Llac del Cràter
.jpg){kind=link}
El llac del Cràter (en anglés: Crater Lake) és un llac de cràter situat en l'estat d'Oregó (Estats Units) que forma part de la cordillera de les Cascades. És el principal accident geogràfic del parc nacional del Llac del Cràter (Crater Lake National Park) i és famós pel seu intens color blau i la transparència de les seues aigües, sent ademés el llac més profunt del país.[1] El llac ompli parcialment una caldera volcànica d'uns 1.220 metros de profunditat que es va formar fa uns 6.850 anys per l'afonament del volcà Mazama.[2]
El primer nortamericà d'orige europeu del que es té constància que va aplegar al llac va ser John Wesley Hillman, qui ho va vore el 12 de juny de 1853, i ho va cridar Deep Blue Lake (llac Blau Intens). El llac ha segut rebatejat a lo manco en tres ocasions en els noms de Blue Lake (llac Blau), Lake Majesty (llac Majestad) i finalment Crater Lake (llac del Cràter).[3][4]
El llac del Cràter és conegut per la seua famosa peça de fusta a la deriva cridada "Old Man of the Lake" ("Vell home del Llac"). Es tracta d'un arbre de tamany normal que havia estat en posició vertical durant més d'un sigle.[5] Per la baixa temperatura de l'aigua, l'arbre es va mantindre en relatiu bon estat.
Encara que el llac no contava en presència de peixos autòctons, entre 1888 i 1941 va ser poblat en varietat d'espècies, algunes de les quals han conseguit assentar-se. En concret s'han identificat quatre espècies.[6] El State Quarters commemoratiu d'Oregó, falcat per la Casa de Moneda dels Estats Units en 2005, mostra una image del llac del Cràter en el seu revers.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Les dimensions del llac són de 8 per 9,6 km de llarc en una profunditat mija d'uns 350 metros. El seu punt més profunt medix 594 metros,[7] encara que com qualsevol atre llac, estos valors varien pel clima, particularment per les pluges.[8] Es tracta del llac més profunt dels Estats Units, el 2.º de Norteamérica (per darrere del gran Llac de l'Esclau en Canadà) i el 9.º del món. A sovint se cita com el sèptim llac més profunt del món, pero eixa classificació no té en conte ni el llac Vostok, situat a uns 4000 metros per baix del gèl antàrtic, ni el llac O'Higgins/Sant Martín, entre Chile i Argentina.[9][10]
No obstant, es tracta del llac en una major profunditat mija de tot l'hemisferi occidental i el tercer del món.[11] Ademés es tracta del més profunt del món d'entre els que es troben completament sobre el nivell de la mar, el seu cràter s'eleva entre 2130 i 2440 metros i l'altura mija de la superfície del llac es troba a 1883 metros sobre el nivell de l'mar.[12]
Geologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mont Mazama.
El mont Mazama, que forma part de la cordillera de les Cascades, es va formar durant un periodo d'a lo manco 400 000 anys i està constituït principalment per andesita, dacita i riodacita. La caldera va ser creada despuix d'una jagantesca erupció volcànica que va provocar l'afonament del mont Mazama al voltant de l'any 5700 a. C.; en aquell succés varen esclatar uns 150 km³ de riodacita.
L'erupció formadora de caldera del Mont Mazama es va desenrollar en 2 fases.
La primera fase va començar en una erupció pliniana que va produir una columna eruptiva de 48 km d'altura, la cendra es va estendre a 8 Estats i a 3 províncies canadenques, els depòsits de Pedra Pómez d'esta fase tenen gruixa d'entre 6 m prop del Mont Mazama i 30 cm a 110 km a el NE.
L'etapa 2 es va iniciar quan es va produir el colapse de la columna eruptiva, la causa pot ser per l'enorme pes de la Tefra, generant fluix piroclásticos que varen descendir pel flanc nort depositant Tefra des de Llao Roc fins a Redcloud Cliff, el primer fluix estava a temperatures sobrecalentadas quan es va depositar creant la Toba Wineclass, estos depòsits es troben en la vertent nort, no es troben en la vertent sur.
