Anar al contingut

Lava

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lava
Per a atres usos d'este terme vore Lava (desambiguació).
Lòbul de lava pahoehoe incandescent alvançant en superfície plana i lluenta
Pahoehoe toe

La lava és magma que, durant el seu ascens a través de la corfa terrestre, alcança la superfície. Quan ix a la superfície, la lava sol tindre temperatures que oscilen entre 850 °C (1562 °F) i 1200 °C (2192 °F). A diferència del magma que gela llentament a grans profunditats, la lava experimenta:

  • Pressions atmosfèriques que fan que perga els gasos que contenia durant el seu ascens.
  • Temperatures ambientals responsables d'un ràpit refredat. La distinció més evident entre abdós és que la roca formada a partir de magma (roques plutòniques) té cristals que solen distinguir-se a simple vista (textura fanerítica), mentres que una roca formada a partir de lava té cristals que no es distinguixen a simple vista (textura afanítica o vítrea).

A pesar de la seua alta viscosidad, unes 100.000 voltes la del aigua, pot fluir recorrent llargues distàncies abans de gelar-se i també solidificarse. Al solidificarse, la lava forma roques ígneas. El terme llava decorreguda es referix a la formació solidificada, mentres que la que encara té roca fosa es denomina lava decorreguda activa. La paraula llava prové del italià i deriva del llatí labes que significa caiguda, decliu, o penetrar. El terme va ser usat per primera volta per Francesco Serao per a referir-se a l'expulsió de magma en l'erupció del Vesubio que va ocórrer entre el 14 de maig i el 4 de juny de 1737.[1]

Per la seua formació a partir de roca viscosa fosa, les erupció i colades de lava creen formacions distintives i característiques topogràfiques especials, des del nivell macroscòpic al microscòpic.

Volcans

El Mont Fuji és un con volcànic compost d'andesita basàltica.
Un dels cràters Mona, eixemple de domo riolítico.
Artícul principal → Volcà.

Els volcans són la primera formació creada per l'erupció de lava i poden ser de molts tipos, des de volcans plans i superficials de basalt fins a ales de cendra escalonada i cons de lava típics d'andesita i riolita.

Els volcans poden formar calderes si el con es colapsa cap a dins formant un cràter. Estes característiques a sovint formen llac en el mateix, formant després la lava en ell una illa que és el nou con.

Domo de lava

Els domo de lava són una massa de lava que la seua viscosidad li impedix descendir pels flancs del volcà i que s'acumula en la part alta del fumeral d'alimentació.


Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».