Anar al contingut

Mont Mazama

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mont Mazama

El mont Mazama (en l'idioma natiu americà Klamath: Tum-sum-ne[1]) és un volcà complex que va existir en l'estat d'Oregó, en l'oest de EE. UU. Està en un segment del Arc Volcànic de les Cascades i la cordillera de les Cascades. El volcà està en el comtat de Klamath, en el sur de Cascades, 97 km al nort de la frontera entre Oregó i Califòrnia. La major part de la montanya es va derrocar despuix d'una gran erupció fa aproximadament 7700 anys. El seu colapse, per l'erupció de magma que va buidar la cambra de magma subjacent, va formar una caldera que conté el llac del Cràter (cridat Giiwas en l'idioma natiu americà Klamath).[2] El mont Mazama originalment tenia una elevació de 3658 m, pero despuix de la seua erupció climàtica es va reduir a 2486 m. El llac del Cràter té 592 m de profunditat, sent el cos d'aigua dolça més profunt de EE. UU. i el segon més profunt d'Amèrica del Nort despuix del Gran Llac de l'Esclau en Canadà.

El mont Mazama es va tornar actiu de forma intermitent fins a la seua erupció climàtica fa 7700 anys. Esta erupció, la més gran coneguda dins de l'Arc Volcànic de les Cascades en un milló de|anys, va destruir el cim de Mazama, reduint les seues 3658 m d'altura en aproximadament 1609 m d'altitut. Gran part del volcà va caure dins del seu propi coll, per a llavors ya parcialment buit i dins de la cambra de magma del volcà, creant una caldera. L'activitat volcànica de la regió resulta de la subducción de la placa oceànica marina i està influenciada per falles locals. Mazama està inactiu, pero el Servici Geològic d'Estats Units diu que és provable que es produïxquen erupció a menor escala, lo que supondria una amenaça per a algunes de les seues comunitats circunvecinas.

Els natius americans han habitat l'àrea al voltant de Mazama i el llac del Cràter durant a lo manco 10 000 anys i el volcà juga un paper important en el folclore local. Els colon europeu-nortamericans varen aplegar per primera volta a la regió a mitan de el XIX. La zona ha segut àmpliament estudiada pels científics pels seus fenomens geològics i, més recentment, per les seues possibles fonts d'energia geotèrmica. Els restants del llac del Cràter i Mazama sustenten diversos ecosistemes, que són monitoreados de prop pel Servici de Parcs Nacionals per ser aïllat i per proveir importància ecològica. Es troben disponibles activitats recreatives en el parc nacional del Llac del Cràter que inclouen senderisme, ciclisme, raquetes de neu, peixca i esquí de fondo ; Durant l'estiu, els campaments i albercs en Crater Lake estan oberts als visitants.

Geografia

El mont Mazama es troba en el comtat de Klamath, dins del estat nortamericà d'Oregó, a 96,6 km al nort de la frontera en Califòrnia. Es troba en la partix sur de la cordillera de les Cascades. El llac del Cràter es troba parcialment dins de la caldera del volcà,[3] en una profunditat de 592,2 m; és el cos d'aigua dolça més profunt dels Estats Units [4] i el segon més profunt d'Amèrica del Nort despuix del Gran Llac de l'Esclau en Canadà.[Ha. 1] Abans de l'erupció que va formar la caldera, Mazama es trobava a una altitut d'entre 3300−3700 m,[5] colocant-ho aproximadament 1,6 km sobre el llac; lo que hauria convertit en el pic més alt d'Oregó.[Ha. 2] El Programa Global de Vulcanisme actualment indica la seua elevació en 2486,3 m.

Parc nacional del Llac del Cràter

A set of four drawings shows the timeline for the Mazama eruptions, beginning with the eruption of ash and pumice into the sky. The second drawing shows the caldera collapse event, while the third drawing displays an image of steam eruptions. The final drawing depicts Mazama today, with Garfield Peak on the left, Wizard Island within Crater Lake, and Llao Roc to the right of the lake.
Una cronologia general de les erupció de Mazama

