Anar al contingut

Corasmia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Corasmia o també Jorasmia[1] o Jurasmia[2] (en persa: خوارزم‎, Xwarezm o Khwarezm) aludix tant a una regió històrica-geogràfica com a una série d'Estats centrats en el curs baix del Amu Daria i el seu antic delta en la mar d'Aral, comprenent la part septentrional del Gran Iran (l'actual Uzbekistan), i que s'estenien pel replanell d'Ustyurt cap a les vores orientals del mar Caspio septentrional. En el sur llimitava en Jorasán, al nort en l'estepa kazakh, al surest en Sogdiana i al noreste en Transoxiana. Les seues capitals varen ser Kunya-Urgench i Jiva des del sigle XVII, entorn a la qual es va constituir l'homònim kanato de Jiva.

Noms i etimologia

En espanyol s'utilisa la forma tradicional Corasmia per a definir esta regió, que procedix del terme llatí Chorasmia, adaptació del grec Χορασμια, que posseïx una pronunciació en sò velar fricatiu sort ("jorasmia"); en canvi, el vocable espanyol posseïx una pronunciació en sò velar oclusivo sort ("korasmia"), hereua del terme llatí. El terme Jorasmia respon més adequadament a la pronunciació general i permet la convergència de les diverses transcripcions, entre les que destaquen les formes angleses Khwarezm, Khwarizm o Khorezm, en les quals el dígraf kh servix per a representar el sò velar fricatiu sort corresponent a la j espanyola; d'ahí que també existixquen atres transcripcions com Jwarezm, Jwarizm o Jorezm.

La pedra rúnica Vs 1 menciona a un vikingo que va morir en karusm.

La situació geogràfica de la regió, rodejada d'importants i diverses cultures, determina l'existència d'atres transliteraciones del nom, depenent de l'idioma en que es realisen. En avéstico és Xvairizem, en persa antic Huwarazmish, en persa modern خوارزم Khwārazm, en àrap خوارزم Khwārizm, en chinenc, 花剌子模 Huālázǐmó, en uzbeco Xorazm i en rus Хорезм Khorezm. Les diferents transcripcions poden comprendre térmens tan dispars com Khwarezm, Khwarezmia, Khwarizm, Khwarazm, Khorezm, Khoresm, Khorasam, Harezm, Horezm, Chorezm, etc.[3]

El geógrafo àrap Yaqut al-Hamawi, en la seua obra Kitab Mu'jam al-Buldan (معجم البلدان, Llibre dels Països), escriu que el nom "Khwarezm" és un nom persa compost per "khwar" (خور) i "-razm" (رزم), en referència a l'abundància de "carn de peix cuinada" com la dieta principal dels pobles de la regió.[4] No obstant, C. I. Bosworth sosté que el nom persa sorgix de l'unió de خور, que significa "el sol", i رزم, que significa "terra", expressant aixina "la terra a on naix el sol".[5] No obstant, i més correctament, en les llengües iranias el terme per a designar una zona d'escàs nivell topogràfic és el compost per khwar/khar, "baix", i zam/zem, "terra".[3] Corasmia és de fet la regió més baixa d'Àsia Central, exceptuant les costes del mar Caspio. Vàries versions de khwar/khar/khor/hor solen usar-se en el Golf Pèrsic per a referir-se a planures de marea, marismas o baïes de marea (per eixemple, Khor Musa, Khor Abdallah, Hor al-Azim, Hor al-Himar, etc.).

El nom també apareix en inscripcions aqueménidas com "Huvarazmish" i és mencionat com a part del Imperi persa. A excepció de les etapes partixca i seléucida, durant les quals la regió va ser governada per caps locals, Corasmia va permanéixer en major o menor grau vinculada políticament a Pèrsia com una satrapía, un kanato aliat, una partix integrant del Gran Jorasán o com una simple província fins a 1878, quan tota la regió va ser invadida i anexionada pel Imperi rus. No obstant, Corasmia sempre va formar part del àrea cultural irania, inclús en l'actualitat.

