Anar al contingut

Cefalea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cefalea

El terme cefalea (del llatí cephalaea, i este del grec κεφαλαία, de κεφαλή, cap) fa referència als dolors i molèsties localisades en qualsevol part del cap,[1] en els diferents teixits de la cavitat craneana, en les estructures que ho unixen a la base del cràneu, els músculs i gots sanguíneus que rodegen el cuiro cabellut, cara i coll. En ellenguage coloquial, cefalea és sinònim de mal de cap.[2]

La cefalea és un síntoma molt freqüent. S'estima que, en els països occidentals, ho presenta a lo manco una volta a l'any el 50 % de la població, encara que solament el 20 % ha presentat cefalea intensa en alguna ocasió a lo llarc de la seua vida. Pot presentar-se com a resultat de moltes afeccions tals com la migranya, mal de cap de tipo tensional o mal de cap en arracada, cada tipo de cefalea té una causa diferent.[3]

Existixen distints sistemes de classificació per als maldecaps. El més reconegut és el de la Societat Internacional de cefalees.[4]

El tractament d'un mal de cap depén de la causa subjacent, pero per lo general inclou analgésicos. Encara que generalment es tracte d'un trastorn benigno i transitori, en ocasions també pot ser originat per una maltia greu que pose en perilla vida de la persona.[5]

Classificació i etiologia

La cefalea en realitat és un síntoma que pot estar originat per una interminable llista de causes. La Societat Internacional de Cefalees (International Headache Society) publica una classificació actualisada periòdicament, en la qual s'expliquen de forma detallada els distints orígens d'esta afecció.


Cefalees primàries

La cefalea en arracades (The Cluster Headache), dibuix de J. D. Fletcher.

Suponen entorn al 78 % de les cefalees, tendixen a no ser greus, encara que el dolor pot ser molt intens:

  • Migranya. És una cefalea molt freqüent, afecta entre el 12 i el 16 % de la població mundial. Produïx atacs de dolor intens, que de forma característica afecta solament a la mitat dreta o esquerra del cap, i s'acompanya de nàusees, bossades i sensació pulsátil.[6]
  • Cefalea tensional: És la més freqüent.[7] El dolor es presenta en tot el cap de manera regular. La sensació és que alguna cosa apreta el perímetro del cap. Sol produir-se per contractures musculars o estrés. Millora molt en l'activitat física i la relaixació. És un dolor opresivo en banda que comprén tot el perímetro del cràneu. El tractament pot requerir medicació preventiva constant si els atacs són molt freqüents, ademés del tractament del dolor agut quan este és molt intens.[6]
  • Cefalea en arracades i atres cefalgia trigémino-autonòmiques: La cefalea en arracades és un tipo de mal de cap extremadament intens, la qual rep molts atres noms, com Cluster Headache, cefalea histamínica i cefalea d'Horton. Totes estes denominacions són sinònims i poden amprar-se indistintament. En este apartat s'inclou també la hemicránea paroxística que és molt poc freqüent.[6]
  • Atres cefalees primàries: S'inclouen varis subtipos, entre ells la cefalea associada a l'activitat sexual, la cefalea benigna per tós, la cefalea benigna per eixercici i la cefalea hípnica.[8]


Cefalees secundàries

Són aquelles que estan provocades per una maltia coneguda. Poden deure's a maltiaés molt diverses i es dividixen en grups segons la seua causa:[9]

Neuràlgia craneals i dolor facial central i primari i atres cefalees

  • Neuràlgia craneals i causes centrals de dolor facial. Inclou la cefalea per neuràlgia del trigémino, per neuràlgia del nervi glosofaríngeo i la cefalea per estímuls frets o "cefalea del gelat".
  • Atres tipos de cefalea, neuràlgia craneal i dolor facial central o primari. Inclou totes aquelles cefalees que no poden enquadrar-se en cap dels apartats anteriors.

Patogènia

Vore també: Patogènia


Els mecanismes que produïxen les cefalees són diferents segons el tipo de la mateixa:[13]

  • Espasmo o inflamació dels músculs del cap i el coll.
  • Distensió, tracció o dilatació dels gots sanguíneus del cap, incloent les artèrias i venas tant de l'interior del cràneu com a externes al mateix.
  • Inflamació, compressió o tracció dels nervis sensitius craneals.
  • Irritament de les meninges en la cefalea de la meningitis per eixemple.
  • Hipertensió intracraneal. És dir aument de la pressió del líquit cefalorraquídeo en l'interior del cràneu.

