Anar al contingut

Dòna

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dòna
Per a atres usos d'este terme vore Dòna (desambiguació).


La dòna (del llatí mulĭer, -ēris) o fémina (femĭna)[1] és el ser humà de sexe femení.[2] Abans de l'edat adulta es coneix com chiqueta o adolescent. Les dònes són del sexe femení i hereten un parell de cromosomes X, un de cada progenitor i les dònes fèrtils són capaces de quedar-se embarassades i donar a llum des de la pubertat fins a la menopausa. En térmens més generals, la diferenciació sexual del feto femení està regida per la falta d'un gen SRY present o funcional en qualsevol dels cromosomes sexuals respectius. L'anatomia femenina es distinguix de la masculina pel sistema reproductor femení, que inclou els ovaris, les trompes de Falopi, el úter, la vagina i la vulva. Una dòna adulta generalment té una pelvis més ampla, caderes més amples i sens més grans que un home adult. Estes característiques faciliten el part i la alletament. Les dònes solen tindre menys pelussa facial i corporal, tenen una major composició de greix corporal i, en promig, són més baixes i menys musculosas que els hòmens. A lo llarc de l'història de la humanitat, els rols de gènero tradicionals dins de les societats patriarcals a sovint han definit i llimitat les activitats i oportunitats de les dònes, lo que ha donat lloc a la desigualtat de gènero. Moltes doctrines religioses i sistemes jurídics estipulen certes regles per a les dònes. En la flexibilisació de les restriccions durant el XX en moltes societats, les dònes han obtingut un major accés a les carreres professionals i la possibilitat de cursar estudis superiors. La violència contra les dònes, ya siga en les famílies o comunitats, té una llarga història i és comesa principalment per hòmens. A algunes dònes se'ls neguen els drets reproductius. Els moviments i ideologies del feminisme tenen l'objectiu comú de conseguir l'igualtat de gènero. A les dònes transgénero se'ls va assignar el sexe masculí en nàixer i tenen una identitat de gènero femenina,[3] mentres que les dònes intersexuals tenen característiques sexuals que no encaixen en les nocions típiques de la biologia femenina.

Biologia

Fotografia d'una dòna humana adulta en un home humà adult per a comparar. A abdós models se'ls ha llevat el pelussa púbica.

Els cossos masculí i femení tenen algunes diferències. Algunes diferències, com els òrguens sexuals externs, són visibles, mentres que unes atres, com l'anatomia interna i les característiques genètiques, no són visibles.

Característiques genètiques

Artícul principal → Diferenciació sexual en humans.
Cariotip espectral d'una dòna humana.

Per lo general, les cèlules de les dònes contenen dos cromosomes X, mentres que les cèlules dels hòmens tenen un cromosoma X i un cromosoma I.[4] Durant el desenroll fetal primerenc, tots els embrions tenen genitals fenotípicamente femenins fins a la semana 6 o 7, quan les gònades d'un embrió masculí es diferencien en testículs per l'acció del gen SRY en el cromosoma I. La diferenciació sexual es produïx en les dònes d'una manera que és independent de les hormones gonadals.[5] Degut a que els humans hereten ADN mitocondrial solament de l'òvul de la mare, els investigadors genealògics poden rastrejar el linaje matern molt temps arrere.

Característiques hormonals, menstruació i menopausa

Artícul principal → Menstruació.

La pubertat femenina desencadena canvis corporals que permeten la reproducció sexual a través de la fecundació. En resposta a les senyals químiques de la glándula pituïtària, els ovaris secretan hormones que estimulen la maduració del cos, inclós l'aument d'estatura i pes, el creiximent de la pelussa corporal, el desenroll dels sens i la menarquia.

Una dòna embarassada.

La majoria de les chiques tenen la menarquia entre els 12 i els 13 anys,[6][7] i llavors poden quedar-se embarassades i tindre fills. L'embaràs generalment requerix la fertilisació interna dels òvuls en espermatozoides, ya siga per mig de relacions sexuals o inseminació artificial, encara que la fertilisació in vitro permet que la fertilisació es produïxca fora del cos humà.[8] Els humans són similars a atres grans mamífers en el sentit de que solen donar a llum a una sola crío per embaràs, pero són inusuals en comparació a la majoria dels atres grans mamífers per ser altricials, lo que significa que les crío no estan desenrollades en el moment del naiximent i requerixen l'ajuda dels seus pares o tutors per a madurar per complet. A voltes, els humans tenen parts múltiples, generalment bessons.[9]

Per lo general, entre els 49 i els 52 anys, una dòna aplega a la menopausa,[10] el moment en que els periodos menstruals cessen permanentment, i ya no pot tindre fills. A diferència de la majoria dels demés mamífers, l'esperança de vida humana sol estendre's molts anys despuix de la menopausa. Moltes dònes es convertixen en yayes i contribuïxen al recapte dels seus nets i atres membres de la família. [11]Molts biòlecs creuen que la major esperança de vida humana està impulsada evolutivamente per la selecció de parentesc, encara que també s'han propost atres teories.[12][13][14][15]

Característiques morfològiques i fisiològiques

El aparat reproductor femení.

