Universitat de Cambridge
La Universitat de Cambridge és una universitat pública anglesa situada en la ciutat de Cambridge, Anglaterra, Regne Unit. Va ser fundada en 1209 i el rei Enrique III d'Anglaterra li va otorgar una Carta Real en 1231. Cambridge és la segona universitat més antiga angloparlante i la quarta més longeva que seguix oberta.[1] L'universitat va créixer com una associació d'erudits que varen abandonar l'Universitat d'Oxford despuix d'una disputa en els habitants d'eixa localitat.[2] Abdós universitats medievals compartixen moltes característiques comunes i, per això, a sovint li les menciona en el renom de «Oxbridge». L'història i influència de l'Universitat de Cambridge l'ha convertit en una de les més prestigioses del món.[3]
L'universitat està composta per vàries institucions que inclouen 31 colleges constituents i més de cent departaments acadèmics organisats en sis escoles. Cambridge University Press, que és un d'eixos departaments, és la casa editorial més antiga i la segona editorial universitària més gran del món. Cambridge també conta en huit museus culturals i científics com el Museu Fitzwilliam, aixina com un jardí botànic. Les més de cent biblioteques de Cambridge acumulen al voltant de 15 millons de llibres, huit d'ells solament en la Biblioteca de l'Universitat de Cambridge.
En l'any 2017, l'Universitat de Cambridge va tindre ingressos per valor de casi 1900 millons d'euros, 508 dels quals varen provindre de subvencions i contractes d'investigació.[4] L'universitat central i els colleges tenen un presupost conjunt de 5442 millons d'euros, el segon més elevat de qualsevol universitat en Regne Unit. Cambridge està estretament vinculada en el desenroll del clúster industrial conegut com Silicon Fen. L'institució és membre de numeroses associacions i forma part del «Triàngul d'Or» de les millors universitats britàniques.
En 2017, l'Universitat de Cambridge va figurar com la segona millor universitat del món en la Classificació acadèmica d'universitats de el THE,[5] la tercera en el Rànquing de Shanghái, sexta en la Classificació mundial d'universitats QS i sèptima segons U.S. News.[6][7][8] Segons la revista Claves Higher Education, cap atra institució educativa del món figura entre les dèu primeres en tants temes.[9] En Cambridge han estudiat molts alumnes notables, incloent eminents matemàtics, científics, polítics, advocats, filòsofs, escritors, actors i caps d'Estat estrangers. A la data d'agost de 2018, 116 guardonats en el Premi Nobel, 11 Medalles Fields, 6 Premis Turing i 15 primers ministres de Regne Unit han estat afiliats a Cambridge com a estudiants, alumnes, professors o investigadors.[10]
En 2025 ocupa el 4º lloc en el Rànquing Acadèmic de les Universitats del Món.[11]
Història
[editar | editar còdic]
El college més antic és Peterhouse, i fundat en 1284 per Hugh de Balsham, bisbe d'Ely. El segon college, King's Hall, va ser fundat en 1317, encara que ya no existix com a institució independent ya que va ser fusionat en Michaelhouse per orde d'Enrique VIII d'Anglaterra per a crear el Trinity College. En l'actualitat, el Trinity College és el college en major número d'estudiants, i el més ric: conta en un patrimoni propi de més de 2000 millons de lliures esterlines. Molts colleges es varen fundar entre els sigles xiv i xv, entre ells el King's College o Gonville and Caius.
Originalment, els colleges varen ser fundats com a entitats religioses i caritatives, que estajaven a estudiants destinats a ser clercs; per eixe motiu estes institucions estaven vinculades en freqüència a capelles o abadies. A raïl de la Dissolució dels monasteris, ordenada en 1536, el rei Enrique VIII va ordenar la dissolució de la Facultat de Dret Canònic i la cessació de les classes de filosofia escolàstica. Açò reorientó les carreres acadèmiques del dret canònic cap als clàssics llatins i grecs, la Bíblia, i les matemàtiques. Colleges que antigament havien estat associats al clero catòlic varen passar a acollir a clercs protestants, fins al punt que es va convertir en un requisit necessari per a estudiar en Cambridge l'acceptar els preceptes de l'Iglésia Anglicana.
Els primers colleges per a dònes varen ser Girton College, fundat en 1869, i Newnham College, fundat en 1872. Les primeres estudiants varen rendir els seus exàmens en 1882, pero les dònes no varen conseguir plena pertinença a l'universitat fins a 1947, 20 anys despuix que en Oxford. Dels 31 colleges que componen l'Universitat de Cambridge en l'actualitat (2024), dos són solament per a dònes (Murray Edwards i Newnham College, i quatre són exclusivament per a estudiants de postgrado o majors de 21 anys (Clare Hall, Darwin, Wolfson i St. Edmund's). L'últim college en admetre dònes va ser el Lucy Cavendish, que es va convertir en mixt en 2019.
Organisació
[editar | editar còdic]
L'Universitat de Cambridge és una universitat colegiala, formada per treinta y uno colleges; també conta en facultats, departaments acadèmics i instituts d'investigació. Les facultats i departaments concentren la llabor investigadora de l'universitat, i coordinen i centralisen l'ensenyança de les carreres universitàries: establixen els programes d'estudi, les assignatures, s'encarreguen dels exàmens i demés aspectes acadèmics i administratius de les carreres universitàries. No obstant, les assignatures s'estructuren de forma dual: els departaments s'encarreguen d'oferir el pla d'estudis i un número reduït de classes magistrals cada semestre universitari, destinades a fixar objectius i les llínees generals del programa d'estudis, mentres que el dia a dia del pla d'estudis es desenrolla en forma de tutoriales en els que cada alumne es reunix en el seu tutor personal en un college, a on rep classes particulars de dit tutor entorn al temari de l'assignatura. Encara que el tutor i l'alumne no tenen per qué pertànyer necessàriament al mateix college, els tutoriales s'organisen a nivell colegial.