Molts erudits sostenen que Corasmia correspondria a la regió que en els antics texts avésticos es denomina "Airianem Vaeyah" o "Iran vij".[6] Estes fonts proponen que Kunya-Urgench, que va ser la capital de Corasmia durant llarc temps, seria en realitat "Ourva", l'octava terra d'Ahura Mazda mencionada en el text pelvi en persa mig del Vendidad.[7] No obstant, Michael Witzel, un investigador de l'història indoeuropea primerenca, afirma que Airyanem Vaejah estaria situada en lo que actualment és Afganistan, les àrees septentrionals de la qual varen ser part de l'antiga Corasmia i del Gran Jorasán.[8] En canvi, l'historiador Elton L. Daniel, de l'Universitat d'Hawái, senyala que Corasmia seria el principal escenari que correspondria a la llar original dels pobles avésticos,[9] mentres que Dehjodá flama a Corasmia مهد قوم آریا ("el breçol del poble ari").

Orige

Mitologia

L'erudit Al-Biruni, parlant natiu del idioma corasmio (una llengua irania),[10][11][12] narra que la regió va ser colonisada per volta primera 980 anys abans d'Alejandro Magne i l'Imperi seléucida, és dir, en l'any 1292 a. C., quan l'héroe épico indi Siyavash va aplegar a Corasmia, i el seu fill Kay Khusraw va ser elevat al tro 92 anys despuix. Biruni dona només els noms dels governants de la dinastia afríguida, situant la fundació de la mateixa en l'any 616 de l'era seléucida, és dir, en l'any 305.

Poblament

Alguns geógrafos com Al-Istakhri, en la seua obra Al-masalik wa al-mamalik, mencionen Corasmia com a part del Jorasán i de Transoxiana. De la mateixa manera que Sogdiana, va albergar l'expansió de la cultura BMAC durant l'Edat del Bronze, fusionada en els pobles indo-iranios durant les seues migracions, entorn a l'I mileni a. C.; este intercanvi cultural va originar aixina els primers Estats de l'Edat del Ferro primerenca. S'han definit vàries fases culturals en Corasmia, a saber:[13] Keltiminar (c. 3000 a. C.), Suyargan (c. 2000 a. C.), Tazabag'yab (c. 1500 a. C.), Amirabad (c. 1000 a. C.) i la cultura dels saces (c. 500 a. C.). Durant esta última etapa, existien al voltant de 400 núcleus en Corasmia,[13] governats per la dinastia afríguida local. És en este moment quan Corasmia entra en els registres històrics per l'expansió aqueménida.

Cultura i idioma corasmios

El corasmio, un idioma iranio oriental pròxim al sogdiano, es parlava en la regió del baix Amu Daria fins a poc abans de l'arribada dels mongoles, quan va ser reemplaçat per llengües túrquicas.[13][14][15][16] Ademés dels térmens astronòmics utilisats per al-Biruni,[12] atres fonts per al coneiximent de l'idioma són el diccionari àrap-persa-corasmio d'Al-Zamakhshari i varis texts llegals que utilisen térmens corasmios per a explicar alguns conceptes llegals.

Sobre l'ètnia, en les primeres etapes de la seua història els pobladors de la regió eren d'orige iranio,[17][18] una senya confirmada pel propi al-Biruni en la seua obra Athar ul-Baqiyah (الآثار الباقية عن القرون الخالية), quan afirma que "(...) el poble de Corasmia formava una branca de l'arbre persa".