En térmens biològics, els òrguens sexuals femenins estan involucrats en el sistema reproductiu, mentres que les característiques sexuals secundàries estan involucrades en la alletament matern i l'atracció d'una parella.[5] Els humans són mamífers placentarios, lo que significa que la mare du al feto en l'úter i la placenta facilita l'intercanvi de nutrients i rebujos entre la mare i el feto.[16]

smiling mother holds baby to breastfeed
Una mare alletant al seu bebé.

Els genitals interns femenins estan composts pels ovaris, que són gònades que produïxen els gamets femenins cridats òvuls; les trompes de Falopi, estructures tubulars que conecten els ovaris i l'úter; el úter, un orgue en teixit per a protegir i nutrir al feto en desenroll; el coll uterí, que conecta l'úter i la vagina; les glándulas accessòries (glándulas de Bartholin i glándulas de Skene), que són un parell de glándulas que ajuden a la lubricació durant l'acte sexual; i la vagina, un orgue utilisat tant en la copulació com en el part. La vulva (genitals externs femenins)[17] consistix en el clítoris, els llavis majors, els llavis menors i el vestíbul. El vestíbul és a on es troben les obertures vaginals i uretrals. S'ha hipotetizado que les glándulas mamàries varen evolucionar a partir de glándulas similars a les apocrinas per a produir llet.[18] En dònes madures, el sen és generalment més prominent que en la majoria dels atres mamífers; es pensa que esta prominència, que no és necessària per a la producció de llet, és a lo manco parcialment el resultat de la selecció sexual.[5]

Els estrògens, que són les hormones sexuals femenines primàries, tenen un impacte significatiu en la forma del cos d'una dòna. Es produïxen tant en hòmens com en dònes, pero els seus nivells són significativament més alts en dònes, especialment en aquelles en edat reproductiva. Ademés d'atres funcions, els estrògens promouen el desenroll de les característiques sexuals secundàries femenines, com els sens i les caderes.[19][20][21] Com a resultat dels estrògens, durant la pubertat, les chiquetes desenrollen sens i les seues caderes s'eixamplen. En oposició a l'estrògen, la presència de testosterona en una dòna pubescente inhibix el desenroll dels sens i promou el desenroll de múscul i pelussa facial.[22]

Dònes intersexuals

Artícul principal → Intersexualidad.

Les dònes intersexuals tenen una condició intersexual, generalment definida com les naixcudes en genitals ambigus. A la majoria de les persones en genitals ambigus se'ls assigna dònes en nàixer, i moltes dònes intersexuals s'identifiquen com cisgénero. Les pràctiques mèdiques utilisades per a assignar una designació femenina binaria als jóvens intersexuals a sovint són controvertides. Algunes condicions intersexuals estan vinculades a les taxes típiques d'identitat de gènero femení, mentres que unes atres mostren taxes significativament més altes d'identificació com LGBT en comparació a la població general.

Reproducció, esforç reproductiu i demografia

Transició demogràfica i Segona transició demogràfica: la població mundial ha creixcut llentament a lo llarc de l'història, pero este creiximent s'ha accelerat en els últims 200 anys. En les societats més desenrollades s'ha produït ademés una revolució reproductiva: alta supervivència deguda a baixes taxes de mortalitat (per millores en l'alimentació i sanitàries) i baixes taxes de natalitat (per la generalisació dels métodos anticonceptius). Quan este últim fenomen es produïx i la eficiència reproductiva és un fet, la dòna es veu lliberada de bona part de l'esforç reproductiu que tradicionalment havia eixercitat fent possible la seua incorporació plena a la societat.