Fisiopatologia

El cervell pròpiament dit no és sensible al dolor, perque carix de receptors del dolor. No obstant, vàries zones de la cap i el coll sí tenen receptors del dolor i, per tant, poden sentir-ho. Entre elles s'inclouen les artèries extracraneals, la artèria meníngea mija, les grans venes, els sens venosos, els nervis craneals i espinals, els músculs del cap i el coll, les meninges, el falx cerebri, parts del tronc encefálico, els ulls, les orelles, les dents i el revestiment de la boca.[14][15] Les artèries pials, i no les venes pials, són les responsables de la producció del dolor.[16]


Els maldecaps solen ser el resultat de la tracció o irritament de les meninges i els gots sanguíneus.[17] Els receptors del dolor poden ser estimulats per traumatismes craneals o tumors i provocar cefalees. Els espasmos dels gots sanguíneus, la dilatació de gots sanguíneus, l'inflamació o infecció de les meninges i la tensió muscular també poden estimular els receptors del dolor.[18] Una volta estimulat, un nociceptor envia un mensage a lo llarc de la fibra nerviosa fins a les cèlules nervioses del cervell, senyalant que una part del cos adolix.[19]

Les cefalees primàries són més difícils d'entendre que les secundàries. Es desconeixen els mecanismes exactes que causen les migranyes, les cefalees tensionals i les cefalees en arracada.[20] A lo llarc del temps hi ha hagut diferents hipòtesis que intenten explicar lo que ocorre en el cervell per a causar estos maldecaps.[21]


Actualment es creu que les migranyes estan causades per una disfunció dels nervis del cervell.[22] Anteriorment, es pensava que les migranyes estaven causades per un problema primari en els gots sanguíneus del cervell.[23] Esta teoria vascular, que va ser desenrollada en el XX per Wolff, sugeria que l'oreig en les migranyes està causada per la constricció dels gots intracraneals (gots dins del cervell), i el mal de cap en sí està causat per la dilatació de rebot dels gots extracraneals (gots just fora del cervell). La dilatació d'estos gots sanguíneus extracraneals activa els receptors del dolor en els nervis circumdants, provocant el mal de cap. La teoria vascular ya no s'accepta.[22][24] Els estudis han demostrat que el mal de cap migrañoso no s'acompanya de vasodilatación extracraneal, sino que solament presenta una lleu vasodilatación intracraneal.[25]


Actualment, la majoria dels especialistes pensen que les migranyes es deuen a un problema primari en els nervis del cervell.[22] Es creu que els orejos estan causats per una ona d'aument de l'activitat de les neurones de la corfa cerebral (una part del cervell) coneguda com a depressió cortical difusa[26] seguit d'un periodo d'activitat depressiva.[27] Algunes persones pensen que els maldecaps són causats per l'activació de nervis sensorials que lliberen péptidos o serotonina, causant inflamació en artèries, duramadre i meninges i també causen certa vasodilatación. Els triptanos, medicaments que tracten les migranyes, bloquegen els receptors de serotonina i constriñen els gots sanguíneus.[28]

Les persones més susceptibles d'experimentar migranyes sense mal de cap són les que tenen antecedents familiars de migranyes, les dònes i les dònes que experimenten canvis hormonals o prenen píndoles anticonceptives o se'ls prescriu teràpia hormonal substitutiva.[29]

Es creu que les cefalees tensionals estan causades per l'activació dels nervis perifèrics dels músculs del cap i el coll.[30]


Les cefalees en arracada impliquen una sobreactivación del nervi trigémino i del hipotàlem en el cervell, pero es desconeix la causa exacta.[20][31]

Diagnòstic

El diagnòstic mèdic es basa en tres pilars: Història clínica, exploració del pacient i proves complementàries.

Història clínica

És important conéixer les següents senyes, que nos ajudaran a reconéixer el tipo de cefalea i la seua etiologia:

  • Sexe, edat, hàbits, professió, antecedents personals i familiars. També l'edat d'inici de la cefalea, la seua evolució i periodicitat.
  • Presència o absència de pródromos, característiques del dolor, duració, freqüència i localisació.
  • Síntomes acompanyants, com a nàusees, bossades o febra.
  • Resposta al tractament.

