Úter
El úter, també denominat matriu, és l'orgue de la gestació i el major dels òrguens del aparat reproductor femení de la majoria dels mamífers. És un orgue muscular, buit, en forma de pera, intraperitoneal, situat en la pelvis menor de la dòna que, habitualment es recolza sobre la bufa que es troba per davant, estant el recte per darrere. Estaja a la blàstula, que s'implanta en l'endometri, donant començ a la gestació, que en l'espècie humana dura al voltant de 280 dies.
Funció
La funció principal de l'úter és rebre a l'ou (zigot o cigota) per a la seua implantació (vore blastocisto i endometri) i la seua nutrició per mig de vasos sanguíneus especialment desenrollats per a eixe propòsit. L'òvul fertilisat es convertix en un embrió que es desenrolla en un feto, per a després nàixer una cría de l'espècie determinada.[1]
Morfologia en els mamífers
Entre les diferents espècies de mamífers, es pot observar que l'úter pren una de quatre formes bàsiques:
- Bipartito: Típic en els porcs, gats i gossos.
- Bicorne: En especial entre rumiants (ganado, cabra, ovelles, camellos, girafes, bisonts, búfalos, venados, etcétera).
- Simple: Trobats en humans i en uns atres primats.
- Doble (úter didelfo): Característic dels rosegadors (rates, rates i hámsteres), marsupials i lagomorpha (conills i llebres).cita requerida
En els sers humans, hi ha dònes en úter unicorne, dònes en úter bicorne i dònes en úter doble, que són comuns en els mamífers pero rars (3%) (vore malformacions uterines) en les dònes.[1]
Anatomia de l'úter en la dòna
2. anteversió en fort anteflexió;
3. anteversió, desplaçament dorsal del portio;
4. retroversió;
5. retroversió en retroflexió
L'úter consta d'un cos, una base o fondo (Istme), un coll o cérvix i una boca. Està suspés en la pelvis i es coloca en la base dirigida dalt i alvance, i el coll dirigit una miqueta arrere. Està conectat en la vagina per mig del cérvix; en cada u dels seus costats hi ha un ovari que produïx òvuls o ous que apleguen a ell a través de les trompes de Falopi. Quan no hi ha embaràs, l'úter medix uns 7,5 centímetros (cm) de llongitut, 5 cm d'esgambi. Encara que l'úter és un orgue muscular posseïx un revestiment de material glandular bla que durant l'ovulació es fa més dens, moment en el qual està llest per a rebre un òvul fecundat. Si no es produïx la fecundació, este revestiment s'expulsa durant la menstruació.
Regions
L'úter està format per dos zones distintes en forma i en funció que són:
- El cos uterí, al que estan unides pels costats les trompes uterines. Està separat del coll uterí o cérvix per l'istme uterí.
- El coll o cérvix uterí es comunica en l'istme en el seu extrem superior, mentres que l'extrem inferior termina fent que es desplace cap a davant en la porció superior de la vagina, lo que ve en denominar-se «portio» o «hocico de tenca». L'orifici cervical extern per mig del qual el cérvix desemboca en la vagina, adquirix forma diferent segons la paritat, event que pot visualisar-se per mig de la colposcopia, o examen cervical directe. L'úter humà pot tindre diferents posicions. La anteversió i la llaugera anteflexió són les posicions més habituals i fisiológicamente més favorables. La retroversió pot causar problemes en algunes circumstàncies.
Capes
L'úter està recobert parcialment per peritoneu en el fondo uterí, en la seua porció posterior i més alta. Pels costats presenta els lligaments redons i per davant a la bufa. La paret de l'úter presenta a la secció tres capes que són de fòra a dins:
- Serosa o perimetrio, correspon al peritoneu en la part posterosuperior, i al teixit laxo que s'estén pels costats de l'úter en lo que es denomina parametrios.
- Miometrio, format principalment per teixit muscular pla. La capa més interna del miometrio és una zona de transició que s'engruesar en l'adenomiosis.
- Endometri, és una capa d'epiteli especialisat, denominada mucosa, que es renova en cada cicle menstrual de no haver fecundació. És la porció derramada durant la menstruació o periodo a lo llarc dels anys fèrtils de la dòna. En atres mamífers el cicle menstrual pot estar separat un de l'atre per varis dies i fins a sis mesos.
Soport
L'úter està sostingut principalment pel diafragma pèlvic. Secundariamente, rep sostingues de lligaments i el peritoneu per mediació del lligament ample de l'úter.[2]
L'úter se sosté en la seua posició per varis lligaments peritoneanos, són varis pero els més importants són dos, un per a cada costat de l'úter:
| Nom | Des de | - | Lligament utero-sacre | Cérvix posterior | Os sacre |
|---|---|---|---|---|---|
| Lligaments cardinals | Cérvix lateral | Espines isquiáticas | |||
| Lligament pubocervical[2] |
Atres lligaments propencs a l'úter, com:
- Lligament ample
- Lligament redó
- Lligament ovàric
- Lligament infundibulopélvico o suspensorio de l'ovari tenen poca participació en el soport de l'úter.
Irrigación i drenage limfàtic
L'úter està irrigat per les artèries uterines, branques de l'artèria hipogàstrica i inervat pels plexe hipogàstric superior i inferior. També està irrigat per rams provinents de les artèries ovàriques, branques de l'artèria aorta
El drenage limfàtic es dirigix principalment als ganglis limfàtics ilíacos interns i externs, cap als paraórticos.
