Anar al contingut

Neumonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neumonia

La neumonia[1] o pulmonía[2] és una maltia inflamatoria dels pulmons que afecta principalment als chicotets sacs d'aire, coneguts com alvéolos. Els síntomes solen incloure una combinació de tós productiva o seca, dolor en el pit, febra i dificultat per a respirar. La gravetat de la maltia és variable. La neumonia és, per lo general, l'infecció aguda del parènquima pulmonar associada a un nou infiltrat en la radiografia de tórax. La neumonia pot afectar a un lòbul pulmonar complet (neumonia lobular), a un segment de lòbul, als alvéolos pròxims als bronquis (bronconeumonía) o al teixit intersticial (neumonia intersticial). La neumonia fa que el teixit que forma els pulmons s'inflame, s'unfle i provoque dolor. Molts pacients en neumonia poden ser tractats de forma ambulatoria sense requerir ingrés hospitalari. la neumonia adquirida en la comunitat (NAC) o neumonia extrahospitalaria és la que s'adquirix fòra dels hospitals, mentres que la neumonia nosocomial (NN) o neumonia intrahospitalaria (NIH) és la que s'adquirix durant l'estància hospitalària (despuix de 48 hores de l'ingrés en hospital).[3] Una volta transcorregudes 48 hores, es adiciona al criteri d'un nou infiltrat en la radiografia de tórax.[4] Els signes d'infecció poden ser valorats per un increment de la proteïna C reactiva (PCR), febra (>37,8 °C) o una leucocitosis en desviació a l'esquerra (aument de neutrófilos).[5]

La neumonia pot ser una maltia greu si no es detecta a temps, i pot aplegar a ser mortal, especialment entre persones d'edat alvançada i entre els inmunodeprimidos.[6] En particular els pacients de sida contrauen freqüentment la neumonia per Pneumocystis. Les persones en fibrosis quística tenen alt risc de patir neumonia degut a que contínuament s'acumula decorregut en els seus pulmons.[7]

Pot ser contagiosa, ya que els microorganismes causants de dita maltia es disseminen ràpidament en l'aire, i poden propagar-se per mig d'estornuts, tós i mucosidad; un pacient que ha patit neumonia pot quedar en seqüeles d'esta en el seu organisme per molt temps, açò ho fa potencialment contagiós i les persones més propenses a contraure-la són les que estiguen en curs d'una grip o un quadro asmático, entre atres malties del aparat respiratori. Fumar cigarrets també pot multiplicar el risc.[8]

El tractament depén de la causa subjacent. La neumonia que es creu que es deu a bactèries es tracta en antibiòtics.[9] Si la neumonia és greu, pot requerir hospitalisació. Es pot usar teràpia d'oxigen si els nivells d'oxigen són baixos (hipoxemia).

Fisiopatologia

Tipos de neumonia
Neumonia infeccioses
Neumonia causades per agents infecciosos o no infecciosos
Neumonia no infeccioses

