Patinage artístic sobre gèl

Patinage artístic sobre gèl

El patinage artístic sobre gèl consistix en interpretar una peça musical patinant sobre una pista de gèl i realisant piruetes, girs, bots i acrobàcia; estos elements són valorats per uns juges seguint un còdic de puntuació que té en conte tant l'aspecte tècnic i atlètic de l'actuació com l'interpretació artística. Encara que el patinage en fins recreatius es practica des de fa varis sigles, el patinage artístic va sorgir en el XIX i va experimentar varis desenrolls tècnics i estilístics fins a alcançar la seua forma actual.

l'Unió Internacional de Patinage sobre Gèl governa el deport i organisa competicions internacionals en les modalitats de patinage artístic individual, de parelles, dansa sobre gèl i patinage sincronisat. El patinage artístic sobre gèl és un deport d'hivern, encara que se sol practicar durant tot l'any. El patinage de competició requerix una bona preparació física i un entrenament intensiu.

El patinage artístic sobre gèl ha passat de ser una forma pràctica de desplaçar-se sobre gèl a l'elegant mescla d'art i deport que és hui.

Història del patinage artístic

Evolució tècnica

Gravat de fusta de 1498 a on es mostra a un patinador amprant la típica tècnica de patinage utilisada en cuchilles de ferro en talls

Es practicava en climes frets, a on llac i rius es congelaven durant l'hivern. En el XII, William Stephanides menciona la presència de patinadors en Londres. El patinage també era popular en Holanda, a on s'utilisava per a desplaçar-se per l'extensa ret de canals. Llavors els patins eren d'os i es nugaven en cordes a les sabates. Els patinadors utilisaven bastons en una punta esmolada per a impulsar-se sobre el gèl.

L'invenció de patins en cuchilles de ferro va supondre una millora important perque en posseir vores esmolades penetraven en el gèl i permetien als patinadors desplaçar-se sense respals, utilisant el característic moviment de costat a costat. Esta innovació provablement va tindre lloc en els Països Baixos en el XV, puix en un gravat de fusta de Johannes Brugman, de l'any 1498, apareix un patinador impulsant-se en esta tècnica. Existixen numeroses obres d'art dels sigles XVI i XVII a on figuren patinadors en llac i canals gelats, demostrant la popularitat del patinage com activitat recreativa en esta época. En el XVIII es va crear el primer club de patinage en Edimburc.

Jackson Haines, pare del patinage artístic

En el XIX va haver varis alvanços que varen determinar la forma moderna del deport:

1. L'aparició de les cuchilles d'acer, molt més llaugeres i resistents, i en major curvatura, més apropiades per a efectuar girs i piruetes. També es varen escomençar a usar patins en cuchilles permanentment unides a les botes.
2. Les primeres pistes de gèl artificials, la majoria a l'aire lliure, encara que les primeres pistes cobertes també varen aparéixer al final de sigle. Açò va incrementar la participació en el deport.

1. Una revolució estilística, duta de la mà del patinador nortamericà Jackson Haines; est va combinar els seus coneiximents de ballet i la seua experiència com a artista de varietats en el patinage i va aportar un element artístic a un deport que, fins a llavors, era merament tècnic. Se li considera com el fundador del patinage artístic modern.

A principis de el XX va aparéixer l'última innovació notable en el disseny dels patins de patinage sobre gèl: la serreta en la punta de les cuchilles, que va fer possible aumentar l'altura i llongitut dels bots i va contribuir a la progressió des dels bots d'una rotació fins als bots triples i cuádruples que són habituals en les competicions modernes. A mitan d'este mateix sigle, es varen escomençar a millorar els sistemes de refrigeració i els materials de construcció aïllants. En el consegüent aument de la construcció de pistes cobertes, el patinage sobre gèl va deixar de ser un deport de temporada i va escomençar a practicar-se durant tot l'any, al mateix temps que es va ser estenent a parts del món a on, pel clima més càlit, no contava en tradició.

Història del patinage sobre gèl de competició

Des de 1882 a 1969

La primera competició internacional d'importància va tindre lloc en 1882 en Viena. Les primeres competicions constaven de tres parts: les «figures obligatòries», en les que tots els patinadors realisaven el mateix traçat o figura sobre el gèl, les «figures especials», en les que el patinador traçava una figura de la seua elecció, i el «programa lliure» en el que també s'incloïen bots i piruetes. Encara que les figures especials requerien una gran habilitat, no eren molt populars entre els espectadors, ya que era impossible efectuar traces complexes en un moviment decorregut sobre el gèl.

