Anar al contingut

Ovulació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre l'ovulació en humans. Per a atres usos d'este terme vore cicle estral.

L'ovulació[1] o ovocitación és un dels processos del cicle ovàric de les dònes, en el qual un folícul ovàric madur es trenca i llibera un ovòcit en l'extrem de la trompa uterina, durant la fase ovulatoria (periodo periovulatorio).

l'òvul lliberat, és el gamet femení i podrà alcançar la fecundació fins a les 12 o 48 hores següents a la seua lliberació. En la majoria de les dònes, l'ovulació es produïx quatre dies abans o quatre dies despuix de la mitat de la seua cicle ovàric habitual.
Les alteracions de l'ovulació (disfunció ovulatoria), representen un percentage dels casos d'infertilitat humana.
L'ovulació també ocorre dins del cicle estral de totes les restants femellas de mamífer, encara que este procés guarda diferències substancials en el cicle menstrual humà.

El procés

L'ovulació és un procés altament dinàmic i cíclico que ocorre a lo llarc de la vida reproductiva, 650 voltes en ratonas i aproximadament 400 voltes en dones.[2]

L'ovulació ocorre principalment com a conseqüència de polsos hormonals. A nivell de l'eix hipotàlem-hipòfisis-ovari, la GnRH lliberada en el hipotàlem des del núcleu arcuato, actua sobre l'adenohipófisis per mig de polsos llents, induint la síntesis de FSH o per mig de polsos ràpits activant la secreció de LH.[3]
Dels varis folículs en creiximent simultàneu, se selecciona el folícul dominant destinat a ovular, que completarà el seu creiximent. Este folícul dominant llibera inhibina impedint el creiximent dels demés folículs, que entren en atresia. Dit folícul dominant pot localisar-se en qualsevol dels dos ovaris, per lo que l'ovulació sembla ser un procés aleatori, puix no necessàriament té qué produir-se un més en l'ovari dret i al següent en l'ovari esquerre.

En la fase folicular (preovulatoria) del cicle ovàric, el folícul dins de l'ovari sofrix una série de transformacions denominades expansió del cumulus Oophorus, estos canvis són estimulats per la secreció de FSH.
En acabant de que estes transformacions es completen, es forma una obertura denominada stigma en el folícul, i l'òvul és expulsat a través d'esta obertura.
L'ovulació és disparada per un aument significatiu en la secreció de FSH i LH per la glàndula pituïtària.
l'òvul és lliberat en la cavitat peritoneal i recollit per la trompa de Falopi per mig d'un moviment peristáltico. Normalment, l'ovòcit lliberat per l'ovari dret és arreplegat per la trompa de Falopi del costat dret, lo mateixa succeïx en el costat esquerre.


En les dònes, els dos dies anteriors i els dos posteriors a l'ovulació, aixina com el propi dia d'ovulació, constituïxen la fase fèrtil.
Més de dos dies despuix de l'ovulació, l'ovòcit està llest per a captar els espermatozoides, que una volta eyaculats poden ser fecundantes durant 4 dies.[4]

L'ovulació en promig ocorre cap al dia catorze d'un cicle menstrual de duració promig (vintihuit dies). No obstant és normal que el dia en que es produïx l'ovulació s'aparte del promig, sent comunes ovulació entre els dies 10 i 19 del cicle menstrual.

La llongitut del cicle per sí mateixa no és un indicador confiable del dia d'ovulació. Mentres que per lo general una ovulació primerenca resulta en un cicle menstrual més curt, i viceversa, la fase luteal (post-ovulatoria) del cicle menstrual pot variar fins a en una semana, entre diferents dones.

Les fases

El procés de l'ovulació es desenrolla de manera coordinada i interrelacionada en cinc passos complexos: la detenció de la proliferació de la granulosa, el recomençament de la meiosis, l'expansió del cúmul en lliberació d'ovòcits dins del antre, la lisis de la paret del folícul i l'eixida (extrusió) del ovòcit en el seu metafase II.[5]

Esta, es dona usualment entre 24 i 36 hores despuix de l'aument de LH, per lo que el hormona luteinizante és un factor de medició del periodo de màxima fertilitat i permet estimar els dies fèrtils de la dòna. [5]
L'ovulació per al seu estudi, pot ser dividida en fases: preovulatoria, ovulatoria i postovulatoria que es produïxen successivament i sense detencions.

Events previs

Els ovòcits que poden aplegar a madurar i convertir-se en òvuls durant la vida reproductiva d'una dòna, es calculen entre 400-450 en condicions fisiològiques, (sense estimulació hormonal externa i sense bloqueig d'ovulació). El restant dels ovòcits degenerarán, en entrar en el procés d' atresia del folícul, per mig d'apoptosis.[6]

Durant la pubertat, gràcies a la FSH s'estimula l'ovòcit primari que estava parat en profase I donant pas a la continuació del seu desenroll. Quan completa la meiosis I genera un ovòcit secundari i un corpúscul polar.

