Canvi climàtic
Un canvi climàtic es definix[1][2] com la variació en l'estat del sistema climàtic terrestre, format per l'atmòsfera, la hidrosfera, la criosfera, la litosfera i la biosfera, que perdura durant periodos de temps suficientment llarcs (décades o més temps)[2] fins a alcançar un nou equilibri. Pot afectar tant als valors mijos meteorològics com a la seua variabilitat i extrems.
Els canvis climàtics han existit des de l'inici de la història de la Terra, han segut graduals o abruptes i s'han per causes diverses, com les relacionades en els canvis en els paràmetros orbitales, variacions de la radiació solar, la deriva continental, periodos de vulcanisme intens, processos biòtics o impactes de meteorits.[3] El canvi climàtic actual és antropogénico i es relaciona principalment en l'intensificació del efecte hivernàcul per les emissions industrials procedents de la crema de combustibles fòssils.[4][5]
Els científics treballen activament per a entendre el clima passat i futur per mig d'observacions i models teòrics. Per a això recopilen un registre climàtic del passat remot de la Terra basat en l'evidència geològica a partir de sondejos geotécnicos de perfils tèrmics, testics de gèl, registres de la flora i fauna com creiximent d'anells d'arbres i de coralés, processos glaciars i periglaciarés, anàlisis isotòpic i atres anàlisis de les capes de sediment i registres dels nivelles de la mar del passat. Qualsevol variació a llarc determini observat a partir d'estos indicadors (proxies) pot indicar un canvi climàtic.
El registre instrumental proveïx senyes més recents. Bons eixemples són els registres instrumentals de temperatura atmosfèrica i les medicions de la concentració de CO2 atmosfèric. No devem oblidar l'enorme fluix de senyes climatològiques procedent dels satèlits en òrbita pertanyents principalment dels programes d'observació de la Terra de NASA[6] i ESA.[7]
Els models de circulació general s'utilisen a sovint en els enfocaments teòrics per a intentar reconstruir els climes del passat,[8] realisar proyeccions futures[9][10] i associar les causes i efectes del canvi climàtic.[11]
Els factors externs que poden influir en el clima són cridats forzamientos climàtics.[1][2] Els forzamientos climàtics són factors que incidixen en el balanç d'energia del sistema climàtic, modificant la cantitat d'energia que el sistema rep del Sol o la cantitat d'energia que el sistema pert per emissió des de la Terra a l'espai exterior. Els climatólogos que estudien el canvi climàtic actual, solen denominar-los forzamientos radiativos i consideren bàsicament quatre d'ells: la cantitat de la radiació solar en la part alta de l'atmòsfera (constant solar), l'albedo terrestre, la concentració de gasos d'efecte hivernàcul i la concentració d'aerosolés tant de procedència natural, com són els procedents de erupció volcàniques, com els de orige antropogénico que procedixen d'activitats humanes, entre uns atres.
Els paleoclimatólogos, no obstant, consideren com forzamientos climàtics externs un ranc molt més ampli de fenomenologia extraterrestre que inclouen les variacions en els paràmetros orbitales de la Terra o la caiguda de meteorits.[14] Les variacions orbitales, per eixemple, canvien la distribució geogràfica i estacional de la radiació solar pero a penes modifiquen el balanç d'energia planetari, és dir, no constituïxen un forzamiento radiativo rellevant. Precisament, un dels objectius de climatólogos i paleoclimatólogos és entendre qué mecanismes amplificadors induïxen estes variacions orbitales per a explicar els diferents cicles glacials que s'han produït en l'història del nostre planeta.[15]
Sobre els processos interns, des del punt de vista climatològic s'estudia principalment la variabilitat natural[1][2] dins del mateix sistema climàtic que no provoca canvis en el balanç radiativo de l'atmòsfera. Esta variabilitat es produïx com a resultat de l'interacció dinàmica entre l'atmòsfera i l'oceà típicament en escales temporals d'uns anys a unes poques décades. Els fenomens més coneguts d'esta variabilitat interna són la circulació termohalina i ENSO (El Chiquet). Aixina, per eixemple, els anys El Chiquet, com 1997, es corresponen en temperatures globals per damunt de la mija.
Els paleoclimatólogos afigen als processos interns aquells inherents a la dinàmica planetària que afecten al clima.[14] Estos inclouen l'orogénesis (formació de montanyes), tectónica de plaques, vulcanisme i canvis biològics a llarc determini, com l'evolució de les plantes terrestres. La tectónica de plaques junt a l'erosió, per eixemple, pot contribuir, per mig del Cicle Geoquímico Carbonat-Silicat, al seqüestre de CO2, disminuint la cantitat de gasos d'efecte hivernàcul i disminuint per tant la temperatura global. El vulcanisme massiu i constant torna a l'atmòsfera el diòxit de carbono seqüestrat en el mant pels processos de subducción. Estos processos actuen en periodos geològics d'entre decenes de mills a varis millons d'anys.