Diagrames de les figures traçades pel patinador rus Nikolai Panin en la competició de figures especials dels Jocs Olímpics de 1908

l'Unió Internacional de Patinage sobre Gèl, o ISU ('International Skating Union'), va ser fundada en 1892. Els primers campeonats mundials varen tindre lloc en 1896, en San Petersburgo, Rússia. Les competicions de patinage individual organisades per la ISU es componien de dos segments: les figures obligatòries i el programa lliure. Al principi solament competien els hòmens, pero ya que el reglament no excloïa explícitament a les dònes, en 1902 l'anglesa Madge Syers es va presentar als campeonats i va acabar en segon lloc. A raïl d'este succés, la ISU va decidir prohibir la participació femenina, pero dos anys més tarde la va permetre de nou, encara que creant una categoria separada de la masculina. En 1908 es va introduir la categoria de parelles, sent aixina el patinage un dels primers deports en que les dònes varen tindre l'oportunitat de competir al més alt nivell.

El patinage artístic va debutar en els Jocs Olímpics de 1908 en Londres com un deport d'exhibició; la competició va tindre lloc sobre una superfície de gèl artificial, al final dels Jocs. En 1920, el patinage artístic es va convertir, junt en el hockey sobre gèl, en el primer deport d'hivern olímpic oficial, quatre anys ans que els primers Jocs Olímpics d'Hivern de 1924 se celebraren en Chamonix (França). Des del debut olímpic de 1908 es competia en les categories masculina, femenina i parelles. La competició de dansa sobre gèl, introduïda internacionalment per primera volta en el Campeonat del Món de 1952, no va tindre lloc en els Jocs Olímpics fins a 1976, en Innsbruck.

Des de 1969 fins a l'actualitat

Encara que en les disciplines de parelles i de dansa no es competia en figures, estes últimes varen formar part del patinage individual fins a 1991. Fins a 1969, les figures contribuïen un 60 % a la classificació final, i el programa lliure, 40 %. A partir de llavors l'importància de les figures va escomençar a disminuir, com a conseqüència indirecta de la transmissió de les competicions per televisió: el programa lliure resultava més atractiu per a una audiència general sense un coneiximent tècnic del deport, que no entenia per qué els patinadors més artístics, en els millors bots i piruetes acabaven casi sempre pijor classificats que patinadors lliures mediocres pero en més aptitut per a les figures. Açò va impulsar l'introducció en 1972 del programa curt i la reducció del pes de les figures al 40 % del total. Al pas dels anys la contribució de les figures va ser reduint-se encara més, fins a aplegar a solament el 20 % abans de la seua completa eliminació de les competicions internacionals.

El canvi més recent en el patinage de competició va ser l'adopció d'un sistema nou de puntuació basat en la suma de punts totals obtinguts en els dos segments de la competició. Este método va substituir al sistema «6,0», basat en la suma ponderada dels ordinals de classificació en els dos programes. Una característica de l'antic sistema que causava confusió als espectadors, és que l'orde de classificació entre dos o més patinadors podia canviar com a conseqüència del resultat conseguit per un atre competidor. Un eixemple molt comentat va ocórrer en el Campeonat Europeu de 1997, en el que la composició del medallero va canviar dràsticament despuix del programa de l'últim patinador en la competició. També es criticava que, a pesar del major pes donat al programa lliure, una classificació mala en el programa curt podia deixar a un competidor sense possibilitat de medalla, inclús en casos d'empat tècnic en patinadors en posicions més altes. A partir de 1997 es varen escomençar a examinar métodos alternatius de puntuació.

El sistema actual es va introduir despuix de l'escàndal desnugat en revelar-se que varis juges havien fet un pacte per a influir en els resultats en els Jocs Olímpics de 2002 en Salt Lake City. En alguns aspectes la reacció al canvi va ser positiva: per eixemple, alguns patinadors consideren positiu rebre la puntuació detallada per a cada element. El nou sistema també ha rebut crítiques per la seua complexitat, per ser, paradòxicament, més sensible a un error o manipulació intencionada per part dels juges i pel seu cost en personal i mijos tècnics, la qual cosa dificulta la seua adopció per clubs de patinage.