Els casos de neumonia infecciosa presenten a sovint una tós que produïx un esputo (flema) de color marró o vert i una febra alta que pot anar acompanyada d'ariçonadas enfebrades. la disnea (dificultat respiratòria) és el signe enjorn més específic i sensible. El dolor toràcic pleurítico també és comuna (dolor agut o punchant que apareix o empijora en la tós i en la respiració profunda). Els malts de neumonia poden toser sanc (hemoptisis), sofrir maldecaps o presentar una pell suorosa i humida. Atres síntomes possibles són falta de gana, cansanci, cianosis, nàuseas, bossadas i dolors articulares o musculars. Les formes menys comunes de neumonia poden causar atres síntomes, per eixemple, la neumonia deguda a Legionella, ya que pot causar dolors abdominals i diarrea,[10] mentres que la neumonia provocada per tuberculosis o Pneumocystis pot causar únicament pèrdua de pes i suors nocturnes. En les persones majors, la manifestació de la neumonia pot no ser típica. Poden desenrollar una confusió nova o més greu, o experimentar desequilibris, provocant caigudes.[11] Els chiquets en neumonia poden presentar molts dels síntomes mencionats, pero en molts casos estan simplement adormecidos o perden la gana. Els síntomas de la neumonia requerixen una evaluació mèdica immediata. l'exploració física per part d'un assistent sanitari pot revelar febra o a voltes una temperatura corporal baixa, una velocitat de respiració elevada (taquipnea), una pressió sanguínea baixa (hipotensió), un ritme cardíac elevat (taquicardia), o una baixa saturació d'oxigen (SatO2), que és la cantitat d'oxigen en l'hemoglobina ben revelada per pulsioximetría o per gasometria arterial (GASA). Els malts que tenen dificultats per a respirar (disnea), estan confosos o presenten cianosis (pell azulada) i necessiten d'atenció immediata. L'exploració física dels pulmons pot ser normal, pero a sovint presenta una expansió (amplexión) mermada del tórax en el costat afectat, respiració bronquial auscultada en fonendoscopi (sons més asprosos provinents de les vies respiratòries més grans, transmesos a través del pulmó inflamat i consolidat) i estertors perceptibles en l'àrea afectada durant l'inspiració. la percussió pot ser apagada (mat) sobre el pulmó afectat, pero en una resonància aumentada i no mermada (lo que la distinguix d'un embassament pleural). Encara que estos signes són rellevants, resulten insuficients per a diagnosticar o descartar una neumonia; de fet, en estudis s'ha demostrat que dos meges poden aplegar a diferents conclusions sobre el mateix pacient.

Virus

Els virus necessiten invadir les cèlules per a la seua reproducció. Normalment, apleguen al pulmó a través de l'aire, sent inhalats per la boca o el nas, o en ingerir un aliment. Una volta en el pulmó, els virus invadixen les cèlules de revestiment de les vies aérees i els alvéolos. Esta invasió conduïx a sovint a la mort celar, ya siga directament o per mig d'apoptosis. Quan el sistema immune respon a l'infecció viral, provoca més dany pulmonar. Els leucocits, principalment els limfocits, activen una varietat de mediadors químics d'inflamació, com són les citoquinas, que aumenten la permeabilidad de la paret bronquioalveolar, permetent el pas de decorreguts. La combinació de destrucció celar i el pas de decorreguts al alvéolo, empijora l'intercanvi gaseós.[12]

Ademés del dany pulmonar, molts virus infecten atres òrguens i poden interferir múltiples funcions. L'infecció viral també pot fer més susceptible a l'hoste a l'infecció bacteriana.[13][14]

Les neumonia virals són causades principalment pel virus de l'influenza, virus sincitial respiratori, adenovirus. El virus del herpes és una causa rara de neumonia llevat en recent naixcuts. el citomegalovirus pot causar neumonia en inmunodeprimidos.[15]

El virus SARS-CoV-2, causant de la pandèmia de COVID-19, presenta neumonia en els casos greus.[16] Va ser precisament el gran número de casos de neumonia d'orige desconegut reportats en la província chinenca de Wuhan en decembre de 2019 lo que va fer que la maltia fora detectada.[17]

Classificació

Archiu:Pneumonia.webm Les neumonia pot classificar-se:

  • En funció de l'agent causal:
  • Per l'afectació anatomopatològica:
    • Neumonia alveolar o lobar: afecta múltiples alvéolos, que es troben plens d'exsudat podent inclús comprometre un lòbul complet; no obstant, els bronquíols estan prou respectats, motiu pel qual es pot observar en ocasions el fenomen radiològic conegut com broncograma aéreu. Esta és la presentació típica de la neumonia neumocócica.
    • Neumonia multifocal o bronconeumonía: afecta als alveolos i als bronquíols adjacents; l'afectació sol ser segmentaria múltiple, pero és rar que afecte a un lòbul complet; per l'afectació de bronquíols, no s'aprecia el signe del broncograma aéreu. Sol manifestar-se d'esta manera la neumonia per Gram negatius i per staphylococcus aureus.
    • Neumonia intersticial: com el seu nom ho diu afecta la zona del intersticio, respectant la llum bronquial i alveolar. Sol ser la forma de manifestació de virus i atres germens atípics o de Pneumocystis jirovecii, encara que en ocasions poden produir-la bactèries comunes.
    • Neumonia necrotizante i absceso pulmonar: alguns germens poden produir necrosis en el parènquima pulmonar, que radiológicamente apareixen com a zones hiperlucentes en el sí d'un àrea condensada; depenent de que hi haja una única cavitat gran (major a 2 cm) o múltiples cavitats chicotetes, es parla respectivament d'absceso pulmonar o neumonia necrotizante.
  • En funció de la reacció de l'hoste:
    • Neumonia supurada.
    • Neumonia fibrinosa.[18]
  • En funció del tipo d'hoste:
    • Neumonia en pacient inmunocompetente.
    • Neumonia en pacient inmunodeprimido. Esta diferenciació pot determinar un espectre etiològic totalment diferent; el tipo d'inmunodepresión, la seua intensitat i la seua duració influïxen en les principals etiologia a considerar i en el diagnòstic diferencial, pronòstic, maneig diagnòstic i terapèutic aconsellable.

