Seleucia del Tigris

Archiu:Karte Seleucia Ktesiphon-it.png

Seleucia del Tigris

Archiu:Karte Seleucia Ktesiphon.png

Mapa de les ciutats de Seleucia , Veh-Ardashir i Ctesifonte, separades pel riu Tigris, del que es mostra la variació del curs fluvial.

Seleucia (en grec: Σελεύκεια, transliterado: Seleukeia), també coneguda com Seleucia del Tigris, va ser una de les ciutats més grans del món durant el periodo helenístico i romà. Es trobava en Mesopotamia, en la vora oest del riu Tigris, front a la més chicoteta ciutat de Ctesifonte.

Història

Imperi seléucida

Seleucia com tal va ser fundada al voltant de l'any 305 a. C., quan l'assentament anterior va ser ampliat i convertit en capital del Imperi seléucida per Seleuco I Nicátor, de qui va prendre el seu nom. Seleuco va ser un dels generalés d'Alejandro Magne, que a la mort d'est, s'havien dividit els seus dominis entre ells. Encara que Seleuco pronte va traslladar la capital a Antioquía, en el nort de Síria, Seleucia es va convertir en un important centre comercial, cultural i de govern de la regió, lo que va atraure als seus primers colon macedonios, grecs, siris i judeus. La ciutat tenia una posició privilegiada en el tràfic del riu en ocupar la confluència del Tigris en un canal del Éufrates, i durant els sigles III i II, podia comparar-se a atres grans ciutats helenísticas, com Aleixandria o la citada Antioquía.

Polibio (5.54.10) confirma l'existència de pelíganes (senadors) macedonios en el consell de Seleucia, lo que implica el tracte de colónia macedonia, llògica per l'ascens en importància baix Nicátor; Pausanias (1.16) recorda, no obstant, que Seleuco també va assentar babilonios allí. Les troballes arqueològiques recolzen la presència d'una població grega. En 141 a. C., Mitrídates I de Partia va conquistar la ciutat i la va convertir en la seua capital occidental. Tácito, a banda de descriure els seus murallas, menciona que, inclús baixe el domini dels parts, Seleucia va continuar sent totalment helenística.

En 55 a. C., una batalla prop de Seleucia va ser crucial per a la successió de la dinastia arsácida. Es varen enfrontar Mitrídates III, recolzat pel eixèrcit romà d'Aulo Gabinio, governador de Síria, i el pretenent i anteriorment depost Orodes II. La victòria de l'últim va permetre la seua tornada al tro. En l'any 41 a. C., la ciutat va ser l'escenari de la massacre de prop de 5000 refugiats judeus de Babilonia (Josefo, Ant. xviii. 9, § 9).

En 117, l'emperador romà Trajano va incendiar Seleucia durant la seua conquista de Mesopotamia, pero a l'any següent el seu successor Adriano la va cedir de nou als parts, que la varen reconstruir esta volta al seu estil, encara que en 165 fora destruïda completament pel general romà Avidio Casio.

Imperi sasánida

Xixanta anys més vesprada de la destrucció de la ciutat, l'emperador sasánida Ardacher I va construir una nova ciutat prop del Tigris, Veh-Ardashir. Durant molt temps es va creure que la nova ciutat s'havia edificat sobre Seleucia, pero les excavacions italianas varen demostrar que es va construir separada de Ctesifonte i la citada Seleucia. Des de el I hi havia actives diferents iglésies cristianes en Mesopotamia i és sabut que entre els sigles III i IV Seleucia va ser un important centre de la nova religió. En l'edicte de tolerància del rei Yezdegard I es va posar fi a la persecució dels cristians, que havia durat 70 anys, i estos varen poder reorganisar i enfortir la seua iglésia.

En l'any 410 es va reunir el Concilie de Seleucia-Ctesifonte, presidit pel bisbe local Mar Isaac. La decisió més important del sínodo, que va tindre un efecte molt longeu en la vida de l'Iglésia, va ser la de declarar al bisbe de Seleucia-Ctesifonte primat de l'Iglésia de l'Est, i en reconeiximent de la seua preeminència se li va concedir el títul Catholicos, ademés del d'arquebisbe de tot Orient. Ademés el sínodo es va adherir al Concilie de Nicea I i va subscriure l'adopció del símbol niceno. Els cànons del concilie no deixen lloc a dubte sobre l'autoritat del gran metropolità, el Catholicos de Seleucia-Ctesifonte: sense la seua aprovació cap elecció de bisbe era vàlida.

A finals del regnat de Yezdegard, els cristians varen sofrir una nova persecució en 420, en el context de la qual Dadyeshu va ser elegit Catholicos, a l'any següent. Dadyeshu va ser encarcerat, i quan li varen lliberar, va renunciar i va marchar a Seleucia, pero l'Iglésia es va negar a acceptar la renúncia i va convocar un sínodo en Markabata dels Àraps (424) baixe la presidència de Mar Dadyeshu, i que ha segut senyalat com el més important de tots els concilios perses. Si el primer sínodo d'Isaac en 410 havia establit que el Catholicos de Seleucia-Ctesifonte ostentaria la supremacia sobre els bisbes orientals, el de Dadyeshu va decidir que el Catholicos devia ser l'únic líder de l'Iglésia d'Orient, i que no podia reconéixer-se cap autoritat eclesiàstica per damunt d'ell. Per primera volta, un sínodo es referia al Catholicos com patriarca i com a responsable únicament davant Deu, lo que va tindre un efecte tranquilisador en la monarquia sasánida, en desaparéixer l'influència de l'enemic romà sobre els cristians perses.