Grans figures

Alekséi Yagudin, un dels patinadors més destacats de l'era moderna

A principis de sigle, la figura més destacada del patinage va ser el suec Ulrich Salchow, que va inventar el bot del mateix nom i va guanyar els campeonats del món en dèu ocasions. En els anys 20 i 30 de el XX, va destacar la noruega Sonja Henie, que va guanyar tres medalles d'or olímpiques entre 1928 i 1936 i dèu campeonats del món consecutius des de 1927, igualant a Ulrich Salchow en un récort que no ha conseguit alcançar cap atre patinador individual. Sonia Henie també va popularisar la típica falda curta i patins blancs que usen les patinadores.

Despuix de la Segona Guerra Mundial els patinadors d'Estats Units i Canadà varen escomençar a destacar en este deport. La figura principal d'esta época va ser Richard Button, el primer patinador que va conseguir realisar el axel doble, bote que conta en dos girs i mig en l'aire, i un bot triple utilisant la tècnica de creuar els peus en l'aire, inventada pel seu entrenador, el suís Gustave Lussi. També es deu mencionar als nortamericans David Jenkins, Janet Lynn i Peggy Fleming; i els canadencs Barbara Ann Scott i Donald Jackson.

En les últimes décades, varis patinadors s'han destacat guanyant títuls mundials o olímpics; entre ells es troben els patinadors masculins Scott Hamilton, Brian Boitano, Viktor Petrenko Brian Orser, Kurt Browning, Robin Cousins, Elvis Stojko, Alekséi Urmánov, Alekséi Yagudin, Yevgeni Pliúshchenko, Stéphane Lambiel, Jeffrey Buttle, Johnny Weir, Evan Lysacek, Daisuke Takahashi, Patrick Chan, Yuzuru Hanyu i Javier Fernández López; i les patinadores Katarina Witt, Midori Ito, Kristi Yamaguchi, Dorothy Hamill, Chen Lu, Oksana Bayul, Michelle Kwan, Sarah Hughes, Tara Lipinski, Irina Slutskaya, Mariya Butyrskaya, Shizuka Arakawa, Yu-Na Kim, Miki Vaig, Evgenia Medvedeva, Mao Torrada, Alexandra Trúsova i l'última guanyadora dels jocs: Alina Zagitova.

La categoria de parelles va estar dominada molt temps per l'Unió Soviètica i posteriorment Rússia, en patinadors del calibre de Liudmila Belousova i Oleg Protopopov, Irina Rodnina, que va guanyar 10 campeonats del món i tres medalles d'or olímpiques en dos parelles successives, Alekséi Ulánov i Aleksándr Zaitsev i Yekaterina Gordéyeva i Serguéi Grinkov entre uns atres. En el XXI varen escomençar a destacar les parelles chinenques, entrenades per Yao Bin, com els campeons olímpics de 2010 Xue Shen i Hongbo Zhao.

El programa de Bolero de Ravel, en el que els patinadors britànics Jayne Torvill i Christopher Dean varen guanyar la medalla d'or de dansa en els Jocs Olímpics de Sarajevo (1984) és considerat un gran clàssic del patinage sobre gèl.

Equipament

Pistes de gèl

Solament es pot practicar en gèl artificial, coberta o a l'aire lliure. Les competicions internacionals de l'ISU tenen lloc en pistes cobertes, preferentment de 60 x 30 metros i mai menors de 56 x 26 metros. La superfície gelada deu ser lo més regular i plana possible, per a poder obtindre una esmonyida suau i ininterromput i optimisar l'eixecució de girs i piruetes, per la qual cosa la pràctica del deport en gèl natural o durant sessions de patinage públiques molt concorregudes sol realisar-se solament en fins recreatius. Durant les competicions se sol reparar el gèl despuix de dos grups de patinadors. La temperatura del gèl no està reglamentada, depenent en part del sistema de refrigeració i en part de l'us majoritari de la pista: les pistes en un programa de patinage artístic d'èlit solen mantindre el gèl a una temperatura relativament alta (-5.5 °C) en comparació a les pistes en més dedicació al hockey sobre gèl o al patinage públic. A esta temperatura es té millor control sobre les figures i elements realisats sobre un tall pronunciat, a costa d'una deterioració més ràpida de la superfície.

Patins

Esquema d'un patí per a patinage artístic. L representa el patí esquerre, i R, el dret. Es mostra: 1) la serreta en la part davantera de la cuchilla 2) el tall extern de la cuchilla 3) El tall intern.