En funció de l'àmbit d'adquisició

  • Adquirides en la comunitat (o extrahospitalarias): Han segut definides com una infecció dels pulmons provocada per una gran varietat de microorganismes adquirits fòra de l'àmbit hospitalari i que determinen l'inflamació del parènquima pulmonar i dels espais alveolars.[19] Este tipo de neumonia s'adquirix en el sí de la població en general i es desenrolla en una persona no hospitalisada o en els pacients hospitalisats que presenten esta infecció aguda en les 24 a 48 hores següents a la seua internación.[20]
Fine o PSI.
CURB65.
  • Neumonia hospitalàries o nosocomials (actualment es preferix el terme neumonia associada al recapte de la salut):cita requerida Presenten major mortalitat que la neumonia adquirida en la comunitat. Ocorre a les 48 hores o més despuix de l'admissió hospitalària; es deuen excloure les malties que es trobaven en periodo d'incubació a l'ingrés. En l'hospital es dona la conjunció d'una població en alteració dels mecanismes de defenses, junt a l'existència d'uns germens molt resistents als antibiòtics, lo que crea dificultats en el tractament de l'infecció.
    • NACS (Neumonia associada al recapte de la salut): Ocorreguda en pacients que han estat en contacte recent en l'assistència sanitària, pero que no es troben (o duen menys de 48 hores) hospitalisats.[21]

Classificació pronóstica

Existixen dos classificacions pronósticas de la neumonia o pulmonía:

  • Classificació de Fine o PSI (pneumonia severity index o PSI)[22]

Esta classificació assigna una puntuació en funció de 20 paràmetros; en eixa puntuació es classifica en un dels 5 estrats, diferenciats pel seu mortalitat. L'estratègia d'este sistema de classificació es basa que la mortalitat als 30 dies és distinta per a cada grup. Els pacients classificats en els grups I i II són els de menor risc, en una mortalitat inferior a 2 %, i la majoria poden ser tractats de forma ambulatoria, deu prendre's en conte que un pacient menor de 50 anys, sense cap de les malties enunciades en el quadro, en esta de consciència normal i sense alteracions importants de signes vitals, pot assignar-se al grup I, sense necessitat de determinacions analítiques. Pel contrari, els pacients classificats en els grups IV i V són els de major risc, en una mortalitat que oscila entre 15 i 25 % i deuen ser ingressats. La conducta a seguir en els pacients classificats en el grup III, considerar de risc intermig, en una mortalitat propenca al 4 %, no està encara ben definida, pot permanéixer en el servici d'urgències un periodo d'observació per a decidir el seu ingrés o tractament ambulatori.

El model CURB65 (estat de Conciencia, valor de la Orea, freqüència Respiratoria, pressió Arterial —Blood—, major de 65 anys) o CRB65 valora 5 aspectes i l'edat major a 65 (d'ahí l'acrònim CURB65), el qual permet estratificar als pacients en 5 categories de gravetat, en provabilitats de mort entre 0,7 % si té 0 punts, al 40 % si té 4 punts o més. També és útil per a valorar la necessitat d'ingrés. De qualsevol forma, la decisió deu ser individualisada en cada cas, basada en l'experiència i el sentit comú i, en lo possible, deu tindre en conte les possibilitats del pacient.