La dòna ha realisat i realisa l'esforç de treball reproductiu que permet la supervivència d'individus i societats.[23] A lo llarc de l'història i fins a dates recents, en l'objecte de garantisar la supervivència social i en un context d'altíssima mortalitat (tant en taxa bruta de mortalitat com en mortalitat infantil), ha segut necessari mantindre una molt alta natalitat (tant en la taxa bruta de natalitat com en la taxa de fecunditat) per a garantisar una tongada suficient de les poblacions.[24]

La millora en la alimentació, la generalisació de la higiene, la sanitat i la difusió de medicaments han segut decisius per al fort creiximent de la població mundial que ha passat dels casi 1000 millons en l'any 1800 a més de 6000 millons en l'any 2000 i a 7000 millons a finals de 2011.[25][26]

La necessitat d'una alta reproducció ha deixat de ser un dels tradicionals problemes de les societats -i per supost del món en el seu conjunt- per a inclús convertir-se, per a alguns autors de cort neomalthusiano, com Paul R. Ehrlich, en un nou problema, la superpoblación.[27]

La reducció de la taxa bruta de mortalitat és característica de la denominada transició demogràfica aixina com una forta reducció de les taxa de natalitat és característica de la segona transició demogràfica junt en canvis sociològics que afecten bàsicament al paper tradicional de la dòna.[28][29]

Els alvanços i difusió dels métodos anticonceptius junt en la reducció de la pressió social sobre la dòna per a mantindre la població -en alcançar-se una alta supervivència de les poblacions- permeten que es produïxca lo que els autors John MacInnes i Juliol Pérez Díaz denominen revolució reproductiva. L'esforç reproductiu es reduïx, la supervivència dels individus -la baixa mortalitat- permet llavors reduir substancialment el número de fills. En les societats modernes es dona una alta eficiència reproductiva que llibera a la dòna de bona part del treball que desenrollava tradicionalment i la permet incorporar-se al mercat de treball[30] modificant-se substancialment les relacions socials abans establides i advertint-se canvis substancials: decliu del treball reproductiu (fonamentalment en la dòna), afonada del patriarcat, privatisació de la sexualitat i reducció del control social sobre la sexualitat; desaparició de la punibilidad de les relacions sexuals no reproductives; alt control sobre la procreació en l'us de métodos anticonceptius i respal intergeneracional molt ampli a fills i nets, reforçament dels llaços familiars profunts; aument dels anys vixcuts o madurea de masses; centralidad de la família i reforçament dels llaços i importància de la mateixa.[31][32]

Evolució històrica, cultura, antropologia i història cultural

Les dònes 'Granota Tharu' ixen a peixcar en el suroest de Nepal.

Prehistòria

Encara que existix gran diversitat, depenent del tipo de societat matrillinial, patrillinial, caçadors recolectors, agrícola filiació, sol dir-se que des de la prehistòria, les dònes han assumit un paper cultural particular normalment diferenciat i moltes societats documentades han conegut la divisió sexual del treball, pel quals tasques necessàries per a la subsistència eren assignades en funció del sexe de la persona. En societats de caça i recolecció, les féminas casi sempre eren les que arreplegaven els productes vegetals, mentres que els varons suministraven la carn per mig de la caça d'animals. Esta generalisació està cada volta més qüestionada ya que apareixen proves de dònes caçadores.[33] Sol considerar-se que a causa del seu coneiximent profunt de la flora, la major part dels antropòlecs creuen que varen ser les dònes quí varen conduir les societats antigues cap al Neolític i es varen convertir en les primeres agricultores. De fet, les senyes de moltes societats recolectores modernes han mostrat que la major part de les calories ingerides provenen de la recolecció realisada per les dònes. La divisió sexual del treball aixina com la desigualtat de les dònes són conseqüència d'estratègies reproductives que permetien controlar la població de dites societats.[34][35]

Caça migeval: la dòna del centre dispara en un arc i una flecha, la dama de l'esquerra utilisa una vara per a conduir la caça cap a la caçadora. Representació de 'Diana caçadora': miniatura de l'Epístola d'Othea de Christine de Chafen.

Antiguetat i Edat Mija en el Mediterràneu i Europa

En la antiguetat clàssica, tant grecs com romans varen documentar àmpliament que molts atres pobles mediterràneus i europeus de fet no eren patriarcats. En molts pobles existia una organisació matrillinial, açò està documentat en vàries societats protohistòriques d'Europa. Existixen abundants elements per a pensar que originalment entre els lidios, etruscs, astures, minoicos i alguns pobles germans les féminas tenien un paper molt més preponderant que en la societat grega i romana. Igualment en l'antiga Pèrsia les dònes tenien un paper social més preponderant que les dònes romanes. La situació en atres parts del planeta està menys clara. En la Edat Mija europea, els autors masculins, pertanyents a una estirp, religiosos, tratadistas llaics i sobretot, predicadores, varen parlar de les condicions i conductes que els exigien a les chiquetes, a les jóvens i a les majors. La conducta femenina va ser pautada per a cada moment i situació de la vida. Casi sempre l'edat correspon a un estat civil determinat i a una funció d'acort a ella. Tant és aixina que la dòna es representava en l'image de la nóvia, la promesa, la casada, la viuda, és dir, sempre lligada inexorablemente a un varó que devia responsabilisar-se d'ella i la seua conducta. El paper més important atribuït a la dòna era el d'esposa i mare.[36]