El patí per a la pràctica del patinage artístic consta d'una bota, similar a l'utilisada en el patinage artístic sobre rodes i una cuchilla subjecta a la bota per tornells. En els patins de millor calitat les botes i cuchilles se solen adquirir per separat; esta pràctica permet l'emplaçament exacte de la cuchilla d'acort a la preferència del patinador i més flexibilitat en intercanviar o reemplaçar l'equip, per eixemple, reutilisant les mateixes cuchilles en un parell de botes noves.

Les botes solen ser predominantment de cuiro. Este material té la ventaja de amoldarse gradualment al peu, la qual cosa resulta en un control més precís dels patins. Les solgues dels patins moderns solen incloure materials plàstics més llaugers per a disminuir el pes del patí. És important que les botes proporcionen suficient subjecció lateral en els turmells, per la qual cosa els patins utilisats para bots multirotacionales tenen una construcció molt rígida. La costum d'usar patins blancs per a les dònes i negres per als hòmens està molt estesa, encara que no obedix a cap criteri o norma imposta pel reglament; és possible usar patins d'atres colors i és prou comú cobrir-los parcial o totalment en miges, pantalons o fongues de colors per a adaptar-los al tema del programa o al parament del patinador. Fins a ben entrat el XX, tant hòmens com a dònes duyen patins obscurs, fins que algunes patinadores famoses, com Charlotte Oelschlagel o Sonja Henie varen escomençar a utilisar patins blancs i varen iniciar aixina esta tradició.

Les cuchilles són d'acer templat, recobertes d'una capa de cromo per a protegir-les de l'oxidació, llevat per la part inferior que està en contacte en el gèl; esta part de la cuchilla té un perfil cóncau, donant lloc a dos talls molt pronunciats: intern i extern. El patinador patina sobre el tall intern o extern quan s'inclina cap al costat interior o exterior del peu. Este disseny obedix a raons pràctiques: un tall estret penetra més profundament en el gèl, lo que ajuda a propulsarse en pressionar contra el gèl i a eixecutar maniobres complicades sense esvarar. Es considera mala tècnica patinar contínuament en el pes repartit sobre els dos talls. El tall es desgasta gradualment en l'us i és necessari esmolar les cuchilles regularment, ademés de protegir-ho en cobertes de plàstic o fusta per a caminar fòra de la pista.

El perfil llongitudinal varia a lo llarc de la cuchilla. La serreta en la part davantera s'utilisa principalment per a iniciar els bots i piruetes; l'us de la serreta per a impulsar-se és un error típic dels patinadors principiantes. La part atrassera de la cuchilla és llaugerament curva, en un radi d'uns 2 m. El radi de curvatura és menor en els primers centímetros darrere de la serreta; el menor contacte en el gèl sobre esta part de la cuchilla facilita l'eixecució de piruetes.

Elements del patinage artístic

Archiu:2011 caps block 26 2d 648 Sonia Lafuente. caps block 27

Sonia Lafuente realisant una variació d'àngel subjectant la cama i patí en les mans

Els elements puntuables del patinage artístic són les seqüències de passos, les seqüències d'àngels, els bots i les piruetes. En el patinage de parelles, dansa sobre gèl i patinage sincronisat també es puntuen les elevació.

Seqüència de passos

Artícul principal → Seqüència de passos.

En les seqüències de passos, els patinadors es desplacen sobre el gèl eixecutant girs —canvis de direcció— i passos sobre el tall de la cuchilla o la serreta. Es permeten bots si no conten en més de mija rotació en l'aire i parades breus en consonancia con la música. Les seqüències de passos poden ser en llínea recta, en círcul i en serpentina —descrivint semicírculs—. Es deu realisar una o dos en el programa, depenent de la categoria.

En la categoria de dansa és obligatori realisar una seqüència de twizzles, girs ràpits sobre un peu realisats en sincronia pels dos patinadors.

Seqüència Coreogràfica

Esta seqüència va reemplaçar a la seqüència de Ängeles i és obligatòria en les disciplines d'Hòmens, dònes i parelles. Consistix en la realisació de per lo manco 2 elements coreogràfics Steps "Spirals","Arabesques", "Spread eagles", "Ina Bauers", "Hydroblading", etc. Un aspecte important de la realisació de la seqüència coreogràfica és que conseguixca expressar el sentit i caràcter de la coreografia

Bots

Artícul principal → Bots del patinage artístic sobre gèl.