En eixe punt, el Mazama estava cobert per pedra pómez incandescent l'extrem pes de la qual va començar a espentar cap a avall el cim del volcà d'un modo similar a un pistón, per això la part superior de la cambra de magma es va afonar formant-se obertures concèntriques en el cim, la pedra pómez resultant d'estes explosions va recórrer tots els flancs del volcà passant per damunt de montanyes i reblint les valls, en el costat nort, els fluix varen viajar a distàncies de 64 km des del Mazama els depòsits de pómez tenen gruixa que van des de 6.1 m en les zones altes i 9.1 m en les zones baixes, els fluix que varen anar cap a l'est es varen estendre a distàncies de 40 km , en este depòsit es troben fragments líticos de pedra pómez en diàmetros d'1.8 m i cendra en gruixa d'entre 30 m i 61 m, els fluix que es varen estendre per la vertent sur varen fluir des de Annie Creek fins a Sun Creek depositant 76 m de material que encara no s'ha erosionat, cap a l'oest els fluix es varen estendre a 16 km del volcà llagant als llac de Klammath.
Entre 50 i 58 km³ de magma riodacítico varen fer erupció en un volum de 150 km³ de Tefra i piroclasto expulsats, açò va provocar una alteració climàtica global que va ser major que la del Mont Tambora. Des de llavors, totes les erupció del mont Mazama s'han reduït a la caldera.
Posteriors erupció volcàniques varen crear una plataforma central, l'illa coneguda com Illa Wizard ("Illa del mac" en anglés), el Merriam Cone i atres formacions volcàniques menors, incloent una cúpula de riodacita damunt de la plataforma central. El sol de la caldera ha segut cobert per sediment i enrunes de corriment de terra.[13]
Va haver un moment en que la caldera es va gelar, permetent que la pluja i la neu s'acumulara i que finalment es formara un llac. Despuix d'açò, els corriment de terra de les vores de la caldera es varen depositar en el fondo del llac conformant el llit del mateix. Durant este periodo, les fumarolas i les fonts d'aigües termals eren comunes i es varen mantindre actives. Despuix d'algun temps, les ales de la caldera del llac es varen estabilisar més o menys, els rieras varen restablir el sistema de drenage radial de la montanya i varen escomençar a rebrotar densos boscs en l'àrit paisage. S'estima que varen ser necessaris 720 anys per a omplir el llac fins a la seua profunditat actual. Molts d'estos successos varen tindre lloc en un periodo en el que el clima prevaleciente era menys humit que l'actual.[14] El volcà conserva certa activitat hidrotermal en el llit del llac, lo que sugerix que en algun moment el Mont Mazama pot sofrir una nova erupció.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Oregon» (en anglés). The United States Mint. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ «Crater Lake» (en anglés). Global Volcanism Program. Consultat el 25 d'abril de 2008.
- ↑ Tilden, Freeman (1968). The National Parks. Nova York: Alfred A. Knopf.
- ↑ «Crater Lake Discovery Centennial» (en anglés). Crater Lake National Park. Consultat el 25 d'abril de 2008.
- ↑ «Wind Currents In Crater Lake As Revealed By The Old Man Of The Lake» (en anglés). Crater Lake National Park. Consultat el 25 d'abril de 2008.
- ↑ «The Fish of Crater Lake» (en anglés). Crater Lake National Park. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ «Facts about Crater Lake» (en anglés). U.S. Geological Survey. Archivat des d'el original, el 21 d'agost de 2008. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ «CMG Maps Bottom of Crater Lake, Oregon» (en anglés). USGS. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2010. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ El llac més profunt del món és el llac Baikal, Rússia.«Deepest Lake in the World. Deepest Lake in the United States» (en anglés). geology.com. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ «How Deep is Crater Lake....Really?» (en anglés). Crater Lake Institute. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2008. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ Lee Juillerat. «Into the Deep: Crater Lake's rànquing as one of the world's deepest lakes varies by how list is determined» (en anglés). Crater Lake Institute. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2014. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- ↑ «World Lakes Database» (en anglés). International Lake Environment Committee. Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2008. Consultat el 26 d'abril de 2008. Només els llac Baikal i Tanganika tenen una profunditat mija major que la del Llac del Cràter, pero les seues conques apleguen a estar per baix del nivell de l'mar. El llac Issyk-Kul es troba totalment per damunt del nivell de la mar i té una profunditat màxima major pero la seua profunditat mija és menor que la del Llac del Cràter.
- ↑ Charles R. Bacon, James V. Gardner, Larry A. Mayer, Mark W. Buktenica, Peter Dartnell, David W. Ramsey, Joel E. Robinson (2002) Morphology, volcanism, and mass wasting in Crater Lake, Oregon, Geological Society of America Bulletin v. 114, pp. 675-692.
- ↑ Manuel Nathenson, Charles R. Bacon i David w. Ramsey, (2007) Subaqueous geology and a filling model for Crater Lake, Oregon, Hydrobiologia v. 574, pp. 13-27.
- ↑ «Geologic History» (en anglés). Oregon Explorer. Consultat el 26 d'abril de 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago del Cráter» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.