Exploració física general i neurològica

L'exploració orienta al professional mege sobre el tipo de cefalea que presenta el pacient. Depenent dels síntomes acompanyants, el tipo de dolor, l'edat i els antecedents poden ser necessàries diferents tipos d'exploracions, se citen algunes de les que s'ampren més habitualment:

Exàmens complementaris

El mege pot recomanar la realisació de diferents proves complementàries en casos seleccionats, en moltes ocasions les senyes principals provenen de l'interrogatori i de les característiques, localisació i intensitat del dolor. És usuala solicitut d'estudis analítics, entre ells el hemograma, la VSG i la PCR. També poden solicitar-se radiografias de cràneu i columna cervical si se sospita sinusitis o lesions òssees i tomografía axial computarizada (TAC) o resonància magnètica nuclear (RMN) per a estudiar en detall el teixit cerebral i detectar estructures anómals com a tumors cerebrals.

Signes clínics de gravetat

Ca't Concentrate: 14/365, fotografia de Sasha Wolff.

Pot ser difícil diferenciar entre maldecaps benignos de baix risc i maldecaps perillosos d'alt risc, ya que els síntomes solen ser similars.[32]

Els següents signes o síntomes poden ser indicatius de processos aguts o de major gravetat, per lo que obliguen a un estudi més exhaustiu i específic:[33]

  1. Inici brusc en dolor de gran intensitat, o be durant l'eixercici, especialment si la cefalea és de nova aparició i molt intensa. Podria ser sugestiu d'una hemorràgia subaracnoidea.
  2. Curs progressiu, és dir aument gradual en el transcurs de dies o semanes. Pot indicar el creiximent d'una lesió ocupant d'espai, com un tumor cerebral.
  3. Inici en l'edat mija de la vida, sobretot si és de caràcter progressiu.
  4. Cefalea acompanyada per alteracions del nivell de consciència, signes meníngeos, convulsions o atres signes neurològics que facen sospitar l'existència d'un procés greu.[34][35][32][36]


Tractament

El tractament varia àmpliament segons la causa i el tipo de cefalea. Les millors opcions per a tractar les cefalees més comunes són els analgésicos com el paracetamol i els agents antiinflamatorios no esteroideos (AINEs) com la aspirina, el ibuprofeno i el naproxeno. No obstant, cal tindre en conte que estos fàrmacs no estan exents d'efectes secundaris que en ocasions són greus. Ademés l'abús dels mateixos pugues en determinades circumstàncies agravar el problema. Poden utilisar-se en casos de mal de cap lleu o moderat que ocórrega ocasionalment. En cas de cefalea intensa, freqüent o en algun dels síntomes d'alarma, deu consultar-se sempre en el mege i evitar la automedicación.[37] En la cefalea crònica, l'us prolongat d'opioides sembla resultar en major dany que beneficie.[38]

Cefalea secundària

El tractament de la cefalea secundària implica tractar la causa, per eixemple, una persona en meningitis necessitarà antibiòtics, mentres que un pacient en un tumor cerebral pot requerir cirugia,quimioteràpia o radioteràpia.

Migranya

Artícul principal → Migranya.

La migranya pot millorar lleument en canvis en l'estil de vida, pero la majoria de les persones necessiten medicaments per a controlar els seus síntomes.[39]

Els medicaments preventius generalment es recomanen quan les persones tenen més de quatre atacs de migranya per més, els maldecaps duren més de 12 hores o són molt incapacitantes.[39][40] Les possibles teràpies inclouen betabloqueantes, antidepressius, anticonvulsivos i AINE.[40] El tipo de medicament preventiu generalment s'elegix en funció dels atres síntomes que presenta la persona. Les teràpies abortives per a les migranyes poden ser orals, si és lleu o moderada, o poden requerir un medicament més fort administrat per via intravenosa o intramuscular. Els maldecaps d'intensitat lleu a moderada deuen tractar-se primer en acetaminofén (paracetamol) o antiinflamatorios com ibuprofeno. Si s'acompanya de nàusees o bossades, es pot administrar un antiemético com la metoclopramida. Els atacs de moderats a severs deuen tractar-se primer en triptán oral, un medicament que imita a la serotonina (un agonista) i causa una vasoconstricció lleu. Si s'acompanya de nàusees i bossades, es poden administrar triptanos i antieméticos parenterals.[41]

