Opis (Babilonia)
Opis (en acadio, Upî o Upija) era una antiga ciutat de Babilonia, no llunt de la moderna Bagdad. No se sap en precisió on es localisava exactament, pero segons texts acadios i grecs, se situava en la ribera este del riu Tigris, prop del riu Diyala.
Opis va aparéixer per primera volta en les fonts en el II mileni a. C.. En el XIV, va passar a ser la capital d'una regió administrativa en Babilonia.
Els babilonios varen construir el "canal real" entre el riu Éufrates i el Tigris, que finalisava prop de Opis. Nabucodonosor I va alçar un mur entre els dos rius per a protegir el seu país d'una possible invasió mija, que també acabava prop de Opis.
En octubre del 539 a. C., Nabónido i Belshazzar varen defendre Opis del Imperi aqueménida, al mando del qual estava Ciro el Gran. Els babilonios varen ser derrotats en la batalla homònima i la població nativa es va rebelar contra el seu govern. Ciro va capturar Babilonia sense grans dificultats. Opis va ser inclosa en el Camí Real Persa, que conectava la capital del Elam, Susa, en el cor d'Asiria, i despuix en la capital brega, Sardes.
En setembre del 331 a. C., el rei macedonio Alejandro Magne va véncer a Darío III en la batalla de Gaugamela, i provablement es va apoderar de Opis quan va prendre Babilonia. Pocs anys despuix, Alejandro, despuix de la gresca del riu Hífasis (ara, Beas), es va vore obligat a donar el regrés despuix de la llarga campanya de l'Índia, i el seu eixèrcit es va rebelar en Opis (autumne del 324 a. C.). Per a fer que els seus súbdits macedonios i perses convixqueren en harmonia, va fer un jurament de fraternitat davant 9.000 perses i macedonios en Opis, es va casar en Estatira (filla de Darío) i va portar a terme mils d'unions matrimonials entre els seus oficials i nobles perses en Susa, poc abans d'aplegar a Opis.
Seleuco I Nicátor, un dels diádocos d'Alejandro, va fundar l'Imperi seléucida i va construir la seua capital, Seleucia del Tigris, en la vora oest el riu, front a Opis.
En el II, l'Imperi partixc va conquistar l'Imperi seléucida, incloent les seues ciutats germanes. De totes formes, el historiador romà Tácito informa de que en el I, els habitants grecs i els natius encara conservaven les seues pròpies institucions. Posteriorment, els parts varen traslladar la seua capital de Seleucia a la vora este, i renombraron Opis com Ctesifonte.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Opis (Babilonia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.