Anar al contingut

Estómec

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Estómago»)


El estómec[1] (del llatí stomăchus, derivat del grec στόμαχος [stomachos], a partir del prefix στόμα [stoma], «boca») és la porció del tubo digestiu situada entre l'esòfec i l'intestí.[2] En l'espècie humana es localisa en la regió superior esquerra de l'abdomen, per baix del diafragma. És una cambra en la que es mesclen i almagasenen els aliments ingerits que es van buidant en menuts intervals cap al duodeno gràcies als moviments peristálticos. El vaciament gàstric complet necessita vàries hores despuix d'un menjar copiós. L'estòmec és molt distensible, per lo que varia considerablement de tamany depenent de si està ple o buit. Té forma de “J”, conta en dos extrems o orificis, el superior es diu cardias i es comunica en l'esòfec i l'inferior es diu pilor que es comunica en l'intestí prim. Està dividit en quatre regions: cardias, fondo, cos i regió antropilórica.[3] Segrega vàries substàncies que reben en conjunt el nom de suc gàstric, format principalment per àcit clorhídric i pepsina, enzima proteolítica que dividix les proteïnes en fragments de menor tamany per a facilitar la seua absorció. En l'estòmec els aliments es transformen en una papilla pastosa que es diu quimo.[4]


Anatomia humana

El tamany de l'estòmec és variable depenent del seu grau de distensió, quan està mig ple medix per terme mig 25 cm d'alt, 12 d'ample i 8 en sentit anteroposterior.[5]<br>La capacitat mija és d'al voltant de 1200 milílitros (ml). En casos extrems la ruptura es pot produir en volums de 4000 ml.[6] [7]<br> Es troba situat en la regió superior esquerra de l'abdomen, per baix del diafragma; la seua posició és variable depenent de si la persona es troba de peu o tendit.

La forma aplanada de l'estòmec en repòs determina la presència d'una cara anterior i una cara posterior. Aixina mateix delimita una curvatura menor, que s'estén des del cardias fins al pilor i forma la vora cóncava de l'estòmec, i una curvatura major, que forma el costat convex de l'estòmec i té una llongitut quatre voltes major que la de la curvatura menor.

Anatómicamente es dividix en vàries àrees: cardias, fundus, cos, antre i pilor.[8]

  • Cardias. El cardias de l'estòmec és un orifici que comunica l'estòmec en la porció inferior de l'esòfec. Conta en fibres musculars que contribuïxen a impedir que el contingut àcit de l'estòmec refluya cap a l'esòfec.
Cèlules secretores d'àcit (oxínticas) en els Regions superiors de l'estòmec
  • Fundus. El fondo (fu

ndus)[9] és la porció superior de l'estòmec, pròxima al cardias.

  • Cos. El cos (corpus) és la porció central o principal, més extensa de l'estòmec que comprén abdós curvatura. En este sector es troben les glàndules gàstriques oxínticas que secreten àcit clorhídric.

Antre. L'antre (antrum)[10] és el nom de la regió inferior de l'estòmec, en forma d'embut, a on convergixen els plecs de la mucosa abans del pilor. Pilor. El Pilor està situat entre l'estòmec i el duodeno. És un engrosament de les fibres musculars de la paret del tubo digestiu que forma un esfínter en la finalitat de controlar el buidat gàstric. Normalment es troba en estat de contracció.

Fibres de la paret gàstrica.

La paret de l'estòmec està formada per les capes característiques de tot el tubo digestiu: mucosa, submucosa, muscular i serosa. La mucosa conta en cèlules que produïxen moc, àcit clorhídric i enzimes digestives. La capa muscular consta de fibres llongitudinals, circulars i oblicuas. La serosa correspon a la envoltura més externa de l'orgue.


Plecs gàstrics

La mucosa que cobrix la capa interna de l'estòmec no és plana, presenta un conjunt de plecs llongitudinals grans i allargats que tenen la funció de multiplicar la superfície de la mucosa. Quan l'estòmec s'ompli, els plecs desapareixen i reapareixen de nou quan té lloc el procés de buidat. En la superfície interna dels plecs, existixen un conjunt d'orificis que es diuen criptes, fositas gàstriques o foveolas en a on desemboquen les glàndules gàstriques.[11]

L'estòmec té uns sistemes de fixació en els seus dos extrems, els quals queden units per la curvatura menor a través del omento (epiplón) menor. A nivell del cardias existix el lligament gastrofrénico per la part posterior, que ho unix al diafragma. Per la part pilórica queda unit a la cara inferior del fege pel lligament gastrohepático. Estos sistemes de fixació determinen les seues relacions en atres òrguens abdominals.


Irrigacó arterial

Artèria gàstrica esquerra i atres branques del tronc celíaco (estòmec in situ).