El parc nacional del Llac del Cràter protegix un àrea de 647,5 km2, incloses zones forestals, terreny alpí, el llac del cràter i la remanente del mont Mazama. El parc és un àrea selvada inaugurat en 1902 i supervisada pel Servici de Parcs Nacionals. Rep al voltant de 500 000 visitants cada any. Estos turistes poden practicar senderisme, realisar recorreguts en bicicleta, guiats per guardabosques i en tramvia, nadar, peixcar, acampar i entre atres activitats recreatives. Si ben l'àrea del parc permaneix oberta durant tot l'any, certes carreteres i instalacions en les afores del Cràter tanquen durant la temporada d'hivern.[6]

Geografia física

The water of Crater Lake ca be seen above a forested area in the foreground.
Llac del Cràter, format en la caldera pel colapse del mont Mazama

A mida que es desenrollava el mont Mazama, es varen vore freqüents formacions de glaciars en la montanya. Estos varen tallar trincheres en els flancs del volcà. Varen formar ademés valls en forma d'O baix de la base del con volcànic. Estes valls formen tres grans canons glaciars en el seu vertent sur, cridats pels seus noms en anglés: Kerr Notch, Munson Valley i Sun Notch. Sempre que es produïen erupció en presència de gèl, els glaciars gelaven la lava, creant depòsits de talús vítreos en molts d'estes valls. A voltes, la lava fluïa cap a àrees prèviament excavades pels glaciars com en el cas del Sentinel Roc en el mont Mazama, omplint estos canons en roca volcànica. Les morrenas de sediment es troben fins a 27,4 km des de la vora de la caldera de Mazama, i hi ha estrías glaciars visibles en varis llocs de la zona.[Ha. 3] Quan es va produir l'erupció climàtica, el clima era càlit i sec,[B-W 1] i el periodo més recent d'alvanç glacial va cessar fa uns 27 000 anys, per lo que quan Mazama va colapsar, és provable que el gèl solament estiguera present en elevació més altes. Utilisant geocronología de argón i registres paleoclimáticos, s'han identificat que els canons de Sand Creek, Sun Creek i Annie Creek varen ser tallats per l'alvanç del gèl sobre els fluix de lava, espentant les enrunes cap a Klamath Marsh i Klamath Graven o rius propencs.[B-W 2] Es pot vore un circ glaciar en el flanc noroest del mont Scott, i en les ales de Mazama hi ha labranza glacial, especialment en les ales occidentals i en elevació més baixes. En les parets de la caldera es produïxen sediment fluvials i de labranza, formant depòsits particularment espessos baix de Roundtop i Wineglass.[B-W 2] Des de llavors, molts fluix de lava que estaven glaciars han segut coberts per fluix de lava més recents.[B-W 2]

El llac del Crater es va formar a partir d'una ret de llac i estanys que drenaban en la caldera. Finalment va alcançar una profunditat de 594,1 m. Els nivells del llac varen aumentar mentres es formava el relleu de l'illa Wizard dins del cràter. L'aigua va interactuar en els fluix de lava per a formar llava tipo coixí.[Ha. 4] Pels patrons del canvi climàtic a lo llarc del temps, el nivell de la superfície del llac del Crater ha canviat, disminuint el seu nivell fins a 12,2 m per eixemple a principis de el XX.[Ha. 5] L'aigua de la precipitació casi equival a l'aigua perduda per evaporament i drenage; la major part de les fugues es produïxen en el depòsit denominat Wineglass en el costat nort del cràter, sense el qual el llac provablement s'hauria desbordat en el seu costat nort.[Ha. 1]

Les nevades miges en l'àrea del llac del Cràter han anat disminuint des de la década de 1930. La temperatura mija de l'aigua en la superfície del llac Cràter ha aumentat al voltant de 3 graus en comparació als anys 1960. Encara que açò eventualment pot fer que creixquen algues i enfosquixquen l'aigua, el llac seguix sent una de les masses d'aigua més netes del món.[7]

Geologia

A panorama shot displays Crater Lake in the center background, with mountains in the foreground on the left and right
Crater Lake i les afores del mont Mazama, vists des del mont Scott

El mont Mazama és part del arc volcànic de les Cascades que s'estén des del nort Califòrnia fins al sur de Columbia Britànica. L'arc va ser produït per la subducción de la Placa Juan de Fuca en la zona de subducción de Cascadia, [8] que es mou llentament en direcció norest en la placa tectònica Grossa baix la placa tectònica nortamericana.[9] l'arc volcànic es troba dins d'una regió d'extensió de la corfa marcada per zones de falles, incloses falles normals en tendència nort-sur [3], com la falla de Annie Spring dins de la zona de falla del llac West Klamath,[B-W 3] que podrien produir terremots amoladors.[10] Aixina mateix, la falla denominat Ret Cone Spring travessa depòsits d'andesita basàltica en Ret Cone de fa 35 000 anys; juntes, les dos falles es mouen a una velocitat promig de 0,3 mmin cada any.[11] No sembla haver falles presents en la paret de la caldera del llac Crater, [12] pero el volcà va induir un camp de tensió en la corfa superior propenca.[13]