En 1942, durant la Segona Guerra Mundial, una treballadora llaura peces en un torne revòlver per a avions en la fàbrica de Consolidated Aircraft Corporation en Fort Worth, Texas, Estats Units. La incorporació de la dòna a treballs tradicionalment masculins durant la Primera i Segona Guerra Mundial l'absència de varons que estaven en el front va ser un factor decisiu per a l'incorporació plena de la dòna al mercat de treball.

Edat Moderna i contemporànea en Europa

En l'història recent, les funcions de les dònes han canviat enormement. La burguesia va dur en si una nova concepció de la família a on la dòna eixercitava un paper restringit a la llar. Fins a llavors la fémina havia participat, encara que de modo distint al varó, en tasques d'aprovisionament i treball per a la supervivència familiar fora del domicili o llar. Les funcions socials tradicionals de les dònes de la classe mija consistien en les tasques domèstiques, accentuant el conte de chiquets, i no solien accedir a un lloc de treball remunerat. Per a les dònes més pobres, sobretot entre les classes obreres, esta situació era a voltes un objectiu, ya que la necessitat econòmica les ha obligat durant molt temps a buscar una ocupació fòra de casa, encara que les ocupacions en que s'ampraven tradicionalment les dònes de classe obrera eren inferiors en prestigi i salari que aquelles que portaven a terme els varons. Finalment, elliberar a les dònes de la necessitat d'un treball remunerat es va convertir en una senyal de riquea i prestigi familiar, mentres que la presència de dònes treballadores en una casa denotava a una família de classe inferior.[37]

La dòna espanyola durant la conquista d'Amèrica, viajava en el seu espós o si no, aplegava lo més pronte possible a la seua localisació. Per al varó, estar casat era un benefici; es respectava als varons casats en fills. Igualment per a la dòna era un benefici, especialment si estava en un varó d'alt títul, aixina posseïa riquees i poder. Quan els conquistadors anaven a missions, les que s'encarregaven de mantindre les «coses corrent» en els territoris conquistats eren les dònes espanyoles. Estes féminas varen aportar grandemente al procés de la conquista d'Amèrica. En el XIX ocorre una transformació en els àmbits social, polític i econòmic. En esta etapa es varen movilisar dònes feministes darrere del igualitarisme i la igualtat de gènero (sufragi femení, drets de propietat, divorç) i la emancipació de la dòna. Les dònes en països de primer món es varen incorporar al món laboral, sobretot durant i despuix de la Primera i Segona Guerra Mundial. En 1910 es va proclamar i va celebrar per primera volta el Dia Internacional de la Dòna. En 1975, la ONU va celebrar el Any Internacional de la Dòna per mig de la Resolució 3010 de l'Assamblea General de les Nacions Unides. En 1979, es va aprovar la 'Eliminació de totes les formes de Discriminació contra la Dòna'. Este event, aprovat per l'Assamblea de Nacions Unides, va anar un guany per a les dònes els qui varen lluitar pels seus drets en la societat. La dòna a través de l'història ha tingut que combatre molts problemes. En els sigles els drets, rols i estereotips de les dònes han evolucionat; des de l'Edat Mija fins al XXI. Els drets humans de la dòna, definix la discriminació contra la dòna com "tota distinció, exclusió o restricció basada en el sexe.[38]

Atres regions

Les dònes amerindies i africanes, es consideraven dònes guerreres i ajudants en el periodo de conquista. Els conquistadors espanyols s'enfrontaven a estes dònes poderoses durant les seues invasions. No retrocedien al moment de batallar als europeus contra les seues armes. Al contrari, l'estratègia dels europeus va ser utilisar a les féminas espanyoles per a controlar les societats autòctones i a la mateixa volta escomençar la transmissió cultural. El pensar era que els varons guerrers no anaven a rebelar-se estant dònes i chiquets presents. [39]

Un descobriment important de la antropologia moderna va ser que fòra d'Europa les societats no sempre eren patriarcals. Aixina els antropòlecs varen descobrir durant el XIX i XX, centenars de societats matrillinials en les que les dònes tenien un paper molt més destacat, que el de les dònes d'Europa i les seues colónies en Amèrica. De fet un número significatiu de les societats humanes podrien haver segut matrillinials i no patrillinials com la major part de societats històriques europees. Un anàlisis contingut en el Ethnographic Atles (1967) de George P. Murdock sobre 752 societats històricament documentades va donar les següents senyes:

