Ciclisme

El ciclisme és un deport en el que s'utilisa una bicicleta per a recórrer circuits a l'aire lliure o en pista coberta i que engloba diferents especialitats.

Tipos de #ciclisme

Competició

Vore també: Ciclisme de competició

El ciclisme de competició és un deport en el que s'utilisen distints tipos de bicicletes. Hi ha vàries modalitats o disciplines en el ciclisme de competició com ciclisme en carretera, ciclisme en pista, ciclisme de montanya, trial, ciclocrós i BMX, i dins d'elles vàries especialitats. El ciclisme de competició és reconegut com un deport olímpic. l'Unió Cicliste Internacional és l'organisme #gobernant mundial per al ciclisme i events internacionals de ciclisme de competició.

Ciclisme en carretera

Artícul principal → Ciclisme en carretera.

Es caracterisa per disputar-se sobre asfalt encara que en determinades proves se circule per camins no asfaltats. Dins del ciclisme en carretera existixen les següents proves:

1 Prova en llínea d'un dia. Les proves d'este tipo de major èxit es denominen clàssiques i dins elles destaquen els cridats monuments del ciclisme.

2 Prova per etapes. Es disputen en un mínim de dos dies en una classificació per temps. Es compon d'etapes en llínea i etapes contrarellonge. Destaquen Regrés a Espanya, Gir d'Itàlia i la més prestigiosa el Tour de França. L'objectiu és terminar totes les etapes en el menor temps possible.

• Critériums: Prova sobre ruta en un circuit tancat a la circulació.
• Prova contrarellonge individual.
• Prova contrarellonge per equips.
• Escalada contrarellonge o cronoescalada.

Ciclisme en pista

Artícul principal → Ciclisme en pista.

Es caracterisa per disputar-se en un velòdrom i en bicicletes de pista, que són bicicletes de carretera modificades. Hi ha varis tipos de proves entre els quals existixen:

• Velocitat individual
• Velocitat per equips
• Quilómetro contra rellonge
• Persecució individual
• Persecució per equips
• Carrera per punts
• Keirin
• Scratch
• Madison
• Carrera d'eliminació
• Omnium

Ciclisme de montanya

Artícul principal → Ciclisme de montanya.

• Camp a través (Cross Country)

Especialitat usual del ciclisme de montanya. Les bicicletes solen dur suspensió davantera solament, encara que també s'escomencen a utilisar suspensions atrasseres. Esta prova consistix en donar un número determinat de regressos a un circuit, la llongitut del qual sol estar compresa entre els 8 i els 11 quilómetros.

• Marathón

Especialitat a on les bicicletes són d'iguals característiques que les de Cross Country, pero les competicions no es realisen en circuits curts. Solen ser recorreguts de 40-100 km en entorns naturals.

• Descens (Downhill (DH))

Especialitat en la qual es competix en un camí totalment en baixada, en bots i obstàculs tant naturals com a artificials. Les bicicletes duen suspensions davantera i atrassera en esmortidors i oli hidràulic, ademés de fres de disc, neumàtics de major esgambi i protectors de plats o guia cadena. L'equip de protecció és molt similar al de motocross ya que conta en caixco tancat, peto, coderas aixina com gobanelles, espinilleras-agenolladers, goggles i guants. És la modalitat més extrema en el deport del ciclisme.

• Four Cross (4X)

Especialitat pareguda al descens en la qual competixen quatre ciclistes simultàneament en un circuit en baixada en obstàculs i bots espectaculars. Guanya el primer en aplegar a la meta.

Ciclocróss

Artícul principal → Ciclocrós.

Modalitat ciclista, naixcuda a mitan de el XX que consistix en realisar un determinat número de regressos a un circuit en trams d'asfalt, camins i prats en una série d'obstàculs (naturals o artificials) que deguen obligar al corredor a baixar-se de la bicicleta per a sortejar-los. La principal característica és l'utilisació de bicicletes de carretera, encara que en algunes diferències, com a neumàtics més amples per a millorar la tracció sobre terra i fanc o l'utilisació de pedals de bicicleta de montanya, entre uns atres. És freqüent en la preparació hivernal d'alguns dels professionals de ruta.

Gravel

Artícul principal → Gravel (ciclisme).

