Àsia Central
Àsia Central és una de les vintidós subregiones en que la ONU dividix el món. Està composta per cinc païsosː Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. Les seues majors ciutats són Taskent (Uzbekistan), Almaty (Kazakhstan), Asjabad (Turkmenistan), Dusambé (Tadjikistan) i Biskek (Kirguizistan). Llimita al nort en Àsia del Nort, a l'est en Àsia Oriental, al sur en Àsia del Sur i a l'oest i noroest en la part europea de Rússia. En 74.321.042 hab. en 2013 és la segona regió menys poblada —per davant d'Àsia del Nort—; en 4 millons de km², la menys extensa; i en 18,55 hab./km², la segona menys densament poblada, novament per davant d'Àsia del Nort. Esta part d'Àsia s'ha caracterisat històricament pels seus pobles nómadas i per la Ruta de la Seda.[1] Com a resultat, ha segut la via per la que s'han mogut persones, bens i idees entre Europa, Orient Mig, Àsia del Sur i Àsia Oriental.[2]
Hi ha vàries definicions d'Àsia Central. Actualment, se seguix la definició de la subregión de l'ONU, composta per cinc repúbliques ex-soviètiques: Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. En ocasions, per raons ètniques, s'inclouen a Mongòlia, Afganistan, Gilgit-Baltistán, el noreste d'Iran, el noroest d'Índia i el oest de China. En ocasions, s'àmplia encara més per a acollir atres parts de China com Qinghai, Tibet, Gansu i Mongòlia Interior, aixina com el sur de Siberia. Ya que les cinc repúbliques ex-soviètiques terminen en el sufix "-stán" (que en persa significa "lloc de"), a la regió li la crida coloquialmente com els Stans.[3]
Previ al naiximent de Mahoma i durant la Edat Mija, estava poblada per pobles iranios[4][5] que incloïa a sogdianos i corasmios sedentarios i a escitas i alanos seminómades. La població sedentaria eixercitava un important paper en l'història de la zona; els tayikos, pastunes, pamiris i uns atres pobles iranios seguixen presents en la zona. No obstant, despuix de l'expansió dels pobles túrquicos, es va convertir també en la pàtria dels uzbekos, kazakhs, kirguís i uigures, de manera que en ocasions Àsia Central rep el nom de Turquestán.
Definició
[editar | editar còdic]
Àsia Central és la regió que engloba a les nacions que es troben en la part central d'Àsia. No existix un acort unànim sobre quins territoris conformen la regió. No obstant, existix un consens general sobre algunes àrees geogràfiques definides que sense dubte pertanyen a esta zona; és el cas de les actuals repúbliques de Kazakhstan, Kirguizistan, Tadjikistan, Turkmenistan i Uzbekistan. Solen considerar-se també com a part de la zona, per vínculs geogràfics, històrics i culturals, a la Regió Autònoma de Mongòlia Interior de la República Popular China, i a entitats federals integrants de la Federació de Rússia: la República Kalmyk, la República de Tatarstán, la República de Bashkortostán, la República d'Altái, la República de Tuvá, la República de Buriatia, i part de la República de Sajá.[6] Esta delimitació té sentit en l'época actual, pero en térmens històrics és habitual estendre la denominació per a comprendre Afganistan, parts d'Iran, Pakistan, Siberia, Cachemira i el Tibet. Geogràficament, ellímit meridional d'Àsia Central està senyalat per una llínea casi ininterrompuda de cadenes montanyoses, d'uns 6.500 km de llongitut, que aplega des de la China fins al mar Negra, dificultant l'accés cap a l'interior des d'Àsia del Surest, el subcontinent indi i Orient Mig. Les cadenes montanyoses són, d'est a oest, el Nan Shan, el Altyn-Tagh, els Karakórum, el Hindú Kush, el Elburz. Al sur de la llínea es troben dos extenses planicies l'història de les quals ha estat estretament relacionada en la de la pròpia Àsia Central; dites planicies són la replanell del Tibet, tancada al sur pel Himalaya, i la replanell d'Iran, flanquejada pel surest per les montanyes de Kirthar i de Suleimán i al suroest pels monts Zagros. Els llímits oriental i occidental d'Àsia Central són més difícils de definir. En l'est es pot traçar una llínea a lo llarc de la Gran Muralla China que continua despuix, en direcció nort, des de Jehol, seguint el final de la zona de boscs de Manchuria; en l'oest, no obstant, les praderies d'Ucrània, que s'estenen fins a Romania i Hongria, constituïxen una continuació geogràfica i històrica de la zona de les estepas d'Àsia Central. A pesar de que predomina la estepa, Àsia Central, que es troba situada aproximadament entre els 35° i els 55° de latitut, oferix una àmplia varietat de traces físiques, ya que conté algunes de la cadenes montanyoses més altes del món junt en algunes de les depressió més notables com són les existents al noreste del Caspio i al voltant de Turfan, en Sinkiang; els mateixos extrems mostren també les temperatures.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història d'Àsia Central.