Relació entre residència posmarital i filiació
Tipo de filiació Matrilocal Avunculocal Patrilocal Unes atres Total
Patrillinial 1 (0,13 %) 0 563 (74,87 %) 25 (3,32 %) 589 (78,32 %)
Matrillinial 53 (7,05 %) 62 (8,24 %) 30 (3,99 %) 19 (2,52 %) 164 (21,68 %)
Total 54 (7,18 %) 62 (8,24 %) 593 (78,86 %) 44 (5,84 %) 753 (100 %)

En les senyes de Murdock, s'observa que una miqueta més d'una quinta part de les societats tenen un règim de filiació matrillinial, en el que els individus reben el nom familiar, l'herència i el prestigi de la seua branca materna. D'acort a centenars de descripcions antropològiques, queda clar que, en general, en les societats matrillinials les dònes tenen un estatus social més alt que en societats patrillinials. Encara que no pot dir-se que les societats matrillinials siguen matriarcats, ya que encara que la major part del poder econòmic i familiar està en mans de les dònes, en estes societats matrillinials moltes de les més altes responsabilitats polítiques i llegislatives estan en mans d'abdós sexes.

Feminisme

Artícul principal → Feminisme.
Marcha de vint mil dònes en demanda del sufragi femení en Nova York, 23 d'octubre de 1915.
Una manifestació de 1917 en Petrogrado pel sufragi femení. La pancarta en rus diu: "¡Sense la participació de les dònes, les eleccions no són universals!".

El moviment feministe ha perseguit el reconeiximent de la igualtat d'oportunitats i la igualtat de drets entre dònes i hòmens. Com a moviment polític coherent i organisat colectivamente, el feminisme arranca en les societats europees del XIX. Durant el XX, el feminisme ha creixcut notòriament en tot lo món, primer en Amèrica i més vesprada també Oceania, Àsia i Àfrica. Factors associats al modo de producció com la divisió sexual del treball, ademés de factors històrics, en combinació en les costums i les tradicions socials i religioses varen condicionar fortament que especialment en les societats europees de l'Antiguetat, l'Edat Mija i Moderna, el patriarcat fora la forma d'organisació social dominant, en la que els hòmens tenien un paper molt preponderant, especialment en els assunts públics. Les revolucions burgueses i proletarias dels sigles XIX i XX, varen ajudar a que les tesis dels moviments feministes tingueren reflex i ampar en les llegislacions de la major part d'estats moderns. Actualment, en la major part d'estats, pels canvis econòmics, el respal del poder econòmic i les reivindicacions del moviment feministe i atres moviments de drets humans, les dònes tenen accés a carreres professionals i treballs similars als dels hòmens en la major part de les societats. En moltes societats modernes les dònes tenen igualtat jurídica plena tant en l'àmbit laboral com en el familiar, podent ser caps de família, detentar càrrecs alts tant en política com en grans empreses. Aixina que es podria dir que les condicions de les dònes han millorat. Algunes corrents feministes canvien constantment el significat de la paraula «dòna», entenent-se que la categoria dòna està estretament vinculada a l'expressió de genitalidad, per lo que freqüentment es presupon que dòna és aquella l'expressió de la qual gonádica és igual a XX. Esta articulació discursiva se soporta sobre fonaments biològics i esencialistas. La naturalisació del concepte impedix el seu cuestionamiento, dogmatizándolo. No obstant, des de diferents corrents feministes, açò ha segut criticat. El rol sexual i l'eixercici de la sexualitat són en sí mateixa, construccions socioculturals motivades per un mecanisme de control social, i d'una reproducció de les estructures de poder. Ademés, la categoria dòna es conceptualiza mentres que oposta a la categoria home, formant aixina un binomi, mútuament excloent, a partir del com s'articula la distinció de sexe (femení - masculí, respectivament). En esta situació existix opressió social quan les persones no reproduïxen els esquemes preestablits d'acort a lo esperat, llimitant la diversitat sexual, ometent i deixant al marge situacions tals com la transexualidad i la intersexualidad.[40]

Sufragi femení

Artícul principal → Sufragi femení.
Oficina de dònes sufragistes (Woman Suffrage Headquarters), Cleveland, 1912
Un dels símbols del moviment feministe alemà, a partir de la década de 1970.