Sobre la ciutat, va ser caent finalment en l'oblit i va acabar engolguda per les arenes del desert, provablement abandonada en canviar-se el curs del Tigris.

Arqueologia

Excavacions nortamericanes (1927-1932 / 1936-1937)

El jaciment de Seleucia va ser descobert en els anys 1920 pel professor de l'Universitat de Míchigan Leroy Waterman, buscant la ciutat babilònica d'Opis. Va divisar dos grans montículs prop de la vora del Tigris i va presupondre que es tractava d'una gran ciutat que antany devia situar-se just en la vora del riu. Les fotografies aérees preses per la Royal Air Force estacionada en Bagdad varen contribuir a recolzar la seua hipòtesis.

A partir de 1927, els catedràtics de l'Universitat de Míchigan Leroy Waterman (1927-1932) i Clark Hopkins (1936-1937) varen supervisar les excavacions per al Kelsey Museum of Archaeology en nom de l'American School of Oriental Research of Baghdad, en fondos suministrats pel Museu d'Art de Toledo i el Museu d'Art de Cleveland. Les seues excavacions varen traure a la llum, principalment, fins a 30.000 monedes, un gran número de ceràmica, estatuillas de terracota i vàries estructures, sobretot vivendes; en total, més de 3500 artefactes.

En 1932 les excavacions varen donar un bolque quan varen escomençar a excavar en el montícul de Tell Umar, al nort del jaciment. D'allí, en un mur exterior del periodo partixc, una rajola reutilisada estava datat per sagell en l'any 821 a. C., durant l'etapa caldea, lo que demostra el llarc periodo d'ocupació del territori.

Excavacions Italianes (1964-1968 / 1985-1989)

Entre 1964 i 1968 i després entre 1985 i 1989, una missió italiana de l'Universitat de Torí dirigida per Antonio Invernizzi i Giorgio Gullini va continuar l'excavació, trobant un edifici d'archiu seléucida en prop de 30.000 sagells al cunye, en un estil completament grec. També varen realisar excavacions en Tell Umar, traent a la llum una gran estructura grega que, segons es creu, podria ser un teatre. Prop d'allí, també varen descobrir una stoa, un àgora i unes vivendes. Ademés, en la partix sur del jaciment varen excavar un segon àgora.

Diferents troballes han indicat una extensa població no grega, lo que pot explicar que els edificis públics incorporaren tant arquitectura grega com mesopotámica.

Bibliografia

• Aperghis, Gerassimos Efthimios George (1999). The Seleukid Royal Economy: The Finances and Financial Administration of the Seleukid Empire (en anglés), Londres: University College London.

• Aperghis, Gerassimos Efthimios George (2004). The Seleukid Royal Economy: The Finances and Financial Administration of the Seleukid Empire (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9781139456135.
• Boiy, T. (2004). Clapix Achaemenid and Hellenistic Babylon (en anglés), París: Peeters. ISBN 9789042914490.
• Bosworth, Andrew (1995). «World Cities and World Economic Cycles», Stephen K. Sanderson (ed.). Civilizations and World Systems: Studying World-historical Change (en anglés), Oxford: Rowman Altamira, pp. 206-228. ISBN 9780761991052.
• (1987) Four Thousand Years of Urban Growth (en anglés), Lewiston: St. David's University Press.
• Chandler (2013). 3000 Years of Urban Growth (en anglés), Ámsterdam: Elsevier. ISBN 9781483271255.
• (1978).Mesopotamia.(13-14)

91-98.

• Hess, Herbert William (1923). Creative Salesmanship: Scientific Idees for Salesmen, Salesmanagers and Sales Administrators (en anglés), Londres: J. P. Lippincott.
• (1976).Sumer.(32)

167-175.

• Morris, Ian (2006). «The Growth of Greek Cities in the First Millennium BC», Glenn R. Storey (ed.). Urbanism in the Preindustrial World: Cross-Cultural Approaches (en anglés), Tuscaloosa: University of Alabama Press, pp. 27-51. ISBN 9780817352462.
• (1970).Mesopotamia.(5)

49-66.

• Plinio el Vell. ___protected_title_0___. Llibre VI. En Bostock, John (1890). The Natural History of Pliny (en anglés), Londres: George Bell and Sons.
• Poland, Franz J. Friedrich (1913). «A. Staat. Leben. Götterverehrung», Die hellenistisch-römische Kultur (en alemà), Berlín: B. G. Teubner, pp. 8-72.

• Talbert, Richard J. A. (2000). Barrington Atles of the Greek and Roman World (en anglés), Princenton: Princenton University Press. ISBN 0-691-03169-X.
• Von Reden (2020). «1.The Hellenistic Empires», Handbook of Ancient Afro-Eurasian Economies: Contexts (en anglés), Berlín: De Gruyter Oldenbourg, pp. 15-52. ISBN 978-3-11-060774-1.
• (2021) «12.A Economic Dynamics in the Hellenistic Empires», De Gruyter Oldenbourg (ed.). Handbook of Ancient Afro-Eurasian Economies: Local, Regional, and Imperial Economies (en anglés), Friburgo: Albert-Ludwigs-Universität Freiburg Seminar für Alte Geschichte, pp. 591-630.