Terminologia
[editar | editar còdic]La definició més general de canvi climàtic és un canvi en les propietats estadístiques (principalment el seu promig i dispersió) del sistema climàtic considerat durant periodos llarcs de temps, independent de la causa.[2] Per tant, les fluctuacions durant periodos més curts que unes quantes décades, com per eixemple El Chiquet, no representen un canvi climàtic.
El terme a voltes s'usa per a referir específicament al canvi climàtic causat per l'activitat humana, en lloc de canvis en el clima que poden haver resultat com a part dels processos naturals de la Terra.[16] En este sentit, especialment en el context de la política migambiental, canvi climàtic s'ha convertit en sinònim de calfament global antropogénico. En les publicacions científiques, calfament global es referix a l'aument de les temperatures superficials, mentres que canvi climàtic inclou al calfament global i tots els demés efectes que produïx l'aument dels nivells de gasos d'efecte hivernàcul.[17] La Convenció Marque de la Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic definix al canvi climàtic en el seu artícul 1 paràgraf segon, com un canvi de clima atribuït directa i indirectament a l'activitat humana que altera la composició de l'atmòsfera i que se sumixca a la variabilitat natural del clima observada durant periodos de temps comparables.[18] A voltes es confonen[19] els térmens canvie climàtic en canvi global.
Causes
[editar | editar còdic]
El clima és un promig del temps atmosfèric a una escala de temps ya que l'Organisació Meteorològica Mundial ha estandardisat en 30 anys.[20] Els distints climes es corresponen principalment en la latitut geogràfica, l'altitut, la distància a la mar, l'orientació del relleu terrestre sobre l'insolación (vertents de solà i umbría) i a la direcció dels vents (vertents de Sotavent i barlovent) i, per últim, les corrents marines. Estos factors i les seues variacions en el temps produïxen canvis en els principals elements constituents del clima: temperatura atmosfèrica, pressió atmosfèrica, vents, humitat i precipitacions.
Un canvi en l'emissió de radiació solar, en la composició de l'atmòsfera, en la disposició dels continents, en les corrents marines o en l'òrbita de la Terra pot modificar la distribució d'energia i l'equilibri tèrmic, alterant aixina profundament el clima quan es tracta de processos de llarga duració.
En última instància, per a que es produïxca un canvi climàtic global, deu actuar algun forzamiento climàtic, és dir, qualsevol factor que incidixca en el balanç d'energia del sistema climàtic, modificant la cantitat d'energia que el sistema rep del Sol o la cantitat d'energia que el sistema pert per emissió des de la Terra a l'espai exterior. Els forzamientos poden ser les variacions en els paràmetros orbitales de la Terra, en l'albedo terrestre, en la concentració de gasos d'efecte hivernàcul, en la concentració d'aerosolés tant de procedència natural, com són els procedents de erupció volcàniques, com els de orige antropogénico que procedixen d'activitats humanes, entre uns atres.
Atres factors, com la distribució dels continents, poden terminar afectant a algun dels forzamientos i induir un canvi climàtic global. Per eixemple, l'ocupació de l'oceà equatorial per una gran massa de terra, com va ocórrer en el supercontinente Rodinia durant el Neoproterozoico, pot contribuir a una major reflexió de radiació solar, aumentant l'albedo i produint cert refredat que pot provocar la formació de gèl que, a la seua volta, torna a aumentar l'albedo, en un cicle conegut com realimentación gele-albedo.[21] La fragmentació de Rodinia[22] fa uns 700-800 millons d'anys va poder expondre major cantitat de corfa terrestre a l'erosió per la pluja i provocar que el Cicle Geoquímico Carbonat-Silicat aumentara el seqüestre de CO2 atmosfèric, contribuint a una disminució de la temperatura que terminara induint una glaciació global, més coneguda com a bola de neu.
El canvi climàtic actual és, de manera molt provable, totalment antropogénico i es relaciona principalment en l'intensificació del efecte hivernàcul per les emissions industrials procedents de la crema de combustibles fòssils.[4][5] Les contribucions provables dels forzamientos naturals i la variabilitat interna al canvi de la temperatura global des de 1951 són insignificants.[5]
Influències externes
[editar | editar còdic]Variacions solars
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Variació solar.
El Sol és una estrela aproximadament de 4600 millons d'anys d'edat que emet radiació electromagnètica en tot el ranc del espectre, des de les ones de radi fins als rajos X, encara que el 50 % de l'energia s'emet en el visible i infrarrojo. L'emissió s'ajusta excelentemente a la d'un cos negre a 5770 K, temperatura característica de la seua superfície visible (la fotosfera). A la distància de la Terra (1 UA), la part alta de l'atmòsfera rep una irradiancia de 1361 W/m²[23] que, per la seua escassa variació a curt determini, es coneix històricament com constant solar.