El sufragi femení ha segut garantisat i revocat, vàries voltes en varis països del món. En molts països, el sufragi femení s'ha garantisat abans que el sufragi universal; aixina, una volta concedit est, a dònes i varons de certes raças, encara se'ls seguia negant el dret a votar. El primer sufragi femení, en les mateixes característiques pròpies que el masculí, es va garantisar en Nova Jersey en 1776, encara que va rescindir en 1807. Pitcairn va garantisar el sufragi femení en 1838. Varis països i Estats varen garantisar un sufragi femení restringit en la segona mitat del XIX, escomençant per Austràlia del Sur en 1861. El primer sufragi femení sense restringir, en lo que a dret a votar es referix, ya que a les dònes no se'ls permetia presentar-se a eleccions, es va garantisar en Nova Zelanda en 1893. La primera fémina en eixercir formalment el dret al vot polític en Amèrica Llatina va ser Matilde Hidalgo de Procel en 1924, en la ciutat de Loja, convertint al Equador en el primer de la regió que va permetre el vot femení. No obstant no es descarta anteriors brots de lluita per la participació de la dòna en la política. Segurament Matilde Hidalgo de Prócel, qui ademés seria la primera dòna en rebre's d'una carrera universitària i doctorar-se en medicina en l'Equador, abraçaria l'influència d'un important moviment femení chilé pel dret al sufragi que "recolzant-se en la resolució del ministre Zenteno, es va inscriure per a votar per Rebuig Vicuña Mackenna en les eleccions presidencials de 1876. A la calor de la campanya antioligárquica d'este candidat, les dònes varen reclamar el dret a sufragi i, a pesar de la negativa de les autoritats, varen alcançar a inscriure's en La Serena".[41]

Educació i emancipació

Artícul principal → Educació de la dòna.

El dret a l'educació i la educació universal supon l'educació integral de la dòna en condicions d'igualtat i per tant l'accés general a la educació primària i la educació secundària aixina com les condicions socioeconòmiques o ajudes estatals que permeten l'accés a la educació superior i la formació professional de les chiquetes jóvens i dònes.[42] L'educació de la dòna es considera una de les condicions bàsiques per a conseguir una efectiva emancipació de la dòna, junt en atres drets llegals que garantisen la plena igualtat de gènero en els hòmens.

Drets llegals de les dònes en l'història

Dòna musulmana afgana en vel integral o burka. A diferència del vel, el burka està prohibit en alguns països islàmics com Kuwait i Iran. En l'any 2021 Suïssa va aprovar, per mig de referèndum, la llei que prohibix que les dònes utilisen públicament el vel integral o el burka.[43]
La banyista, pintura de William Bouguereau, 1870. La representació de la dòna a lo llarc de l'història permet apreciar el rol social que ocupava en cada época i l'ideal de dòna per al «ull de l'home».[44] En 1870, la tradició seguia considerant la bellea com a atribut de la verdadera dòna, associada a la desnudez i la sensualitat, pese al sorgiment de la «nova dòna» de la segona mitat del XIX que estava vinculada als moviments sufragistes i reclamava la emancipació de la dòna.

A lo llarc de l'història, en la majoria de les cultures, les dònes han segut someses a estructures patriarcals que els han negat drets reconeguts als varons.

Inicis infructuosos - Revolució francesa de 1789

La Declaració dels Drets de la Dòna i de la Ciutadana va ser un text redactat en 1791 per Olympe de Gouges[45][46] parafraseando la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà del 26 d'agost de 1789, el text fonamental de la revolució francesa. És un dels primers documents històrics que propon la emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets o l'equiparació jurídica i llegal de les dònes en relació en els varons.

La dòna i la llei

En alguns països la dòna ha tardat molts sigles en conseguir igualtat, encara que solament siga teòrica, davant la llei. I aun cuando la llei parle d'igualtat, sol haver un gran abisme entre la teoria i la pràctica. La publicació de les Nacions Unides titulada The World’s Women—1970-1990 diu:

“Esta brecha [en la política governamental] ha quedat recollida en gran part en les lleis que neguen a la dòna l'igualtat en el varó pel que fa als seus drets de tinença de terres, solicitut de préstams i firma de contractes”.

Una dòna d'Uganda va declarar: “Seguim sent ciutadanes de segona classe... o de tercera classe més be, puix els nostres fills varons van davant nostre. Fins als rucs i els tractors reben a voltes millor tracte”. Ellibre Men and Women, editat per Clave-Life, diu:

“En 1920, la Denovena Esmena de la Constitució d'Estats Units va garantisar a les dònes el dret al vot, molt despuix que en prou països europeus. Pero en el Regne Unit no se'ls va concedir eixe privilegi fins a l'any 1928 ...”.