Causes

La neumonia pot ser causada per un o varis agents etiològics:[25]

  • En inmunocomprometidos: bactèries gramnegatives, Pneumocystis jiroveci, citomegalovirus (CMV), fongos, i Micobacterium tuberculosis.[15]
  • En ocasions es pot presentar neumonia per bactèries anaeròbiques, en el cas de persones que tenen factors de risc per a aspirar contingut gàstric als pulmons, existix un risc significatiu d'aparició d'abscesos pulmonars.
  • En les neumonia nosocomials: Pseudomonas aeruginosa, foncs i Staphylococcus aureus.
  • En persones adultes: Streptococcus pneumoniae i virus influenza.
  • En els casos de neumonia atípica: virus, Mycoplasma pneumoniae i Chlamydia pneumoniae. Diversos agents infecciosos ―virus, bactèries i fongos― causen neumonia, sent els més comuns els següents:
  • Streptococcus pneumoniae: la causa més comuna de neumonia bacteriana en chiquets.
  • Haemophilus influenzae de tipo b (Hib): la segona causa més comuna de neumonia bacteriana.
  • El virus sincitial respiratori és la causa més freqüent de neumonia vírica.
  • Pneumocystis jiroveci és una causa important de neumonia en chiquets menors de sis mesos en VIH/sida, responsable d'a lo manco un de cada quatre decesos de lactants seropositiu a el VIH.

Signes i síntomes

Erro al crear miniatura:
Principals síntomes de la neumonia infecciosa.

Els següents síntomes poden estar relacionats en la maltia:[27]

  • Generalment és precedida per una maltia com la grip o el catarro comú.
  • Febra prolongada per més de tres dies, en particular si és elevada.
  • La freqüència respiratòria aumentada:
    • recent naixcuts fins a menys de tres mesos: més de 60 per minut,
    • lactants: més de 50 per minut,
    • preescolars i escolars: més de 40 per minut,
    • adults: més de 20 per minut.
  • Es produïx un afonament o retracció de les costelles en la respiració, que es pot observar fàcilment en el pit descobert.
  • Les fosses nassals s'òbrin i es tanquen com un aleteo ràpit en la respiració. (Açò es dona principalment en chiquets).
  • Ganyit en el pit com asmático en respirar.
  • Les persones afectades de neumonia a sovint tenen tós que pot produir una expectoració de tipo mucopurulento (groguenca), febra alta que pot estar acompanyada d'ariçonada. La llimitació respiratòria també és freqüent, aixina com el dolor toràcic de característiques pleuríticas (aumenta en la respiració profunda i en la tós). Aixina mateix poden tindre hemoptisis (expectoració de sanc per la boca durant episodis de tós) i disnea. Sol acompanyar-se de compromís de l'estat general (anorèxia, astènia i adinamia).
  • A l'examen físic general és provable trobar taquicardia, taquipnea i hipotensió arterial, ya siga sistólica o diastólica.
  • A l'examen físic segmentario, el síndrome de condensació pulmonar és a sovint clar:
    • a la palpació: disminució de l'expansió i de l'elasticitat toràcica i aument de les vibracions vocals;
    • a la percussió: matidez;
    • a l'auscultació: disminució de la remor vesicular. Pot presentar-se un quadro compost de bufe tubario rodejat per una corona d'estertors crepitantes.
  • el pacient infantil té la pell freda, toser intensament, sembla decaigut, a penes pot plorar i pot tindre convulsions, es posa morat quan toser, no vol menjar (afagia), a penes reacciona als estímuls. el quadro clínic és similar en el pacient adult.
  • En adults majors de 65 anys és provable una manifestació sintomàtica moltíssim més sotil que la trobada en persones jóvens.

