Cràter volcànic
Els cràters volcànics són depressió circulares causades per activitat volcànica.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Funcionen com a obertura o boca d'erupció de molts volcans i estan ubicats generalment en els seus cims.
Durant les erupció volcàniques, el magma i els gasos volcànics ascendixen des d'una cambra de magma subterrànea, a través d'un conducte en forma de tubo, fins a aplegar a l'obertura del cràter, des d'a on els gasos escapen a l'atmòsfera i el magma erupciona en forma de lava.[1] Un cràter volcànic pot ser de grans dimensions i, en ocasions, de gran profunditat. Durant certs tipos de erupció explosives, la cambra de magma d'un volcà pot buidar-se lo suficient com per a que un àrea sobre ella s'afone, formant un tipo de depressió més gran coneguda com a caldera.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]
Un cràter sol adoptar la forma d'un con invertit situat en el cim d'una montanya formada pels depòsits volcànics en erupció, com a fluix de lava i piroclasto. A voltes es troba localisat en un flanc, quan aquell té un con adventicio, i llavors el cràter és calificat de lateral o de paràsit. També pot ocórrer que el volcà carixca de con, com els volcans de tipo hawaiano, i llavors el cràter és una cavitat en el sol en la qual burbujea i s'agita la lava, que es desborda durant les erupció.
Existixen volcans que depenent del seu orige poden aplegar a contindre més d'un cràter, pero sempre un de principal. Estos cràters poden tindre dimensions diferents, des d'uns metros a quilómetros.
Alguns cràters volcànics poden omplir-se total o parcialment en pluja i/o neu derretida, formant un llac de cràter.
El tamany i la forma dels cràters poden canviar durant les erupció. Per eixemple, poden engrandir-se per erupció posteriors que siguen més explosives, o engrandir-se en afonar-se el respirader. Poden ser volats per explosions laterals o dirigides, com va ocórrer durant l'erupció del Mont Santa Helena en 1980. Un cràter pot trencar-se durant una erupció, ya siga per explosions o per lava, o per erosió posterior. Els cràters perforats tenen una vora molt més baixa en un costat.
Alguns volcans, com un maar, consistixen en un sol cràter, sense a penes montanya. Estos cràters d'explosió volcànica es formen quan el magma s'eleva a través de roques saturades d'aigua, lo que provoca una erupció freàtica. Els cràters volcànics de les erupció freàtiques a sovint ocorren en planures alluntades d'atres volcans obvis. No tots els volcans formen cràters.
Geomorfología
[editar | editar còdic]En la majoria dels volcans, el cràter se situa en el cim d'una montanya formada a partir dels depòsits volcànics erupcionados, com colades de lavas i tefra. Els volcans que terminen en un cràter cimero[3] d'este tipo solen tindre forma cònica. Atres cràters volcànics poden trobar-se en els flancs dels volcans, i es denominen comunament cràters de flanc. Alguns cràters volcànics poden omplir-se total o parcialment en pluja i/o neu derretida, formant un llac de cràter.
Un cràter pot trencar-se durant una erupció, ya siga per explosions o per lava, o per erosió posterior. Els cràters trencats tenen una vora molt més baixa en un dels seus costats.
Alguns volcans, com els maars, estan formats únicament per un cràter, sense a penes montanya. Estos cràters d'explosió volcànica es formen quan el magma ascendix a través de roques saturades d'aigua, lo que provoca una erupció freàtica. Els cràters volcànics de erupció freàtiques solen aparéixer en planures alluntades d'atres volcans evidents. No tots els volcans formen cràters.[4]
- REDIRECT Plantilla:Panorama
Cràters de volcans composts
[editar | editar còdic]Els cràters dels cims de volcans composts poden ser complexos ya que poden contindre llac de cràter, fumarolas i/o domo volcànics. Estos cràters són dinàmics i a sovint canvien durant la vida del volcà. A sovint es destruïxen nous cràters o s'engrandixen els cràters existents al començ d'una nova erupció. Els cràters poden estar parcial o totalment plens de cúpules de lava que creixen en ells.
Degut a que els cràters solen emetre gasos volcànics inclús durant els periodos en els que un volcà no està en erupció activa, les fumarolas són comunes en els cràters. Els cràters dels cims també poden estar plens de llac que poden ser àcits pels gasos volcànics emesos en les fumarolas. Les fumarolas i els llac dels cràters a sovint causen una alteració hidrotermal extensa en tota l'àrea del cràter.
Els cràters dels cims de volcans composts també poden contindre glaciars, com en el cas del Parc Nacional Mont Rainier dels EE. UU..
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lipman, P; 1999. "Caldera". In Haraldur Sigurdsson, ed. Encyclopedia of Volcanoes. Academic Press. ISBN 0-12-643140-X
- ↑ “Calderes and their origin” . University of Califòrnia Publications Bulletin of the Department of Geological Sciences 25: 239–346.
- ↑ Peter W. Lipman: Calderes. In Haraldur Sigurðsson (editor): Encyclopedia of Volcanoes. Academic Press, Sant Diego etc. 2007, ISBN 978-0-12-643140-7. S. 643.
- ↑ .Hans-Ulrich Schmincke: Vulkane der Eifel – Aufbau, Entstehung und heutige Bedeutung (Volcans de Eifel. Estructura, orige i significat actual). Springer Spectrum, Berlín i Heidelberg, 2ª edició 2014. ISBN 978-3-8274-2984-1. ¿Secció Maar o cràter o caldera?, pág.78 i sigs. (alemà)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cráter volcánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.