lowering Effect of Oats and Oat Beta Glucan: Modes of Action and Potential Role of Bile Acids and the Microbiome».Frontiers in Nutrition.6ISSN 2296-861X.doi:10.3389/fnut.2019.00171.Consultat el 2021-02-09.(en anglés)
- ↑ 5,0 5,1 Penagini F, Dilillo D, Meneghin F, Mameli C, Fabiano V, Zuccotti GV(18 Nov 18 2013).«Gluten-free diet in children: an approach to a nutritionally adequate and balanced diet».Nutrients.5(11): 4553-65.doi:[https://doi.org/10.3390/nu511455 3 10.3390/nu511455 3].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Comino I, Moreno Mde L, Sousa C(7 Nov 2015).«Role of oats in celiac disease».World J Gastroenterol.21(41): 11825–31.doi:10.3748/wjg.v21.i41.11825.«It is necessary to consider that oats include many varieties, containing various amino acid sequences and showing different immunoreactivities associated with toxic prolamins. As a result, several studies have shown that the immunogenicity of oats varies depending on the cultivar consumed. Thus, it is essential to thoroughly study the variety of oats used in a food ingredient before including it in a gluten-free diet.»
- ↑ de Souza MC, Deschênes ME, Laurencelle S, Godet P, Roy CC, Djilali-Saiah I(2016).«Pure Oats as Part of the Canadian Gluten-Free Diet in Celiac Disease: The Need to Revisit the Issue.».Can J Gastroenterol Hepatol.2016: 1576360.doi:10.1155/2016/1576360.
- ↑ Haboubi NY, Taylor S, Jones S(octubre de 2006).«Coeliac disease and oats: a systematic review».Postgrad Med J.82(972): 672–8.doi:10.1136/pgmj.2006.045443.