Anar al contingut

Fractura (geologia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Conchoidal. CAPS 0
Fractura concoidal d'un tros d'obsidiana

Fractura és la separació baix pressió en dos o més peces d'un cos sòlit. La paraula se sol aplicar tant als cristalés o materials cristalins com les gemas i el metal, com a les roques de la litosfera.

Fractura mineral

[editar | editar còdic]

Una fractura mineral és cada una de les formes que pot adoptar la superfície per la qual es trenca un mineral que ha segut colpejat. Les fractures es caracterisen per la seua forma, lluentor i textura, els factors de la qual contribuïxen a l'identificació del mineral. Aixina, atenint-se a la lluentor, la fractura pot ser vítrea, resinosa, cérea, etc.; la textura s'expressa dient que la fractura és compacta, laminar, etc. La forma constituïx el criteri més útil. Els minerals tenaces donen una fractura rugosa; la dels atres minerals és plana, escamosa o cònica.

l'obsidiana, el sílex i atres minerals té una fractura concoidea: la superfície és cóncava o convexa, com la closca dels moluscs bivalvats i, de la mateixa manera que ella, presenta estrías concèntriques.

A voltes, en els materialés cristalinos, els cristals individuals es fracturen sense que es dividixca el cos. Depenent de la substància, una fractura pot reduir la resistència del material o inhibir la transmissió de la llum (cristals òptics).

Fractura tectónica

[editar | editar còdic]

AP Una fractura tectónica també cridada litoclasa, és una clavill o discontinuidad de la litosfera produïda per forces tectónicas. Es formen quan se supera la resistència mecànica del terreny a la deformació (plegament) i es trenca. En les diaclasas o fractures simples, no hi ha desplaçament, les dos vores conserven les seues posicions relatives un front a un atre. Pel contrari, en les fallas o paraclasas, els dos blocs afectats es desplacen entre sí.

El desenroll de fractruas en una massa de roca comporta a una pèrdua de cohesió i a un aument de la porosidad i la permeabilidad.[1] cal recalcar que els plans de clivaje no consitituyen necessàriament fractures i que els estilolitos tampoc deuen confondre's en fractures.[1][2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Fossen, 2018, p. 126
  2. Davis et al., 2011, pp. 465–466