Posteriorment, l'ovòcit secundari entra en la meiosis II, pero es paralisa en l'etapa de metafase II. És en esta etapa com serà ovulado, i la meiosis II solament finalisarà en cas de donar-se la fecundació.


Durant tot este procés, l'ovòcit està recobert per cèlules, lo que en conjunt forma el folícul ovàric. En la menarquia o primera regla (i des de llavors en cada cicle menstrual) va a madurar un grup de folículs primordials fins a l'estat de folícul preovulatorio o de Graaf.
El de Graaf conté l'ovòcit detingut en la profase de la primera divisió meiòtica rodejat per una capa de cèlules de la granulosa que conformen la corona radiata, una capa de cèlules de la granulosa mural, una làmina basal protectora, i una ret de capilars sanguíneus entre les capes de cèlules de la teca interna i externa.
Les cèlules de la granulosa mencionades van a funcionar com a mensagers bidireccionals en l'ovòcit i el restant de cèlules per a favorir la funció folicular. De fet, les cèlules del cúmul cumulus oophorus, són cèlules de la granulosa que van a conectar, com si d'un pont es tractara, el complex corona-ovòcit en les cèlules murals de la granulosa.

Ademés de totes estes capes celulars, el folícul de Graaf es caracterisa per un gran sac de decorregut conegut com a antre (del llatí, antrum). Induïdes per l'hormona luteinizante (LH), les cèlules de la teca del folícul preovulatorio secretan androstenediona, que és convertit en estradiol (un tipo d'estrògen) per les cèlules murals de la granulosa. A diferència d'atres fases del cicle menstrual, la lliberació d'estrògens al final de la fase folicular té un efecte estimulant en el hormona liberador de gonadotropinas del núcleu arcuato del hipotàlem (GnRH), que a la seua volta promou l'expressió de les hormones luteinizante i foliculoestimulante (FSH) en l'hipòfisis. L'aument en la concentració d'estes dos hormones donarà lloc al començ de la fase preovulatoria o folicular.

Fase preovulatoria

L'ovòcit deu estar rodejat per les cèlules de la capa granulosa per a alcançar una ovulació exitosa, estes formen la corona radiata i el cumulus Oophorus.

Per l'aument de les concentracions de FSH i LH, en el cumulus oophorus s'induïx un procés proliferativo i de mucificaació conegut com a expansió del cumulus. La mucificaació es definix com la secreció d'àcit hialurónico per a generar una ret de cèlules disperses i al mateix temps unides per una matriu pegajosa al voltant de l'ovòcit. Esta ret va a permanéixer en l'ovòcit despuix de l'ovulació i s'ha demostrat que és necessària per a la fecundació.cita requerida

Folícul en antre. Oo=ovòcit, CO=cumulus oophorus, GC= Granulosa, TC=Teca.

Un increment en el número de cèlules del cúmul, genera un aument del volum de decorregut de l'antre, lo que a la seua volta aumenta el tamany del folícul fins a uns 20 milímetros (mm) de diàmetro. Este aument de tamany du al folícul antral a convertir-se en folícul preovulatorio o de Graaf, el qual forma una pronunciada protuberància o bulto en la superfície de l'ovari.

Fase ovulatoria

L'ovulació és el final d'una série d'events moleculars, bioquímics i morfològics dins del folícul.[5]

Folícul i FSH. Cèlules epiteliales en vert. Cèlules mioides en taronja.

Estos events inclouen les interaccions entre: les cèlules somàtiques del folícul i l'ovòcit, la composició del líquit folicular i la vascularizaació de la perifèria del folícul.[7]

El procés ovulatorio, es va iniciar per picos de les hormones gonadotropinas de l'adenohipófisis.

Senyalisació paracrina cèlula-cèlula. Ovòcit esfèric (centre) rodejat per zona pellucida (marró obscur) i per fòra cèlules de la granulosa trapezoidals.

La conclusió de l'ovulació, per una atra part, està mediada per factors parácrinos presents dins del mateix folícul, originats en les cèlules de: la teca, la paret de la granulosa, el cumulus Oophorus, i el propi ovòcit.

El folícul secreta enzimes proteolíticas que degraden el teixit folicular en el lloc de la protuberància de l'ovari. Açò permet la lliberació del complex cúmul-ovòcit a la cavitat peritoneal, a on és captat per les fimbrias de les trompes uterines (o trompes de Falopi).[8]

Lateralisació i alternança

En les dònes, el lloc de l'ovulació en cicles successius, va ser estudiat per alguns investigadors i varen trobar que era més provable que ocorreguera en l'ovari del un atre costat (alternança),[9] uns atres, varen trobar més provable que fòra en el mateix ovari (es denomina lateralizaació);[10] o més prop en el temps, que el lloc de l'ovulació en cicles successius mostrava que la provabilitat era igual.[11] En l'any 2000 un estudi colaboratiu multicéntrico esta volta en dònes fèrtils de 19 a 42 anys, va investigar l'alternança de l'ovari dret a l'esquerre en cicles successius i va trobar que era aleatòria.[12]

Dia de l'ovulació

El cicle comença i termina en la menstruació i es dividix per l'ovulació. Existixen diferències en el dia de l'ovulació, que és el final de la fase folicular. El temps des de l'inici de l'última menstruació (FUM data última menstruació) fins a l'ovulació és, en promig de 14 dies, pero presenta una variació substancial entre dònes i entre cicles en la mateixa dòna.