Els bots poden realisar-se sols, en combinació —els bots es realisen immediatament despuix d'aterrisar el bot precedent— o en seqüència —els bots estan separats per un pas o un gir—. Els bots es classifiquen en varis tipos, depenent del tall de la cuchilla utilisat en l'envolament, i de si s'utilisa la serreta per a impulsar el bot. Hi ha sis bots principals: el axel, el lutz, el flip', el loop o ‘bucle’, toe loop o ‘bucle picat’ i el salchow. Segons el número de rotacions efectuades en l'aire, poden ser simples, dobles, triples i cuádruples. En el patinage femení s'eixecuten habitualment tots els bots triples, llevat el axel, que solament han conseguit realisar unes poques patinadores, encara que cada volta més d'elles ho aterrisen, com Alexandra Trusova, Amber Gleen i Aliona Kostornaia. Els bots cuádruples són també poc habituals i, a data de 2018, solament una patinadora ha rebut crèdit per completar un salchow cuádruple en competició, ha data de 2021 moltes russes com Alexandra Trusova han aterrisat un o inclús varis . En patinage masculí, varis patinadors realisen un salchow o un toe loop cuádruple, sent més rars els bots de major dificultat. En 2022, Ilia Malinin va completar un cuádruple axel en competició.

En la categoria de parelles també es realisen bots llançats, en els que l'home impulsa a la seua parella durant l'envolament, i twist lifts, en els que l'home deu atrapar a la seua parella en l'aire ans que esta aterrise.

Archiu:2011 caps block 32 395 Jorik Hendrickx. caps block 33

Pirueta en posició baixa

En dansa, els bots no són obligatoris; normalment s'utilisen com un element coreogràfic i no deuen contar en més d'una revolució en l'aire ni ser realisats al mateix temps pels dos membres de la parella.

Piruetes

Artícul principal → Piruetes de patinage artístic sobre gèl.

Hi ha quatre posicions bàsiques per a les piruetes: verticals, baixes, arabescas o camel (en forma de T) i sostre, en el tronc inclinat cap a arrere o un costat. La posició de sostre solament és obligatòria en la categoria femenina. Les piruetes poden ser simples, sense canvis de peu o posició, o combinades; si s'inicien en un bot, es denominen piruetes botades. Les parelles deuen realisar tant piruetes individuals sincronisades com a piruetes en parella. En dansa, s'efectuen solament piruetes en parella.

Elevació

Artícul principal → Elevació del patinage artístic sobre gèl.

Archiu:2011 caps block 37 3d 570 Vera Bazarova Yuri Larionov. caps block 38

Vora Bazarova i Yuri Larionov efectuant una elevació per la cadera

En parelles i en dansa es realisen elevació. En la categoria de parelles hi ha cinc grups de elevació: 1) elevació per l'aixella, 2) per la cintura, 3) per la cuixa o cadera, 4) per la mà sense canvi de direcció en l'aire, o press lift, 5) per la mà, en la dòna descrivint un gir en l'aire, denominada lasso lift o «llaç». En dansa, hi ha més varietat en les elevació i la dòna pot alçar a l'home. No obstant, no es permet alçar a la parella a més altura que per damunt del cap.

Espiral de la mort

Les espirals de la mort són obligatòries en la categoria de parelles. La dòna descriu un círcul sobre el tall del patí mantenint una posició horisontal, mentres que la seua parella la subjecta per la mà.

Moviments d'enllaç

Es coneix com a moviments d'enllaç a qualsevol moviment, passos, bot, etc. que es realise entre els elements obligatoris del programa.

Competicions internacionals

l'Unió Internacional de Patinage és l'organisació responsable de les competicions internacionals de patinage artístic sobre gèl, llevat els Jocs Olímpics, organisats conjuntament en el Comité Olímpic Internacional. Les competicions més importants són:

Isabelle Delobel i Olivier Schoenfelder en el Campeonat Mundial de dansa de 2005

• Els Campeonats Mundials
• Els Campeonats Europeus (per a patinadors europeus)
• El Campeonat dels Quatre Continents (per a patinadors d'Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania)
• La série del Grand Prix
• Els Jocs Olímpics d'Hivern.
• Els Campeonats Mundials Junior

Totes estes competicions tenen lloc anualment, llevat els Jocs Olímpics. Els campeonats Mundials i el Grand Prix se celebren en dos categories: Sénior i Júnior. Des de l'any 2000, La ISU organisa també events en la disciplina de patinage sincronisat, separats de les competicions de patinage artístic i de dansa. Els equips de patinage sincronisat poden ser mixts, encara que la majoria estan composts casi exclusivament per dònes. El patinage sincronisat no és deport olímpic.