Mazama està sustentat per basalt de l'Alta Cascada Cuaternaria i andesita máfica, ric en magnesi i ferro a l'oest i suroest, en fluix de lava de riodacita de gran volum entre 600 000−700 000 anys d'antiguetat subjacents als depòsits de Mazama al sur, surest, est i Noreste.[14] És un important volcà en cascada i es troba en l'intersecció de la cordillera de les Cascades i fossa Klamath, la conca en tendència nort-noroest també rodejada per zones de falla. La província de Basin and Range es troba a l'est. [15] Mazama es troba dins de l'ampli segment de l'arc de les Cascades, a on els volcans més chicotets són comuns pels patrons de derretimiento del mant terrestre dins de la regió.[B-W 4] Va ser magma en erupció que comprén des de toleita de olivino en alt contingut d'alúmina fins a andesita basàltica de magnesi, en volcans que mostren un major contingut de decorreguts produïts per subducción o derretidos que es varen mesclar en una atra cambra de magma en el mant. Estos magma varien des de 47,6% a 73,2% de diòxit de silici.[B-W 5]

Mazama i el llac del Cràter formen part del tram Mazama de la cordillera de les Cascades d'Oregó, que s'estén per 40 km des del cràter Timber fins al volcà en escut Big Bunchgrass. Açò inclou 175 respiraders volcànics cuaternaris dins d'un cinturó que varia de 25 to30⋅km d'ample, en una alta densitat de respiraders en molts escuts i centres volcànics monogenéticos.[16] Despuix del volcà Newberry, Mazama és la segona estructura volcànica cuaternaria més gran d'Oregó i el més voluminós,[16] en un total de 120 km³.[17] Mazama és la més recent de les calderes cuaternarias formades en l'arc volcànic de les Cascades, que també inclou les calderes Newberry i la caldera del volcà Medicine Lake.[B-W 6] El vulcanisme monogenético cuaternario en les Altes Cascades d'Oregó inclou cons de cendra, camps de lava i chicotets volcans en escut, que han produït lava que va des de toleita de olivina en baix contingut de potassi i alt contingut d'alúmina fins a basalt calque-alcalino en contingut mig de potassi, andesita basàltica i andesita basàltica shoshonítica.[18]

El complex volcànic de Mazama es va formar originalment com un grup d'estructures superpostes una a l'atra. Compost per volcans en escut i chicotets estratoconos, tenia una forma irregular. El mont Scott, que s'erigix a una altitut de 2723,1 m, marca el remanente visible més antic d'este grup original.[Ha. 6] El mont Scott va ser el primer dels volcans composts que varen crear el complex volcànic Mazama, format per una fase ràpida i activa de formació de cons i que va quedar inactiu molt abans de l'erupció del Mazama. En el temps, l'activitat eruptiva es va desplaçar cap a l'oest, creant els cons de Applegate Peak i el mont Garfield Peak en els flancs sur del centre volcànic de Mazama. Les erupció tipo hawaianas dels volcans en escut veïns també varen construir el mont Mazama, produint fluix de lava d'andesita basàltica que varen tindre una gruixa mija d'entre 4,6−6,1 m. Estos fluix, presents en els costats sur, oest i est de la caldera de Mazama, també contenien bombes de lava.[Ha. 6] Erupció viscoses de lava andesítica que varen alcançar gruixa de varis centenars de peus que varen aumentar encara més l'altura dels cons de Mazama, creant un interior sòlit i dens ric en blocs de lava angulars.[Ha. 7]

