Grip

La grip[1] (també cridada gripa i influenza)[2] és una malaltia infecciosa causada pel influenzavirus A o l'influenzavirus B, gèneros abdós de virus de ARN de la família Orthomyxoviridae.[3][4]
Encara que en alguns països s'utilisen els térmens grip o gripa per a referir-se al refredat comú, estos térmens no deuen confondre's o usar-se per igual. Les paraules grip i gripa procedixen de la paraula francesa grippe (procedent del suís-alemà grupi, ‘acurrucarse’), mentres que influenza procedix de l'italià. La grip pot ser similar a un refredat; no obstant, sol iniciar-se súbitament en febra alta, dolor, debilitat, malestar general, dolors musculars, (miàlgia), dolor estomacal, dolors articulars (artràlgia), mal de cap (cefalea) i tós, que generalment és seca i sense mucosidad. També pot provocar, açò més a sovint en chiquets, nàusees, bossades i diarrea.[3][4]
En els sers humans pot afectar les vies respiratòries, açò és, la nas, la gola, els bronquis i, en poca freqüència, els pulmons; no obstant, també pot afectar al cor, el cervell o els músculs.[3] La grip sol curar-se espontàneament en alguns dies, pero en alguns casos pot agravar-se per complicacions qu i poden resultar fatals, especialment en chiquets menuts, en dònes embarassades, en adults majors o en persones en l'estat immunitari alterat.[3]
La gripe se distribuye mundialmente en patrones estacionales ya sea como epidemias o pandemias que provocan una considerable morbilitat y mortalidad. Anualmente se presenta en otoño e invierno en zonas templadas.[3] Se transmite desde individuos infectados a través de gotas en aerosol cargadas de virus procedentes de secreción nasal, bronquial o saliva que contenga alguna de ellas, emitidas con la tos o los estornudos o solo al hablar. Generalmente se requiere una distancia cercana (menor a un metro) con la persona enferma para contraer la infecció.[3]
El tratament es solo sintomático, y en los casos graves y hospitalarios es solo de mantenimiento de constantes, pues los fármacos antivirales tienen una eficacia muy limitada (los más eficaces son los inhibidores de la neuraminidasa) y no carecen de toxicidad. Los antibióticos solo son útiles si hay infecció bacteriana asociada. El pronóstico es bueno con recuperació parcial a la semana y total a los quince días, siendo, en las epidemias habituales, los exitus letalis consecuencia de la patologia o del deficiente estado immunitari, previos a la infecció gripal.
En los países desarrollados, se han establecido campañas de vacunació anuales frente a la gripe para las personas con mayor riesgo de contraer la enfermedad o que son más vulnerables a sus complicacions,[5] aixina com controls estrictes a les aus de corral.[6] La vacuna humana habitual és la [[vacuna tri valente|trivalente]], que conté proteïnes purificades i inactivadas dels tres ceps que es considera que seran més comuns en la següent epidèmia: dos subtipos del virus A de la grip i un del virus B.[7] Una vacuna elaborada per a la grip d'un determinat any pot no ser eficaç per a campanyes posteriors, per les freqüents i ràpides mutacions (canvis en el seu antígenos) que sofrix el virus, i a la dominància variable dels diferents ceps.