La història d'Àsia Central ha estat condicionada principalment pel clima i la geografia de la zona. La aridez de la regió dificulta la pràctica de la agricultura i la seua distància al mar l'aïlla en gran mida del comerç. En conseqüència solament s'han format unes poques ciutats de gran tamany, i l'àrea va estar dominada durant milenis pels pobles nómadas de la estepa. Les relacions entre els nómades de la estepa i la població sedentaria d'Àsia Central varen ser durant molt temps conflictives. L'estil de vida nómada s'adaptava molt be a la pràctica de la guerra i els ginets de la estepa varen ser un dels pobles del món en major potencial militar, encara que estaven llimitats per la falta d'unitat interna. En les ocasions en les que moltes tribus varen quedar baix el mando de grans líders varen crear eixèrcits casi imparables, com en l'invasió d'Europa mampresa pels hunos, els atacs Wu Hu a China i sobretot la conquista de bona part d'Eurasia pels mongoles. El domini dels nómades va terminar en el XVI, quan les armes de fòc varen permetre als pobles sedentarios controlar la regió. Des de llavors Rússia, China i atres potències es varen expandir per la regió i varen aplegar a prendre control de la major part d'Àsia Central a finals d'el XIX. Despuix de la Revolució russa, la majoria de regions d'Àsia Central varen ser incorporades a la Unió Soviètica (URSS); solament Mongòlia va permanéixer independent, encara que en la pràctica era un estat satèlit. Les zones soviètiques d'Àsia Central es varen industrialisar i es va construir molta infraestructura. Al mateix temps, es varen suprimir les cultures locals, i es varen produir mils de reclusions de kuláks en els camps del Gulag aixina com centenars de mils de morts durant les deportacions ètniques i en el curs dels programes de colectivización fallancs.[7]
Despuix del colapse de l'URSS, cinc països d'Àsia Central varen obtindre l'independència. En estos nous estats bona part del poder està en mans d'antics oficials soviètics. Cap d'estes repúbliques, exceptuant Kirguizistan, pot considerar-se una democràcia. El restant de regions d'Àsia Central formen part de la República Popular China.
Geografia
[editar | editar còdic]
Des d'un punt de vista geogràfic, constituïx una extensa regió de variada geografia, des d'altes montanyes (Tian Shan), vasts deserts (Kara Kum, Kyzyl Kum, Taklamakán) i estepas cobertes d'herba. Les grans estepas centroasiáticas es consideren unides a la d'Europa de l'Est com una zona geogràfica homogénea, la Estepa euroasiàtica. La majoria de la terra és massa seca o accidentada per a l'agricultura. El desert de Gobi s'estén als peus de la Cordillera del Pamir, 77° I, fins als monts Gran Jingán (Dona Hinggan), 116°–118° I. Entre els seus punts es conten:
- El desert més alt del món (de dunas), en Buurug Deliin Els, Mongòlia, 50°18′ N.
- El permafrost més sureño del hemisferi nort, en Erdenetsogt sum, Mongòlia, 46°17′ N.
- La distància més curta del món entre un desert no gelat i permafrost: 770 km. La majoria de la població es guanya la vida del pastoreig encara que en les ciutats de la regió existixen centres d'activitat industrial. Respecte a l'hidrografia, els principals rius són el Amu Darya, el Syr Darya i el Hari; els llac són el agonizante mar d'Aral i el llac Baljash, abdós partix de l'extensa conca endorreica d'Àsia central/occidental que inclou al mar Caspio. Abdós cossos d'aigua han baixat el seu nivell en les últimes décades per la desviació de les aigües dels rius a propòsits industrials i d'irrigación. L'aigua és un recurs extremadament valiós en l'àrida Àsia Central capaç de dur a importants disputes.
Clima
[editar | editar còdic]ya que no es troba cap gran massa d'aigua que amortigüe el seu clima, les fluctuacions de temperatura són molt severes. Segons la classificació climàtica de Köppen, Àsia Central és part de la ecozona paleártica. El major bioma de la regió és el cridat "praderies, sabanas i xaraés de clima templat". Atres biomas existents són praderies i xares de montanya, xares desérticos i àrits i bosc templat de coníferes.
Cultura
[editar | editar còdic]La regió forma part important del Islam clàssic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «archive. org/web/20080529004408/http://www. allempires. com/artícul/index. php? q=Central_Asia Steppe Nomads and Central Àsia». Archivat des d'el allempires. com/artícul/index. php? q=Central_Asia original, el 29 de maig de 2008. Consultat el 27 de novembre de 2009.
