Pàncrees
El pàncrees (del grec πάνκρεας) és un orgue del aparat digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.[1] En els sers humans es localisa en la cavitat abdominal, just darrere del estòmec.[2]
El pàncrees és tant una glàndula endocrina com exocrina.[3] Com glàndula endocrina, té la funció de secretar al torrent sanguíneu vàries hormonas importants, entre les que es troben insulina, glucagón, polipèptit pancreàtic i somatostatina.[4] Com glàndula exocrina, el pàncrees segrega suc pancreàtic al duodeno a través del conducte pancreàtic. Este suc conté bicarbonato, que neutralisa els àcit que entren en el duodeno procedents de l'estòmec; i enzimes digestives, que descomponen els carbohidrats, proteïnas i lípits dels aliments.[5] Pel seu paper en la regulació del sucre en la sanc, el pàncrees és l'orgue clau en la diabetis mellitus.
Història
La paraula pàncrees prové del grec πᾶν (pân, "tot") i κρέας (kréas, "carn") en referència al seu color roig semblança a la carn.[6]
La funció del pàncrees en la diabetis es coneix des d'a lo manco 1889, i el seu paper en la producció d'insulina es va identificar en 1921.
Anatomia en humans
El pàncrees, en els sers humans, es troba per darrere de l'estòmec, en sentit travesser entre el duodeno i el bazo, a nivell de la primera i segona vèrtebres lumbars, junt a les glàndules suprarrenals. Forma part del contingut de l'espai retroperitoneal.
Té forma allargada i es dividix en vàries parts nomenades cap, coll, cos i coa. En l'espècie humana medix entre 15 a 20 centímetros (cm) de llarc, 4-5 cm de gruixa, en un pes que oscila entre 70 i 150 grams (g).[7]
Sectors anatòmics
- Cap: dins de la concavidad del duodeno o torra duodenal formada per les tres primeres porcions del duodeno i ascendix oblicuamente cap a l'esquerra.
- Procés unciforme: posterior als gots mesentèrics superiors.
- Coll: anterior als gots mesentèrics superiors (artèria mesentèrica superior i vena mesentèrica superior). Posterior a ell es crea la vena porta.
- Cos: continua posterior a l'estòmec cap a l'esquerra i ascendint llaugerament.
- Coa: termina despuix de passar entre les capes del lligament esplenorrenal. L'única part del pàncrees intraperitoneal.
- Conducte pancreàtic principal o Conducte de Wirsung: escomença en la coa dirigint-se a la dreta pel cos. En el cap canvia de direcció a inferior. En la porció inferior del cap s'unix al conducte colédoco acabant en l'ampolla hepatopancreática o de Vater que s'introduïx en el duodeno descendent (segona part del duodeno).[8]
- Conducte pancreàtic accessori o Conducte de Santorini: es forma de dos branques, la primera provinent de la porció descendent del conducte principal i la 2.ª del procés unciforme.
El canal comú que du la bilis i les secrecions pancreàtiques al duodeno està revestit per un complex circular de fibres de múscul pla que es condensan en l'esfínter de Oddi a mida que travessen la paret del duodeno.
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Pàncrees». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
- ↑ (2016) Standring, Susan (ed.). Gray's anatomy: the anatomical basis of clinical practice, 41 edició, Philadelphia, pp. 1179–89. OCLC 920806541. ISBN 9780702052309.
- ↑ Ferrés, Elvira; Montesinos, Manuel; Agredixca, Víctor Smith (1991). Manual d'embriologia i anatomia general, Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9. Consultat el 2020-12-06.
- ↑ Ortiz, Raimundo Goberna (1995). L'Insulina: De la Biologia a la Patologia Molecular: Lliçó Inaugural en la Solemne Obertura Del Curs Acadèmic 1995-96 en l'Universitat de Sevilla, Universitat de Sevilla. ISBN 978-84-472-0260-7. Consultat el 2020-12-06.
- ↑ Varis autors (2006). Tècnics Especialistes de Radiodiagnostico Del Servici Navarro de Salut, 3ª edició (vol. 1), Espanya, p. 245. ISBN 84-665-5075-5.
- ↑ Ceranowicz, Piotr; Cieszkowski, Jakub; Warzecha, Zygmunt; Kuśnierz-Cabala, Beata(2015).«The Beginnings of Pancreatology as a Field of Experimental and Clinical Medicine».BioMed Research International.2015: 128095.ISSN 2314-6141.doi:10.1155/2015/128095.Consultat el 2025-04-05.
- ↑ Inzunza Hernández, Óscar; Koenig Samohod, Cecilia; Salgado Alarcón, Guillermo (2005). «Glándulas anexes de l'aparat digestiu», el%20p%C3%A1ncreas&pg=SA6-PA64#v=onepage&q=morfolog%C3%ADa%20de el%20p%C3%A1ncreas&f=false Morfologia humana, Edicions Universitat Catòlica de Chile. ISBN 978-956-14-1516-4.
- ↑ (2016) Standring, Susan (ed.). Gray's anatomy : the anatomical basis of clinical practice, 41st edició, Philadelphia. OCLC 920806541. ISBN 9780702052309.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Páncreas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.