Anar al contingut

Lava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lava
Per a atres usos d'este terme vore Lava (desambiguació).
Lòbul de lava pahoehoe incandescent alvançant en superfície plana i lluenta
Pahoehoe toe

La lava és magma que, durant el seu ascens a través de la corfa terrestre, alcança la superfície. Quan ix a la superfície, la lava sol tindre temperatures que oscilen entre 850 °C (1562 °F) i 1200 °C (2192 °F). A diferència del magma que gela llentament a grans profunditats, la lava experimenta:

  • Pressions atmosfèriques que fan que perga els gasos que contenia durant el seu ascens.
  • Temperatures ambientals responsables d'un ràpit refredat. La distinció més evident entre abdós és que la roca formada a partir de magma (roques plutòniques) té cristals que solen distinguir-se a simple vista (textura fanerítica), mentres que una roca formada a partir de lava té cristals que no es distinguixen a simple vista (textura afanítica o vítrea).

A pesar de la seua alta viscosidad, unes 100.000 voltes la del aigua, pot fluir recorrent llargues distàncies abans de gelar-se i també solidificarse. Al solidificarse, la lava forma roques ígneas. El terme llava decorreguda es referix a la formació solidificada, mentres que la que encara té roca fosa es denomina lava decorreguda activa. La paraula llava prové del italià i deriva del llatí labes que significa caiguda, decliu, o penetrar. El terme va ser usat per primera volta per Francesco Serao per a referir-se a l'expulsió de magma en l'erupció del Vesubio que va ocórrer entre el 14 de maig i el 4 de juny de 1737.[1]

Per la seua formació a partir de roca viscosa fosa, les erupció i colades de lava creen formacions distintives i característiques topogràfiques especials, des del nivell macroscòpic al microscòpic.

Erro al crear miniatura:
El Mont Fuji és un con volcànic compost d'andesita basàltica.
Un dels cràters Mona, eixemple de domo riolítico.
Artícul principal → Volcà.

Els volcans són la primera formació creada per l'erupció de lava i poden ser de molts tipos, des de volcans plans i superficials de basalt fins a ales de cendra escalonada i cons de lava típics d'andesita i riolita.

Els volcans poden formar calderes si el con es colapsa cap a dins formant un cràter. Estes característiques a sovint formen llac en el mateix, formant després la lava en ell una illa que és el nou con.

Domo de lava

[editar | editar còdic]

Els domo de lava són una massa de lava que la seua viscosidad li impedix descendir pels flancs del volcà i que s'acumula en la part alta del fumeral d'alimentació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».