El gravel és una modalitat de ciclisme entre el ciclisme de carretera i el ciclisme de montanya que mescla itineraris per carreteres secundàries aixina com per senderes, pistes i camins. És similar a la pràctica del Ciclocrós en la diferència que el gravel no se celebra dins d'un circuit.

Trial

Artícul principal → Trial (ciclisme).

És una modalitat de ciclisme derivada dels trials de motocicleta. L'objectiu és intentar aplegar sense velocitat i, tractant de realisar el mínim número de respals en els peus, des del sol al cim d'un obstàcul com un vehícul, un barril, un pasamano, roques, etc. Existixen diferents categories segons el número de polzades de les rodes:

• 20"

Mida original de les rodes de bicicletes de trial. Esta mida tenien les rodes de la primera bicicleta dissenyada específicament per a esta modalitat, construïda per Montesa, una marca espanyola de motocicletes.

• 24"

A esta modalitat pertanyen bicicletes cada volta més conegudes i acceptades, i són una mescla dels millors aspectes del 20" i del 26".

• 26"

Categoria gran del trial. Les bicicletes han sofrit una evolució vertiginosa i han passat de ser pesades i antiestéticas a ser un referent d'este deport. Este tipo de bici permet un pilotage totalment diferent al de 20 i superar obstàculs molt majors ajudant-se de la seua major ràdio de roda.

Ciclisme en sala

Esta es sub-dividix en dos categories:

• Ciclisme artístic

Deport d'interior similar al patinage artístic sobre gèl i a la gimnàsia, practicat en bicicletes especials i reconegut per l'Unió Cicliste Internacional. És una disciplina que requerix destrea, equilibri, concentració i corage. Este deport és molt popular en Alemània, a on existixen 10 000 llicències.

• Ciclobol

Deport exclusivament masculí, en el que s'enfronten dos equips que tracten de ficar gol en la porteria contrària. Procedix del fútbol, pero s'utilisen bicicletes.

Ciclisme BMX

Artícul principal → BMX.

En el bici motocross (conegut per les seues sigles BMX, i pel terme en espanyol 'bicicrós') existixen dos modalitats: BMX RACE . El primer es practica en circuits en curves i obstàculs; actualment és deport olímpic, a on l'últim campeó en Londres 2012 va ser el letó Māris Štrombergs en la branca masculina i la branca femenina la colombiana Mariana Pajón mentres que l'últim campeó mundial va ser el francés Joris Daudet. El segon consistix en fer trucs sobre la bicicleta.

Freestyle

Es practica en una bicicleta BMX de, per lo general, rogle 20. Este deport consistix en fer trucs sobre la bicicleta. Existixen dos tipos de freestyle:

* Freestyle urbà: consistix en fer trucs en el carrer, places, escales, etc.

* Freestyle en rampa: este es practica sobre un circuit prèviament fet.

Recreació

Cicloturismo

Artícul principal → Cicloturismo.

És la pràctica del ciclisme sense ànim competitiu, usant la bicicleta com a mig d'eixercici físic, diversió, transport o turisme. Es realisen viages curts durant el dia, o viages més llarcs que poden durar dies, semanes i inclús mesos; en esta modalitat es viaja duent en si els elements necessaris per a sobreviure, encara que uns carreguen en la casa a costeres (tendixca campanya) i uns atres preferixen pernoctar en hostals, albercs, etc. És prou comú que es realise en solitari. Un gran proyecte per a incentivar el cicloturismo en Europa és EuroVelo.

Competències cicloturistas

A pesar de que per la seua denominació no es considere ciclisme competitiu existixen «proves» o rutes organisades en les que alguns dels participants competixen entre sí com en la marcha cicloturista Quebrantahuesos i en la Treparriscos, més llaugera que la Quebrantahuesos pero aixina i tot és prou exigent, i que abdós tenen els punts d'eixida i arribada en Sabiñánigo (Osca-Espanya), la marcha marcha Perico Prim pels ports de montanya de Guadarrama en eixida i arribada en Segòvia, lloc de naiximent del cicliste que dona nom a la marcha o en les proves de «ultramaratón ciclista» (randonneur), entre unes atres, pero en elles es presupon que cal ser totalment autònom sense assistències, al contrari que en el ciclisme en ruta que està tot molt més controlat. El Creuament del Fardacho és considerat un dels events de resistència més durs de Panamà. Consistix en travessar l'Istme de Panamà des de l'oceà Atlàntic al Pacífic, transitant per camins Off-Road, i travessant el gran Llac Gatún (en cayuco) tot açò en un sol dia. És un dels events més respectats en Panamà i posa a prova la força mental, la resistència i habilitats de maneig de les bicicletes.