El Sol presenta cicles d'activitat d'onze anys reflectits en la seua superfície pel número de taques.[24] Des de 1978 tenim observacions directes de l'activitat solar[25] i des de principis de el XVII per mig d'indicadors indirectes (proxies) del cicle solar.[26] L'amplitut d'estos cicles varia entorn a un 0.1 %,[23] en periodos sense taques solars, com el mínim de Maunder (1645 a 1715) que va contribuir a la coneguda com Menuda Edat de Gèl i periodos de major activitat, com el Màxim Solar Modern, centrat a finals de la década de 1950 i l'amplitut de la qual està encara en discussió.[27]
La temperatura mija de la Terra depén, en gran mida, del fluix de radiació solar que rep. No obstant, degut a que eixe aporte d'energia a penes varia en el temps, no es considera que siga una contribució important per a la variabilitat climàtica a curt determini en comparació a l'efecte dels gasos d'efecte hivernàcul.[28] Açò succeïx perque el Sol és una estrela de tipo G en fase de seqüència principal, resultant molt estable. El fluix de radiació és, ademés, el motor dels fenomens atmosfèrics ya que aporta l'energia necessària a l'atmòsfera per a que estos es produïxquen.[29] Les variacions en la irradiancia solar, per tant, no han contribuït al canvi climàtic de les últimes décades.[30]
Les variacions de la radiació solar són, no obstant, més acusades en l'ultravioleta propenc,[31] per lo que seria esperable que el cicle solar afectara a l'estratosfera a través de l'absorció de la capa d'ozon. Dita influència en la temperatura i en la concentració d'ozon ha segut efectivament observada en l'estratosfera tant en latitut miges com a tropicals.[32]
No és l'única conexió establida entre el Sol i el clima. Un dels resultats més robusts[33][34] és la variació de la temperatura de l'estratosfera polar quan les senyes es relacionen en la fase de l'Oscilació Casi Bienal (QBO), una oscilació del vent en la baixa estratosfera en un periodo mig d'entre 28 i 29 mesos.[35]
Molts atres estudis troben certa influència en la troposfera, en els oceans i en la superfície continental. Existix, per eixemple, certa evidència de l'amplificament, en la part alta del cicle solar, del màxim de precipitacions tropicals, en una eixamplada de la circulació de Hadley i un enfortiment de la circulació de Walker en el Pacífic equatorial lligada als cicles El Chiquet-La Chiqueta (ENSO).[34]
Sobre el calfament global de l'últim sigle, estudis estadístics de detecció i atribució troben l'influència solar en la primera mitat de el XX, pero no en la segona, perfectament en consistència en la constància de la irradiancia solar despuix de 1980.[30][34]
Una hipòtesis popular relaciona les variacions en el camp magnètic solar en canvis en el clima per mig de la creació de núcleus de condensació per ionisacions provocades pels rajos còsmics. En els moments de major activitat solar s'intensifica el camp magnètic, que llimita la cantitat de rajos còsmics que alcancen l'atmòsfera i, per tant, la creació de núcleus de condensació, formant-se menys núvols i aumentant la cantitat de llum solar que alcança la superfície. D'esta manera indirecta, la part alta del cicle solar provoca un major calfament de la superfície. No obstant, les senyes disponibles no respalen esta conexió.[34][36][37][38][39]
A llarc determini el Sol aumenta el seu lluminositat a raó d'un 10 % cada mil millons d'anys, lo que canvia enormement el clima a través dels eones (vore La paradoxa del Sol dèbil més avall).
Variacions orbitales
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Variacions orbitales.
Si be la lluminositat solar es manté pràcticament constant a lo llarc de millons d'anys, no ocorre lo mateix en l'òrbita terrestre. Esta oscila periòdicament, fent que la cantitat mija de radiació que rep cada hemisferi fluctue a lo llarc del temps, i estes variacions provoquen les pulsacions glaciars a modo d'estius i hiverns de llarc periodo. Són els cridats periodos glaciars i interglaciarés.
Hi ha tres factors que contribuïxen a modificar les característiques orbitales fent que la insolación mija en un i un atre hemisferi varie encara que no ho faça a penes el fluix de radiació global. Es tracta de la precesión dels equinoccios, l'excentricitat orbital i l'oblicuidad de l'òrbita o inclinament de l'eix terrestre. Solament l'excentricitat pot canviar llaugerament el fluix de radiació global, en menys del 0.2 %.[40][41]
El perihelio actual coincidix molt aproximadament en el solstici de decembre, pero es tracta solament d'una coincidència temporal. l'eix de rotació de la Terra descriu una circumferència en un periodo d'uns 26000 anys. És el conegut fenomen de la precesión dels equinoccios.
