Éufrates

Éufrates

El Éufrates (en arameo: ܦܪܬ, Frath; en griego: Ευφράτης; àrap الفرات, Al-Furat; Fırat) és un gran riu d'Àsia Occidental, el més occidental dels dos grans rius que definixen Mesopotamia, junt en el Tigris.

Naix en Turquia, fluïx per les montanyes d'Anatolia cap a Síria i posteriorment a Iraq. El riu confluïx en el Tigris per a formar el Shatt al-Arab, que després desemboca en el golf Pèrsic. Té una llongitut de 2780 km. En la Bíblia és conegut com «el riu»; és el riu que travessava Babilonia i el quart riu del Edén (Génesis 2ː10-14).

El seu cabal no és abundant en relació en el tamany de la seua conca, ya que discorre per zones àrides i desérticas a on es dona un important aprofitament hídric, en multitut d'assuts en el seu curs, sobretot en Turquia, i la irrigación en Mesopotamia que té més de 5000 anys d'història. Esta escassea d'aigua en l'Orient Mig deixa a Iraq en el temor permanent de que Síria i Turquia vagen a utilisar la major part de l'aigua ans que aplegue a ells. El cabal mig és de 830 m³/s quan entra en Síria, pero varia entre els 300 m³/s del periodo de estiaje i els 5200 m³/s en els seus màxims fluvials que causen inundacions.

Etimologia

Els noms moderns del Éufrates poden haver derivat per etimologia popular des dels seus noms sumeri i acadio, Buranun i Pu-rat-el teu respectivament. El primer apareix ya en una inscripció de el XXII^{cita requerida} associat en el rei Gudea.

Etimològicament, el nom de «Éufrates» és la forma grega del nom original, Phrat, que significa «fertilisació» o «fructífer». Per una atra part, la segona mitat de la paraula «Éufrates» pot derivar també tant del persa Ferat com del grec φέρω (pronunciat [fero]), significant abdós «dur» o «presentar».

També l'Avestan hu-pərəθwa «bo per a creuar», ha segut propost com a etimologia del Éufrates. Deriva del proto-indoeuropeo (peu) *el seu- «bo» (un cognado del sánscrito el seu-, grec eu-) + *per- «passar per damunt» (un cognado de l'anglés ferry i ford). No obstant, açò pugues a la seua volta haver segut derivat per etimologia popular dels noms sumeri i acadio.

Idioma	Nomene del Éufrates
Acadio	Pu-rat-el teu
Árabigo	الفرات Al-Furāt
Arameo	ܦܪܵܬ Prāṯ, ܦ̮ܪܘܿܬ Froṯ
Armeni	Եփրատ Yeṗrat
Antic grec	Ευφράτης Euphrátēs
Hebreu	פרת Prat
Kurdo	فره ات Firat, Ferat
Persa	فرات Forat
Sumer	𒌓𒄒𒉣 Buranun
Turc	Fırat
Urdu	فرات, Furat

Història

El Éufrates va proveir l'aigua que va donar lloc al primer floriment de la civilisació en Sumer, que data d'al voltant de el IV mileni abans de Crist. Moltes antigues ciutats importants es trobaven en, o prop de la vora del riu, inclosa Mari, Sippar, Nippur, Shuruppak, Uruk, Ur i Eridu.

La vall del riu va ser el cor d'imperis posteriors, com el de Babilonia i el d'Asiria. Durant varis sigles, el riu va ser el llímit oriental del control efectiu que varen realisar tant els egipcíacs com els romans i que els separava de les regions occidentals del Imperi persa.

També la batalla de Kerbala es va produir en l'any 680 a la vora del riu Éufrates, a on l'iman Husáin ibn Ali —junt en la seua família i amics— va ser assessinat.

Geografia

El Éufrates sorgix de la confluència del riu Murat o Murat El seu (450 km) i el riu Kara El seu (650 km). El Murat El seu naix a uns 70 km al noreste del llac de Van, a mig camí entre dit llac i el mont Ararat, mentres que el Kara El seu naix a uns 30 km al noreste d'Erzurum, en les montanyes Kargapazari. Els cursos del Kara El seu i del Murat Nehri corren prou paralels en direcció oest fins que s'unixen prop de la ciutat de Keban. Eixe punt de confluència dona lloc formalment al naiximent del Éufrates.

La llongitut del Éufrates des de la confluència d'abdós rius fins a la seua desembocadura en el riu Shatt al-Arab s'estima en 2289 km. El riu fluïx a través de tres països, Turquia, Síria i Iraq. La llongitut del Éufrates turc és d'aproximadament 526 km mentres que les parts síria i iraquí del riu s'estimen en 604 km i 1159 km, respectivament.