*
Dia de l'ovulació
Cicle curt Cicle mig Cicle llarc
Total de dies del cicle 21 a 24 dies 25 a 30 dies 31 a 35 dies
Dia d'Ovulació als 12,4 dies als 15,2 dies als 19,5 dies

Per a les dònes en una duració típica del cicle de 25 a 30 dies, la duració de la fase folicular va ser en promig de 15,2 dies. Per a dònes en cicles normals pero més llarcs (de 31-35 dies), va anar de 19,5 dies i per a dònes en cicles normals pero més curts (de 21-24 dies) va ser de 12,4 dies. Estes troballes demostren que, la creència generalisada de que l'ovulació ocorre de manera consistent en el dia 14 del cicle no és correcta. En un total de 612.613 cicles estudiats, el cicle ovulatorio va tindre una duració mija de 29,3 dies. La duració mija de la fase folicular va ser de 16,9 dies.[13]

Els pocs dies que rodegen l'ovulació, (aproximadament entre els dies 10 a 18 d'un cicle de 28 dies), constituïxen el periodo fèrtil o fase fèrtil de la dòna.

En este moment l'ovòcit ya haurà començat la segona divisió meiòtica i es quedarà detinguda en la metafase II (M II), fins a la fecundació.[14]

Fase postovulatoria

Una volta lliberat l'ovòcit a l'espai peritoneal, es forma el cos lúteo dins d'eixe folícul.[15]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Ovulació».
  2. ↑ (2025).«Single-cell and spatiotemporal profile of ovulation in the mouse ovary.».PLoS Biology.Public Library of Science.doi:10.1371/journal.pbio.3003193.Consultat el 21 de juliol de 2025. CC BY
  3. ↑ «Cóm són les fases del cicle de l'ovulació» (en és). Natalben. Consultat el 2024-09-21.
  4. ↑ Martínez More A.. «Prova de vitalitat: espermatozoides immòvils vius o morts, ¿Quànt duren els espermatozoides vius en el cos de la dòna» (en és). Reproducció Assistida ORG. Consultat el 2022-01-17.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Freitas de Medeiros S.(2021).«Morphology and Biochemistry of Ovulation».Rev Bras Ginecol Obstet.Thieme.43(6)
    480-486.doi:10.1055/s-0041-1731379.Consultat el 16 de giner de 2022.
  6. ↑ Manual MSD (ed.): «¿Quants òvuls?». Versió per a públic general. Consultat el 14 de giner de 2022.
  7. ↑ Sutton M.L.(2003).«Effects of in-viu and in-vitro environments on the metabolism of the cumulus–oocyte complex and its influence on oocyte developmental capacity».Human Reproduction Update.9(1)
    35-48.doi:10.1093/humupd/dmg009.Consultat el 17 de giner de 2022.
  8. ↑ Robker R.L.(2018).«Coordination of Ovulation and Oocyte Maturation: A Good Egg at the Right Clave».Endocrinology.159(9)
    3209-3218.doi:10.1210/en.2018-00485.Consultat el 17 de giner de 2022..
  9. ↑ Gougeon A.(1984).«Histological evidence of alternating ovulation in women.».J. Reprod. Fertil..70(7-13)Consultat el 30 de giner de 2022.
  10. ↑ Werlin L.B.(1986).«Ultrasound: a technique useful in determining the side of ovulation.».Fertil. Steril..46
    814-817.Consultat el 30 de giner de 2022.
  11. ↑ Check J.H.(1991).«Ipsilateral versus contralateral ovary selection of dominant follicle in succeeding cycle.».Obstet. Gynecol..77
    247-249.Consultat el 30 de giner de 2022.
  12. ↑ Ecochard R.(2000).«Side of ovulation and cycle characteristics in normally fertile women.».Human reproduction (Oxford, England).15(4)
    752-755.doi:10.1093/humrep/15.4.752.Consultat el 30 de giner de 2022..
  13. ↑ Bull J.R.(2019).«Real-world menstrual cycle characteristics of more than 600,000 menstrual cycles.».npj Digital Medicine.Nature.2(83)Consultat el 13 de giner de 2022..
  14. ↑ Yvonne Butler Tobah«Quedar embarassada».Consultat el 14 de giner de 2022.
  15. ↑ David Vantman(2010).«Fisiologia reproductiva i canvis evolutius en l'edat de la dòna».Revista Mèdica Clínica Les Comtes.21(3)
    348-362.Consultat el 14 de giner de 2022..