Orogénesis
Plantilla:Províncies geològiques de la Terra
Es denomina orogénesis o orogènia al processe geològic pel qual una zona allargada de la corfa terrestre s'acurta i engrossa per deformació i fracturación com a conseqüència d'esforços tectónicos laterals.[1] Normalment les orogènia són acompanyades per la formació de cabalgamientos i plegaments.[2] La paraula orogénesis prové del idioma grec (ors significa "montanya" i génesis significa "creació" o "orige"),[3] i és el mecanisme principal per mig del qual les cordilleres es formen en els continents. Els orógenos o cordilleres es creen quan una placa tectónica en corfa continental és "arrugada" i fracturada i els fragments s'apilen, aumentant la gruixa original de la corfa. Ademés també solen produir-se processos de magmatismo, que aporten nous materials granítics que s'incorporen a la corfa. Tot açò implica una gran cantitat de processos geològics que en conjunt es diuen orogénesis.[4][5]
Comunament la orogénesis produïx estructures allargades i lleument estovades que es coneixen com a cinturons orogénicos. Els cinturons orogénicos consistixen generalment en franges allargades i paraleles de rocas de característiques similars en tota la seua llongitut. Els cinturons orogénicos estan associats a zones d'subducción, les quals consumixen corfa terrestre, i arcs volcànics.[6]
L'altura topogràfica de cordilleres potogenea està relacionada en el principi d'isostasia,[7] que és l'equilibri de la força gravitacional sobre la cordillera (composta normalment de material de corfa continental relativament llauger) i les forces involucrades en la flotabilitat de la cordillera que descansa sobre el dens mant.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Orogenese» (en noruec). Store norske leksikon. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ «Orogeny» (en anglés). Enciclopèdia Britànica. Consultat el 2 de juliol de 2014.
- ↑ (1999) Chambers 21st Century Dictionary (en anglés), Allied Publishers, p. 972. ISBN 978-0550106254.
- ↑ Tony Waltham (2009). Foundations of Engineering Geology, 3ra edició (en anglés), Taylor & Francis, p. 20. ISBN 0-415-46959-7.
- ↑ Philip Kearey, Keith A. Klepeis, Frederick J. Vaig vindre (2009). «Chapter 10: Orogenic belts», Global Tectonics, 3rd edició (en anglés), Wiley-Blackwell, p. 287. ISBN 1-4051-0777-4. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ Gerald Schubert, Donald Lawson Turcotte, Peter Olson (2001). «§2.5.4 Why llaure island arcs arcs?», Mantle Convection in the Earth and Planets (en anglés), Cambridge University Press, p. 35–36. ISBN 0-521-79836-1.
- ↑ P.A. Allen (1997). «Isostasy in zones of convergence», Earth Surface Processes (en anglés), Wiley-Blackwell, p. 36 ff. ISBN 0-632-03507-2.
- ↑ Gerard V. Middleton, Peter R. Wilcock (1994). «§5.5 Isostasy», Mechanics in the Earth and Environmental Sciences, 2dona edició, Cambridge University Press, p. 170. ISBN 0-521-44669-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orogénesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.