L'irrigacó corre a càrrec de branques de l'aorta abdominal. El tronc celíaco dona lloc a l'artèria gàstrica esquerra, que recorre la curvatura menor fins a anastomosarse en l'artèria gàstrica dreta, branca de l'artèria hepàtica pròpia (que ix de l'artèria hepàtica comuna, branca del tronc celíaco); estes dos artèries apleguen a formar lo que és la coronaria gàstrica superior. De l'artèria hepàtica comuna sorgix també l'artèria gastroduodenal, que dona lloc a l'artèria gastroepiploica dreta que recorre la curvatura major fins a anastomosarse en l'artèria gastroepiploica esquerra, branca de l'artèria esplènica (que prové del tronc celíaco); estes formen lo que és la coronaria gàstrica inferior. Esta irrigacó ve complementada per les artèries gàstriques curtes que, procedents de l'artèria esplènica, alcancen el fundus de l'estòmec.[12]


Tornada venoso

La tornada venoso és molt paralel a l'arterial, en venes gàstriques dreta i esquerra, ademés de la vena prepilórica, que drenan en la vena porta; venes gàstriques curtes i gastroepiploica esquerra que drenan en la vena esplènica; vena gastroepiploica dreta que termina en la mesentèrica superior. A través de les venes gàstriques curtes s'establix una unió (anastomosis) entre el sistema de la vena porta i de la vena cava inferior per mig de les venes de la submucosa de l'esòfec.


Drenage limfàtic de l'estòmec

[[Archiu:|100px||]]
d = Linfáticos de la Mucosa del estómago. g = glàndula con epitelio. (1885).

En l'estòmec els gots limfàtics són numerosos, i comencen davall l'epiteli, en la gruixa del conjuntiu de la capa mucosa cridada làmina pròpia. Els gots limfàtics s'originen en extrems en fondo de sac dilatats. Despuix es anastomosan a uns atres, aumentant aixina el seu diàmetro, fins a conductes colectors.

El drenage limfàtic ve dau per cadenes ganglionares que recorren la curvatura major (nòduls gastroepiploicos drets i esquerres i nòduls gàstrics dret i esquerre). Es complementen en els ganglis limfàtics celíacos i pilóricos. Existixen setze grups ganglionares que corresponen a tres seccions: ganglis perigástricos, com els de curvatura menor i major, localisats en els troncs arterials com el tronc celíaco, i ganglis alluntats de l'estòmec, com els retropancreáticos i els paraaórticos. No obstant, s'ha comprovat que el drenage limfàtic de l'estòmec no té un patró fix i qualsevol gangli limfàtic pot ser el primer en vore's afectat per la disseminació d'un procés neoplásico.[13]


Referències

  1. ↑
  2. ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Estómago». Descriptores en Ciencias de la Salud. Biblioteca Virtual en Salud..
  3. ↑ Caballero A.M. (2007). «cap.3.2 Motilidad y sensibilidad normales del estómago», M. Díaz-Rubio (ed.). Trastornos motores del aparato digestivo, 2.ª edició, Médica Panamericana, pp. 143-146. ISBN 978-84-9835-112-5. Consultat el 22 de novembre de 2019 / 20 de julio de 2023.
  4. ↑ Información para pacientes: Anatomía y fisiología del tubo digestivo. Societat Catalana de Digestología. Consultado el 20 de mayo de 2018.
  5. ↑ Villino Rodríguez A.. «Peritoneo, estómago, duodeno, páncreas». Universidad Central de Venezuela. Facultad de Medicina.
  6. ↑ Sung-Ui Junga, Seung-Hyun Lee , Byung-Kwon Ahna, Sung-Uhn Baeka(octubre de 2012,).«Gastric Perforation Caused by Acute Massive Gastric Dilatation: Report of a Case».Journal of Medical Cases.3(5): 286-289.
  7. ↑ Morris D. Kerstein, Barry Goldberg, Barry Panter, M. David Tilson, Howard Spiro, Gastric Infarction, Gastroenterology, Volume 67, Issue 6, 1974, Pages 1238–1239, ISSN 0016-5085, https://doi.org/10.1016/S0016-5085(19)32710-6
  8. ↑ Anatomía quirúrgica del estómago y el duodeno.
  9. ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Fundus Gástrico». Descriptores en Ciencias de la Salud. Biblioteca Virtual en Salud.
  10. ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Antro Pilórico». Descriptores en Ciencias de la Salud. Biblioteca Virtual en Salud..
  11. ↑ Megías M.. «Atlas de histología vegetal y animal.». Universidad de Vigo. Consultat el 21 de julio de 2023.
  12. ↑ Latarjet, Michel; Liard, Alfredo Ruiz (2004). Anatomía Humana (en es), Ed. Médica Panamericana. ISBN 978-950-06-1369-9. Consultat el 22 de novembre de 2019.
  13. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada tres

Enllaços externs