Història

Els síntomes de la grip en humans varen ser descrits per Hipòcrates el 412 a. C.[8][9][10]
Desde entonces se han descrito numerosos episodios similares. Desde 1173, Hirsch tabuló una serie de brotes periódicos de gripe. En América, la primera descripción de una epidemia de gripe se documentó en Texcoco, en 1552, y se le denominó «pestilencia catarral». De 1580 se cuenta con el primer registro detallado de una gran pandemia de gripe y desde entonces se han descrito 31 pandemias.[8][10]
La pandemia gripal de 1580 comenzó en Asia y se extendió a Europa, África y finalmente a América, aunque quizá fuera de tosferina.[11] Els italians la varen denominar «influència planetària», per una série de fenomens astrales que es varen observar previ al brot; d'esta denominació va sorgir el nom influenza. Les pandèmia que varen succeir durant els sigles XVII i XVIII, sent la de 1830‑1833 especialment virulent i de gran morbilidad, ya que va infectar una quarta part de la població exposta.[8][9][12]
La pandèmia més letal coneguda va ser la gran pandèmia de grip de 1918 (virus A, subtipo H1N1), que es va presentar en dos onades entre la primavera de 1918 i l'autumne de 1919, aixina denominada perque en Espanya l'ocurrència de la malaltia va ser àmpliament publicitada, la qual cosa no ocorria en el restant de les nacions, donada la censura imperant durant el periodo de la Primera Guerra Mundial en la qual estaven immersos. Les estimacions més antigues indicaven poc més de vint millons de morts, mentres que actualment se situa la sifra entre 50 i 100 millons de persones fallides per aquella pandèmia en tot lo món.[13][14]
Esta pandèmia ha descrita com el major holocaust mèdic de l'història i va causar per lo manco tants morts com la pesta negra.[12] Esta gran mortalidad fue debida a la alta tasa d'infectividad (hasta el 50 % de la població expuesta) y a la gravedad de los síntomas causados por la producció masiva de citocinas (tormenta de citocinas).[13] A esto hay que sumar que los primeros síntomas, en 1918, fueron atribuidos a otras enfermedades como dengue, cólera, o la fiebre tifoidea. Un observador escribía que «una de las peores complicacions es l'hemorragia de las mucosas, especialmente la nasal, la de l'estómago o l'intestinal. También son frecuentes el sangrado de oídos y las petequias».[14] La mayor parte de las muertes ocurrieron por neumonía bacteriana, una infecció secundaria provocada por la gripe, pero el virus també mató, directamente, a consecuencia de las hemorragias masivas y l'edema pulmonar.[15]
La pandèmia de 1918 va tindre un orige geogràfic encara dubtós i es va estendre per tot el planeta, inclús a l'Àrtic i a remotes illes de l'Oceà Pacífic. La gravetat inesperada de la malaltia va produir la mort d'entre el 2 i el 20 % de tots els infectats (front a la taxa habitual de mortalitat de la grip comuna, que està entorn al 0.1 %).[14][15] Una atra característica d iferencial d'esta pandèmia va ser que la mortalitat va afectar sobretot a jóvens, en un 99 % de les morts en persones per baix dels 65 anys, i més de la mitat en adults entre els 20 i els 40 anys.[16] La grip comuna té les seues majors taxes de mortalitat, pel contrari, en els estrats de població més jove (menors de dos anys) i sobretot entre els majors de 70. La mortalitat total real de la pandèmia de grip de 1918‑1919 no es coneix en certea, pero s'estima que entorn al 2.5 % al 5 % de la població mundial va morir per la seua causa (uns 25 millons de persones solament en les primeres 25 semanes). Valga com a comparació que el virus del sida ha causat eixa mateixa cantitat de morts en els seus primers 25 anys d'existència.[14]
En la recent disponibilitat de mostres de fallits pel virus de la gran pandèmia de grip de 1918, cultius de virus de la grip i les noves tècniques de biologia molecular s'ha conseguit clonar el genoma complet de l'agent causal de la pandèmia de 1918. Per a això, s'ha utilisat metodologia basada en la genètica reversa per a generar un virus de influenza que conté els huit segments genètics d'este virus. Este guany permet estudiar les propietats associades a la seua extraordinària virulència. En marcat contrast en la influenza humana contemporànea (el virus H1N1), en els ensajos realisats in vitro el virus de la pandèmia de 1918 va tindre la capacitat de replicar-se en absència de tripsina, lo que li va permetre causar la mort en rates i embrions de pollet, mostrant un fenotip d'alta replicació en les cèlules epitelials bronquials. Per una atra part, l'expressió coordinada dels gens del virus de 1918 sense dubte otorga un fenotip únic d'alta virulència observada en este virus pandémico i que no s'ha observat en cap atre virus de la influenza analisat fins a este moment.[17]