- ↑ silk-road. com/artl/srtravelmain. shtml Travelers on the Silk Road
- ↑ Paul McFedries. «archive. org/web/20140705190820/http://wordspy. com/words/stans. asp stans». Word Spy. Archivat des d'el wordspy. com/words/stans. asp original, el 5 de juliol de 2014. Consultat el 16 de febrer de 2011.
- ↑ Encyclopædia Iranica, "CENTRAL ÀSIA: The Islamic period up to the mongols", C. Edmund Bosworth: "In early Islamic claves Persians tendiu to identify all the lands to the northeast of Khorasan and lying beyond the Oxus with the region of Turan, which in the Shahnama of Ferdowsi is regarded as the land allotted to Fereydun's són Tur. The denizens of Turan were held to include the Turks, in the first four centuries of Islam essentially those nomadizing beyond the Jaxartes, and behind them the Chinese (see Kowalski; Minorski, "Turan"). Turan thus became both an ethnic and a geographical term, but always containing ambiguities and contradictions, arising from the fact that all through Islamic claves the lands immediately beyond the Oxus and along its lower reaches were the homes not of Turks but of Iranian peoples, such as the Sogdians and Khwarezmians."
- ↑ C. I. Bosworth, "The Appearance of the Arabs in Central Àsia under the Umayyads and the establishment of Islam", in History of Civilizations of Central Àsia, Vol. IV: The Age of Achievement: AD 750 to the End of the Fifteenth Century, Part One: The Historical, Social and Economic Setting, edited by M. S. Asimov and C. I. Bosworth. Multiple History Séries. Paris: Motil Banarsidass Publ./UNESCO Publishing, 1999. excerpt from page 23: "Central Àsia in the early seventh century, was ethnically, stillargely an Iranian land whose people used various Middle Iranian languages.". google. com/books? id=lodSckjlNuMC&pg=PA23&lpg=PA23&dq=The+Appearance+of+the+Arabs+in+Central+Asia+under+the+Umayyads+and+the+establishment+of+Islam&source=bl&ots=OMseLQZtu0&sig=_K6knxMsp4dHH5_-rPayBlDXgDo&hl=en&ei=gZS7StbnJ8SQlAfI-dT-Dg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1#v=onepage&q=The%20Appearance%20of%20the%20Arabs%20in%20Central%20Asia%20under%20the%20Umayyads%20and%20the%20establishment%20of%20Islam&f=false
- ↑ Soucek, S. A History of Inner Àsia. Cambridge: Cambridge University Press, 2000, ISBN 0-521-65704-0 (p. xi)
- ↑ org/node/58687 О коллективизации и борьбе с кулачеством в национальных и экономически отсталых районах. Утверждено Политбюро ЦК ВКП(б) 20. II.1930 г. - Sobre la colectivización i la lluita contra els kuláks en regions nacionals i deprimides econòmicament. Aprovat pel Politburó del Comité Central del PCUS el 20 de febrer de 1930.
Bibliografia adicional
[editar | editar còdic]- Fay, Marianne; Block, Rachel I; Ebigner, Jane (Editores) com/world. bank. publications/docs/9780821381311/106 Adapting to climate change in eastern Europe central Àsia. Banc Mundial. ISBN 978-0-8213-8131-1 (en anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àsia Central.- orientarch. uni-halle. de/ca/index. htm Informació àmplia i variada sobre l'Àsia Central de la pàgina del seminari d'arqueologia oriental i història de l'art de l'Universitat Martín Lutero de Trobe-Wittemberg. (alemà)
- «archive. org/web/20120120103610/http://www. falternatives. org/opex/documentos/documentos-de-trabajo/la-nueva-asia-central-en-el-contexto-internacional La nova Àsia Central en el context internacional» (en és). Archivat des d'el falternatives. org/opex/documentos-opex/documentos-de-trabajo/la-nueva-asia-central-en-el-contexto-internacional original, el 31 de març de 2015. Consultat el 29 de setembre de 2022.
- asiacentral. es Pàgina web de l'Observatori Àsia Central. asiacentral. es/ archivat en Wayback Machine. (en espanyol i anglés)
- wdl. org/es/item/11743/ Mapa general d'Àsia Central: I. wdl. org/es/item/11743/ archivat en Wayback Machine.
- Art. tv (ed.): «arte. tv/es/videos/103960-029-A/el-reves-de-els-mapas/? cmpid=ESd&cmpsrc=outbrain&cmpspt=social&cmpid=ESd&cmpsrc=outbrain&cmpspt=social&dicbo=v1-42e444c1cb4a4cd3459d4edbce2d6723-009265f5ef4e560b10ef9a12fd46ac0434-mfgemddmy4dsljvmvstcljuhfsdqllbguygillgmezdoy3gge3denbxga Àsia Central en l'encreuament» (en francés en subtítuls en espanyol). Consultat el 29 de setembre de 2022.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asia Central» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.