Serosa

Image ilustrativa.

En histologia, una serosa (o membrana serosa) és una membrana composta per dos fines capes de cèlulas. Les serosa tapizan les cavitats corporals i recobrixen els òrguens que es troben en elles, ademés de secretar un decorregut acuoso que reduïx la fricció i actua com a lubrificant davant el contacte entre els distints elements d'eixa cavitat. Es diferencien de les membranes adventicias en que la funció d'estes últimes és mantindre la localisació dels òrguens més que disminuir el contacte, que és la funció de les serosa (per eixemple, en el retroperitoneo).

Cada serosa es compon d'una capa epitelial secretora i una capa de teixit conectivo subjacent. La capa epitelial, denominada mesotelio, consistix en un epiteli pla simple, açò és, una monocapa avascular de cèlules nucleadas aplanadas, fortament unides al teixit subjacent. Produïxen el decorregut seroso lubrificant, que té una consistència com de moc fi. El teixit conectivo proporciona nutrients a l'epiteli a través de gots sanguíneus, aixina com inervación. Ademés, servix com a capa de anclaje de la serosa a atres òrguens i estructures corporals.

Es pot parlar de dos tipos de membranes serosa, encara que en realitat es tracta de la mateixa membrana en distint nom segons la posició que ocupe. Aixina, la serosa que tapiza una cavitat de manera similar a la pintura que recobrix les parets d'una habitació, es denomina serosa parietal. Mentres que la serosa que tapiza els òrguens que es troben en eixa cavitat, es denomina serosa visceral.

Existixen alguns òrguens la serosa dels quals rep un nom específic, habitualment per l'importància de la seua funció. Estes són:

1. El peritoneu, que tapiza la cavitat abdominal, envolent a gran part dels òrguens digestius.
2. El pericardi, entorn al cor.
3. La pleura, entorn als pulmons.