En sobrepondre la caldera del llac del Cràter a atres estratovolcanes de les Cascades, inclosos el mont Shasta en Califòrnia i el mont Rainier en l'estat de Washington, Mazama es trobava a 3657,6 m pre-colapse, una estimació estàndar pels geòlecs.[Ha. 8] En l'Holoceno, el volcà Mazama estava format per varis picos agrupats en el mont Scott en l'extrem oriental i el pic Hillman en l'extrem oest. Els volcans es varen elevar d'est a oest, i també presentaven cons volcànics i cúpules de lava en els seus flancs sur. També contaven en banyes glacials com el fluix de lava Watchman, i la montanya pot haver sostingut o no glaciars prop del cim.[Ha. 9] En el moment del seu colapse, el mont Mazama comprenia un àrea de 400²² i representava un dels principals volcans en la branca Alta de les Cascades. Va ser el volcà més elevat entre el mont Shasta en Califòrnia i el complex de les Tres Germanes en Oregó. Abans de l'erupció, havia segut significativament alterat per l'erosió glaciar, que va tallar valls en forma d'O en les seues ales sur i surest.[5] Els costats nort i oest de la caldera no mostren evidència prominent d'erosió glacial, ya que presenten fluix de lava que solament varen sofrir alteració pel moviment glacial del Pleistoceno tardà. Fòra de la caldera, la majoria dels tossals mostren evidència d'alteració glacial, llevat aquelles de l'época del Holoceno i accidents geogràfics de baixa elevació, inclosos domo de lava del Pleistoceno i cons de cendra. El mont Scott també ha segut fortament erosionat pel gèl, i el volcà Union Peak ara consta només d'una banya piramidal.[B-W 2]

El mont Mazama medix 8 per 10 km i un ample de 8−10 km, en un diàmetro del colapse original de 5 km. Ara inclou vàries chicotetes cúpules de lava i cons de cendra, inclosa l'illa Wizard i el volcà submarí Merriam Cone. L'elevació més alta en el Complex Mazama és ara el mont Scott, a una altitut de 2721,6 m, en un relleu de 609,6 m sobre les aigües superficials del llac Crater. Llevat les ales més altes del complex, tots els cons estan coberts de depòsits de l'erupció climàtica de l'erupció.[15] El contingut expost de la paret de la vora de la caldera s'usa per a investigar les erupció i mapear l'història eruptiva de la regió.[19] El mont Mazama ha produït 43% de riodacita a lo llarc de les seues erupció conegudes, un 42% d'andesita, un 15% de dacita i menys de 1% d'andesita basàltica. Tota la riodacita s'ha produït en els últims 30 000 anys d'activitat, lo que sugerix que la distribució regional i local de les composicions no va ser uniforme a lo llarc del temps.[B-W 1] Els fluix de lava d'andesita i dacita del volcà solen tindre minerals plagioclasa principalment fenocristal, encara que també estan presents augita i hiperstena, esta última més abundant. El olivino forma fenocristales menors, que es troben en els fluix de lava de Mazama, i la hornblenda es pot trobar en alguns fluix de lava d'andesita. Els fluix de lava de basalt i andesita máfica de Mazama i els respiraders eruptivos propencs tenen cantitats relativament majors de olivino i carixen de hipersteno. Els depòsits d'andesita máfica mostren textures que indiquen que varen sofrir una major mescla que els depòsits d'andesita i dacita.[20]

Cendra del Mazama

En l'oest d'Estats Units i Canadà, la cendra volcànica a sovint forma capes distintes entre els depòsits geològics recents, que poden usar-se per a estratigrafia entre geòlecs i arqueòlecs.[21][22] Donada la gran distribució de l'erupció històrica del mont Mazama, la cendra de Mazama servix com a marcador geològic comú.[21] La cendra va tindre un àrea mínima de pluja radiactiva de 900 000 km², mentres que les cendres del volcà pico Glacier del noroest de Washington, conegut com a cendra del pic Glacier, varen comprendre un àrea de més de 260 000 km². La cendra de Mazama es troba en una capa més alta que la cendra de Glacier Peak.[22] La cendra del Mazama és la capa de tefra més àmpliament distribuïda des de finals del Cuaternario en els Estats Units i en el suroest de Canadà,[23] estenent-se a huit estats a l'oest i tres províncies canadenques formant depòsits de color taronja.[Ha. 10]

De la mateixa manera que els depòsits de Glacier Peak, la cendra del Mazama està ben conservat en el noroest del Pacífic.[22] Es distinguix dels depòsits de pedra pómez en trossos expulsats del volcà Glacier Peak, que contenen més fenocristales. La cendra del Mazama també té més soda, itri, iterbio i zirconi, i menys sílice i calç que els productes eruptivos del pic Glacier, [21] i forma depòsits més fins que la cendra del pic Glacier.[22]