Les competicions de patinage individual i de parelles consistixen en un programa curt i un programa lliure. En el programa curt, els patinadors deuen realisar una série de moviments estipulats en el reglament i que són els mateixos per a tots els participants. L'omissió d'un dels elements està penalisada. En el programa lliure, a banda d'alguns requisits mínims i llímits en el número de voltes que es pot intentar un moviment, els patinadors pot eixecutar els elements que desigen.

Les competicions de dansa consten d'una dansa curta i una dansa lliure, i fins a 2010 dos danses obligatòries. En les danses obligatòries totes les parelles eixecutaven els mateixos passos usant el mateix ritme. En 2011 la ISU va eliminar oficialment este segment de la competició, incorporant en el seu lloc dos seqüències de passos d'una dansa obligatòria per temporada en la dansa curta. La música de la dansa curta té que ajustar-se a un ritme i caràcter determinat que canvia d'any en any, com vals, ritmes llatins, música folklòrica, etc. En la dansa conta més l'expressió del caràcter de la música que en patinage individual o per parelles, i es permet l'us de música en lletra cantada.

Patinage sincronisat

En 2009, la ISU va introduir una competició mundial per equips, en la que es combinen els resultats dels patinadors individuals, dansa i parelles de cada país participant. El motiu de crear este event va ser promoure el desenroll de patinadors d'èlit de totes les modalitats del patinage. En els Jocs Olímpics, la primera competició per equips va tindre lloc en Sochi, en 2014.

Regles per a la participació en competicions

Professionals i amateurs

Al principi de la seua història, el patinage sobre gèl era un deport estrictament amateur: els patinadors no podien realisar cap activitat remunerada en qualsevol activitat deportiva, competir contra professionals o acceptar diners per patinar. Estos requisits es varen ser relaixant en el pas del temps, fins que en l'última década de el XX varen desaparéixer pràcticament totes les restriccions, deixant-se en les mans de les associacions de patinage nacionals la decisió sobre la eligibilidad dels patinadors per a la competició internacional. L'única prohibició explícita és la de participar en competicions no sancionades per l'ISU o les associacions nacionals membres.

Edat

Per a competir en un campeonat sénior de la ISU o en els Jocs Olímpics, els patinadors tenen que contar a lo manco en quinze anys complits abans de l'1 de juliol anterior a la competició. Fins a la temporada 2013/2014, els patinadors de catorze anys podien participar en atres competicions internacionals sénior, pero en juny de 2014 la ISU va equiparar l'edat mínima en tots els events en esta categoria. En les competicions de categoria júnior, l'edat mínima és de tretze anys i la màxima de dèneu, o veintiuno per als patinadors masculins en dansa o parelles.

Nacionalitat

Per a competir en els Jocs Olímpics, els patinadors tenen que posseir la nacionalitat del país al que representen. En atres competicions els patinadors poden representar al país en el que hagen residit durant l'últim any, sempre que no hagen patinat per un atre país en una competició internacional durant eixe interval.

Tots els països membres de la ISU poden nominar a lo manco a un patinador en la qualificació tècnica apropiada per a representar al país en les competicions organisades per la ISU. L'excepció a esta norma és la série del Grand Prix, en la que els patinadors es classifiquen com a caps de série en base als resultats obtinguts en les competicions de la temporada anterior i la seua posició en la classificació de la ISU, o són invitats per la federació nacional organisadora de l'event. En les demés competicions es poden presentar fins a tres patinadors per país, depenent dels resultats alcançats en conjunt per eixe país en la competició de la temporada prèvia; en el cas dels Jocs Olímpics el número es determina en el campeonat del món precedent. El Comité Olímpic de cada país pot establir requisits adicionals.

Música

Els programes per a la competició oficial deuen tindre una duració determinada, que depén de la disciplina, del nivell i de la fase de la competició. Durant la major part de l'història del deport, solament la música instrumental estava permesa en les competicions oficials, tant de patinage lliure com de dansa sobre gèl, encara que s'autorisava música vocal sempre que esta no tinguera una lletra inteligible; el propòsit d'esta norma era impedir que la vora i la lletra distraguera de l'actuació del patinador. En 1997, la ISU va decidir permetre l'us de música cantada en la dansa sobre gèl, permís ampliat al restant de les disciplines a partir de la temporada 2014/2015. La diferència principal entre la música amprada en dansa sobre gèl és que deu tindre un ritme ben definit, al que deuen ajustar-se els moviments dels patinadors, mentres que en patinage lliure no existix tal requisit.