Fisiologia
L'úter com a orgue, té la majoria del percentage de la seua massa format per teixit muscular (el miometrio).
La contractilidad de l'úter eixercita un paper important en vàries funcions reproductives. Estes inclouen el transport d'espermatozoides i embrions, l'implantació, la menstruació, l'embaràs i el part.[3]
L'úter de les dònes experimenta contracció anterógrades cíclicas i indolores de la seua miometrio, que són freqüents durant la fase folicular primerenca i tardana.
Estes contraccións uterines estarien implicades en mecanismes reproductius, com el transport d'espermatozoides a través del tracto genital en la mitat del cicle i en la colocació de l'embrió en la cavitat uterina durant la fase lútea primerenca.
Una freqüència baixa (<2-3/minut) i una intensitat alta de contracció de l'úter en el moment de l'inseminació, estaria associada a major número d'embarassos.[4]
L'úter no presenta contracció durant la fase lútea mija.
Patologies
La contractilidad anormal podria ser la causa de trastorns comuns i importants com l'infertilitat, el fallo d'implantació, la dismenorrea, la endometriosis, l'abort espontàneu o el part prematur.[3]
L'úter és propens a les infeccions. L'endometritis és una inflamació del revestiment mucoso de l'úter que pot afectar tant al coll com al cos de l'orgue, o a abdós. El càncer i els tumors fibrosos de l'úter són prou freqüents, de la mateixa manera que l'endometriosis, que consistix en l'aparició de revestiment uterí per fòra de l'orgue femení. L'adenomiosis és l'anidació de l'endometri en la capa muscular de l'úter, el miometrio. Per ser l'orgue de la menstruació, l'úter està propens a alteracions que causen hemorràgia uterina disfuncional i hiperplàsia endometrial. Leiomioma, comunament conegut com miomatosis uterina, és el engrosamiento del cos uterí, generalment organisat, formant tumors, els quals són benignos en un 80% alterant la seua anatomia i en ocasions provoca hemorràgies disfuncionals o que no corresponen al periodo menstrual, patologia que presenten les dònes despuix dels 40 anys, molt rar en dònes jóvens. El càncer d'endometri apareix en més freqüència en dònes majors de 55 anys i tendix a estar fortament associat a l'obesitat, diabetis i hipertensió. L'extirpació de l'úter es denomina histerectomía.
Transplant d'úter
- Artícul principal → Transplante uterí.
Realisat per primera volta en l'any 2014 en humans, s'han utilisat úters vius i cadavèrics. Pocs embarassos han aplegat a terme després del transplant.
Úter artificial
- Artícul principal → Úter artificial.
L'embaràs humà té una duració mija de 40 semanes. Els alvanços en els contes intensius neonatals han conseguit dur els llímits de viabilitat a 22-23 semanes de gestació, encara que en grans discapacitats i una calitat de vida reduïda. L'úter artificial serà un dispositiu, que preservarà la vida fòra de l'organisme (ectogénesis), dels prematurs entre les 23 semanes i fins a les 28 semanes, el periodo que posa en risc la seua supervivència.[5]
L'úter artificial es troba en fase experimental, solament ha segut testat en ovelles prematures. Els investigadors varen tindre que solucionar dos problemes que impedixen l'us de les incubadores convencionals en sers vius tan inmaduros.[5]
Per un costat, els prematurs extrems tenen un cor poc desenrollat i no soporten la pressió d'un sistema de circulació sanguínea extern. En l'úter artificiala circulació de la sanc, que li aplega a través d'un cordó umbilical sintètic, és el feto en el seu propi cor, que fa circular la sanc i adquirix aixina els nutrients que necessita.[5]
Per un atre costat, com els seus pulmons encara no són funcionals com per a respirar en una atmòsfera d'oxigen, l'animal prematur està immers en un líquit amniótico en el que intercanvia oxigen i diòxit de carbono a través dels pulmons.[5]
Tot el sistema manté constant la temperatura, la pressió i la llum en un ambient que simula per complet l'interior d'una placenta. S'ha conseguit mantindre als animals en vida i en perfectes condicions de salut durant 28 dies (4 semanes).[5]
Esta tècnica no podrà aplicar-se a curt determini.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Hazard, Lligga (2021/oct 2023). L'úter. L'història secreta dels nostres començos. [Womb: The Inside Story of Where We All Began]. (Trad. Aurora_Echeverría). Barcelona/Sant Francisco,: Salamandra/Berrett-Koehler Publishers. 384 pp. ISBN 978-84-19346-30-8, 8419346306
- ↑ 2,0 2,1 archive. org/web/20080227041631/http://www. ucc. ie/medsoc/1styr/resources/anatomy/The%20Pelvis. doc The Pelvis University College Cork
- ↑ 3,0 3,1 oup. com/humupd/artícul/16/6/725/740554? login=false «Physiological pathways and molecular mechanisms regulating uterine contractility.».Human Reproduction Update.16(6)
- 725-744.doi:10.1093/humupd/dmq016.Consultat el 10 de decembre de 2023.
- ↑ Swierkowski-Blanchard N.(2017).fertstert. org/artícul/S0015-0282(17)30071-7/fulltext «Uterine contractility and elastography as prognostic factors for pregnancy after intrauterine insemination».Consultat el 10 de decembre de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 nature. com/artículs/ncomms15112 «An extra-uterine system to physiologically support the extreme premature lamb».Nature.doi:10.1038/ncomms15112.Consultat el 25 de novembre de 2018.
Enllaços externs
Erro al crear miniatura: Úter en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Útero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.