Caldera volcànica
Una caldera volcànica és una gran depressió, distinta d'un cràter, causada per diferents factors, com poden ser l'afonament d'una cambra magmática o per esmonyida: s'originen quan un edifici volcàico aumenta molt la seua altura respecte a la seua base, tornant-se inestable i desplomant-se a favor de la gravetat com és el cas de Les Cañadas del Teide en Tenerife (illes Canàries, Espanya). Més rara és la formació d'una caldera per explosió freàtica, com és el cas de la caldera de Bandama en l'illa també canària de Gran Canària, produïda quan el magma basáltico ascendent troba en el seu camí un aqüífer originant una explosió colossal en convertir a l'aigua en vapor somés a una enorme pressió. Un atre tipo de caldera és la produïda per derrame de la lava en el cràter cap a l'exterior, de la que és bon eixemple la caldera de Taburiente, situada en una atra illa de l'archipèlec espanyol de Canàries: La Palma. Esta última caldera és la que ha servit com a model a este tipo d'estructures volcàniques, encara que no resulta tan apropiat perque la caldera pròpiament dita va resultar buidada en poc temps pel derrame de la lava cap a l'oest.
Orige i etimologia
[editar | editar còdic]
El terme espanyol caldera (del llatí caldaria) va ser introduït en la lliteratura geològica internacional pel geólogo alemà Leopold von Buch en 1825, en l'estudi que va realisar de les illes Canàries a raïl del seu viage de 1815, en el que va visitar el Teide i la Caldera de Taburiente, en La Palma, de la que va prendre el nom. En realitat, Buch va adoptar el nom que ya li donaven els habitants de l'illa de la Palma a la zona de Aceró (Taburiente), pero en cap dels seus texts fa alusió a introduir el terme caldera en el llenguage geològic.;[1][2]
Formació de calderes
[editar | editar còdic]
El buidat de la cambra magmática baix del volcà provoca un colapse, a voltes com a resultat d'una gran erupció volcànica explosiva (vejau Tambora[3] en 1815), sino també durant erupció efusivas en els flancs d'un volcà (vejau Pitón de la Fournaise en 2007)[4] o en un sistema de fissura conectat (vejau Bárðarbunga en 2014-2015). Si s'expulsa suficient magma, la cambra buida no pot soportar el pes de l'edifici volcànic sobre ella. Una fractura aproximadament circular, la "falla anular", es desenrolla al voltant de la vora de la cambra. Les fractures d'anell servixen com a alimentadors d'intrusió de falles que també es coneixen com dic d'anell.[5] <span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where Es poden formar fumarolas volcàniques secundàries per damunt de la fractura de l'anell.[6] A mida que la cambra de magma es buida, el centre del volcà dins de la fractura de l'anell comença a colapsar. El colapse pot ocórrer com a resultat d'una sola erupció cataclísmica, o pot ocórrer en etapes com a resultat d'una série de erupció. L'àrea total que colapsa pot ser de centenars de quilómetros quadrats.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ vejau García Cruz, C. M. (2016). Leopold von Buch (1774-1853), les Illes Canàries, i l'orige de la teoria dels cràters d'elevació. Llull, 39(83), 73-101. Buch, Leopold von (1825) Physicalische Beschreibung der Canarischen Inseln. Berlín: Koeniglichen Akademie der Wissenschaften. 412 págs.
- ↑ Barrera, José Luis (2015) «Fa 200 anys, el geólogo von Buch va falcar el terme ‘caldera volcànica’». Terra i Tecnologia, 46(primer semestre): 55-59.
- ↑ «201 Years Ago, This Volcano Caused a Climate Catastrophe». National Geographic.
- ↑ Plantilla:Cite gvp
- ↑ Principles of igneous and metamorphic petrology, 2nd edició, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 9780521880060.
- ↑ Geology of the Jemez Region II, Ne Mexico Geological Society, p. 499 p.
- ↑ “Calderes and caldera structures: a review” . Earth-Science Reviews 69 (1–2): 1–26. doi:. Bibcode: 2005ESRv...69....1C.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Caldera volcánica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.