Sistema de puntuació 6,0

Este sistema de puntuació era el sistema oficial de la ISU fins a 2006. En l'actualitat seguix en us en algunes competicions no organisades per la ISU; per eixemple, l'Associació de Patinage Artístic d'Estats Units («US Figure Skating») ho autorisa en les competicions recreatives o de nivell de principiantes.

Les puntuacions són otorgades per un panel de fins a 9 juges. Les calificacions estan compreses en una escala del 0 al 6. Cada juge otorga dos notes: la primera pel mèrit tècnic — en el programa lliure— o elements obligatoris —en el programa curt— i la segona, per la presentació del programa. Les dos notes se sumen i la nota final s'utilisa per a classificar al patinador en una llista de preferència per a cada juge. La posició final del patinador es decidix per consens, combinant les preferències de tots els juges: el primer classificat és el patinador que ha segut posat en primera posició per una majoria de juges; el segon classificat, el que ha obtingut una majoria de segons llocs i aixina successivament. La posició conseguida en el programa curt val un terç del resultat final, mentres que la del programa lliure val els dos terços restants.

Sistema de puntuació ISU

Archiu:2011 caps block 70 113 Sarkis Hayrapetyan. caps block 71

Moviment d'enllaç. Este tipo d'element es valora en la nota de components.

El sistema de classificació actualment vigent en competicions internacionals i els Jocs Olímpics es basa en el total de punts acumulats. S'otorguen dos puntuacions: tècnica i de components. La nota tècnica depén de la dificultat dels elements eixecutats en el programa i la calitat o grau d'eixecució. La segona nota engloba puntuacions per cinc components diferenciades: la tècnica bàsica del patinador, els moviments d'enllaç entre els elements, l'eixecució del programa en general, la coreografia i l'interpretació.

Un panel de 9 juges i un equip d'especialistes tècnics evaluen el programa. Els especialistes tècnics identifiquen el tipo i número de rotacions dels bots efectuats pels patinadors i la dificultat de les seqüències de passos i de les piruetes, la qual cosa determina la puntuació base del programa. Els juges s'encarreguen de determinar el grau d'eixecució per a cada element, en una escala de +5 a -5. Un grau d'eixecució positiu significa que l'element s'ha realisat molt be, en bona tècnica i velocitat; i viceversa. El grau d'eixecució no se suma directament a la puntuació base de l'element, sino que es multiplica per un factor que varia en funció de la dificultat: aixina, un bot triple es valora més que un bot doble de la mateixa calitat, independentment del valor de base, que també és diferent. Els juges també puntuen les components del programa, en una escala de 0.25 a 10. En patinage individual i per parelles, la puntuació total de les components es multiplica per un factor distint per al programa curt i el programa llarc. En dansa, les components individuals tenen distints valors, sent l'interpretació la component més valorada, tant en la dansa curta com en la llarga. La classificació general del patinador es decidix per la suma de les puntuacions en les dos parts de la competició.

Atres competicions

Les associacions nacionals organisen competicions a nivell local o nacional. Estes solen utilisar el format i sistema de puntuació ISU, a lo manco per als nivells superiors. Els resultats dels campeonats nacionals se solen usar per a decidir qué patinadors representen al país en les competicions internacionals. També existixen associacions de patinage professionals o amateur no afiliades a l'ISU, que organisen competicions en el seu propi sistema de puntuació. Un eixemple d'este tipo de competició són els Campeonats del Món Professionals, celebrats en Jaca (Espanya). Les competicions organisades pels Estats membres i atres organisacions no es llimiten a les categories i disciplines reconegudes per la ISU. Es pot competir en les següents modalitats:

• Figures.

• Ballet o teatre sobre gèl. És una forma de patinage en grup sense els elements obligatoris o l'estructura del patinage sincronisat, en especial recalcament en la coreografia, trages i l'us dels elements del patinage per a representar una història.
• Dansa individual, a on els patinadors eixecuten els mateixos passos de les danses obligatòries en parella, pero patinant en solitari.
• Competicions artístiques, en émfasis en l'interpretació i expressió de la música més que en la tècnica. Els programes poden ser individuals o en grups de fins a quatre o cinc patinadors.
• Competicions d'elements tècnics (passos, bots, piruetes, etc.)

