Escassea d'aigua
L'escassea de l'aigua es referix a la falta de suficients recursos hídrics per a satisfer les demandes de consum d'aigua en una regió. El problema de l'escassea d'aigua afecta a al voltant de dos mil huitcents millons de persones en tots els continents del món durant a lo manco un més cada any. Més de 1300 millons de persones no tenen accés a aigua potable salubre.[1]
L'escassea de l'aigua implica estrés hídric, dèficit hídric, i crisis hídrica:
- El concepte del estrés hídric és relativament nou i es referix a la dificultat d'obtindre fonts d'aigua dolça durant un cert periodo, una situació que pot culminar en una major deterioració i agotament dels recursos hídrics disponibles.[2]
- El dèficit hídric pot ser causat per canvis climàtics tals com a patrons climàtics alterats —incloent sequias o inundacions— aixina com l'aument de la contaminació i l'aument de la demanda humana d'aigua, inclús el seu us excessiu.[3]
- Una crisis hídrica és una situació que es produïx quan la disponibilitat d'aigua no contaminada dins d'una regió és inferior a la demanda d'aigua en esta regió.[4] L'escassea d'aigua està sent impulsada per dos fenomens convergents: el creixent us d'aigua dolça i l'agotament dels recursos d'aigua dolça disponibles.[5]
L'escassea d'aigua pot ser el resultat de dos mecanismes: l'escassea física (absoluta) d'aigua i l'escassea econòmica d'aigua, a on l'escassea física d'aigua és el resultat de l'insuficiència dels recursos naturals d'aigua per a abastir la demanda d'una regió, i l'escassea econòmica d'aigua és el resultat d'una mala gestió dels recursos hídrics disponibles. D'acort en el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll, l'escassea econòmica d'aigua sol ser la principal causa en la majoria dels països o regions que experimenten escassea d'aigua, perque la majoria dels països o regions tenen suficient aigua dolça per a satisfer les necessitats de les llars, aixina com les necessitats industrials, agrícoles i ambientals, pero carixen dels mijos per a proporcionar-ho en una forma accessible.[6]
La reducció de l'escassea d'aigua és una meta de molts països i governs. l'ONU reconeix l'importància de la reducció del número de persones sense accés sostenible a sanejament i aigua potable. Els objectius de Desenroll del Mileni formulats en la Declaració del Mileni de les Nacions Unides afirmen que per a l'any 2015 es pretén "reduir a la mitat per a 2015 el percentage de persones que carixen d'accés sostenible a l'aigua potable i al sanejament bàsic."[7]
Estrés hídric
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Canvi climàtic
Existix ampli consens de que la cantitat total d'aigua dolça disponible està disminuint pel canvi climàtic, el qual és responsable de la reculada dels glaciars, i la reducció del cabal dels rius, llac i estanys. Molts aqüífers varen ser sobreexplotados i no es recarreguen suficientment. Encara que no s'agota el suministrament total d'aigua dolça, una part important ha segut contaminada, salada, inadequada o no disponible per al consum humà, ni per a l'indústria i l'agricultura. Per a evitar una crisis mundial de l'aigua, els agricultors tindran que esforçar-se per aumentar la productivitat per a satisfer les creixents demandes d'aliments, mentres que l'indústria i les ciutats tindran que trobar maneres d'utilisar l'aigua de manera més eficient.[8]
Crisis hídrica
- Artícul principal → Anexe:Crisis hídrica per país.
Es considera que existix una crisis hídrica quan no hi ha suficient aigua potable per a una població determinada.[4] Les Nacions Unides i atres organisacions mundials consideren que la crisis hídrica que afecta a certes regions és tal que formen una preocupació mundial.[9][10][11] Organisacions com l'Organisació per a l'Agricultura i l'Alimentació, subrallen l'importància de prendre mides per a evitar una crisis hídrica.[12]
Característiques
Les principals característiques d'una crisis hídrica inclouen:
- L'accés insuficient a aigua potable salubre, una problemàtica que afecta a aproximadament 884 millons de persones.