L'òrbita de la Terra també està somesa al seu propi moviment de precesión del perihelio provocada per l'influència gravitatoria de Júpiter i Saturn principalment, en un periodo d'uns 112000 anys.[42] Abdós moviment, la precesión dels equinoccios i del perihelio (precesión absidal) es combinen per a provocar la translació del perihelio sobre les estacions en dos cicles, un de dominant de 23000 i un atre menys acusat de 19000 anys.[43]
Eixes variacions orbitales podrien tindre la seua rellevància en temps històrics i constituir un dels disparadores del Òptim Climàtic del Holoceno fa uns 6000 anys, quan l'estiu de l'hemisferi nort duya varis milenis en la part de l'òrbita propenca al perihelio.[44][45] La major cantitat de radiació incident sobre el nort d'Àfrica també va ajudar a l'aument de les pluges monsòniques i a crear, com a conseqüència, un Sahara vert i humit fa uns 10 000 anys.[46]
La situació va escomençar a canviar de manera significativa fa uns 5000 anys, quan el inverno va escomençar a acostar-se al perihelio, provocant una tendència progressiva al refredat que sembla haver-se trobat en els indicadors dels últims dos milenis.[47][48]
La periodicitat del cicle de la precesión també va controlar les variacions climàtiques varis millons d'anys abans dels últims tres millons d'anys aproximadament. A partir d'eixe moment va escomençar a dominar un nou cicle molt estable de 41000 anys que iniciaria les grans glaciacions de l'hemisferi nort aparentment provocades per les variacions de la oblicuidad de l'eix de rotació entre uns 22 i 24.5°.[49][50] El factor clau propost que afecta a l'alvanç i retirada dels glacials és la insolación sobre l'hemisferi nort integrada a lo llarc de l'estiu en lloc del màxim o el promig de insolación.[51] Els models numèrics seguixen mostrant no obstant una clara influència de la precesión, per lo que l'explicació del cicle de 41000 anys en els periodos glacials de la primera mitat del Pleistoceno sembla resistir-se a una explicació definitiva.[43]
Misteriosament, puix encara no estem segurs de les causes, eixos cicles glacials varen canviar a una periodicitat de cent mil anys durant l'últim milló d'anys aproximadament.[52]
El misteri procedix de que, encara que les variacions de l'excentricitat de l'òrbita terrestre presenten una periodicitat de 100 mil anys (més un segon cicle de 405 mil anys[53][54]), la variació de insolación produïda de molt menor magnitut que la provocada pels atres moviments orbitales del nostre planeta. S'han propost numeroses solucions, pero actualment es considera un problema no resolt.[43][50][55][56][57][58][59][60][61][62][63][64]
Els tres cicles de insolación provocats pels diferents moviments orbitales es coneixen com a Cicles de Milankovitch i varen ser descoberts de manera pionera en la década de 1870 per l'escocés James Croll.[65][66] Prèviament, en 1842, Joseph Adhémar ya hi havia conjeturado que la precesión de l'òrbita terrestre era la causa de les eres glacials. Els càlculs de Croll varen ser perfeccionats independentment en els anys vint del sigle passat per l'astrònom serbi Milutin Milanković.[67][68][69] Trenta anys més vesprada, tres investigadors varen utilisar registres climàtics dels últims 450000 anys a partir de l'anàlisis de sediment marins per a posar a prova l'hipòtesis. En 1976 publicaven en la revista Science un artícul[52] en la confirmació de la conexió entre el canvi de insolación provocada a 65°N pels cicles orbitales i les eres glacials del Cuaternario. Dita conexió ha segut estesa actualment fins a fa 1400 millons anys, durant el Proterozoico.[70] Encara que lo cert és que no existix una teoria consolidada del mecanisme que amplifica l'efecte de la insolación per a produir els cicles glacials.[43][50][71][72]
Les variacions orbitales han pogut estar estretament relacionades en l'evolució dels homínits a través del clima africà.[73]
L'estudi del paper d'estes variacions orbitales serà fonamental per a entendre el clima futur.[50] La variació dels paràmetros orbitales farien esperar el final del interglaciar actual dins dels pròxims 10 milenis si les emissions de CO2 es mantingueren en nivells preindustriales (menor d'unes 300 ppmv).[74] En l'aument d'emissions industrials, la terminació del interglacial no es produirà molt provablement a lo manco dins dels pròxims 50 mil anys.[72][75][76][77]
Impactes de meteorits
[editar | editar còdic]En rares ocasions ocorren acontenyiments de tipo catastròfic que canvien la faç de la Terra per a sempre. Es tracta dels impactes de meteorits de gran tamany. L'últim de tals acontenyiments globalment catastròfic i ben documentat, el succés de Chicxulub (en Yucatán, Mèxic) conegut com impacte K/T, es va produir fa 66 millons d'anys[78] i va provocar una extinció massiva que va acabar en moltes espècies ademés dels dinosauris.[79][80] El causant, un asteroide d'uns 10 km de diàmetro, va crear un cràter d'uns 200 km i va posar en joc una energia entorn a mil millons de Mt,[81][82] equivalent en orde de magnitut a l'energia que el nostre planeta rep del Sol durant tot un any. És indubtable que tals fenomens poden provocar un efecte devastador sobre el clima en lliberar grans cantitats d'aerosolés (principalment com a òxits de sofre que produïxen àcit sulfúric), pols, vapor d'aigua i CO2 a l'atmòsfera per la eyección de materials, tant del propi objecte com de la superfície terrestre, i als incendis provocats per l'impacte.[82][83][84]