Diagnòstic

Neumonia apical dreta.
Mostres de diagnòstic
a) Pulmó sà.
b) Pulmó en neumonia i derrame pleural.

el diagnòstic de neumonia es fonamenta tant en la clínica del pacient com en resultat de la radiografia de tórax (Rx). Generalment s'usen Rx de tórax (posteroanterior i lateral), analítica sanguínea i cultius microbiològics d'esputo i sanc.[28] La radiografia de tórax és el diagnòstic estàndar en hospitals i clíniques en accés a rajos X.[29][30]

En els últims anys, s'ha demostrat que l'ecografia toràcica, realisada per mans expertes, pot substituir a la radiografia de tórax, ya que en numerosos casos ha mostrat una precisió diagnòstica superior.[31]

En persones afectades d'atres malties (com sida o emfisema) que desenrollen neumonia, la Rx de tórax pot ser difícil d'interpretar. Un TAC o atres test són a sovint necessaris en estos pacients per a realisar un diagnòstic diferencial de neumonia.

Pronòstic

En tractament, la majoria dels tipos de neumonia bacteriana s'estabilisaran en 3 a 6 dies. A sovint, passen algunes semanes ans que es resolguen la majoria dels síntomes. Les troballes radiològiques solen desaparéixer en quatre semanes i la mortalitat és baixa (menys de l'1 %).[32] En els vells o les persones en atres problemes pulmonars, la recuperació pot demorar més de 12 semanes. En les persones que requerixen hospitalisació,[33] la mortalitat pot aplegar al 10 % i en les que requerixen contes intensius pot aplegar al 30-50 %.[34][35] La neumonia és l'infecció hospitalària més comuna que causa la mort.[36] Abans de l'arribada dels antibiòtics, la mortalitat era típicament del 30 % en aquells que estaven hospitalisats. En infants, la mortalitat de la neumonia va aplegar a alcançar el 57.7% en 1918.[37] No obstant, per a aquells la condició pulmonar dels quals es deteriora dins de les 72 hores, el problema generalment es deu a la sepsis. Si la neumonia es deteriora despuix de 72 hores, podria deure's a una infecció nosocomial o a l'agravament d'atres comorbilidadés subjacents. Aproximadament el 10 % dels pacients donats d'alta de l'hospital són readmesos per comorbilidades subjacents, com a trastorns cardíacs, pulmonars o neurològics, o per una nova aparició de neumonia. Les complicacions poden ocórrer en particular en els vells i aquells en problemes de salut subjacents. Açò pot incloure, entre uns atres: empiema, absceso pulmonar, bronquiolitis obliterante, síndrome de dificultat respiratòria aguda, sepsis i empijorament de problemes de salut subjacents. La neumonia està inclosa, per l'OMS, entre les 10 principals causes de decesos en el món (la quarta causa).[38]

Tractament

La majoria dels casos de neumonia pot ser tractada sense hospitalisació. Normalment, els antibiòtics orals, repòs, líquits, i contes en la llar són suficients per a completar la resolució.[20][39] No obstant, les persones en neumonia que estan tenint dificultat per a respirar, les persones en atres problemes mèdics, i les persones majors poden necessitar un tractament més alvançat. Si els síntomes empijoren, la neumonia no millora en tractament en la llar, o es produïxen complicacions, la persona a sovint té que ser hospitalisada. Els antibiòtics s'utilisen per a tractar la neumonia bacteriana. En contrast, els antibiòtics no són útils per a la neumonia viral, encara que a voltes s'utilisen per a tractar o previndre les infeccions bacterianes que poden ocórrer en els pulmons danyats per una neumonia viral. L'elecció de tractament antibiòtic depén de la naturalea de la neumonia, els microorganismes més comuns que causen neumonia en l'àrea geogràfica local, i l'estat immune subjacent i la salut de l'individu. El tractament de la neumonia deu estar basat en el coneiximent del microorganisme causal i la seua sensibilitat als antibiòtics coneguts. No obstant, una causa específica per a la neumonia s'identifica en solament el 50 % de les persones, inclús despuix d'una àmplia evaluació. En el Regne Unit, l'amoxicilina i la claritromicina o la doxiciclina són els antibiòtics seleccionats per a la majoria dels pacients en neumonia adquirida en la comunitat;[40] als pacients alèrgics a les penicilina se'ls administra un macrólido en lloc d'amoxicilina. En Estats Units, a on les formes atípiques de neumonia adquirides en la comunitat són cada volta més comunes, l'azitromicina, la claritromicina i les fluoroquinolonas han desplaçat a amoxicilina com a tractament de primera llínea.[41]