Urbà

Ciclisme urbà

Artícul principal → Ciclisme urbà.

El ciclisme urbà no és necessàriament un deport, encara que favorix la salut de qui ho practica. Consistix en l'utilisació de la bicicleta com a mig de transport urbà, ya siga al treball, de compres, per a fer gestions o d'oci; es tracta per tant de distàncies curtes o miges recorregudes en mig urbà i les seues afores. Els seus seguidors són, junt en els cicloturistas, els que viuen la bicicleta com a mig de transport. Ciutats en excelent infraestructura ciclista són Ámsterdam en Països Baixos, Copenhague en Dinamarca entre unes atres. Espanya i Argentina, que tradicionalment no ocupaven posicions rellevants en l'àmbit del ciclisme urbà, van millorant paulatinament. Barcelona va ser reconeguda en 2011 com la tercera millor ciutat per al ciclisme urbà del món segons el ranquin elaborat per The Copenhagenize Index i Sevilla va meréixer en 2013 la quarta posició mundial i primera d'Espanya. Abdós ciutats, junt a Buenos Aires seguixen mantenint posicions de liderage en la classificació de 2015, situant-se entre les quinze millors del món. Bogotà, Colòmbia va estar en el seu dia posicionada com la tercera ciutat del món més amigable al cicliste, darrere de Ámsterdam (1) i Copenhague (2).

Entrenament

Durant les últimes décades s'han anat perfeccionant les tècniques d'entrenament i nutrició ciclista facilitant tot tipo de recursos als aficionats per a poder alvançar en la seua preparació.

Història del ciclisme

Primeres bicicletes

Tots els invents humans són el resultat d'intentar satisfer una necessitat. Encara que, a voltes, la falta d'ingeni o la falta de tecnologia, pugues no permetre-nos una determinada satisfacció.

També es donen casos en els que els invents apareixen com a evolució de lo que inicialment era un divertimento intelectual. La bicicleta no escomençarà a desenrollar-se com a tal fins a finals de el XVIII.

De les primeres proves al professionalisme

La primera prova ciclista de l'història a modo competitiu registrada es va disputar el 31 de maig de 1868 en un chicotet circuit de 1200 metros en el parc de Saint-Cloud, a les afores de París, en la que varen participar 7 ciclistes i va ser guanyada per l'expatriat britànic James Moore en una bicicleta de fusta de piñón fix i rodes de ferro.

Un any despuix es va disputar la primera carrera pròpiament dita, concretament el 7 de novembre de 1869, entre París i Rouen. En ella varen participar un centenar de ciclistes en l'objectiu de culminar o guanyar la prova consistent en 123 km i finalment la varen conseguir acabar 33. De nou el britànic James Moore va guanyar la prova en un temps de 10 h i 45 min. L'intenció dels organisadors va ser demostrar que la bicicleta valia com a mig de transport per a llargues distàncies.

Primeres organisacions ciclistes

Les primeres associacions ciclistes es varen crear en Florencia (Itàlia) el 15 de giner de 1870 i en Holanda en 1871 i posteriorment en Gran Bretanya i en Espanya (Societat Velocipedista Madrilenya i el Club Velocipédico de Càdis) en 1878 pero varen ser associacions en pocs recursos de menuts clubs. La primera associació nacional va ser la francesa en 1881 que va crear el primer campeonat francés de ciclisme.

En 1892 es va crear l'Associació Internacional de Ciclistes, en Londres sent la primera associació internacional de ciclisme. Pero divergències entre els països que la formaven va produir que el 14 d'abril de 1900 es creara l'Unió Cicliste Internacional, actual organisme rector, fundat en París. Els varen integrar les federacions nacionals de França, Bèlgica, Estats Units, Itàlia i Suïssa. En Espanya el primer organisme cicliste nacional va ser l'Unió Velocipédica Espanyola creada en 1895.