- L'accés insuficient a l'aigua per al sanejament i l'eliminació de residus, una situació que afecta a 2500 millons de persones.[13]
- L'us excessiu de reserves d'aigua subterrànea, conduint a la disminució de rendiments agropecuarios.[14]
- L'us excessiu i la contaminació dels recursos hídrics, resultant en una reducció de la biodiversitat.
- Conflictes regionals pels escassos recursos hídrics, resultant a voltes en conflictes armats.
Escassea física i econòmica d'aigua
Al voltant d'un quint de la població mundial viu actualment en regions afectades per l'escassea física d'aigua, és dir regions a on no hi ha suficients recursos hídrics per a satisfer la demanda d'una regió o país, incloent l'aigua que es necessita per a satisfer la demanda dels ecosistemes per a poder funcionar de manera efectiva.[6] Les regions àrides en freqüència sofrixen d'escassea física d'aigua. L'escassea física també pot produir-se en regions a on els recursos hídrics semblen abundants si estos són sobre-explotats, com per eixemple quan existix una demanda excessiva per al rec o atres formes d'explotació hídrica. Els síntomes de l'escassea física d'aigua inclouen la degradació del mig ambient i la disminució de les reserves d'aigua subterrànea.[15]
l'escassea econòmica d'aigua es deu a una falta d'inversió en infraestructura o tecnologia per a extraure l'aigua dels rius, aqüífers i atres fonts d'aigua, o per una insuficient capacitat humana de satisfer la demanda d'aigua. Una quarta part de la població mundial es veu afectada per l'escassea econòmica d'aigua. Els síntomes de l'escassea econòmica d'aigua inclouen la falta d'una infraestructura per a l'abastiment d'aigua salubre. Les persones que no tenen un accés segur a l'aigua es veuen obligats a recórrer llargues distàncies en busca d'aigua, a sovint contaminada, dels rius per a cobrir les seues necessitats domèstiques i agrícoles. Una part important d'Àfrica sofrix d'escassea econòmica d'aigua; el desenroll de l'infraestructura d'aigua en estes zones podria contribuir a la reducció de la pobrea. Condicions crítiques a sovint sorgixen en les comunitats pobres i sense poder polític que viuen en un mig ambient que ya està afectat per condicions seques.
El dret humà a l'aigua
- Artícul principal → Dret a l'aigua i al sanejament.
el Comité de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides va establir una base de cinc atributs fonamentals per a la seguritat hídrica, afirmant que el dret humà a l'aigua otorga a tots el dret a suficient aigua salubre que siga accessible i assequible per a us personal i domèstic.[6][16]
Medició de l'escassea d'aigua
Actualment els hidrólogos solen evaluar l'escassea d'aigua mirant a l'equació d'aigua i població, és dir, comparant la cantitat total anual dels recursos hídrics disponibles a la població d'un país o regió. Un enfocament freqüentment aplicat per a medir l'escassea d'aigua ha segut la de classificar als països d'acort a la cantitat de recursos anuals d'aigua disponibles per persona. Per eixemple, d'acort en l'índex d'estrés hídric de Falkenmark,[17] es considera que un país o regió experimenta "estrés hídric" quan els suministraments anuals d'aigua baixen fins als 1700 metros cúbics per persona per any. Es pot esperar una escassea periòdica o llimitada d'aigua si els nivells baixen entre 1700 i 1000 metros cúbics per persona per any. Si el suministrament d'aigua cau baix dels 1000 metros cúbics per persona per any, el país enfronta una situació de "escassea d'aigua".