La duració del tractament ha segut tradicionalment de sèt a dèu dies, pero cada volta hi ha més proves de que els cursos més curts (tan curt com tres dies) són suficients.[42] Segons la Cochrane Library «seguixen sense estar clars els efectes de la duració de la antibioticoterapia per a la neumonia adquirida en la comunitat en pacients ambulatoris adolescents i adults».[43] Aixina mateix en chiquets (de 2 a 59 mesos), actualment, no es dispon de proves suficients per a recolzar o qüestionar l'us continu d'antibiòtics per al tractament de la neumonia no greu i en sibilancias.[44] Entre els antibiòtics per a la neumonia adquirida en l'hospital es poden incloure la vancomicina, la tercera i quarta generació de cefalosporinas, les carbapenemas, les fluoroquinolonas i els aminoglucósidos. Estos antibiòtics se solen administrar per via intravenosa. Múltiples antibiòtics poden ser administrats en combinació, en un intent de tractar tots els possibles microorganismes causals. L'elecció d'antibiòtics varia d'un hospital a un atre, per les diferències regionals en els microorganismes més provables, i per les diferències en la capacitat dels microorganismes a resistir a diversos tractaments antibiòtics. En una revisió sistemàtica, es va trobar que, encara que s'associa en efectes adversos tals com hiperglucemia, el tractament en corticoides associats als antibiòtics en la NAC greu va reduir la morbimortalidad, en un número necessari de tractar (NNT) de 18 (IC 95% 12- 49).[45]

Les persones que tenen dificultat per a respirar per la neumonia poden requerir oxigen extra. Individus extremadament malts poden requerir contes intensius de tractament, a sovint incloent intubació i ventilació artificial. La neumonia viral causada per l'influenza A pot ser tractada en amantadina o rimantadina, mentres que la neumonia viral causada per la influenza A o B pot ser tractada en oseltamivir o zanamivir. Estos tractaments són beneficiosos solament si es va iniciar un determini de 48 hores des de l'aparició dels síntomes. Molts ceps d'influenza A H5N1, també coneguda com influenza aviar o «grip aviar», han mostrat resistència a l'amantadina i la rimantadina. No es coneixen tractaments eficaços per a les neumonia virals causades pel coronavirus del SRES, l'adenovirus, l'hantavirus o el parainfluenza virus.

Principal antibiòtic per agent bacterià[46]
Subtipo histològic Freqüència (%) Antibiòtic
Streptococcus pneumoniae[47] 31,1 En adults sans:
Staphylococcus aureus 0,4
Moraxella catarrhalis 0,4
Streptococcus pyogenes 0,4
Neisseria meningitidis 0,4
Klebsiella pneumoniae 0,4
Haemophilus influenzae 0,4
Neumonia atípica Legionella pneumophila 23,2
Mycoplasma pneumoniae 3,0
Chlamydophila pneumoniae 1,2
Pneumocystis jiroveci 10,7
Tuberculosis 0,4