Estes associacions es basaven pràcticament en el ciclisme en pista i ciclisme en ruta ya que a penes existien atres modalitats. Sense haver cap tipo d'especialisació ya que els corredors disputaven indistintament abdós disciplines des dels 333 metros de pista fins als més de 100 quilómetros de la ruta. No obstant, es pot dir que el ciclisme en pista va agarrar certa ventaja en organisar-se el seu primer mundial en 1895 ya que en disputar-se en un velòdrom es podia controlar millor a banda de poder cobrar entrada.

Primeres competicions

En el ciclisme en pista la primera carrera es considera els Sis Dies de Londres creats en 1878, i en 1895 es va efectuar el primer Campeonat Mundial de dita disciplina contant en proves de velocitat i mig fondo.

Entre 1890 i 1900 varen nàixer grans proves de ciclisme en ruta, que en el pas dels anys s'han convertit en monuments, algunes hui encara existents com la Lieja-Bastogne-Lieja, la París-Roubaix...

Proves en Espanya i Amèrica

En Espanya les primeres proves estatals sorgirien d'un colectiu de fabricants de bicicletes d'Éibar durant la República. Des de 1932 a 1935 es va celebrar l'Éibar-Madrit-Éibar en 4 etapes, antesala de la Regrés a Espanya. Si ben anteriorment ya s'havien disputat carreres en menuts clubs, sent oficialment els més antics la Volta a Catalunya (1911) i la Clàssica de Ordizia (1922) per l'influència francesa en estar pròxim a dita frontera.

En Amèrica la primera carrera registrada va ser la Tornada Ciclista de l'Uruguay la primera edició del qual va ser en 1939.

FIAC i FICP

En 1965, baix la pressió del Comité Olímpic Internacional, l'UCI (Unió Cicliste Internacional) es va dividir en la "Federació Internacional Amateur de Ciclisme" (FIAC) i la "Federació Internacional de Ciclisme Professional" (FICP), coordinant abdós institucions. La amateur es va fixar en Roma, la professional en Luxemburc, i l'UCI en Ginebra.

La Federació Amateur era la més extensa d'abdós organisacions, en 127 membres pels cinc continents. Era dominada pels països del este europeu, que eren bàsicament amateurs. Ademés, representava al ciclisme en els Jocs Olímpics, i solament competien contra els membres de la Federació Professional en rares ocasions.

En 1992, l'UCI va unificar a la FIAC i la FICP, fusionant-se dins de l'UCI. L'organisació conjunta es va traslladar a Lausana.

Deport olímpic

Artícul principal → Ciclisme en els Jocs Olímpics.

El ciclisme forma part del programa olímpic des de la primera edició moderna dels Jocs Olímpics d'Atenes en 1896, quan es varen celebrar 5 proves de pista (velocitat, sprint, 12 hores pista, 10 000 m i 100 km) i 1 prova de ruta (87 km).

En els Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 solament es varen disputar proves en la disciplina en ruta, única volta que va ocórrer tal circumstància.

Fins als Jocs de Los Àngeles 1984 la participació va ser solament masculina. Les dònes varen escomençar a participar en les proves de ruta en dites olimpiades i en les proves de pista en els Jocs de Seül 1988.

En les Olimpiades d'Atlanta de 1996 varen participar per primera volta els ciclistes professionals i es va introduir la modalitat de ciclisme de montanya.

En els Jocs Olímpics de Pequín 2008 es va agregar una atra modalitat d'esta disciplina, «BMX SX» (BMX Supercross), esta modalitat descendent del BMX incorpora noves dificultats com una rampa d'eixida en major inclinament i bots de major envergadura, en considerables velocitats.

Totes les proves olímpiques de ciclisme han segut de velocitat, mai va haver events acrobàtics o de trial.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Ciclisme|20px|Vore el portal sobre Ciclisme]] Portal:Ciclisme. Contingut relacionat en Ciclisme.
• Unió Cicliste Internacional
• Índex interactiu de paràmetros per a bicicleta
• Nutrició deportiva
• Récort de l'hora
• Récorts de velocitat en bicicleta

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciclisme.
• 20px|link=|alt= Wikinoticias tiene noticias relacionadas con Ciclisme.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Ciclisme en el Viccionari. Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Ciclisme en el Viccionari.

• Real Federació Espanyola de Ciclisme (RFEC)
• Federació Ciclista de Chile
• Federació Ciclista Uruguayana

Ciclisme
Competitiu | Recreatiu | Urbà

Referències