Les pandèmia posteriors de grip (la grip asiàtica (tipo A, subtipo H2N2) i la de 1968 o grip d'Hong Kong (tipo A, subtipo H3N2) no han segut tan devastadores, pero també varen provocar millons de defunció. En les últimes pandèmia, la disponibilitat d'antibiòtics ha servit per a controlar les infeccions oportunistes i açò va ajudar a reduir la taxa de mortalitat sobre la de la gran pandèmia de 1918.[15]
| Nom de la pandèmia | Data | Morts | Subtipo involucrat | Índex de gravetat de la Pandèmia |
|---|---|---|---|---|
| Grip russa | 1889-1890 | 1 milló | possiblement H2N2 | ? |
| Grip de 1918 | 1918-1920 | 40 a 100 millons | H1N1 | 5 |
| Grip asiàtica | 1957‑1958 | 1 a 4 millons[19] | H2N2 | 2 |
| Grip d'Hong Kong | 1968‑1969 | 1 a 4 millons[19] | H3N2 | 2 |
| Grip russa de 1977 | 1977‑1979 | 0.7 millons[20] | H1N1 | ? |
| A (H1N1) | 2009-2010 | 18 000+ | H1N1 | 1 |
La família de virus Orthomyxoviridae és la causant (etiologia) de la grip i va ser descrita per primera volta en porcs per Richard Schope en 1931.[21] Este descobriment va ser seguit en breu per l'aïllament del virus en humans per un grup d'investigació dirigit per Patrick Laidlaw i el Medical Research Council del Regne Unit en 1933.[22] No obstant, va caldre esperar fins a 1935 per a que Wendell Meredith Stanley, Premi Nobel de Química 1946,[23] establira la verdadera naturalea no celular dels virus.
El primer pas significatiu cap a la prevenció de la grip va ser el desenroll d'una vacuna de virus morts per Thomas Francis Jr en 1944. Posteriorment Frank Macfarlane Burnet va demostrar que els virus perden virulència en ser cultivats en proteïna d'ou, possibilitant-se aixina les vacunes de virus inactivados, molt més eficaços.
L'aplicació d'esta observació va permetre a un grup d'investigadors de l'Universitat de Míchigan desenrollar la primera vacuna empleada en població,[24] en la colaboració de l'eixèrcit dels Estats Units.[25] La decisió de l'eixèrcit de participar en el desenroll d'esta vacuna es va deure a la seua experiència en la grip durant la Primera Guerra Mundial, quan mils de soldats varen morir pel virus en qüestió de pocs mesos.[14]
Encara que es varen desnugar alguns temors en la grip del porc de Nova Jersey en 1976, en 1977 en un rebrot de la grip russa i en Hong Kong i atres països asiàtics en 1997 (en la variant H5N1 de la grip aviar), no hi ha hagut cap pandèmia d'importància des de la grip d'Hong Kong de 1968. En maig de 2009 Mèxic va tindre una alerta de A(H1N1) (grip A) que va mantindre a la població de la Ciutat de Mèxic en quarantena. L'immunitat adquirida en les pandèmies prèvies i les campanyes de vacunació semblen haver llimitat l'extensió del virus i poden ajudar a previndre futures pandèmia.[18]
Durant el XX es varen produir cinc pandèmia de grip per l'aparició per mutació de diferents ceps del virus. A sovint estos nous ceps han sorgit a partir del transvasament de ceps típics d'animals al ser humà, en lo que es denomina bot d'espècie o heterocontagio. Una variant mortal del virus de la grip aviar denominada H5N1 va passar per ser la principal candidata per a la següent pandèmia de grip en humans des de que va traspassar la barrera d'espècie en els anys 1990 i va provocar decenes de defunció en Àsia, fins a l'aparició de la neogripe A (H1N1) en 2009. Afortunadament aquella variant aviar no mutó i no pot transmetre's de persona a persona, puix solament va afectar a humans des d'aus contagiades i eixe contagi no és fàcil puix requerix unes condicions molt especials.[26]
Referències
- ↑
- ↑ (2015) «3.4», Prevención, Diagnóstico y Tratamiento de la Influenza Estacional. (en español), México: CENETEC, p. 12. Consultat el 3 de febrer de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMoghadami2017 - ↑ 4,0 4,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGhebrehewet2016 - ↑ World Health Organization (19 de agosto de 2005). «WHO position paper: influenza vaccines» (en anglés). Weekly epidemiological recort, Vol. 80, 33, pp. 277-288. Consultat el 1 de octubre de 2008.