El bloqueig del gangli esfenopalatino (bloqueig SPG, també conegut com a bloqueig del gangli nassal o bloqueig del gangli pterigopalatino) pot abortar i previndre migranyes, maldecaps per tensió i maldecaps en arracades. Va ser descrit originalment pel cirugià otorrinolaringólogo nortamericà Greenfield Sluder en 1908. S'han estudiat tant els bloquejos com la neuroestimulación com a tractament per als maldecaps.[42]

Atres tractaments alternatives són entrenament de relaixació, retroalimentació electromiográfica i teràpia cognitiu-conductual que poden considerar-se per al tractament de la migranya, junt en els medicaments.[43]


Cefalea tensional

Este tipo de dolor generalment es pot controlar en antiinflamatorios ( ibuprofeno, naproxeno, aspirina) o acetaminofén.[39] Els triptanos no són útils en els maldecaps de tipo tensional, a menos que la persona també tinga migranyes. Per als maldecaps crònics de tipo tensional, la amitriptilina és l'únic medicament que s'ha demostrat que ajuda.[39][44][45] Est és un medicament que tracta la depressió i de forma independent el dolor. Actua bloquejant la recaptación de serotonina i norepinefrina, i també reduïx la sensibilitat muscular per mig d'un mecanisme separat.[44] Els estudis que evaluen l'acupuntura com a tractament han segut mixts,[46][47][48][49][50] en general mostren que provablement no siga útil per als maldecaps tensionals.

Cefalea en arracades

La teràpia inclou sumatriptán subcutàneu (injectat baix de la pell) i aerosols nassals de triptano. La teràpia d'oxigen d'alt fluix també ajuda en el consol.[39]


Per a les persones en periodos prolongats de maldecaps en arracada, pot ser necessària una teràpia preventiva. Es recomana el verapamilo com a tractament de primera llínea. Eliti també pot ser útil. Per a les persones en episodis més curts, un cicle curt de prednisona (10 dies) pot ser útil. La ergotamina és útil si s'administra 1 a 2 hores abans d'un atac.[39]

Neuromodulación

La neuromodulación perifèrica té beneficis tentatius en els maldecaps primaris, inclosos els maldecaps en arracada i la migranya crònica.[51] Encara s'està estudiant cóm pot funcionar.[51]

Història

Una caricatura de George Cruikshank (1819), que representa un mal de cap.

El primer sistema de classificació del que es té constància va ser publicat per Areteo de Capadocia, un erudit mèdic de la antiguetat grecorromana. Va fer una distinció entre tres tipos diferents de mal de cap: i) cefalgia, en la que indica un mal de cap temporal d'aparició repentina; ii) cefalea, referint-se a un tipo crònic de mal de cap; i iii) heterocrania, un mal de cap paroxístico en un costat del cap. Un atre sistema de classificació que s'assembla als moderns va ser publicat per Thomas Willis, en De Cephalgia en 1672. En 1787, Christian Baur va dividir de forma generals cefalees en idiopáticas (primàries) i sintomàtiques (secundàries), i va definir 84 categories.[52]