Entrenament

El patinage artístic de competició requerix un intens entrenament. Els patinadors d'èlit poden aplegar a entrenar una mija de 30 hores per semana durant unes 42 semanes a l'any. L'entrenament no es llimita solament a la pràctica en la pista de gèl, sino també inclou sessions complementàries d'activitat física i d'expressió corporal, per eixemple, dansa o ballet. L'entrenament físic fòra de la pista perseguix els següents objectius:

Els eixercicis del sistema Pilates, pel seu émfasis en el desenroll de la musculatura profunda i de l'equilibri, són considerats un bon entrenament per als patinadors

• Millora del rendiment del patinador: El patinage modern requerix no solament habilitat tècnica i sentit de la coordinació, sino també fortalea i resistència física. La capacitat cardiovascular aeròbica i anaeròbica del patinador juguen un paper molt important en l'acceleració i velocitat sobre el gèl i l'eixecució d'elements d'alta dificultat durant el seu programa. El reglament reconeix i fomenta este aspecte del deport, recompensant els bots i elevació realisats en la segona mitat del programa lliure en un 10 % extra sobre la puntuació de l'element i prenent en conte la velocitat del patinador en el grau d'eixecució dels elements i en la nota de components.
• Prevenció de lesions: L'efecte de la repetició contínua de certs moviments, necessària per a adquirir el grau requerit de perícia tècnica pot conduir a lesions cròniques, particularment en el cas dels bots. Açò es pot evitar per mig de l'enfortiment de la musculatura del tors (esquena, muscles i abdomen) i de les cames, acompanyat d'eixercicis per a aumentar la flexibilitat. Este tipo d'entrenament també contribuïx a disminuir el risc de traumatismes en cas de caigudes en mala postura.

Un règim d'entrenament típic recomanat per als patinadors d'alt nivell inclou:

• Eixercici aeròbic (70 a 90 % de pulsacions màximes) durant a lo manco 20-30 minuts consecutius.

• Entrenament a intervals d'uns 15 a 20 minuts, intercalando periodos d'activitat aeròbica en intervals d'activitat anaeròbica (85 a 95 % de pulsacions màximes); este entrenament simula les condicions en un programa de patinage, i ajuda a disminuir l'acumulació d'àcit làctic en els músculs i a accelerar el periodo de recuperació despuix de l'activitat d'alta intensitat.
• Estiramientos i eixercicis de flexibilitat, abans i despuix de patinar i d'atres eixercicis, a ser possible complementats en sessions de ballet, yoga o Pilates.

L'intensitat de l'entrenament i la cantitat de temps dedicat a la pràctica en la pista de gèl i fòra d'ella depén de l'época de l'any, ademés de l'edat, el nivell i objectius del patinador. La meta és mantindre el nivell de màxima forma física durant la temporada de competició, que comprén entre setembre i decembre per a la competició a nivell nacional, i s'allarga fins al final de l'hivern per als competidors internacionals; El final de l'hivern i la primavera es dediquen al descans i a l'aprenentage d'elements i programes nous, mentres que el periodo d'entrenament i preparació més intens és l'estiu.

Riscs del patinage artístic

Com en qualsevol activitat deportiva, la pràctica del patinage comporta certs riscs. Els patinadors no solen usar caixcos o una atra protecció en les competències i per lo tant hi ha un cert risc de colpejar-se el cap en caure, la qual cosa sol ser la causa de commoció i lesions greus; en la categoria de parelles, les caigudes durant les elevació poden ocasionar traumatismes en conseqüències a llarc determini. Encara que en menys freqüència, este tipo d'accident pot ocórrer també en dansa i patinage individual.

Els patinadors en parella i dansa poden sofrir corts en la cuchilla del companyer o ser colpejats accidentalment durant les piruetes o el descens de les elevació. Tant els patinadors en parelles com els individuals poden chocar en atres patinadors durant els entrenaments.

Per la pràctica contínua del deport durant tot l'any, existix el risc de desenrollar lesions cròniques per sobreentrenamiento. També s'han donat casos de trastorns en l'alimentació, com l'anorèxia o bulímia, o problemes d'estrés. No obstant, tot açò pot evitar-se si es du un correcte entrenament tant físic com a sicològic (sobretot en etapa de competició) aixina com una alimentació adequada per a cada individu.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Deporte|20px|Vore el portal sobre Deporte]] Portal:Deporte. Contingut relacionat en Deporte.

Referències

La secció «Riscs del patinage artístic» és una traducció parcial de la secció Injuries and health issues en la versió 437895460 de en:Figure skating.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Patinage artístic sobre gèl.
• Guia del sistema de puntuació internacional (anglés)
• Federació Espanyola de Deports de Gèl
• Unió Internacional de Patinage (ISU) (anglés)