Múscul
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En biologia, els músculs són estructures o teixits existents en el ser humà i en la majoria dels animals que tenen la capacitat de generar moviment en contraure's i relaixar-se.[1] El teixit que forma el múscul es diu teixit muscular i està format per cèlules especialisades cridades miocitos que tenen la propietat d'aumentar o disminuir la seua llongitut quan són estimulades per impulsos elèctrics procedents del sistema nerviós.
Existixen tres tipos de teixit muscular:
- Teixit muscular estriado: que constituïx els músculs voluntaris.
- Miocardi o teixit muscular cardíac: que forma el cor.
- Teixit muscular pla: que es troba principalment en la paret del aparat digestiu, bronquis, gots sanguíneus, bufa urinària i úter.[2]
En el cos humà i en tots els vertebrats, els músculs estriados estan units a l'esquelet per mig dels tendons i són els responsables de l'eixecució dels moviments corporals voluntaris. El múscul cardíac i el múscul pla es contrauen de forma automàtica pels impulsos que reben a través del sistema nerviós autònom.
L'unitat funcional i estructural del múscul esquelètic és la fibra muscular o miocito, vàries fibres musculars s'agrupen per a formar un fascículo, varis fascículos es reunixen i forma el múscul complet que està envolt per una membrana de teixit conjuntiu cridada fascia. El cos humà conté aproximadament 650 músculs estriados.
Etimologia
[editar | editar còdic]La paraula múscul prové del diminutivo llatí musculus, format per mus (rata) i la terminació diminutiva -culus, perque en el moment de la contracció, els romans ho comparaven en una chicoteta rata, per la forma que adquirix durant este procés.
Propietats del teixit muscular
[editar | editar còdic]
El teixit muscular està format per cèlules anomenades miocitos i té quatre propietats principals que ho diferencien del restant dels teixits:[2][3]
- Excitabilidad elèctrica. El teixit muscular rep impulsos elèctrics del sistema nerviós i respon als mateixos generant moviment.
- Contractibilidad. Es definix com la capacitat d'acurtada que provoca una tensió anomenada força de contracció. Si la tensió produïda supera la resistència, es produïx un moviment que serà diferent depenent del lloc en el que estiga situat el múscul.
- Extensibilidad: És la capacitat del múscul per a estendre's sense sofrir dany algun. Esta propietat pot apreciar-se en la capa muscular de l'estòmec que es distiende considerablement quan l'estòmec s'ompli de menjar durant el procés de digestió.
Elasticitat: Es referix a la capacitat del teixit muscular per a tornar a la seua llongitut original despuix del procés de contracció o despuix de la seua estiramiento. Si es compara el teixit muscular en atres teixits com el teixit òsseu que forma els ossos, pot comprendre's fàcilment l'importància d'estes quatre propietats. El teixit òsseu no és excitable eléctricament, tampoc té capacitat de contraure's o variar de forma. No és extensible, si sofrix un allargament es trenca provocant una fractura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari enciclopèdic ilustrat de medicina Dorland. Consultat el 10 d'abril de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Tortora-Derrickson: Principis d'Anatomia i Fisiologia. Consultat el 10 d'abril de 2018.
- ↑ Estructura i funció del múscul esquelètic. Propietats mecàniques passives i contractibilidad.
- Archivat el 1 de juliol de 2007 archivat en Wayback Machine. Universitat de Colima. Consultat el 27 de març de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Músculo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.