Com a protesta per l'injustícia política a la que se sometia a les dònes, Emily Wilding Davison, sufragista britànica, es va tirar davant del cavall del rei en el derby de 1913, i va perdre la vida. Es va convertir en una màrtir en la causa de l'igualtat de drets per a la dòna. El propi fet de que en dates tan tardanes com l'any 1990 el senat d'Estats Units promulgara el decret Violence Against Women Act, indica que les llegislatures dominades pel varó han segut llentes a l'hora de respondre a les necessitats de la dòna.

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «Understanding transgender people, gender identity and gender expression».American Psychological Association.
  4. ↑ «Genetic Mechanisms of Sex Determination». Nature Education.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Institute of Medicine (US) Committee on Understanding the Biology of Sex and Gender Differences. «Sex Begins in the Womb», Exploring the Biological Contributions to Human Health (en en), National Academies Press (US). doi:10.17226/10028. ISBN 978-0-309-07281-6. «All human individuals – whether they have an XX, an XY, or an atypical sex chromosome combination – begin development from the same starting point. During early development the gonads of the fetus remain undifferentiated; that is, all fetal genitalia llaure the same and llaure phenotypically female. After approximately 6 to 7 weeks of gestation, however, the expression of a gene on the I chromosome induïxes changes that result in the development of the testes.» Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre «:0» está definido varias veces con contenidos diferentes
  6. ↑ Al-Sahab B, Ardern CI, Hamadeh MJ, Tamim H (2010). "Age at menarche in Canada: results from the Nationallongitudinal Survey of Children & Youth". BMC Public Health.
  7. ↑ Anderson ES, Dall GE, Must A (2003). "Relative weight and race influence average age at menarche: results from two nationally representative surveys of US girls studied 25 years apart". Pediatrics. 111 (4 Pt 1): 844–850. doi:[1]. PMID [2].
  8. ↑ "What is Assisted Reproductive Technology? | Reproductive Health". CDC. 14 de novembre de 2012
  9. ↑ "Twins, Triplets, Multiple Births". medlineplus. gov.
  10. ↑ "Menopause:Overview." Eunice Kennedy Shriver National Institute of Child Health and Human Development. 28 de juny de 2013.
  11. ↑ Kaptijn, Ralf; Thomese, Fleur; van Tilburg, Theo G.; Liefbroer, Aart C. (2010). "How Grandparents Matter: Support for the Cooperative Breeding Hypothesis in a Contemporary Dutch Population". Human Nature. 21 (4): 393–405. doi:[3]. ISSN 1045-6767. PMC 2995872 PMID [4].
  12. ↑ “How Grandparents Matter: Support for the Cooperative Breeding Hypothesis in a Contemporary Dutch Population” (en) . Human Nature 21 (4): 393–405. doi:10.1007/s12110-010-9098-9. ISSN 1045-6767. PMID 21212819.
  13. ↑ Peccei, Jocelyn Scott (20 de abril 2001). “Menopause: Adaptation or epiphenomenon?”. Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews 10 (2): 43–57. doi:10.1002/evan.1013. ISSN 1060-1538.
  14. ↑ Kyriazis, Marios. “Ageing Throughout History: The Evolution of Human Lifespan” (en). Journal of Molecular Evolution 88 (1): 57–65. doi:10.1007/s00239-019-09896-2. ISSN 1432-1432. PMID 31197416. Bibcode: 2020JMolE..88...57K.
  15. ↑ Bll, Mwenza. “Grandmother Hypothesis, Grandmother Effect, and Residence Patterns”. The International Encyclopedia of Anthropology: 1–5. doi:10.1002/9781118924396. wbiea2162.
  16. ↑ "Placental Mammals". ucmp. berkeley. edu.
  17. ↑ (2012) Human Sexuality: Personality and Social Psychological Perspectives, Springer Science & Business Mija, p. 175. ISBN 978-1468436563.
  18. ↑ “The mammary gland and its origin during synapsid evolution” . Journal of Mammary Gland Biology and Neoplasia 7 (3): 225–252. doi:10.1023/a:1022896515287. PMID 12751889.
  19. ↑ “A role for estrogens in the male reproductive system” (1997). Nature 390 (6659): 447–448. doi:10.1038/37352. PMID 9393999. Bibcode: 1997Natur.390..509H.
