Llac de cràter volcànic
.jpg){kind=link}
Un llac de cràter volcànic és un llac format en la caldera d'un volcà,[1] o un maar. Açò és possible quan este ha estat inactiu per cert temps i la cantitat d'aigua que rep de la pluja supera a la evaporament i la filtració. També poden formar-se en un cràter d'impacte.
Característiques
[editar | editar còdic]Alguns d'estos llac tenen aigües àcides o salades, pel sofre i minerals que emana llentament el volcà (aixina i tot es pot considerar inactiu), com el cràter de Ngoro Nogoro, que té un llac molt alcalino i salino, pero alguns tenen una acidea i/o salinitat molt baixa i són dolces.
Alguns d'estos volcans presenten activitat suficient per a considerar a les seues aigües com termals.
Lagos de cràter volcànics
[editar | editar còdic]Àsia
[editar | editar còdic]- Llac Toba (Sumatra, Indonèsia)
- Mont Pinatubo (Filipines)
- Llac Tianchi, en el Mont Paektu (Corea del Nort/China)
- Llac Kelut (Indonèsia)
- Llac Towada (Japó)
- Llac Tazawa (Japó)
Oceania
[editar | editar còdic]- Llac del Cràter Kapoho (Hawái, Estats Units)
Europa
[editar | editar còdic]- Kerið (Islàndia)
- Lagoa de Sete Cidades (Illa de São Miguel, Azores, Portugal)
- Lagoa do Fogo (Illa de São Miguel, Azores, Portugal)
- Lagoa dones Furnas (Illa de São Miguel, Azores, Portugal)
Amèrica
[editar | editar còdic]- Estany Blau (Argentina)
- Estany Vert (Colòmbia)
- Llac del Cràter (Oregó, Estats Units)[2]
- Estany Jayu Kuta (Bolívia)
- Estany del Maule (Chile)
- Cuicocha (Equador)
- Quilotoa (Equador)
- Llac de Cote (Costa Rica)
- Volcà Irazú (Costa Rica)
- Estany Hule (Costa Rica)
- Estany de Riu Quart (Costa Rica)
- Cerro Chato (Costa Rica)
- Llac del volcà La Soufrière (Sant Vicente i les Granadines)
- Volcà de Pacaya (Estany Calderes) (Guatemala)
- Volcà de Ipala (Guatemala)
- Estany de Chicabal (Guatemala)
- Llac de Atitlán (Guatemala)
- Llac Amatitlán (Guatemala)
- Estany de Ayarza (Guatemala)
- Estany de Asososca (León, (Nicaragua)
- Estany de Acahualinca (Nicaragua)
- Estany de Apoyeque (Nicaragua)
- Estany de Asososca (Managua, Nicaragua)
- Estany de Nejapa (Nicaragua)
- Estany de Tiscapa (Nicaragua)
- Estany de Xiloá (Nicaragua)
- Estany de Masaya (Nicaragua)
- Estany de Respal (Nicaragua)
- Cosigüina (Nicaragua)
- Fustes (Nicaragua)
- Llac de Ilopango (El Salvador)
- Llac de Coatepeque (El Salvador)
- Llac de Güija (El Salvador/Guatemala)
- Estany d'Alegria (El Salvador)
- Estany de Olomega (El Salvador)
- Estany Chanmico (El Salvador)
- Chichonal (Mèxic)
- Nevat de Toluca (Mèxic)[1]
- Santa María de l'Or (Mèxic)
- El Jagüey (Mèxic)
- Estany del Licancabur (Chile)
- Llac Zirahuén (Mèxic)
- Llac de Teremendo (Mèxic)
- La Alberca de Tacámbaro (Mèxic)
Àfrica
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Rodríguez, Armant Aguilar (2004). Geografia General (en és), Pearson Educació. ISBN 978-970-26-0537-9.
- ↑ Schreiber, Anne (2018-09-18). National Geographic Readers: Els Volcans (L2) (en és), National Geographic Books. ISBN 978-1-4263-3231-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago de cráter volcánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.