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ «Neumonia intrahospitalaria: guia clínica aplicable a Llatinoamèrica preparada en comuna per diferents especialistes».Archius de Bronconeumología.41(8)
    439–456.ISSN 0300-2896.doi:10.1157/13077956.Consultat el 2021-04-15.
  4. ↑ «Neumonia adquirida en la comunitat».Offarm.22(8)
    82–85.ISSN 0212-047X.Consultat el 2021-04-15.
  5. ↑ «Diagnòstic de les malties infeccioses - Infeccions» (en és-és). Manual MSD versió per a públic general. Consultat el 2021-04-15.
  6. ↑ «Neumonia adquirida en la comunitat - Artículs - IntraMed». www. intramed. net. Consultat el 2021-04-15.
  7. ↑ «Fibrosis quística» (en és-és). tellmeGen. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2021. Consultat el 2021-10-18.
  8. ↑ «Neumonia adquirida en la comunitat en fumadors».Archius de Bronconeumología.50(6)
    250–254.ISSN 0300-2896.doi:10.1016/j. arbres.2013.11.016.Consultat el 2021-04-15.
  9. ↑ «Duració del tractament antibiòtic en la neumonia adquirida en la comunitat».Archius de Bronconeumología.51(12)
    613–614.ISSN 0300-2896.doi:10.1016/j. arbres.2015.01.003.Consultat el 2021-04-15.
  10. ↑ Varis autors. sld. cu/revistas/ped/vol74_3_02/ped033202. htm Brot epidémico de neumonia per Legionella pneumophila en chiquets cubans [1] archivat en Wayback Machine. Hospital Pediàtric Universitari “William Soler”. Consultat el 10 de maig de 2013.
  11. ↑ Marcano Pasquier, Rigoberto. medicinapreventiva. com. ve/articulos/neumonia. htmLesneumonia [2] archivat en Wayback Machine. Medicina Preventiva Santa Fe. Consultat el 10 de maig de 2013.
  12. ↑ «Pneumonias virais: aspectes epidemiològics, clínics, fisiopatològics i tratamento».Jornal Brasileiro de Pneumologia.35(9)
    899–906.ISSN 1806-3713.doi:10.1590/S1806-37132009000900012.Consultat el 2026-07-02.
  13. ↑ nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000073. htm Neumonia viral Medline Plus. Consultat el 10 de març de 2013.
  14. ↑ allinahealth. org/mdex_sp/SD0407G. HTM Neumonia viral Allina Health. Consultat el 10 de març de 2013.
  15. ↑ 15,0 15,1 Pérez Chica, G. neumosur. net/files/EB03-41%20inmunodeprimidos.pdf Infeccions respiratòries en el pacient inmundodeprimido [3] archivat en Wayback Machine. Neumosur. Consultat el 10 de maig de 2013.
  16. ↑ «Maltia del coronavirus 2019 (COVID-19) - Síntomes i causes - Maig Clinic». www. mayoclinic. org. Consultat el 27 de març de 2020.
  17. ↑ «OMS | Nou coronavirus - China». WHO. Consultat el 27 de març de 2020.
  18. ↑ Cotran, Kumar, Robbins (1995). «15», Schoen, FJ (ed.). Patologia Estructural i Funcional, 5a edició, p. 767. ISBN 84-486-0113-0.
  19. ↑ «Neumonia adquirida en la comunitat. Normativa de la Societat Espanyola de Neumología i Cirugia Toràcica (SEPAR). Actualisació 2020».Archius de Bronconeumología.56
    1–10.ISSN 0300-2896.doi:10.1016/j. arbres.2020.01.014.Consultat el 2021-10-18.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Recommendations | Pneumonia (community-acquired): antimicrobial prescribing | Guidance | NICE». www. nice. org. uk. Consultat el 2021-07-16.
  21. ↑ «A152. Neumonia associada a contes sanitaris (NACS)» (en és). Consultat el 2021-04-15.
  22. ↑ «a-evaluar-neumonia-adquirida-en-la-comunidad/ Escala de FINE per a evaluar Neumonia adquirida en la Comunitat» (en és). SAMIUC. Consultat el 2021-04-15.
  23. ↑ «a-neumonia-adquirida-en-la-comunidad/ Escala CURB-65 per a Neumonia adquirida en la Comunitat» (en és). SAMIUC. Consultat el 2021-04-15.
  24. ↑ «Defining community acquired pneumonia severity on presentation to hospital: an international derivation and validation study».Thorax.58(5)
    377–382.ISSN 0040-6376.doi:10.1136/thorax.58.5.377.Consultat el 2021-04-15.
  25. ↑ «AARP ferramenta de salut». AARP. Consultat el 2021-04-15.
  26. ↑ nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000079. htm Neumonia atípica Medline Plus. Consultat el 10 de març de 2013.