  20. ↑ Raloff, J.. «Science News Online (12/6/97): Estrogen's Emerging Manly Alter Ego». Science News.
  21. ↑ «Science Blog – Estrogen Linked To Sperm Count, Male Fertility». Science Blog.
  22. ↑ «Normal Testosterone and Estrogen Levels in Women». Website. WebMD.
  23. ↑ Vejau Silvia Federici, Calibán i la bruixa, Dònes, cos i acumulació originària, 2012, Traficants de somis, pág. 130 i ss.]
  24. ↑ La tercera revolució de la modernitat. La revolució reproductiva. Revista Espanyola d'Investigacions Sociològiques (Reis) N.º 122, 2008, pp. 89-118, pág. 109-114
  25. ↑ «Població mundial, contador». Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2013. Consultat el 31 d'agost de 2011.
  26. ↑ de població mundial, en http://populationmatters
  27. ↑ bomba demogràfica de Paul Ehrlich, apunts de demografia, 29 de juliol de 2010
  28. ↑ La Segona Transició Demogràfica en Van de Kaa i Lestahege, síntesis de Borja Dumenge Fernández, en Apunts de demografia, de Juliol Pérez Díaz, consultat el 27 d'agost de 2011
  29. ↑ Van de Kaa, D. J. (2002). The Idea of a Second Demographic Transition in Industrialized Countries. Paper presented at the Sixth Welfare Policy Seminar of the National Institute of Population and Social Security, Tòquio, Japan, 29 January 2002.
  30. ↑ El futur té nom de dòna, Alicia González, El País, 12/1/2014
  31. ↑ [The reproductive revolution [5] archivat en Wayback Machine., John MacInnes i Juliol Pérez Díaz, Sociological Review, 57, 2009 pags. 262-284.reproductive revolution
  32. ↑ Bryant Robey, Shea O. Rustein i Leo Morris, The fertility decline in developing countries, en Scientific American, 269 (6), decembre de 1993, pág. 60
  33. ↑ prehistòria i els mits feministes i patriarcals, Joan Santacana, El quadern, març de 2021
  34. ↑ Estudi diu que divisió tasques en caçadors-recolectors no depén de sexe, La Vanguardia, 9 de març de 2020
  35. ↑ Naturalea i arqueologia: la reproducció en societats caçadora-recolectores o la primera revolució reproductiva, Assumpció Vila i Jordi Estévez, Revista Atlàntica-­‐Mediterrànea de Prehistòria i Arqueologia Social 12, pp. 9-­‐23BIBLID [1138-­‐9435 (2010) 1-­‐176]
  36. ↑ Aproximació a la vida quotidiana en l'Edat Mija. Guglielmi, Nilda. Buenos Aires, UCA, 2000.
  37. ↑ La dòna en l'història, Mª Antonia Bel Bravo, 1998, Edicions trobe, Madrit, pags. 60
  38. ↑ GARCIA DEL REAL, CARLOTA BUSTELO. "Els Drets Humans I Les Dònes En La Comunitat Internacional. (Spanish)." Temps De Pau 100 (2011): 188-194. Academic Search Complete. Web. 26 Apr. 2015
  39. ↑ Morals, Tania Flores. "Protagonistes Ressagats De l'Història Americana: La Dòna En La conquista D'Amèrica. (Spanish)." NAAAS & Affiliates Conference Monographs (2010): 1108-1116. Academic Search Complete. Web. 26 Apr. 2015.
  40. ↑ La dòna en l'història, Mª Antonia Bel Bravo, 1998, Edicions trobe, Madrit, pags. 51
  41. ↑ La dòna llatinoamericana i el dret a vot, Universitat de Santiago de Chile.
  42. ↑ World Health Organization. (1998). Health Promotion Glossary. Font citada en Health education
  43. ↑ Suïssa aprova prohibir el burka i ocultar la cara en públic, eldiario. és, 8 de març de 2021
  44. ↑ Reflexos en l'ull d'un home, Nancy Huston, Galàxia Gutenberg, ISBN 9788415472605, 2013
  45. ↑ Del palmito a la guillitoina: dònes, hòmens, feminisme en la Revolució francesa,pág. 19
  46. ↑ Barbara Caine i Glenda Sluga, Gènero i història: dònes en el canvi sociocultural europeu, de 1780 a 1920 pág. 22

Bibliografia

  • Blog Nou Tracte en l'Estat, Universitat de Chile, La dòna llatinoamericana i el dret a vot, sitie web consultat el 6 de març de 2009.
  • Enciclopèdia internacional de les dònes: edició especial per a l'àmbit hispanohablante, 5 Volums. Cheris Kramarae i Dona-li Spender editores generals; Rosa García Rayego i Gloria Nielfa Cristóbal editores de l'edició espanyola. Madrit: Síntesis, 2006.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Dòna en el Viccionari. Plantilla:Wikinews


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dòna&oldid=1490118»