Caiguda de Babilonia
La caiguda de Babilonia denota el final del Imperi neobabilónico en acabant de que Babilonia fora conquistada pel Imperi aqueménida en el 539 a. C. a mans de Ciro el Gran.
Antecedents
[editar | editar còdic]Varen ser varis factors els que finalment conduirien a la caiguda de Babilonia. Nabonido (Nabû-na'aneu, 556-539 a. C.), fill de la sacerdot asiria Adda-Guppi,[1] va pujar al tro de Babilonia en 556 a. C., despuix de derrocar al jove rei Labashi-Marduk. En el pas del temps, el poble es va tornar intranquilo i cada volta més desafectado baix el seu mandat. Per una part, el clero dedicat a Marduk odiava a Nabonido degut a que havia suprimit el cult de Marduk i a favor del cult del deu de la lluna, Sense.[2][3] Aixina mateix, durant llarcs periodos de temps li va confiar el govern al seu fill, el príncip i corregente Baltasar, que era un soldat capaç, pero un polític i diplomàtic pobre.[4]
Cap a l'est, l'Imperi aqueménida s'estava expandint en força. El seu regente, Ciro II, havia conquistat una gran franja de territori, que cobria un àrea corresponent als països moderns de Turquia, Armènia, Azerbaiyan, Iran, Kirguizistan i Afganistan. L'únic poder no conquistat significatiu restant en el Propenc Oriente era l'Imperi neobabilónico, que controlava Mesopotamia i regnes súbdits com Síria, Judea, Fenicia i parts d'Aràbia. Babilonia havia estat estretament relacionada en enemics de Ciro en atres llocs. L'imperi va ser prèviament un aliat de Creso de Brega, el regne del qual va ser invadit pels perses uns anys abans de l'invasió de Babilonia.[5] Aixina mateix, Ciro afirmava ser el successor llegítim dels antics reis de Babilonia, per lo que va conseguir ser molt popular en Babilonia, a diferència de Nabonido.[6][7]
Invasió
[editar | editar còdic]
En l'any 539 a. C., Ciro va invadir Babilonia. La reconstrucció històrica de la caiguda de Babilonia a mans de la Pèrsia aqueménida ha segut problemàtica, per les inconsistencias entre els diversos documents que servixen de font documental. Tant les Cròniques mesopotámicas com el Cilindre de Ciro descriuen que Babilonia va ser presa sense haver-se lliurat batalla alguna, mentres que els historiadors grecs Heródoto i Jenofonte[8] varen reportar que la ciutat va ser sitiada per les forces de Ciro.
La Crònica de Nabonido declara que Nabonido va enviar al seu fill Baltasar per a evitar l'alvanç de l'eixèrcit persa, no obstant, ya superat en número va ser traïcionat per Gobrias, governador de Gutium (Asiria), qui va canviar les seues forces cap al costat enemic. Les forces de Babilonia varen ser abrumar en la batalla d'Opis. En l'obra ___protected_title_0___ de Jenofonte, s'informa que Baltasar va ser assessinat.[9][10] La redacció de la crònica implica que Nabonido hauria estat present en Sippar quan varen aplegar els perses.[11] Ciro va permanéixer en Sippar, i ___protected_title_3___. El mateix Nabonido va ser capturat poc despuix quan va retornar a Babilonia.[10] El seu destí final no està clar, pero segons Berossus, historiador babilònic de el III, Nabonido va ser salvat i es va exiliar en Carmania, a on va morir anys més vesprada.[12] Les tropes perses varen prendre el control de la ciutat, encara que la Crònica de Nabonido proporciona pocs detalls de cóm es va fer açò. La crònica fa notar que l'eixèrcit conquistador va protegir els temples més importants de la ciutat. Dèsset dies més vesprada, el 29 d'octubre, Ciro va entrar en Babilonia, a on va ser proclamat rei, va emetre proclames reals i va nomenar governadors del seu regne recent conquistat.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Oates, 1986, p.132
- ↑ A.T. Olmstead, History of the Persian Empire, Univ. of Chicago Press, 1948, p.38
- ↑ Oates, 1986, p.133
- ↑ John Haywood, The Penguin Historical Atles of Ancient Civilizations, Penguin Books Ltd. London, 2005, p.49
- ↑ Briant, Pierre (2002). From Cyrus to Alexander: A History of the Persian Empire (en anglés), Eisenbrauns, pp. 40-43. ISBN 1-57506-120-1.
- ↑ Georges Roux, ___protected_title_3___, 3rd ed., Penguin Books, Londres, 1991, p.381-382
- ↑ Oates, 1986, p.134-135
- ↑ Histories I.191; Cyropaedia VI.5.15–16.
- ↑ Harper's Bible Dictionary, ed. by Achtemeier, etc., Harper & Row, Sant Francisco, 1985, p.103
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Kuhrt, A. (2007). The Persian Empire: A Corpus of Sources of the Achaemenid Period (en anglés), Routledge, pp. 48-51. ISBN 0-415-43628-1.
- ↑ Vanderhooft, David. «Cyrus II, Liberator or Conqueror? Ancient Historiography concerning Cyrus in Babylon», Lipschitz, Oded; Oeming, Manfred (ed.). Judah and the Judeans in the Persian Period (en anglés), pp. 351-372.
- ↑ Leick, Gwendolyn (1999). «Nabonidus», Who's who in the Ancient Near East (en anglés), Routledge, p. 112. ISBN 0-415-13230-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2003) «Isaiah», Eerdmans Commentary on the Bible, Eerdmans. ISBN 9780802837110.
- Bright, John. A History of Israel, The Westminster Press-Philadelphia, 1959, p. 342-396
- Oates, Joan. Babylon, revised ed., Thames & Hudson, 1986, p. 132
- Whybray, R.N. (1983). The Second Isaiah, T&T Clarke. ISBN 9780567084248.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caída de Babilonia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.