Vulcanisme
El vulcanisme o volcanismo (del llatí Vulcānus, Vulcano, deu del fòc, i el sufix -ismo)[1] és el fenomen pel qual roca fosa (magma) i els seus gasos associats ascendixen a través de la corfa i emergixen en la superfície d'un planeta o satèlit de litosfera sòlida. Comprén la totalitat de processos resultants de l'activitat magmática, des de la generació del magma en el mant o la corfa inferior fins a la seua extrusió en forma de lava, emissió de piroclastos i gasos volcànics a través de fissures o fumerals (respiraders).[2]
Processos volcànics fonamentals
[editar | editar còdic]
El magma, menys dens que les roques circumdants, ascendix per flotabilitat. En alcançar la superfície, el seu comportament eruptivo està determinat principalment pel seu viscosidad, que depén de la temperatura, el contingut de sílice (SiO₂) i la cantitat de gasos dissolts:
- Magma poc viscosos (baix contingut en sílice, com el basalt) favorixen erupció efusivas, en colades de lava decorregudes i desgasificación tranquila.
- Magma viscosos (alt contingut en sílice, com la riolita) favorixen erupció explosives, ya que els gasos no poden escapar fàcilment i s'acumulen fins a generar una sobrepresión catastròfica.
Quan el magma no conseguix alcançar la superfície, es gela i solidifica en el subsol, formant cossos plutónicos o intrusions. Durant este refredat llent, els minerals cristalizan a diferents temperatures; este procés, denominat cristalisació fraccionada, modifica la composició química del magma residual, fent-ho progressivament més silíceo i evolucionat. Injeccions posteriors de magma fresc poden movilisar estes cambres parcialment solidificadas i desencadenar erupció tardanes.
Forces motrius
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Tectónica de plaques.
El vulcanisme és una manifestació superficial de la convecció del mant. Les corrents de convecció, generades per la calor interna de la Terra (provinent de la desintegració radiactiva i de la calor primordial), transferixen energia tèrmica i movilisen el material del mant. Este moviment, combinat en la isostasia i la gravetat, impulsa la tectónica de plaques, que a la seua volta controla la distribució global del vulcanisme: en vores divergents (dorsals oceàniques), vores convergents (zones d'subducción) i punts calents intraplaca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Vulcanisme». Real Acadèmia Espanyola. Consultat el 12 de febrer de 2026.
- ↑ «Cooling Planets: Some Background: What is volcanism?». The Llunar and Planetary Institute. Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2013. Consultat el 14 d'octubre de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vulcanismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.