Referències

  1. ↑ «CEFALEA» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2021-07-12.
  2. ↑ Entrada de cefalea en el DRAE
  3. ↑ «Headache disorders Fact sheet N°277». Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2016. Consultat el 15 de febrer de 2016.
  4. ↑ «Headache» (en en). Maig Clinic. Consultat el 2021-07-12.
  5. ↑ «Mal de cap: MedlinePlus enciclopèdia mèdica» (en és). medlineplus. gov. Consultat el 2021-07-12.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Titus F, Acarín N, Dexeus S. Cefalea. Edicions Harcourt SA; 2000.
  7. ↑ «¿Quins tipos de Cefalees existixen? | PortalÍNIC» (en és). Clínic Barcelona. Consultat el 2021-12-07.
  8. ↑ Federico Micheli. Tractat de neurologia clínica. 2002. Consultat l'1 de març de 2012
  9. ↑ Headache Classification Subcommittee of the International Headache Society (IHS). Classificació internacional de les cefalees (2ª edició). Cephalgia 2004; 24(Suppl. 1):1-160. [1] archivat en Wayback Machine.
  10. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada LionettiFrancavilla2010
  11. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada AzizHadjivassiliou2015
  12. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada CamaraLemarroyRodriguezGutierrez2016
  13. ↑ [M. Rufo-Campos: Fisiopatologia de la migranya.]
  14. ↑ Edlow JA, Panagos PD, Godwin SA, Thomas TL, Decker WW. “Clinical policy: critical issues in the evaluation and management of adult patients presenting to the emergency department with acute headache”. Annals of Emergency Medicine 52 (4): 407-436. doi:10.1016/j. annemergmed.2008.07.001. PMID 18809105.
  15. ↑ Greenberg D, Aminoff M, Simon R. Neurologia Clínica 8/I:Capítul 6. Cefalea i dolor facial. Headache & Facial Pain, McGraw Hill Professional. ISBN 978-0-07-175905-2.
  16. ↑ Goadsby PJ, Raskin NH (2012). «Chapter 14. Headache», Longo DL, Fauci AS, Kasper DL, Hauser SL, Jameson J, Loscalzo J (ed.). Harrison's Principles of Internal Medicine, 18th edició, New York, NY: McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-174890-2.
  17. ↑ «mal de cap | Britannica» (en en).
  18. ↑ Greenberg D, Aminoff M, Simon R. Clinical Neurology 8/I:Chapter 6. Headache & Facial Pain, McGraw Hill Professional. ISBN 978-0-07-175905-2.
  19. ↑ Dubin AE, Patapoutian A. “Nociceptores: els sensors de la via del dolor”. The Journal of Clinical Investigation 120 (11): 3760-3772. doi:10.1172/JCI42843. PMID 21041958.
  20. ↑ 20,0 20,1 Leroux I, Ducros A. “Cefalea en arracades”. Orphanet Journal of Rare Diseases 3 (1): 20. doi:10.1186/1750-1172-3-20. PMID 18651939.
  21. ↑ «Cóm es produïx una migranya» (en en).
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Cutrer FM, Bajwa A, Sabhat M. Post TW (ed.): «Fisiopatologia, manifestacions clíniques i diagnòstic de la migranya en adults.». UpToDate. San Francisco, CA: Wolters Kluwer.
  23. ↑ Goadsby PJ. “La teoria vascular de la migranya--una gran història destrossada pels fets”. Brain 132 (Pt 1): 6-7. doi:10.1093/brain/awn321. PMID 19098031.
  24. ↑ Charles A. “Vasodilation out of the picture as a cause of migraine headache”. The Lancet. Neurology 12 (5): 419-420. doi:10.1016/s1474-4422(13)70051-6. PMID 23578774.
  25. ↑ Amin FM, Asghar MS, Hougaard A, Hansen AE, Larsen VA, de Koning PJ, Larsson HB, Olesen J, Ashina M. “Angiografía per resonància magnètica de les artèries intracraneals i extracraneals en pacients en migranya espontànea sense oreig: un estudi travesser”. The Lancet. Neurology 12 (5): 454-461. doi:10.1016/S1474-4422(13)70067-X. PMID 23578775.
  26. ↑ Hadjikhani N, Sanchez Del Rio M, Wu O, Schwartz D, Bakker D, Fischl B, Kwong KK, Cutrer FM, Rosen BR, Tootell RB, Sorensen AG, Moskowitz MA. “Mecanismes de l'oreig migrañosa revelats per RM funcional en la corfa visual humana”. Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America 98 (8): 4687-4692. doi:10.1073/pnas.071582498. PMID 11287655. Bibcode: 2001PNAS...98.4687H.
  27. ↑ Buzzi MG, Moskowitz MA. “The pathophysiology of migraine: year 2005”. The Journal of Headache and Pain 6 (3): 105-111. doi:10.1007/s10194-005-0165-2. PMID 16355290.
  28. ↑ Denny CJ, Schull MJ. Tintinalli JE, Stapczynski J, Ma O, Cline DM, Cydulka RK, Meckler GD (ed.). Tintinalli's Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide - Capítul 159. Headache and Facial Pain. Cefalea i dolor facial., 7th edició, New York, NY: The McGraw-Hill Companies.
