Dinastia aqueménida
La dinastia aqueménida [1][2][3](en persa antic: Haxāmanišiya) va ser la que va regnar en el Imperi persa, des de que la fundara Ciro II el Gran, despuix de véncer a Astiages, l'últim rei dels medos (550 a. C.), i estendre el seu domini pel replanell central d'Iran i gran part de Mesopotamia. Els seus successors Cambises II i Darío I el Gran varen continuar la seua obra, i este últim va reorganisar l'imperi en satrapías, alcançant el cenit del seu poder; no obstant, els successius fracassos en intentar sometre a les ciutats gregues (guerres mèdiques) en la primera mitat del V, varen debilitar l'imperi, i encara ho farien més les tendències secessionistes d'algunes províncies, fins que la conquista d'Alejandro Magne (331 a. C.) va posar fi a l'imperi aqueménida.
Ciro II
[editar | editar còdic]
Ciro II va gojar d'abdós herències iranias (perses i medas). Quan es va alçar en el poder va utilisar precisament els eixèrcits medos per a continuar les seues conquistes. Va implementar una política de perdó als reis enemics, que havia començat el seu yayo Astiages, qui li va enviar els seus eixèrcits en percebre les ínfulas independentistes de Ciro. Es diu que tampoc va eixecutar al rei de Babilonia quan va conquistar eixa ciutat, a on va restablir el cult a Marduk i va lliberar als judeus del captiveri. En general, Ciro va seguir la estratègia de no canviar les estructures administratives dels llocs conquistats, pero sometent-els al poder imperial.
Cambises II
[editar | editar còdic]Ciro va morir en batalla contra els masagetas, tribus nómades que recorrien les terres aledaño al mar Caspio. El seu fill Cambises II —com el seu yayo homònim—, que per llavors governava Babilonia, es va erigir en emperador; va ser un governant tirànic. L'imperi va començar a desestabilisar-se en tumults i, abans de sofocar-les, Cambises va morir, segons algunes fonts, d'una ferida autoinfligida.
Darío I
[editar | editar còdic]
Despuix d'algunes intrigues, el tro va ser entregat per fi a Darío, també aqueménida. Est va afirmar que el supost hereu al tro, Esmerdis –segon fill de Ciro– era un impostor medo, puix Esmerdis havia segut assessinat per Cambises un any abans, tement que li usurpara el poder; Darío es va atrevir inclús a publicar açò erigint una pedra escrita en tres idiomes –persa antic, elamita i acadio–. Darío per a assegurar-se el poder, es va casar en Atosa la filla major de Ciro, qui ràpidament va tindre un fill, aixina d'esta manera, s'assegurava que el seu fill tinguera sanc real. Pertanyia a una família noble, i va ser recolzat pel consell dels sis. Darío no va ser tan clemente com Ciro i va expandir l'imperi i ho va fer prosperar. Va dividir els seus dominis en vint satrapías encapçalades per membres de la família real i va fer una carretera des de la capital de Brega (oest de l'actual Turquia) fins a Susa (l'antiga capital d'Elam) destinada al correu imperial. Actualment, elema del correu dels Estats Units –Res nos deté, ni la neu, ni el sol– són paraules de Daríocita requerida referint-se a este sistema de comunicació extremadament efectiu per a l'época a on els mensagers a tot galop s'entregaven els mensages cada vinticinc quilómetros. Açò assegurava d'alguna manera el control absolut sobre els seus parents que tenien la seua pròpia cort i eixèrcit pero no podien fallar en donar tribut al seu emperador. Este tribut era proporcional a la riquea de cada regió. Darío va estendre els llímits de l'imperi, pero va entropeçar en el poder de les polis gregues, els qui es varen negar a doblegar-se, donant inici a les guerres mèdiques, que va culminar en la Batalla de Marató, a on els perses varen ser derrotats i es va salvar a Atenes de l'invasió.
Fi dels aqueménidas
[editar | editar còdic]El domini de la dinastia aqueménida persa va terminar quan l'imperi va caure en mans d'Alejandro Magne hereu de Filipo II de Macedònia, el qual es va impondre a totes les polis gregues. Sigles més alvance una atra dinastia persa, la sasánida s'alçaria en el control de la regió per quatre sigles configurant en part lo que hui coneixem com a cultura del mig orient. Coincidint en l'hegemonia aqueménida va sorgir el zoroastrisme –també coneguda com mazdeísmo– en Iran pero en alçar-se en la conquista de Babilonia, Ciro li va rendir personalment cult a Marduk i el seu successor es va proclamar faraó en Egipte practicant la religió pròpia delloc.
Arbre genealògic
[editar | editar còdic]
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Imperi Aqueménida: Des de l'expansió Persa fins a les Guerres Mèdiques - Informació Manu — Blog d'Humanitats» (en és). informacionmanu. és. Consultat el 2026-07-31.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Nuevatribuna. Consultat el 2026-07-31.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinastía aqueménida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.