Conca del Éufrates

País	Llongitut (km)	Superfície (km²)	Proporció	Contribució al cabal
Turquia	526	124 320	28 %	88 o 98,6 % (*)
Síria	675	75 480	17 %	12 o 1,4 % (*)
Iraq	1200	177 600	40 %	0 %
Aràbia Saudita	aigües subterrànees	66 600	15 %	0 %
Estes estimacions varien depenent de les fonts i criteris d'evaluació. (*)La diferència depén de l'inclusió o exclusió dels afluents Sajour, Balij i Jabur de la quota turca, ya que en realitat tenen el seu orige en Turquia. Fonts: Habib Ayeb, «L'eau au Proche-Orient», pag. 29, i Marwa Daoudy, «Li partage dones eaux entre la Syrie, l'Iraq et la Turquie», pág. 63.

Turquia

En el seu curs superior, el Éufrates discorre entre canons empinats, colls i quebrades. El riu entra en Síria per l'antic lloc de Carquemis, que es troba exactament en la frontera siri-turca.

Síria

El Éufrates entra en Síria prop de l'antiga Carquemis en la frontera siri-turca i deixa el territori siri prop de la moderna ciutat d'Abu Kemal (66 589 hab. en 2008). El riu fluïx generalment en direcció surest. El Éufrates siri té tres afluents: el riu Sajur, que li aborda al noreste de la moderna Manbij (74 575 hab. en 2009); el riu Balij, prop de la ciutat d'Ar-Raqqah (191 784 hab. en 2008), la capital de la gobernatura homònima; i el riu Khabur, de 486 km de llongitut, aigües dalt de Deir ez-Zor (239 196 hab. en 2004), la capital de la governació de Dayr az-Zawr. El Éufrates ha creat un ampli i profunda vall, en excepció de l'estreta brecha prop Halabiyeh.

Iraq

Una ciutat iraquí travessada pel riu Éufrates.

Barca navegant en el Shatt al-Arab, format per la confluència del Éufrates i el Tigris

Al nort de Basora, en el sur d'Iraq, el riu es fon en el Tigris per a formar el Shatt al-Arab, que desemboca en el golf Pèrsic. Segons Plinio i atres historiadors antics, el Éufrates originalment tenia la seua desembocadura en la mar separada de la del Tigris. Alguns pensen que la rovina depositada pels dos rius hauria desenrollat la regió de la delta en el cap del golf Pèrsic i que la costa original s'estendria molt més al nort, tal volta aplegant fins a l'antiga ciutat de Ur dels caldeos.

El riu es dividix en molts canals en Basora, formant un extens pantà, pero dits pantans varen ser drenados en gran mida pel govern de Sadam Huseín en la década de 1990, com un mig per a expulsar als rebels àraps dels pantans. Des de l'invasió d'Iraq de 2003, la política de drenage s'ha invertit, pero queda per vore si els pantans es recuperaran.

El Éufrates és navegable solament per embarcacions molt poc profundes, que poden aplegar fins a la ciutat iraquí d'Hit, situada 1930 km aigües dalt i tan sol 60 m s. n. m. (metros sobre el nivell de la mar). Per damunt de Hit, no obstant, els bajíos i els ràpits fan innavegable el riu comercialment. La seua inundació anual, causada pel derretimiento de la neu en les montanyes del noreste de Turquia, ha segut parcialment controlada per la construcció de nous assuts i embassaments en les parts més altes. Un canal de 885 km enllaça el Éufrates en el Tigris servint com a ruta per a barcaces fluvials.^{cita requerida}

Hidrografia

El cabal del Éufrates ha segut observat durant 43 anys (entre 1924 i 1972) en Hit, una localitat iraquí situada a uns 150 km a l'oest-noroest de Bagdad. És en Hit a on el cabal del riu és major; de fet aigües avall, les moltes obres realisades per a la irrigación arrepleguen grans cantitats d'aigua dels rius, lo que reduïx el seu cabal gradualment. Ademés, cap afluent important contribuïx en la seua aportació aigües avall.

En Hit, el cabal anual promig o mòdul observat en este periodo va ser 937 m³/s per a una superfície drenada de 264 100 km².

La làmina d'aigua de escorrentía que fluïx en esta part de la conca, en molt la més important en térmens de cabal (casi el 100 % del cabal total del riu), va alcançar la sifra de 112 mm per any.

Gestió de les aigües

De la mateixa manera que en el Tigris, existix una gran controvèrsia sobre els drets i l'us del riu. El «Proyecte del Surest de Anatolia», en Turquia, implicava la construcció de 22 assuts i 19 centrals elèctriques per a l'any 2005, que es construirien enterament en la regió etnogeográfica, no oficial, del Kurdistan Turc, sent el proyecte de desenroll més gran jamai portat a terme per Turquia. La primera dels assuts es va completar en 1990, pero les protestes realisades per distints grups opositors i residents, ademés dels atacs del PKK, han frenat el proyecte i causat importants retarts . El Surest de Turquia encara està lluitant econòmicament, afegint llenya al descontent expressat per part de la minoria kurdo de concentrar-se en ella. Les autoritats turques esperen que el proyecte impulsara econòmicament la regió, pero els crítics, nacionals i estrangers, qüestionen els seus beneficis, aixina com destaquen els costs socials i ambientals del proyecte, que ha sumergit llogarets poblats, terres de cultiu i llocs arqueològics no excavats que el seu potencial cultural i significació històrica no ha segut determinada.