  29. ↑ Neurobalance (ed.): «Migranya sense mal de cap».
  30. ↑ Loder I, Rizzoli P. “Cefalea de tipo tensional”. BMJ 336 (7635): 88-92. doi:10.1136/bmj.39412.705868. ad. PMID 18187725.
  31. ↑ Levin, Emily Lehmann (2019). «Cluster Headache», Neurocirugía del dolor (en és-ÉS), Oxford University Press, pp. 125-130. doi:10.1093/med/9780190887674.003.0016. ISBN 978-0-19-088770-4.
  32. ↑ 32,0 32,1 (2013).«Factors that cause concern».Med Clin N Am.97(2)
    225–242.doi:10.1016/j. mcna.2012.11.002.
  33. ↑ [ Patricia Belmonte Herrera, Sandra Bernal Durán: Cefalees.] Rev Paceña Medicina de Família, 2007; 4 (5); 55-60. Consultat l'1 de març de 2012.
  34. ↑ (2011) Clinch C. Chapter 28. Evaluation & Management of Headache - CURRENT Diagnosis & Treatment in Family Medicine, Third Edition (Lange Current Séries): Jeannette I. South-Paul, Samuel C. Matheny, Evelyn L. Lewis, McGraw-Hill. ISBN 9780071624367.
  35. ↑ «Smetana GW. Chapter 9. "Headache." In: Henderson MC, Tierney LM, Jr., Smetana GW. eds. The Patient History: An Evidence-Based Approach to Differential Diagnosis. New York, NY: McGraw-Hill; 2012». Archivat des d'el original, el 31 de maig de 2015. Consultat el 12 de juliol de 2021.
  36. ↑ (2013).«Approach to acute headache in adults».American Family Physician.87(10)
    682–687.
  37. ↑ Riera Pineda V.: La cefalea en atenció primària. Bolletí farmacoterapeútico de Castella-la Mancha, vol 3, nº 4. Consultat l'1 de març de 2012
  38. ↑ «Opioids for chronic noncancer pain: A position paper of the American Academy of Neurology».Neurology.83(14)
    1277–1284.doi:10.1212/WNL.0000000000000839.
  39. ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 Goadsby PJ, Raskin NH. Chapter 14. Headache. In: Longo DL, Fauci AS, Kasper DL, Hauser SL, Jameson J, Loscalzo J. eds. Harrison's Principles of Internal Medicine, 18i. New York, NY: McGraw-Hill; 2012.
  40. ↑ 40,0 40,1 Bajwa ZH, Sabahat A. Preventive Treatment of Migraine in Adults. In: UptoDate. Swanson JW (Ed), UpToDate, Sant Francisco, CA. (Accessed on April 24, 2014).
  41. ↑ «Optimal management of severe nausea and vomiting in migraine: improving patient outcomes».Patient Related Outcome Measures.4
    61–73.ISSN 1179-271X.doi:10.2147/PROM. S31392.
  42. ↑ «Sphenopalatine ganglion: block, radiofrequency ablation and neurostimulation - a systematic review.».The Journal of Headache and Pain.18(1)
    118.doi:10.1186/s10194-017-0826-i.
  43. ↑ (2000).«Practice parameter: evidence-based guidelines for migraine headache (an evidence-based review): report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology».Neurology.55(6)
    754–62.doi:10.1212/wnl.55.6.754.
  44. ↑ 44,0 44,1 Taylor R. Tension type headaches in adults: Preventive treatment. In: UpToDate. Swanson JW (Ed). UpToDate, Sant Francisco, CA. Accessed on April 24, 2014
  45. ↑ «Tricyclic antidepressants and headaches: systematic review and meta-analysis».BMJ.341
    c5222.doi:10.1136/bmj. c5222.
  46. ↑ «Acupuncture for tension-type headache: a meta-analysis of randomized, controlled trials».J Pain.9(8)
    667–77.doi:10.1016/j. jpain.2008.03.011.
  47. ↑ Linde K, Allais G, Brinkhaus B, et al. Acupuncture for tension-type headache. Cochrane Database Syst Rev 2009; :CD007587.
  48. ↑ «Factors associated with conflicting findings on acupuncture for tension-type headache: qualitative and quantitative analyses».J Altern Complement Med.19(4)
    285–97.doi:10.1089/act.2013.19608.
  49. ↑ «The acupuncture randomised trial (ART) for tension-type headache--details of the treatment».Acupunct Med.23(4)
    157–65.doi:10.1136/aim.23.4.157.
  50. ↑ (2005).«Acupuncture in patients with tension-type headache: randomised controlled trial».BMJ.331(7513)
    376–382.doi:10.1136/bmj.38512.405440.8f.
  51. ↑ 51,0 51,1 «Peripheral neuromodulation and headaches: history, clinical approach, and considerations on underlying mechanisms».Current Pain and Headache Reports.17(1)doi:10.1007/s11916-012-0305-8.
  52. ↑ Levin et al., 2008.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Cefalea en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Plantilla:Medlineplus

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cefalea&oldid=1530349»