Anar al contingut

Taxa bruta de mortalitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taxa bruta de mortalitat
Relació entre elogaritme de la taxa de mortalitat general i la renda per càpita per a un conjunt de països.

La taxa de mortalitat general és la proporció de persones que fallixen respecte al total de la població en un periodo de temps, usualment expressada en tant per mil (‰) per any. La taxa de mortalitat particular es referix a la proporció de persones en una característica particular que moren respecte al total de persones que tenen eixa característica. Abdós taxes de mortalitat s'expressen per fòrmules de la forma:

___*mX=FXPX×10n
Símbolo Nombre
mX Tasa de mortalidad (dentro del grupo X, si es general X = G)
FX Número de fallecimientos dentro d'un conjunto X en el período de tiempo considerado
PX Número total de personas en el conjunto X
10n Factor de conversió per a expressar-ho en unitats per cada 1000, o per cada 100 000

Introducció

Taxa bruta de mortalitat per país.
Relació entre l'esperança de vida i el PIB per càpita en 2009, per als països de renda molt baixa existix una relació creixent clara entre abdós variables, a partir de rendes miges l'esperança de vida canvia poc en la renda.

Des d'un punt vista demogràfic, l'investigació sobre la mortalitat té per objecte establir l'evolució i estructura de les morts ocorregudes en una població i en un espai geogràfic determinat a lo llarc del temps.[1]

La taxa de mortalitat general ha experimentat durant el XX una notable disminució, particularment en els països de renda més alt. Això, entre atres factors, ha permés que la població mundial passara de poc menys de 1000 millons en 1800 a 6850 millons en 2010. Dins del món existixen diferències notables de mortalitat. L'Àfrica subsahariana és la regió del món que presenta actualment taxes de mortalitat més altes (junt en alguns països que viuen tragèdies humanitàries).
La taxa de mortalitat s'ha propost la següent classificació:cita requerida

  • Alta taxa de mortalitat si supera el 30 ‰.
  • Moderada taxa de mortalitat entre 15 i 30 ‰.
  • Baixa taxa de mortalitat per baix del 15 ‰. Generalment en els països menys desenrollats la taxa de mortalitat i natalitat és més alta, mentres que en els més desenrollats la taxa de mortalitat i natalitat és més baixa. La taxa de mortalitat està negativament correlacionada en l'esperança de vida en nàixer, de tal manera que quanta més esperança de vida tinga un individu en el seu naiximent, menys taxa de mortalitat té la població. De la mateixa manera que hi ha taxes brutes de mortalitat hi ha taxes específiques de mortalitat, que són les taxes específiques per a cada maltia o causes de mort o per a cada edat. Estes estan relacionades sempre en la població total d'una zona. Quan es realisa una proporció de morts relacionat en els que han sofrit la maltia es fa per mig de la taxa de letalidad.

Mortalitat infantil: Medix la cantitat de chiquets morts menors d'1 any per cada 1000 naixcuts vius.

Mortalitat en el món

A partir de les senyes obtingudes per mig del Departament d'Assunts Econòmics i Socials (DESA) de la Secretaria de les Nacions Unides en el seu informe bienal, es pot analisar que des de 1994, a partir de la Conferència celebrada en El Caire, a l'actualitat hi ha hagut un alvanç sobre la mortalitat. Des de 1990 hi ha hagut una esperança de vida de 64,8 anys, que va experimentar un creiximent de 5,2 anys, lo que resulta que per a 2009 haja aumentat a 70 anys.[2] Els països menys desenrollats han conseguit un progrés significatiu, en un aument en l'esperança de vida de 8,9 anys en el mateix periodo. Sobre la mortalitat de la chiquea, els estudis de DESA han demostrat un notable descens d'ella. La mortalitat dels menors de 5 anys ha descendit un 40 % entre 1994 i 2014: de 86 a 52 morts per cada 1000 chiquets

En este aspecte el continent que va mostrar els números més favorables va ser Àfrica, que va ser el que més progressos va registrar: de 168 a 101 morts per cada 1000 chiquets. A pesar d'este notable alvanç, Àfrica seguix sent el continent en més mortalitat en chiquets, seguit per Àsia, en 39 morts per cada 1000 chiquets, en contrast en Amèrica del Nort i Europa que registren 7 morts per cada 1000 chiquets. Segons Jean Ziegler (Relator Especial de Nacions Unides sobre el Dret a l'Alimentació de 2000 i març de 2008), la mortalitat deguda a la malnutrición representen el 58 % de la mortalitat total en 2006: "En el món, moren cada any aproximadament 62 millons de persones, combinat totes les causes de mort. En 2003, més de 36 millons varen morir de fam o de malties per les deficiències de micronutrientes".[3]