En una edat d'entre 6000−7000 anys, la cendra del mont Mazama correspon al temps estimat de l'erupció climàtica de Mazama fa 6600 anys, identificada per mig de datació per radiocarbono de fusta carbonizada per fluix de cendra.[24] Part de la cendra del pic Glacier s'ha trobat en estrats baix de les cendres del Mazama en l'estat de Washington i en l'est de Idaho, 675 km al surest del pico Glacier.[24] La cendra del pic Glacier no s'ha trobat en depòsits de menys de 10 000 anys d'antiguetat, i casi tots els artefactes humans que s'han trobat han segut sobre els seus depòsits, llevat un lloc en la riera Birch a on es varen descobrir artefactes no diagnòstics baix de la cendra del pic Glacier.[25]

Subcaracterísticas

Hi ha al voltant de 35 respiraders satèlit coneguts en el complex Mazama format per un complex de estratovolcanes i volcans en escut.[3] Mazama està rodejat de cons de cendra monogenéticos, camps de lava i volcans en escut formats per basalt i andesita calque-alcalina, toleita i andesita shoshonítica, en edats compreses entre 600 000−40 000 anys, i similituts a atres volcans monogenéticos de les Altes Cascades. Estenent-se des de l'extrem oriental del mont Mazama, cap al surest es troba un camp volcànic format per domo de lava riodacítica i fluix de lava d'entre 700 000−600 000 anys d'antiguetat, que comprén un àrea de més de 350 km². Este gran camp està sustentat per riodacita en el seu segment surest i està tallat per falles normals en tendència nort-sur.[5]

Movent-se d'oest a noroest, els estratovolcanes i volcans en escut del mont Mazama es tornen cada volta més jóvens. Els volcans més antics del complex del mont Mazama, de 400 000 anys, es troben en l'illa Phantom Ship i mont Scott, mentres que els més jóvens es poden trobar en el estratovolcán Hillman Peak, que data d'aproximadament 70 000 anys. També hi ha fluix d'andesita en la vora nort de Mazama que daten d'entre 50 000−40 000 anys.[5] Els volcans en escut prop del Mazama presenten fluix de lava fets d'andesita máfica aglutinada, que formen làmines d'aproximadament 5 m de gruixa, aixina com més depòsits de magma d'andesita i dacita més viscosos que alcancen gruixa de fins a 30 m.[26] Molts d'estos depòsits, tant dacíticos com andesíticos, contenen segments d'andesita pobres en cristals i poc gelats. Les interaccions entre lava i gèl són sugerides per l'exposició de breches vítreas en la caldera de Mazama, aixina com per fluix de lava que cobrixen depòsits de lava glaciados.[27]

Fa uns 70 000 anys, es varen produir vàries erupció explosives silícicas (riques en diòxit de silici), inclós un event significatiu en el castell de Pumice en la paret oriental del mont Mazama. Açò va formar depòsits soldats prop del respirader, formant també depòsits no adherits al sur i en la partix nort del Mazama.[27] Entre fa 40 000 anys i la gran erupció de Mazama, no es va produir cap vulcanisme andesítico o dacítico. No obstant, el magma riodacítico va fer erupció en Grouse Hill, Steel Bay i Redcloud Cliff en forma de pedra pómez i fluix de lava fets d'hornblenda, riodacita químicament evolucionada. Durant este periodo del Pleistoceno tardà o del Holoceno enjorn,[27] es varen formar domo de lava com els que s'observen en el pic Sharp, Grouse Hill i el putno Merriam, que compartien composicions químiques, en continguts de sílice d'aproximadament el 70%.[27]

Els cons piroclásticos en Mazama inclouen l'illa Wizard, el cràter Bald, el cràter Maklaks, també conegut com a Con Diller, i Con Forgotten. Ademés del seu cràter, conegut com a cràter Williams o cràter oblidat, els diversos respiraders volcànics de Mazama es troben en Cleetwood, Llao Roc i Redcloud, que es troben a elevació de 2135 m, 2452 m i 2423 m, respectivament. Els cons de cendra propencs inclouen Bear Butte, Crater Peak, Desert Cone, Lookout Butte, Pothole Butte, Ret Cone, Scout Hill i Union Peak. Hi ha a lo manco 13 cons de cendra dins del parc nacional del llac Crater i a lo manco onze més en l'àrea circnvecina. Estos cons volcànics varen ser alimentats per una cambra de magma diferent a la de Mazama, encara que provablement varen rebre magma de depòsits d'andesita basàltica en les afores. L'excepció és el cràter Williams, en el que va fer erupció basalt i dacita i va obtindre lava silícica de la part occidental de la cambra de magma de Mazama.[Ha. 11] Els estratovolcanes en les rodalies de Mazama consistixen en Sentinel Roc, Mount Scott, Phantom Cone, Dutton Cliff i Danger Bay.