la FAO afirma que en l'any 2025 s'estima que 1900 millons de persones viuran en països o regions que enfronten una escassea absoluta d'aigua, i dos terços de la població mundial podrien estar en una situacuón d'estrés hídric.[18] el Banc Mundial senyala que el canvi climàtic podria resultar en canvis profunts en els futurs patrons de disponibilitat i us de l'aigua, lo que podria aumentar els nivells d'estrés hídric i l'inseguritat, tant a escala global com en els sectors que depenen de l'aigua.[19]
Atres formes de medició de l'escassea d'aigua inclouen l'evaluació de la cantitat física d'aigua en la naturalea, comparant els països en volums menors o majors d'aigua disponible. No obstant, este método a sovint no conseguix captar l'accessibilitat del recurs hídric per a la població que ho necessite. Uns atres han relacionat la disponibilitat d'aigua a la població. Una atra medició, calculada com a part d'una evaluació més àmplia de la gestió de l'aigua en l'any 2007,[20] tenia com a objectiu de relacionar la disponibilitat d'aigua a l'us real del mateix. Per lo tant, va fer una distinció entre escassea 'física' i 'econòmica' de l'aigua.
Vore també
- Recurs hídric
- Us racional de l'aigua
- Sequia
- Desertificació
- Anex:Crisis hídrica per país
- Escassea d'aigua en Àfrica
- Crisis de l'aigua en Iran
- Crisis hídrica de Colòmbia de 2024
- Crisis hídrica en Mèxic de 2021-2025
- Escassea hídrica en Mèxic
- Escassea hídrica en Chile
- Aigua d'us agrícola
Referències
- ↑ «Water Scarcity|International Decade for Action 'Water for Life' 2005-2015». Consultat el 20 d'octubre de 2013.
- ↑ «Water Stress». Consultat el 20 d'octubre de 2013.
- ↑ «Water Scarcity|Threats|WWF». Consultat el 20 d'octubre de 2013.
- ↑ 4,0 4,1 [1] [2] archivat en Wayback Machine.. peopleandplanet. net (11 November 2002). Consultat el 27 d'agost de 2013.
- ↑ Clifford Chance, Tackling Water Scarcity. (Advocates for International Development, October 2011.) «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de novembre de 2014. Consultat el 14 d'octubre de 2013.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 United Nations Development Programme (2006). Human Development Report 2006: Beyond Scarcity–Power, Poverty and the Global Water Crisis. Basingstoke, United Kingdom:Palgrave Macmillan.
- ↑ Background page, United Nations Millennium Development Goals website, retrieved 16 June 2009
- ↑ Chartres, C. & Varma, S. Out of water. From Abundance to Scarcity and How to Solve the World’s Water Problems FT Press (USA), 2010
- ↑ «World water crisis worsened by corruption, repression: UN report». Un. org. Consultat el 10 de març de 2011.
- ↑ World Summit on Sustainable Development. Released by Natural Resources Defense Council (NRDC) at the World Summit for Sustainable Development, August 29, 2002.
- ↑ «New report: Global water crisis threatens more than half of world food production» (en en). Potsdam Institute for Climate Impact Research. Consultat el 2024-10-31.
- ↑ "No global water crisis – but may developing countries will face water scarcity" [3] archivat en Wayback Machine.. FAO. org. 12 March 2003.
- ↑ «Updated Numbers: WHO-UNICEF JMP Report 2008». Unicef. org. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2020. Consultat el 10 de març de 2011.
- ↑ «Water is Life – Groundwater drawdown». Academic. evergreen. edu. Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2011. Consultat el 10 de març de 2011.
- ↑ «Water scarcity, risk and vulnerability». Consultat el 2 de decembre de 2013.
- ↑ humà a l'aigua i al sanejament. ONU. Consultat el 14 de maig de 2014.
- ↑ Falkenmark & Lindh 1976, citat en in UNEP/WMO. «Climate Change 2001: Working Group II: Impacts, Adaptation and Vulnerability». UNEP. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 3 de febrer de 2009.
- ↑ scarcity. Fao. org. Retrieved on 27 August 2013.
- ↑ The World Bank, 2009 «Water and Climate Change: Understanding the Risks and Making Climate-Smart Investment Decisions». Consultat el 24 d'octubre de 2011.
- ↑ Molden, D. (Ed). (2007) Waterfor food, Water for life: A Comprehensive Assessment of Water Management in Agriculture. Earthscan/IWMI.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Water scarcity» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.