- ↑ Villegas, P.(1998).«Viral diseases of the respiratory system».77(8): 1143-5.
- ↑ Horwood, F(2002).«Pneumococcal and influenza vaccination: current situation and future prospects».Thorax.57 Suppl 2: II24–II30.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGarcía2006 - ↑ 9,0 9,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAyora1999 - ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaOMS1999 - ↑ Camaño Puig, Ramón; Barriendos Vallvé, Mariano; Faus Gabandé, Francisco (2005). «El gran catharro de 1580 ¿Gripe o pertussis?». En Asclepio, vol. LVII (2-2005) http://asclepio.revistas.csic.es/index.php/asclepio/article/viewFile/57/59
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPotter2001 - ↑ 13,0 13,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaPatterson1991 - ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaKnobler2005 - ↑ 15,0 15,1 15,2 Taubenberger, J.(2001).«Integrating historical, clinical and molecular genetic data in order to explain the origin and virulence of the 1918 Spanish influenza virus».Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci.356(1416): 1829-39.ISSN 0962-8436.doi:10.1098/rstb.2001.1020.
- ↑ Simonsen, L.(1998).«Pandemic versus epidemic influenza mortality: a pattern of changing age distribution».178(1): 53-60.
- ↑ Tumpey, Terrence M.(2005).«Characterization of the Reconstructed 1918 Sp anish Influenza Pandemic Virus».310(77)
- ↑ 18,0 18,1 Hilleman, M.(2002).«Realities and enigmas of human viral influenza: pathogenesis, epidemiology and control».20(25-26): 3068-87.doi:10.1016/S0264-410X(02)00254-2.
- ↑ 19,0 19,1 «Pandemic Influenza Risk Management: WHO Interim Guidance». World Health Organization pàg. 19 (2013). Archivat des de l'original, el 2021-01-21.
- ↑ (August 2009).«Novell swine-origin influenza A virus in humans: another pandemic knocking at the door».Medical Microbiology and Immunology.(3): 175–83.doi:10.1007/s00430-009-0118-5.
- ↑ Shimizu, K.(1997).«History of influenza epidemics and discovery of influenza virus».55(10): 2505-201.
- ↑ Smith, W.(1933).«A virus obtained from influenza patients».2: 66-68.doi:10.1016/S0140-6736(00)78541-2.
- ↑ http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1946/index.html
- ↑ Sir Frank Macfarlane Burnet: Biography The Nobel Foundation. Accessed 22 Oct 06
- ↑ Kendall, H.(2006).[http://docstore.ingenta.com/cgi-bin/ds_deliver/1/o/d/ISIS/32620254.1/pal/jphp/2006/00000027/000000 01/art00005/FB2494BF0313967611615398189A7A906334373166.pdf?link=http://www.ingentaconnect.com/error/delivery&format=pdf «Vaccine Innovation: Lessons from World War II»].Journal of Public Health Policy.27(1): 38-57.doi:10.1057/palgrave.jphp.3200064.
- ↑ World Health Organization (febrer de 2006). «[http://www.nzherald.co.nz/category/story.cfm?c_id=204&objectid=10413124 Avian influenza (“bird flu”) - Fact sheet]» (en anglés). Consultat el 1 d'octubre de 2008.