En Síria, l'assut de Tabqa (terminada en 1973 i, a voltes coneguda simplement com l'assut del Éufrates) va crear un embassament —el llac Assad, de 610 km²— que s'utilisa per a regar terres destinades al cultiu del cotó. Síria ha represado els seus dos afluents i està en procés de construcció d'un atre assut. Iraq té sèt embassaments en funcionament, pero el control d'aigua va perdre prioritat durant el règim de Sadam Huseín. Des del colapse del partit Ba'ath iraquí en 2003, l'us de l'aigua ha adquirit de nou protagonisme. L'escassea d'aigua en Orient Mig deixa a Iraq en el temor constant de que Síria i Turquia utilisaren la major part de l'aigua ans que aplegue a Iraq. Ademés, el rec en el sur d'Iraq deixa poca aigua per a unir-se al Tigris en el Shatt-al-Arab. El potencial per a la guerra d'estes aigües és tema de molta diplomàcia.

Obres hidràuliques

Obres hidràuliques en la conca alta del Tigris-Éufrates.

Obres localisades en Turquia

Presa de Atatürk.

Turquia ha dispost numerosos assuts en el Éufrates i els seus afluents, sent la principal l'assut de Ataturk. Les principals obres hidràuliques, en direcció aigües avall, són les següents:

• assut de Keban, finalisada en 1975, en un embassament de 675 km²;
• assut de Karakaya, finalisada en 1987, en un embassament de 268 km²;
• presa de Atatürk, finalisada en 1992, en un embassament de 817 km², per superfície, el tercer llac de Turquia;
• assut de Birecik, finalisada en 2000, en un embassament de 56,25 km²;
• assut de Karkamış, finalisada en 1999, en un embassament de 28,40 km²;
• assut de Hancagiz, en el riu Nizip, finalisada en 1988, en un embassament de 7,50 km²;
• assut de Çamgazi, en el riu Kuzgun, finalisada en 1998, en un embassament de 5,55 km².

Obres localisades en Síria

Les principals obres hidràuliques, en direcció aigües avall, són les següents:

• assut de Tichrin, finalisada en 1999;
• assut de Tabqa, finalisada en 1976, que forma el gran llac Al-Assad, en 610 km²;
• assut del-Baath, finalisada en 1986.

Obres localisades en Iraq

Obres hidràuliques iraquí.

Les principals obres hidràuliques, en direcció aigües avall, són les següents:

• assut de Haditha, finalisada en 1987, en un gran embassament de 500 km²;
• assut de Ramadi, que permet el embalsamiento de les riuades en les depressió d'Habaniya i Abu Didis;
• canal Thartar-Éufrates, que permet derivar les riuades del Tigris en el Éufrates a través del llac Thartar, en una superfície de 2710 km²;
• Tercer riu, terminat en 1992, va ser construït per a drenar les marismas del sur, lo que va permetre el control de la regió chií i el rec de noves terres. Despuix de la guerra en Iraq en 2003, els chiïtes han destruït parcialment els dics i restaurat els chapulls en un 40 % (GEO N ° 322 12 2005 P128);
• assut de Hindiya.

Vore també

• Asiria
• Breçol de la civilisació
• Creixent fèrtil
• Edén
• Mesopotamia
• Tigris

Referències

L'artícul en francés cita com a bibliografia, tota ella en francés:

• L'eau et li droit international: bibliographie sélective [2] archivat en Wayback Machine. Voir Euphrate et Tigre (fleuves). Bibliothèque du Palais de la Paix.
• GÉO, n.º 322, decembre de 2005, pág. 128.
• Habib Ayeb, «L'eau au Proche-Orient - La guerre n'oreig pas lieu» - Karthala-Cedej - 1998.
• Marwa Daoudy, «Li partage dones eaux entre la Syrie, l'Iraq et la Turquie - Négociation, sécurité et asymétrie dones pouvoirs» - CNRS éditions - 2005.
• Li Tigre et l'Euphrate de la discorde - Georges Mutin.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Éufrates.
• Bibliography on Water Resources and International Law Peace Palace Library (en anglés).
• Euphrates, Jewish Encyclopedia. Discusses the Old Testament references to the river (en anglés).
• Tigris-Euphrates River dispute, details of conflict and cooperation (en anglés).
• Collection of pictures of the Euphrates river shot nearby Ar Raqqah (en anglés).
• «Damming the Euphrates» (en anglés). Archaeology Channel. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2008. Consultat el 3 de setembre de 2008.
• Drought Reveals Iraqi Archaeological Treasures, National Public Ràdio, 20 de març de 2009 (en anglés).
• Plutarco o el Pseudo Plutarco: Sobre els rius (De fluviis).
  • XX: Éufrates.
    • Text, en el lloc del Proyecte Perseus, de la traducció anglesa corregida i editada per William W. Goodwin, i publicada en 1874.
      • William W. Goodwin (William Watson Goodwin, 1831 - 1912): clasicista nortamericà, professor de grec de l'Universitat d'Harvard.