Mazama té alguns cons composts en les rodalies de la caldera. El mont Scott té aproximadament 420 000 anys d'antiguetat, és de forma cònica, pero ha segut àmpliament alterat per l'erosió glaciar del Pleistoceno, que va tallar un gran circ en el seu flanc occidental i uns atres més chicotets en els seus costats este i noreste. El mont Scott carix d'un cràter en el cim.[Ha. 6] Abans de l'esclat, Hillman Peak era el con compost més jove del centre eruptivo de Mazama format fa uns 70 000 anys. Es troba en el costat suroest de la caldera i representa el punt més alt de l'anell del crater de mont Mazama, elevant-se 610 m sobre el llac del Cràter. El con va ser tallat per la mitat durant el colapse posterior a l'erupció de Mazama, creant una secció travessera que va expondre la seua composició interior.[Ha. 6]

Els volcans en escut que varen contribuir al creiximent del mont Mazama només varen entrar en erupció durant varis centenars o mils d'anys.[Ha. 12] Varen esclatar ràpidament, rosant lava decorreguda que incloïa bombes de lava i fragments incandescents.[Ha. 6] L'escut Llao en el costat noroest del complex Mazama mostra una estructura representativa dels escuts que varen ajudar a formar Mazama.[Ha. 7]

Referències

  1. ↑ https://www.oregonhistoryproject.org/articles/historical-records/crater-lake-and-the-klamath/
  2. ↑ https://www.craterlakeinstitute.com/smith-chronological-history-of-crater-lake/sources-and-articles-of-interest/orgin-stories-of-the-lake/
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Geist, Wolff i Harpp, 2017, p. 8.
  4. ↑ «Deep Water in a Sleeping Volcano». National Park Service (2018-03-22). Consultat el 2018-04-23.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Wood i Kienle, 1990, p. 193.
  6. ↑ «Crater Lake National Park». Califòrnia Volcano Observatory. United States Geological Survey (2013-11-20). Consultat el 2018-02-18.
  7. ↑ «Climate Change at Crater Lake». National Park Service (2013). Consultat el 2018-04-23.
  8. ↑ Bacon et al., 2017, p. 1.
  9. ↑ Bacon, 2008, p. 4.
  10. ↑ Klimasauskas, Bacon i Alexander, 2002, p. 3.
  11. ↑ Bacon i Nathenson, 1996, p. 2.
  12. ↑ Bacon, 1983, p. 61.
  13. ↑ Bacon, 1983, p. 62.
  14. ↑ Bacon i Druitt, 1988, p. 225.
  15. ↑ 15,0 15,1 «Geology and History Summary for Mount Mazama and Crater Lake». United States Geological Survey (2017-11-03). Archivat des de l'original, el 4 d'agost de 2020. Consultat el 2018-05-22.
  16. ↑ 16,0 16,1 Hildreth, 2007, p. 32.
  17. ↑ Hildreth, 2007, p. 7.
  18. ↑ Bacon, 1990, pp. 135–166.
  19. ↑ Bacon, 2008, p. 7.
  20. ↑ Bacon, 1983, p. 64.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 Powers i Wilcox, 1964, p. 1334.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 Fryxwell, 1965, p. 1288.
  23. ↑ Zdanowicz, Zielinski i Germani, 1999, p. 621.
  24. ↑ 24,0 24,1 Powers i Wilcox, 1964, p. 1335.
  25. ↑ Fryxwell, 1965, p. 1290.
  26. ↑ Wood i Kienle, 1990, pp. 193–194.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 Wood i Kienle, 1990, p. 194.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Ha.", pero no es trobà una etiqueta <references group="Ha."/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "B-W", pero no es trobà una etiqueta <references group="B-W"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mont_Mazama&oldid=1510559»