Estudis clàssics
Els estudis clàssics són un conjunt de disciplines acadèmiques que s'enfoquen en l'estudi de l'Antiguetat clàssica, açò és, les civilisacions de la Grècia i la Roma antigues. En el món occidental, els estudis clàssics tradicionalment es referixen a l'estudi de la lliteratura clàssica grega i romana i les seues llengües originals, el grec antic i el llatí. També inclouen la filosofia, història, arqueologia, antropologia, art, mitologia i societat grecorromanas com a temes secundaris. Aixina que, els estudis clàssics comprenen els de l'arqueologia, les llengües, la lliteratura, l'art,[1] el història,[2] i la cultura material.[3] L'estudi de la filologia clàssica (la filologia grega i la filologia llatina) és de vital importància dins dels estudis clàssics.
Els estudis clàssics comprenen no solament els de la llengua sino també els de la cultura de les civilisacions a les que es referix l'expressió «clàssica»; en l'us més estés de l'expressió completa (la que els identifica en l'estudi de la civilisació grecorromana), els estudis clàssics són hereus dels Studia Humanitatis del humanisme,[4] que també varen donar orige al concepte de lletres, humanística o humanitats.
En la civilisació occidental, l'estudi dels clàssics grecs i romans era considerat tradicionalment com el fonament de les humanitats i ha segut tradicionalment, per lo tant, la pedra angular de l'educació europea d'èlit.
Etimologia
La paraula clàssic deriva de l'adjectiu del llatí classicus, que significa «pertanyent a la classe més alta de ciutadans». La paraula s'amprava originalment per a descriure als membres del patriciado, la classe més alta de la Roma antiga. Per al II, la paraula era usada en la crítica lliterària per a descriure a escritors de la més alta calitat.[5] Per eixemple, Aulo Gelio, en els seus Nits áticas, contrasta escritors ««Categoría:Culturas arqueològiques de Grecia»» i ««clásica»».[6] Per al VI, el terme havia adquirit un segon sentit, referint-se als pupils en una escola.[5] D'esta manera, els dos sentits moderns de la paraula, referint-se tant a lliteratura que era considerada de la més alta calitat, com als texts estàndar usats com a part d'un currículum, deriven de l'us romà.[5]
Llegat del món greco-romà
Les llengües clàssiques del món mediterràneu antic varen influir en totes les llengües europees, impartint a cada una un vocabulari d'aplicació internacional. Aixina, el llatí va créixer d'un producte cultural altament desenrollat de les époques dorada i platejada de la lliteratura llatina per a convertir-se en la llengua franca internacional en assunts diplomàtics, científics, filosòfics i religiosos, fins al XVII. Molt abans d'açò, el llatí ya s'havia convertit en llengües romançades i el grec antic en grec modern i els seus dialectes. El llatí va tindre un impacte molt més allà del món clàssic. Va seguir sent l'idioma preeminent per a escrits sérios en Europa molt despuix de la caiguda de l'imperi romà. Les llengües romàniques modernes, com el francés, l'espanyol i l'italià, deriven del llatí i este encara es veu com un aspecte fonamental de la cultura europea.
En els vocabularis especialisats de la ciència i la tecnologia, l'influència del llatí i el grec és notable. El llatí eclesiàstic, idioma oficial de l'Iglésia catòlica, seguix sent un llegat viu del món clàssic en el món contemporàneu. El llegat del món clàssic no es llimita a l'influència de les llengües clàssiques. L'imperi romà va ser pres com a model pels imperis europeus posteriors, com l'Imperi espanyol i l'Imperi britànic. L'art clàssic ha segut pres com a model en periodos posteriors - l'arquitectura romànica migeval i l'Ilustració de l'era de la lliteratura neo-clàssica abdós varen ser influenciats pels models clàssics, per a prendre només dos eixemples.
Referències
- ↑ Vegen-se «Categoria:Art de l'Antiga Grècia» i «Categoria:Art de l'Antiga Roma».
- ↑ Vegen-se «Categoria:Història de l'Antiga Grècia» i «Categoria:Història de l'Antiga Roma».
- ↑ Vegen-se «Cultura arqueològica» i «Categoria:Cultures arqueològiques de Grècia».
- ↑ Black, Robert: Humanism and Education in Medieval and Renaissance Italy: Tradition and Innovation in Latin Schools from the Twelfth to the Fifteenth Century (El humanisme i l'ensenyança en l'Itàlia de l'Edat Mija i del Renaixença: tradició i innovació en les escoles de latinitat des del sigle XII fins al XV), Cambridge, Cambridge University Press, 2001. Font citada en «Latin school» (artícul de la Wikipedia anglesa corresponent al cridat «Escola de latinidad» en l'espanyola).
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Ziolkowski, Jan M. (2007). «Middle Ages», Kallendorf, Craig W. (ed.). A Companion to the Classical Tradition. (en anglés), Blackwell.
- ↑ Aulo Gelio, Noctes Atticae, 19.8.15.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estudios clásicos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.