Els colleges són institucions independents i separades de la pròpia universitat, en un gran nivell d'autonomia: conten en gran cantitat de fondos i recursos econòmics propis que es gestionen de manera privada i no depenen administrativamente de l'Universitat. De la mateixa manera que un colege major, els colleges oferixen estage i menjar als estudiants i a banda del professorat i investigadors de l'universitat (fellows); al mateix temps, coordinen la vida social i acadèmica dels estudiants i s'encarreguen de gestionar les tutories. Els college solen contar en la seua pròpia biblioteca, gimnasi, menjadors, bars, jardins i demés instalacions.
En matricular-se en l'universitat, els alumnes deuen elegir un college. Cada college oferix carreres sobre la base de l'experiència dels seus tutors i fellows (alguns s'especialisen en humanitats, mentres que uns atres posen gran émfasis en ciències o ingenieria), encara que no és infreqüent que un college accepte a alumnes encara que no tinguen suficients tutors per a les seues assignatures; en eixos casos els tutoriales de les assignatures en concret es realisen en un atre college. Ya que bona part de la vida social i acadèmica dels alumnes es desenrolla en els college, els alumnes solen desenrollar un especial apego al seu college més que a la pròpia universitat.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Gran Tribunal, Trinity College
-
Cort nova de Corpus Christi College
-
Porta d'entrada, Gonville and Caius College
-
Primera Cort, Pembroke College
-
Porta d'entrada, Selwyn College
-
Pati principal, St Catharine's College
-
Casa Bredon de Wolfson College
-
Jardí de West Lodge, Downing College
-
Antiga porta d'entrada de Queens' College
-
Menjador del Magdalene College
-
Tribunal de la Capella, Jesus College
-
Segon Tribunal, St John's College
-
L'edifici Cavendish, Homerton College
-
La capella, Sidney Sussex College
-
Interior del Judge Business School
-
La arboleda en Fitzwilliam College
-
Porta d'entrada, Girton College
-
Departament d'Ingenieria
-
Laboratori d'Ingenieria John Hopkinson
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
_2012.jpg){kind=link}
Colleges
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:Panorama
_shield.svg){kind=link}
_shield.svg){kind=link}
_shield.svg){kind=link}
_shield.svg){kind=link}
- Notes
- * – Solament admet estudiants femenines
- † – Solament estudiants d'edat similar als postgraduados (més de 21 anys)
Deports
[editar | editar còdic]Hi ha algunes activitats d'espargiment associades a Cambridge. El rem és un deport popular i existixen competicions entre colleges i contra l'Universitat d'Oxford. Una competició en particular que és molt popular entre les estudiants i coleges és el "May Bumps", quan l'objectiu és perseguir al pot de davant i alcançar-li, abans de ser alcançat pel pot de darrere del teu equip. La competició té lloc a mitan de juny i dura quatre dies. Una competició similar de cinc dies és el Lent Bumps i té lloc a fins de febrer o principis de març. També existixen competicions en atres deports, com el cricket i el rugby. Entre els clubs de teatre, es troba el Footlights. Entre el professorat, Jason Arday és conegut per haver recorregut 966 kms ya siga en sis o en dotze dies.[12][13]
Graduats honoraris
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Graduats honoraris de l'Universitat de Cambridge.
Vore també
[editar | editar còdic]- Exàmens ESOL de l'Universitat de Cambridge
- Professor Real de Física de Cambridge
- Classificació acadèmica d'universitats
- OXO
- Colleges de l'Universitat de Cambridge
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sager, Peter (2005). Oxford and Cambridge: An Uncommon History.
- ↑ «A Brief History: Early records». University of Cambridge. Consultat el 17 d'agost de 2008.
- ↑ «World’s most prestigious universities 2016».Claves Higher Education (THE).
- ↑ «Reports and Financial Statements for the Year Ended 31 July 2017». University of Cambridge. Consultat el 3 d'agost de 2018.
- ↑ «World University Rànquings».Claves Higher Education (THE).
- ↑ «ARWU World University Rànquings 2017 | Academic Rànquing of World Universities 2017 | Top 500 universities | Shanghai Rànquing - 2017». Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2019.
- ↑ «QS World University Rànquings 2019».Top Universities.
- ↑ «Best Global Universities Rànquings».
- ↑ «World University Rànquings 2017».
- ↑ «Nobel prize winners». University of Cambridge. Consultat el 6 de decembre de 2015.
- ↑ «ShanghaiRanking-Univiersities». www.shanghairanking.com. Consultat el 2025-10-22.
- ↑ «[1]», The Telegraph. Consultat el 24 de juliol de 2026 (en en). «600 mills in six days, only 50 mills short of the world record for ultra-distance running over six days. Earlier this year, Southampton Solent University, which awarded Prof Arday an honorary degree in 2023, remogau the references to running 300 mills and 600 mills from his citation on its website. Anglia Ruskin University, which awarded him an honorary doctorate, recently changed the reference to 600 mills in six days to 600 mills in 12 days»
- ↑ «[2]», Daily Mail. Consultat el 25 de juliol de 2026 (en en). «Arday's profile page at Anglia Ruskin University appears to have been quietly edited. On February 28, the page seemingly claimed he had run '600 mills in six days for charity'. By yesterday, this had been amended to achieving the same distance 'in 12 days'.»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Universitat de Cambridge.- Bula papal de Juan XII
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Universidad de Cambridge» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.