  27. ↑ nlm. nih. gov/medlineplus/spanish/ency/artícul/000145. htm Medlineplus - Neumonia en adults (extrahospitalaria)
  28. ↑ news-medical. net/health/Pneumonia-Diagnosis-%28Spanish%29. aspx Diagnòstic de Neumonia [4] archivat en Wayback Machine. News Medical. Consultat el 10 de maig de 2013.
  29. ↑ «Diagnosis and Treatment of Adults with Community-acquired Pneumonia. An Official Clinical Practice Guideline of the American Thoracic Society and Infectious Diseases Society of America».American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine.200(7)
    i45–i67.ISSN 1073-449X.doi:10.1164/rccm.201908-1581ST.Consultat el 2021-04-15.
  30. ↑ «Aproximació al diagnòstic radiològic de les neumonia intersticials idiopáticas. Troballes en tomografía computarizada d'alta resolució».Radiologia.54(1)
    73–84.ISSN 0033-8338.doi:10.1016/j. rx.2011.03.017.Consultat el 2021-04-15.
  31. ↑ «Community-Acquired Pneumonia».JAMA.ISSN 0098-7484.doi:10.1001/jama.2024.24962.Consultat el 2025-01-12.
  32. ↑ «Community-Acquired Pneumonia: An Unfinished Battle».The Medical Clinics of North America.95(6)
    1143–1161.ISSN 0025-7125.doi:10.1016/j. mcna.2011.08.007.Consultat el 2021-10-18.
  33. ↑ «Evidence-Based Guidelines For Evaluation And Antimicrobial Therapy For Common Emergency Department Infections». www. ebmedicine. net. Consultat el 2021-10-18.
  34. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. ciberes. org. Consultat el 2021-10-18.
  35. ↑ «Pronòstic i Mortalitat de la neumonia» (en és-és). Consultat el 2021-10-18.
  36. ↑ «Neumonia nosocomial».Malties Infeccioses i Microbiologia Clínica.31(10)
    692–698.ISSN 0213-005X.doi:10.1016/j. eimc.2013.04.014.Consultat el 2021-10-18.
  37. ↑ «A STUDY OF PNEUMONIA IN INFANCY AND CHILDHOOD DURING RECENT EPIDEMICS».Archives of Pediatrics & Adolescent Medicine.20(2)
    119.ISSN 1072-4710.doi:10.1001/archpedi.1920.01910260045006.Consultat el 2026-06-19.
  38. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. who. int. Consultat el 2023--4-24.
  39. ↑ «Overview | Pneumonia (community-acquired): antimicrobial prescribing | Guidance | NICE». www. nice. org. uk. Consultat el 2021-07-16.
  40. ↑ «BTS guidelines for the management of community acquired pneumonia in adults: update 2009».Thorax.64(Suppl 3)
    iii1–iii55.ISSN 0040-6376.doi:10.1136/thx.2009.121434.Consultat el 2021-07-16.
  41. ↑ «Diagnosis and Treatment of Adults with Community-acquired Pneumonia. An Official Clinical Practice Guideline of the American Thoracic Society and Infectious Diseases Society of America».American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine.200(7)
    i45–i67.ISSN 1073-449X.doi:10.1164/rccm.201908-1581ST.Consultat el 2021-07-16.
  42. ↑ news-medical. net/health/Pneumonia-Treatment-%28Spanish%29. aspx Tractament de la neumonia [5] archivat en Wayback Machine. News Medical. Consultat el 10 de maig de 2013.
  43. ↑ López-Alcalde J, Rodriguez-Barrientos R, Redó-Sánchez J, Muñoz-Gutiérrez et all.. Cochrane Database of Systematic Reviews (ed.): «a-la-neumonia-extrahospitalaria-en-adolescentes-y Cicle curt versus prolongat d'antibiòtics per a la neumonia extrahospitalaria en adolescents i adults no hospitalisats» (en és). www. cochrane. org. Consultat el 2021-07-16.
  44. ↑ Cochrane Library (ed.): «Antibiòtics versus no antibiòtics en neumonia no greu en beus de 2 a 59 mesos en sibilancias».
  45. ↑ Stern A, Skalsky K, Avni T, Carrara I, Leibovici L, Paul. Cochrane Database of Systematic Review (ed.): «Corticoides en la neumonia». Consultat el 18 d'octubre de 2021.
  46. ↑ «Tractament de la neumonia de l'adult adquirida en la comunitat».Revista chilena de malties respiratòries.21(2)
    117–131.ISSN 0717-7348.doi:10.4067/S0717-73482005000200008.Consultat el 2021-04-15.
  47. ↑ medscape. com/artícul/225811-overview Pneumococcal infections

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Neumonia&oldid=1317304»