El model climàtic clàssic propost despuix de l'impacte K/T consistix en la lliberació inicial de pols i diòxit de sofre, creant una reducció de la llum solar de fins a un 20 % en la primera década i un refredat global durant una atra década més fins a temperatures que podrien estar per baix del punt de congelació,[85][86][87] un escenari habitualment denominat hivern nuclear. Posteriorment, dominaria l'aument del efecte hivernàcul provocat per el CO2 procedent de la roca carbonatada polvorisada en l'impacte. La magnitut d'estes emissions s'ha estimat en aproximadament una década de les emissions industrials actuals,[88] induint primer un llauger calfament global i posteriorment un calfament important a llarc determini (uns cent mil anys), del que existix evidència recent.[89][90] Pero podrien existir atres mecanismes que provocaren el calfament[91] i la distinció entre els efectes de la caiguda de bòlits i la
activitat volcànica massiva són difícils de diferenciar sense una datació precisa dels events.[92]
S'han intentat conectar a lo manco dos events climàtics significatius en la caiguda d'un asteroide. Un d'ells podria correspondre's en l'extinció massiva del Pérmico-Triásico succeïda fa 252 millons d'anys.[93] S'han propost varis cràters candidats[94][95][96] encara que el cràter Araguainha (Brasil) de 40 km de diàmetro semble, de moment, el millor aspirant, considerada que la seua datació, en una edat compresa entre 250 i 256 millons d'anys, se solapa en la data de l'extinció massiva.[97] Eixe tamany de cràter no deuria provocar efectes convencionals duradors,[82] pero s'ha propost un mecanisme alternatiu consistent en la producció de terremots de gran magnitut (9-10 en l'escala Richter) actuant a escala continental i afectant a jaciments d'arenes bituminosas i roques riques en materials orgànics, lo que provocaria importants emissions de metà i, en conseqüència, un canvi climàtic abrupte.[98]
L'atre dels canvis climàtics associat a un possible impacte de bòlit podria haver-se produït molt més recentment, poc abans de començar el Holoceno. El descobriment recent d'un cràter de 31 km de diàmetro baix el gèl de Groenlàndia, corresponent a un bòlit d'1.5 km de diàmetro, ha reobert el cas de l'hipòtesis de l'impacte en l'event climàtic conegut com Dryas Recent,[99] un refredat repentí succeït fa uns 12800 anys, aparentment respalada per una acumulació de noves evidències físiques.[100] El cràter, no obstant, no ha segut datat, encara que s'estima que s'ha produït en els últims 100000 anys,[99] per lo que el debat seguix obert.
Influències internes
[editar | editar còdic]Deriva continental
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Composició atmosfèrica
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Atmòsfera terrestre.
L'atmòsfera primitiva, la composició de la qual era semblada a la nebulosa inicial, va perdre els seus components més llaugers, el hidrogen diatómico (H2) i el heli (He), per a ser substituïts per gasés procedents de les emissions volcàniques del planeta o els seus derivats, especialment diòxit de carbono (CO2), donant lloc a una atmòsfera de segona generació. En dita atmòsfera són importants els efectes dels gasos d'hivernàcul emesos de manera natural en volcans. Per un atre costat, la cantitat d'òxits de sofre (SO, SO2 i SO3) i uns atres aerosolés emesos pels volcans contribuïxen a lo contrari, a gelar la Terra. De l'equilibri entre abdós efectes resulta un balanç radiativo determinat.
En l'aparició de la vida en la Terra es va sumar com a agent incident el total d'organismes vius, la biosfera. Inicialment, els organismes autótrofos per fotosíntesis o quimiosíntesis varen capturar gran part de l'abundant CO2 de l'atmòsfera primitiva, al mateix temps que escomençava a acumular-se oxigen (a partir del procés abiótico de la fotólisis de l'aigua). L'aparició de la fotosíntesis oxigénica, que realisen les cianobacterias i els seus descendents els plasts, va donar lloc a una presència massiva d'oxigen (O2) com la que caracterisa l'atmòsfera actual, i encara major. Esta modificació de la composició de l'atmòsfera va propiciar l'aparició de formes de vida noves, aeròbiques que s'aprofitaven de la nova composició del aire. Va aumentar aixina el consum d'oxigen i va disminuir el consum net de CO2 aplegant-se a l'equilibri o clímax, i formant-se aixina l'atmòsfera de tercera generació actual. Este delicat equilibri entre lo que s'emet i lo que s'absorbix es fa evident en el cicle de el CO2, la presència del com fluctua a lo llarc de l'any segons les estacions de creiximent de les plantas.
Corrents oceàniques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Corrents oceàniques.
Les corrents oceàniques, o marines, són factors reguladors del clima que actuen com a moderador, suavisant les temperatures de regions com Europa i les costes occidentals de Canadà i Alaska. La climatologia ha establit nítidamente els llímits tèrmics dels distints tipos climàtics que s'han mantingut a través de tot eixe temps. No es parla tant dels llímits pluviométricos de dit clima perque els cultius mediterràneus tradicionals són ajudats pel regadiu i quan es tracta de cultius de seca, es presenten en parceles més o menys planes (cultiu en terrats) en la finalitat de fer més efectives les pluges propiciant l'infiltració en el sol. Ademés els cultius típics de la xara mediterrànea estan adaptats a canvis meteorològics molt més intensos que els que s'han registrat en els últims temps: si no fora aixina, els mapes dels distints tipos climàtics tindrien que refer-se: un aument d'uns 2 graus celsius en la conca del mediterràneu significaria la possibilitat d'aumentar la latitut de molts cultius uns 200 km més al nort (com seria el cultiu de la taronja ya citat). Des de després, esta idea seria inviable des del punt de vista econòmic, ya que la producció de taronja és, des de fa molt de temps, excedentaria, no per l'aument del cultiu a una major latitut (lo que corroboraria en cert modo l'idea del calfament global) sino pel desenroll de dit cultiu en àrees reclamades al desert (Marroc i atres països) gràcies al rec en goteig i atres tècniques de cultiu.
