Anar al contingut

Peritoneu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



El peritoneu[1] és la membrana serosa que revist l'interior de la cavitat abdominal. S'estructura en dos capes: la capa exterior, cridada peritoneu parietal, està adherida a la paret de la cavitat abdominal, i la capa interna o peritoneu visceral envol l'intestí prim i atres òrguens de l'abdomen. L'espai entre abdós capes es denomina cavitat peritoneal i conté una menuda cantitat de decorregut lubrificant (al voltant de 50 ml) que permet a abdós capes esgolar-se entre sí.[2]


Estructura

El peritoneu tapiza la paret anterior i posterior de la cavitat abdominal, per dalt cobrix la porció inferior del diafragma i per avall recobrix la pelvis. Les estructures de l'abdomen es classifiquen en intraperitoneales o extraperitoneales, estes últimes poden ser subperitoneales (situades baix del peritoneu) com la bufa urinària i retroperitoneales (darrere del peritoneu) com el renyó.[2] La cavitat peritoneal es dividix en dos parts, la cavitat principal i la transcavidad dels epiplones que és més menuda i se situa darrere de l'estòmec i l'epiplón major, abdós cavitats tenen una comunicació virtual denominada hiat de Winslow.


Classificació dels òrguens abdominals

Els òrguens de l'abdomen poden classificar-se depenent de la seua situació i si estan tapizados o no pel peritoneu visceral en dos grups: intraperitoneales, i extraperitoneales. Els extraperitoneales poden ser retroperitoneales (situats darrere del peritoneu) i subperitoneales (situats baix del peritoneu). Els òrguens intraperitoneales com l'intestí prim tenen cert grau de movilitat, mentres que en els retroperitoneales la posició és fixa.[3]

Intraperitoneales Retroperitoneales Infraperitoneales o subperitoneales
Estòmec, primera porció del duodeno (5 cm), yeyuno, íleo, apèndix ileocecal, còlon transverso, còlon sigmoideo, recte (1/3 superior) Restant del duodeno, còlon ascendent, còlon descendent, recte (1/3 central) Recte (1/3 inferior)
Fege, bazo, pàncrees (coa) Pàncrees (llevat la coa)
Renyó, glàndules suprarrenals, porció proximal de l'uréter, artèria renal Bufa urinària, porció distal de l'uréter
Vena cava inferior, aorta
Ovari, Úter Vasos sanguíneus gonadales, trompes de Falopi


Parts del peritoneu

Disposició vertical del peritoneu. Cavitat principal en roig, transcavidad dels epiplones o bossa omental en blava.
Image lateral de la pelvis en la que és visible el fondo de sac de Douglas o recte-uterí (excavatio recte-uterina).

Es coneixen en el peritoneu, com en totes les membranes serosa:


Peritoneu parietal

  • Full més extern del peritoneu. Està aplicada sobre les parets de les cavitats abdominal i pèlvica.
  • Està tapizada en tota la seua extensió per una capa de teixit celuloadiposo, denominada fascia extraperitoneal.


Peritoneu visceral

  • Full intern del peritoneu.
  • Constituïda pel revestiment seroso dels òrguens abdominopélvicos.


Replecs

  • Teixit membranoso que unix el peritoneu parietal al peritoneu visceral.
  • Estos contenen els pedículos vasculonerviosos que es dirigixen des de la paret fins als òrguens envolts per la serosa.
  • Cada u d'ells, està compost per dos fulls separats entre sí per una prima capa de teixit celuloadiposo, a on es troben els gots i els nervis.
  • Presenten diferents formes i segons els casos es denominen: meso, omento o epiplón, i lligament.


Mesos

Són replecs que unixen als òrguens a la paret posterior del peritoneu.

    • Mesenterio. Són plecs del peritoneu que unixen les torres de l'intestí prim a la paret abdominal posterior i per a on transcorren vasos sanguíneus que aporten el fluix sanguíneu.
    • Mesogastrio. Meso que unix l'estòmec a la paret abdominal. L'estòmec posseïx dos mesos, un de posterior i un atre anterior. El posterior creix considerablement i forma el epiplón (o omento) major. El mesogastrio anterior unix l'estòmec al fege i es denomina epiplón (o omento) menor i, també, lligament gastrohepático.
    • Mesoduodeno. Plec de teixit peritoneal que unix el duodeno a la paret de l'abdomen del feto. La membrana persistix algunes voltes en la vida adulta com el mesenterio duodenal.
    • Mesocolon. Complix una funció similar al mesenterio, pero unix el còlon a la paret posterior de l'abdomen. Es distinguixen 3 porcions:
      • Mesoapéndice. Fixa l'apèndix ileocecal.
      • Mesocolon transverso. Fixa el còlon transverso.
      • Mesocolon sigmoides. Fixa el còlon sigmoideo.


Epiplón o omento

És un replec del peritoneu que unix dos òrguens abdominals entre sí i per a on transcorren vasos sanguíneus importants

    • Llimiten una cavitat denominada bossa omental, transcavidad dels epiplones o cavitat peritoneal menor.
    • Existixen varis epiplones, els principals són: l'epiplón major o gastrocólico que unix l'estòmec en el còlon transverso i l'epiplón menor o gastrohepático que unix l'estòmec en el fege.
    • El omento menor està adherit a la curva inferior del duodeno i fege; i a la curvatura menor de l'estòmec. El omento major penja de la curvatura major de l'estòmec i es curva cap a dalt per davant de l'intestí prim per a despuix tornar a curvar-se en sentit descendent i adherir-se al còlon transverso.[2]


Lligaments

Són replecs del peritoneu que unixen un orgue a la paret abdominal, pero no duen vasos sanguíneus importants, i no formen part del tubo digestiu. Per eixemple el lligament falciforme del fege.


Fondos de sac

Fondo de sac de Douglas També cridat fondo de sac recte-uterí, solament existix en les dònes, és el punt més profunt de la cavitat peritoneal posterior, darrere de l'úter i davant del recte. Fondo de sac úter-vesical situat entre l'úter i la bufa en la dòna. En l'home el fondo de sac que forma el peritoneu en la pelvis és únic i es diu fondo de sac vésico-rectal (entre la bufa urinària i el recte).

En l'image pot observar-es'l mesenterio que unix l'intestí prim a la paret abdominal.
Disposició vertical de l'abdomen en la que és visible el mesenterio.


Funcions del peritoneu

Artèria mesentèrica superior i els seues branques.

El peritoneu eixercita vàries funcions de gran importància:

  • Servix com a soport de varis dels òrguens existents en la cavitat abdominal i fa possible la seua movilitat.
  • El peritoneu permet que els vasos sanguíneus alcancen els òrguens de l'abdomen. Esta funció és d'especial rellevància en el mesenterio a través del com transiten les branques de l'artèria mesentèrica superior que reguen l'intestí prim.
  • Servix com a protecció i barrera defensiva front als microorganismes, contant en importants funcions immunològiques per a la defensa contra bactèries i virus.
  • Actua com a aïllant tèrmic mantenint una temperatura constant dels òrguens de l'abdomen.
  • El peritoneu conta en una superfície total d'al voltant d'1.7 m². Funciona com una membrana semipermeable que permet el pas de molècules de menut tamany. Gràcies a esta propietat és possible la tècnica de diálisis peritoneal per a tractar als malalts afectes d'insuficiència renal.[4]


Malalties del peritoneu


Referències

Enllaços externs