Causes de mort en el món

Segons informació de l'Organisació Mundial de la Salut (OMS), per a l'any 2030 les dèu principals causes de mort en el planeta seran:

No % Causa de mort
1 12.6 Cardiopatia isquémica
2 9.7 Maltia cerebrovascular
3 6.8 Infeccions del tracto respiratori baix (principalment neumonia, absceso pulmonar i bronquitis aguda)
4 4.9 VIH/sida
5 4.8 Maltia pulmonar obstructiva crònica
6 3.2 Malties diarréicas
7 2.7 Tuberculosis
8 2.2 Càncer de tráquea, de bronqui i de pulmó
9 2.2 Paludisme
10 2.1 Accident de trànsit

Per al 2004, la llista es va modificar (en la llista següent, la primera sifra és el número estimat de decesos, en millons; la segona, entre paréntesis, el percentage respecte al total de decesos):[4][5]

  1. cardiopatia isquémica 7.2 (12.2)
  2. afecció cerebrovascular 5.7 (9.7)
  3. infeccions de les vies respiratòries inferiors 4.2 (7.1)
  4. maltia pulmonar obstructiva crònica 3.0 (5.1)
  5. malties diarreicas 2.2 (3.7)
  6. VIH/sida 2.0 (3.5)
  7. tuberculosis 1.5 (2.5)
  8. càncer de tráquea, de bronquis o de pulmó 1.3 (2.3)
  9. traumatismes per accidents de tràfic 1.3 (2.2)
  10. naiximent prematurs i de baix pes 1.2 (2.0)
  11. infeccions neonatals 1.1 (1.9)

Mortalitat per edat

En els països de renda més alta si be la taxa de mortalitat general en els últims 60 anys ha fet que l'esperança de vida s'eleve en la majoria de països entre 10 i 15 anys, la taxa de mortalitat d'a partir dels 65 s'ha allargat al voltant de la mitat. Això significa que els alvanços en alimentació, hàbits saludables i tecnologia mèdica han conseguit reduir molt la mortalitat entre persones jóvens i de mijana edat, l'impacte ha segut menor entre els més vells a on els factors biològics donen taxes de mortalitat naturalment més alts.

Diferències entre l'esperança vida d'hòmens i dònes, estadísticament les dònes viuen un 12 % més que els hòmens en promig, com s'aprecia en el gràfic a on es compara l'esperança de vida d'hòmens i dònes en 162 països.

Alguns demógrafs han propost que els auments successius de la taxa de mortalitat per edat dels més vells experimentarà només millores modestes, ya que la medicina convencional no posseïx mijos d'alterar severament l'envelliment general. Alguns autors han aplegat a propondre un llímit biològic, en el sentit estadístic, que no podria ser reglotat per una població general, encara que no existixen proves convincents que permeten assegurar que l'esperança de vida no puga superar els 85 o els 90 anys, que són les sifres en les que s'ha especulat podrien ser ellímit de l'esperança de vida mija (òbviament, això no exclou que en tota societat existixquen individus especialment longeus que superen este valor mig).[6]

Mortalitat per sexe

l'esperança de vida de les dònes tendix a ser estadísticament major que la dels hòmens. En gran partix esta diferència no es deu a factors biològics, sino a l'estil de vida i els hàbits (per eixemple els hòmens són més propensos a sofrir accidents mortals). La mortalitat de les dònes és més baixa que la dels hòmens a casi totes les edats, lo que fa que el número d'hòmens que apleguen als 65 anys siga menor que el de dònes. Això eleva l'edat mija de les dònes. Per damunt dels 70 anys les taxes de mortalitat de dònes i hòmens tendixen a semblar-se molt, en lo que la major edat mija de les dònes no està associada a factors biològics durant la ancianidad sino a l'efecte estadístic d'un major número de morts masculines a edats primerenques.[7][8]

Vore també

Referències

  1. ↑ Gerardo Núñez Medina, Determinants Contextuals de la Mortalitat en Mèxic [1] archivat en Wayback Machine. 2011, pág. 1 i ss.
  2. ↑ World Bank
  3. ↑ Jean Ziegler, L'Empire de la honte, Fayard, 2007 ISBN 978-2-253-12115-2 p.130.
  4. ↑ The Global Burden of Disease: 2004 Update, de l'Organisació Mundial de la Salut.
  5. ↑ Estadístiques de causes de mort en el món
  6. ↑ S. H. Preston, 1993.
  7. ↑ «El Món OMS: esperança de vida de les dònes és major que la dels hòmens». Deutsche Welle. Consultat el 21 de setembre de 2020.
  8. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. BBC. Consultat el 21 de setembre de 2020.

Bibliografia

Enllaços externs