Camp magnètic terrestre
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Camp magnètic terrestre.
De la mateixa manera que el vent solar pot afectar al clima directament, les variacions en el camp magnètic terrestre poden afectar-ho de manera indirecta ya que, segons el seu estat, deté o no les partícules emeses pel Sol. S'ha comprovat que en époques passades va haver inversions de polaridad i grans variacions en la seua intensitat, aplegant a estar casi anulat en alguns moments. Se sap també que els pols magnètics, si be tendixen a trobar-se pròxims als pols geogràfics, en algunes ocasions s'han aproximat al Equador. Estos successos varen tindre que influir en la manera en la que el vent solar aplegava a l'atmòsfera terrestre.
Activitat humana
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Retroalimentación
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Incertitut de predicció
[editar | editar còdic]Es deu destacar l'existència d'incertitut (errors) en la predicció dels models. La raó fonamental per a la majoria d'estos errors és que molts processos importants a chicoteta escala no poden representar-se de manera explícita en els models, pero deuen incloure's de manera aproximada quan interactuen a major escala. Això es deu en part a les llimitacions de la capacitat de processament, pero també és el resultat de llimitacions sobre el coneiximent científic o la disponibilitat d'observacions detallades d'alguns processos físics.[101][102] En particular, existixen nivells d'incertitut considerables, associats en la representació dels núvols i en les corresponents respostes dels núvols al canvi climàtic.[103]
Edward N. Lorenz, un investigador del clima, ha trobat una teoria revolucionària de caos[104] que hui en dia s'aplica en les àrees d'economia, biologia i finances (i atres sistemes complexos). En el model numèric es calcula l'estat del futur en insumos d'observacions meteorològiques (temperatura, precipitació, vent, pressió) de hui i usant el sistema d'equacions diferencials.
Segons Lorenz, si hi ha menudes tolerància en l'observació meteorològica (senyes de insumo), en el procés del càlcul de predicció creix la tolerància dràsticament. Es diu que la predictibilidad (duració confiable de predicció) és màxim sèt dies per a discutir cuantitativamente in situ (a escala local). Quànt més aumenta el llarc de les integració (7 dies, 1 any, 30 anys, 100 anys) llavors el resultat de la predicció té major incertitut.
No obstant, la tècnica de «ensamble» (càlcul del promig de vàries eixides del model en insumos diferents) disminuïx l'incertitut i segons la comunitat científica, a través d'esta tècnica es pot discutir l'estat del promig mensual cualitativamente. Quan es discutix sobre la cantitat de precipitació, temperatura i uns atres, cal tindre l'idea de l'existència d'incertitut i la propietat caòtica del clima. Al mateix temps, per a la presa de decisions polítiques relacionades en la temàtica del canvi climàtic és important considerar un criteri de multimodelo
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 AEC|ACOMET.Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «IPCC: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Anexe III Glossary». https://archive.ipcc.ch/report/ar5/wg1/index_és.shtml. Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ «Canvie climàtic i història de la terra | Universitat de Burgos». www.ubu.es. Consultat el 2024-05-21.
- ↑ 4,0 4,1 AR5 Synthesis Report: Climate Change 2014.Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Climate Science Special Report Fourth National Climate Assessment (NCA4).Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ «Earth Science Missions | NASA Science». Climate Change: Vital Signs of the Planet. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «ESA EO Missions - Earth Online - ESA». earth.eixa.int. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Journal of Quaternary Science.ISSN 0267-8179.doi:10.1002/jqs.2842.Consultat el 17 de juny de 2016.
- ↑ IPCC, 2013: Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ Climate Science Special Report Fourth National Climate Assessment (NCA4).Consultat el 27 de decembre de 2018.
- ↑ JGR: Atmospheres.doi:10.1002/jgrd.50239.
- ↑ Marque Climàtic.Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ Terrae Didatica.19
- i023004–i023004.ISSN 1980-4407.doi:10.20396/td.v19i00.8671534.Consultat el 2023-02-10.
- ↑ 14,0 14,1 M.,, Cronin, Thomas. Paleoclimates : understanding climate change past and present. OCLC 778435829. ISBN 9780231516365.
- ↑ Nature.540(7632)
- 208–210.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/540208a.Consultat el 30 de decembre de 2018.
- ↑ «The United Nations Framework Convention on Climate Change». «Climate change means a change of climate which is attributed directly or indirectly to human activity that alters the composition of the global atmosphere and which is in addition to natural climate variability observed over comparable clave periods.»