L'àrea de Corasmia va estar baix control afríguida (i posteriorment samánida) fins a finals del sigle X, quan va ser somesa pels gaznávidas. L'idioma corasmio i la seua cultura varen sobreviure durant varis sigles a l'arribada del islam, destacant la figura d'Al-Biruni com una de les escasses fonts que rescaten el coneiximent del substrat corasmio. Finalment, la cultura corasmia va declinar baix la pressió de l'infiltració túrquica des del nort i cap al sur, desapareixent aixina el caràcter original iranio de la regió fins a la completa turquisació que perdura en l'actualitat, encara que el parla corasmia possiblement pervixquera en les regions altes, entorn a Fesārasp, entre finals del sigle VIII i el sigle XIV.[12]

Vore també

Referències

  1. ↑ Tobalina Oraá, Eva (2024). Els camins de la seda: L'història de la trobada entre Orient i Occident. Madrit: L'Esfera dels Llibres, p. 89. ISBN 9788413849324.
  2. ↑ Auer, Johan; Ratzinger, Joseph (1982). Curs de teologia dogmàtica: Deu, un i trinat. Tom II. Barcelona: Herder, p. 129. Traducció alemà-espanyol per Claudio Gancho. ISBN 84-254-1243-9.
  3. ↑ 3,0 3,1 I. A. Rapoport. «Chorasmia: Archeology and pre-Islamic history» (en anglés). Encyclopedia Iranica. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2009. Consultat el 19 de decembre de 2009.
  4. ↑ Yaqut al-Hamawi (1228). Mu'jem al-Baladan (en àrap), p. 395.
  5. ↑ Bosworth, C. I. (1978). Encyclopaedia of Islam, 2ª edició (en anglés), Brill Publishers, p. 1061. ISBN 90-04-05745-5.
  6. ↑ Farahvoshi, Bahram (1991). Iranovich, Universitat de Teheran, p. 8.
  7. ↑ Javan (1961). Tarikh-i Ijtima'i Iran-i Basten (L'història social de l'antic Iran) (en persa), Universitat de Teheran, p. 24. ISBN 964-405-741-4.
  8. ↑ Michael Witzel. «The Home of the Aryans» (en anglés). Harvard University. Consultat el 19 de decembre de 2009.
  9. ↑ Daniel (2001). The History of Iran (en anglés), Greenwood Press, pp. 28. ISBN 0-313-30731-8.
  10. ↑ C. I. Bosworth. «Āl-i Afrīḡ (Afrighid dynasty)» (en anglés). Encyclopedia Iranica. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2007. Consultat el 9 de giner de 2010.
  11. ↑ Massignon, L. (1951). «Al-Biruni et la valuer internationale de la science arabe», Al-Biruni Commemoration Volume (en francés), Calcutta Iran Society. OCLC 163002804.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Bosworth, C. I. (1986). Encyclopaedia of Islam, 2.ª edició (en anglés), Brill Publishers. ISBN 90-04-07819-3.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 D. N. MacKenzie. «Chorasmia: The Chorasmian Language» (en anglés). Encyclopedia Iranica. Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2009. Consultat el 17 de decembre de 2009.
  14. ↑ Dalby, Andrew (1998). Dictionary of languages: the definitive reference to more than 400 languages (en anglés), Nova York: Universitat de Columbia, p. 278. ISBN 0231115687.
  15. ↑ MacKenzie, D. N. (2006). «Khwarazmian Language and Literature», Ehsan Yarshater (ed.). The Cambridge History of Iran (en anglés), Universitat de Cambridge, pp. 1244-1249. ISBN 052120092X.
  16. ↑ «Iranian languages» (en anglés). Encyclopedia Britannica. Consultat el 9 de giner de 2010.
  17. ↑ C. I. Bosworth. «Central Àsia: The Islamic period up to the Mongols» (en anglés). Encyclopedia Iranica. Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2007. Consultat el 17 de decembre de 2009.
  18. ↑ Bosworth, C. I. (1998). M. S. Asimov i C. I. Bosworth (ed.). History of Civilizations of Central Àsia (en anglés), París: Publicacions de l'Unesco. ISBN 9231034677.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Corasmia&oldid=1468475»