- ↑ «What's in a Name? Global Warming vs. Climate Change». NASA. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2010. Consultat el 23 de juliol de 2011.
- ↑ Nacions Unides. «Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic». Consultat el 10 de març de 2016.
- ↑ «¿Canvi climàtic o canvi global?» (en és). Naukas. Consultat el 12 de decembre de 2019.
- ↑ (2017) Organisació Meteorològica Mundial (ed.). Directrius de l'Organisació Meteorològica Mundial sobre el càlcul de les normals climàtiques.
- ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.3(6)
- 1–21.ISSN 1525-2027.doi:10.1029/2001GC000219.Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ Precambrian Research.160(1-2)
- 179–210.ISSN 0301-9268.doi:10.1016/j.precamres.2007.04.021.Consultat el 29 de decembre de 2018.
- ↑ 23,0 23,1 Geophysical Research Letters.38(1)ISSN 1944-8007.doi:10.1029/2010GL045777.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Reviews of Geophysics.48(4)ISSN 1944-9208.doi:10.1029/2009RG000282.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Journal of Space Weather and Space Climate.4
- A14.ISSN 2115-7251.doi:10.1051/swsc/2014012.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Solar Physics.291(9-10)
- 2951–2965.ISSN 1573-093X.doi:10.1007/s11207-016-0853-x.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «Primer anàlisis complet de l'activitat solar dels últims 400 anys» (en és). www.agenciasinc.es. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «The Impact of Different Absolute Solar Irradiance Values on Current Climate Model Simulations». journals.ametsoc.org. doi:10.1175/jcli-d-13-00136.1. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Annual Review of Astronomy and Astrophysics.35(1)
- 33–67.ISSN 0066-4146.doi:10.1146/annurev.astre.35.1.33.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ 30,0 30,1 «Climate Science Special Report» (en en). science2017.globalchange.gov. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Advances in Space Research.31(9)
- 2111–2120.ISSN 0273-1177.doi:10.1016/S0273-1177(03)00148-0.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «Copia archivada». journals.ametsoc.org. Archivat des d'el original, el 27 de juny de 2019. doi:10.1175/2009jas2866.1. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Journal of Atmospheric and Terrestrial Physics.50(3)
- 197–206.ISSN 0021-9169.doi:10.1016/0021-9169(88)90068-2.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 Reviews of Geophysics.48(4)ISSN 8755-1209.doi:10.1029/2009rg000282.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ «L'Oscilació Casi Bienal». www.divulgameteo.es. Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Environmental Research Letters.8(4)
- 045022.ISSN 1748-9326.doi:10.1088/1748-9326/8/4/045022.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Meteorology and Atmospheric Physics.121(3-4)
- 137–142.ISSN 1436-5065.doi:10.1007/s00703-013-0260-x.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Environmental Research Letters.8(3)
- 035049.ISSN 1748-9326.doi:10.1088/1748-9326/8/3/035049.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Journal of Space Weather and Space Climate.2
- A18.ISSN 2115-7251.doi:10.1051/swsc/2012018.Consultat el 1 de giner de 2019.
- ↑ Read "Radiative Forcing of Climate Change: Expanding the Concept and Addressing Uncertainties" at NAP.edu (en en).
- ↑ Tamino (Grant Foster). «Wobbles». Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2008. Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ Geophysical Journal International.11(3)
- 323–336.ISSN 0956-540X.doi:10.1111/j.1365-246X.1966.tb03086.x.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ 43,0 43,1 43,2 43,3 Nature.451(7176)
- 284–285.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature06589.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Climate Dynamics.37(3-4)
- 775–802.ISSN 1432-0894.doi:10.1007/s00382-010-0904-1.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ NOAA. «Mid-Holocene Warm Period – About 6000 Years Ago». Archivat des d'el original, el 2018-11-05.
- ↑ «Green Sahara: African Humid Periods Pastureu by Earth's Orbital Changes | Learn Science at Scitable». www.nature.com. Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Science.325(5945)
- 1236–1239.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1173983.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ Nature.554(7690)
- 92–96.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature25464.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ Quaternary International.389
- 47–55.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2015.01.047.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 Nature.540(7632)
- 208–210.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/540208a.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ Science.313(5786)
- 508–511.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1125249.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ 52,0 52,1 Science.194(4270)
- 1121–1132.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.194.4270.1121.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ «Milankovitch Orbital Data Viewer». biocycle.atmos.colostate.edu. Archivat des d'el original, el 8 de decembre de 2018. Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ «Jupiter and Venus Change Earth's Orbit Every 405000 Years» (en en-us). Universe Today. Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Science.313(5786)
- 455–456.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1131297.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Nature Geoscience.3(5)
- 349–352.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/ngeo828.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Nature.480(7376)
- 229–232.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature10626.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Nature.500(7461)
- 190–193.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature12374.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Nature.500(7461)
- 159–160.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/500159a.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ arXiv:1505.02183 [astre-ph, physics:physics].Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Quaternary International.389
- 47–55.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2015.01.047.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Geophysical Research Letters.44(2)
- 1008–1014.ISSN 1944-8007.doi:10.1002/2016GL071307.Consultat el 4 de giner de 2019.
- ↑ Science.363(6431)
- 1080–1084.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.aat7067.Consultat el 17 de març de 2019.
- ↑ Science Advances.5(4)
- eaav7337.ISSN 2375-2548.doi:10.1126/sciadv.aav7337.Consultat el 13 d'abril de 2019.
- ↑ History of Meteorology.Consultat el 6 de febrer de 2019.
- ↑ Antarctic Science.26(6)
- 604–613.ISSN 1365-2079.doi:10.1017/S095410201400008X.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Isse Ages — John Imbrie, Katherine Palmer Imbrie | Harvard University Press» (en en). www.hup.harvard.edu. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Past Climate Cycles: Isse Age Speculations». history.aip.org. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Krüger, Tobias (17 de juny de 2013). Discovering the Isse Ages: International Reception and Consequences for a Historical Understanding of Climate (en en), BRILL. ISBN 9789004241701.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.112(12)
- E1406–E1413.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.1502239112.Consultat el 2 de giner de 2019.
- ↑ «Ghosts of Climates Past – Part Six – “Hypotheses Abound”» (en en). The Science of Doom. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ 72,0 72,1 Reviews of Geophysics.54(1)
- 162–219.ISSN 1944-9208.doi:10.1002/2015RG000482.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Milankovitch Cycles, Paleoclimatic Change, and Hominin Evolution | Learn Science at Scitable». www.nature.com. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Nature Geoscience.5(2)
- 138–141.ISSN 1752-0908.doi:10.1038/ngeo1358.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Climatic Change.46(1-2)
- 61–90.ISSN 1573-1480.doi:10.1023/A:1005559827189.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.6(5)ISSN 1525-2027.doi:10.1029/2004GC000891.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Climatic Change.79(3-4)
- 381–401.ISSN 1573-1480.doi:10.1007/s10584-006-9099-1.Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Science.339(6120)
- 684–687.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1230492.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Science.208(4448)
- 1095–1108.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.208.4448.1095.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Science.327(5970)
- 1214–1218.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1177265.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Melosh, H. J. (2007). Comet/Asteroid Impacts and Human Society (en en), Springer, Berlin, Heidelberg, pp. 211–224. doi:10.1007/978-3-540-32711-0_12. ISBN 9783540327097.
- ↑ 82,0 82,1 82,2 Reviews of Geophysics.35(1)
- 41–78.ISSN 1944-9208.doi:10.1029/96RG03038.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.255(1-2)
- 4–21.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/j.palaeo.2007.02.037.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ (2007) Comet/Asteroid Impacts and Human Society: An Interdisciplinary Approach (en en), Springer-Verlag. ISBN 9783540327097.
- ↑ Earth and Planetary Science Letters.128(3-4)
- 719–725.ISSN 0012-821X.doi:10.1016/0012-821X(94)90186-4.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Global and Planetary Change.9(3-4)
- 263–273.ISSN 0921-8181.doi:10.1016/0921-8181(94)90020-5.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Geophysical Research Letters.44(1)
- 419–427.ISSN 1944-8007.doi:10.1002/2016GL072241.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Dinosaur-killing asteroid impact may have cooled Earth’s climate more than previously thought» (en en-us). AGU Newsroom. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Proceedings of the National Academy of Sciences.99(12)
- 7836–7840.ISSN 1091-6490.doi:10.1073/pnas.122573099.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Science.
- eaap8525.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.aap8525.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Nature Communications.7
- 12079.ISSN 2041-1723.doi:10.1038/ncomms12079.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.478
- 3–29.ISSN 0031-0182.doi:10.1016/j.palaeo.2016.11.005.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Science.334(6061)
- 1367–1372.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1213454.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Geochemistry, Geophysics, Geosystems.10(2)ISSN 1525-2027.doi:10.1029/2008GC002149.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Geochimica et Cosmochimica Acta.86
- 214–227.ISSN 0016-7037.doi:10.1016/j.gca.2012.03.005.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ Terra Nova.29(4)
- 233–237.ISSN 1365-3121.doi:10.1111/ter.12269.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ GSA Bulletin.130(7-8)
- 1099–1120.ISSN 0016-7606.doi:10.1130/B31626.1.Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Biggest extinction in history caused by climate-changing meteor» (en en-us). phys.org. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ 99,0 99,1 «Massive crater under Greenland’s isse points to climate-altering impact in the clave of humans» (en en). Science | AAAS. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Research suggests toward end of Isse Age, humans witnessed fires larger than dinosaur killer, thanks to a cosmic impact» (en en-us). phys.org. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ IPCC, 2007a Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.
- ↑ IPCC, 2007b: Climate Change 2007: Adaptation, and Vulnerability. Contribution of Working Group II to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change.
- ↑ ARAKAWA, A. i W. H. Schubert, 1974: «Interaction of a cumulus cloud ensemble with the large scale environment (part I)», en J. Atmos. Sci., n.º 31, págs. 674-701.(en anglés)
- ↑ LORENZ, E. (1963): «Deterministic nonperiodic flow», en J. Atmos. Sci., n.º 20, págs. 130-141.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cambio climático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.