Anar al contingut

Pàncrees

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Illu pancrease.svg
Pàncrees


El pàncrees (del grec πάνκρεας) és un orgue del aparat digestiu i del sistema endocrino dels vertebrats.[1] En els sers humans es localisa en la cavitat abdominal, just darrere del estòmec.[2]
El pàncrees és tant una glándula endocrina com exocrina.[3] Com glándula endocrina, té la funció de secretar al torrent sanguíneu vàries hormonas importants, entre les que es troben insulina, glucagón, polipèptit pancreàtic i somatostatina.[4] Com glándula exocrina, el pàncrees segrega suc pancreàtic al duodeno a través del conducte pancreàtic. Este suc conté bicarbonato, que neutralisa els àcit que entren en el duodeno procedents de l'estòmec; i enzimes digestives, que descomponen els carbohidrats, proteïnas i lípits dels aliments.[5] Pel seu paper en la regulació del sucre en la sanc, el pàncrees és l'orgue clau en la diabetis mellitus.

Història

[editar | editar còdic]

La paraula pàncrees prové del grec πᾶν (pân, "tot") i κρέας (kréas, "carn") en referència al seu color roig semblança a la carn.[6]

La funció del pàncrees en la diabetis es coneix des d'a lo manco 1889, i el seu paper en la producció d'insulina es va identificar en 1921.

Anatomia en humans

[editar | editar còdic]

El pàncrees, en els sers humans, es troba per darrere de l'estòmec, en sentit travesser entre el duodeno i el bazo, a nivell de la primera i segona vèrtebres lumbars, junt a les glándulas suprarrenals. Forma part del contingut de l'espai retroperitoneal.

Té forma allargada i es dividix en vàries parts anomenades cap, coll, cos i coa. En l'espècie humana medix entre 15 a 20 centímetros (cm) de llarc, 4-5 cm de gruixa, en un pes que oscila entre 70 i 150 grams (g).[7]

Sectors anatòmics

[editar | editar còdic]
Archiu:Blausen 0698 PancreasAnatomy-es.png
Anatomia del pàncrees.
  • Cap: dins de la concavidad del duodeno o torra duodenal formada per les tres primeres porcions del duodeno i ascendix oblicuamente cap a l'esquerra.[8]
  • Procés unciforme: posterior als gots mesentèrics superiors.
  • Coll: anterior als gots mesentèrics superiors (artèria mesentèrica superior i vena mesentèrica superior). Posterior a ell es crea la vena porta.
  • Cos: continua posterior a l'estòmec cap a l'esquerra i ascendint llaugerament.
  • Coa: termina despuix de passar entre les capes del lligament esplenorrenal. L'única part del pàncrees intraperitoneal.
  • Conducte pancreàtic principal o Conducte de Wirsung: escomença en la coa dirigint-se a la dreta pel cos. En el cap canvia de direcció a inferior. En la porció inferior del cap s'unix al conducte colédoco acabant en l'ampolla hepatopancreática o de Vater que s'introduïx en el duodeno descendent (segona part del duodeno).[9]
  • Conducte pancreàtic accessori o Conducte de Santorini: es forma de dos branques, la primera provinent de la porció descendent del conducte principal i la 2.ª del procés unciforme.

El canal comú que du la bilis i les secrecions pancreàtiques al duodeno està revestit per un complex circular de fibres de múscul pla que es condensan en l'esfínter de Oddi a mida que travessen la paret del duodeno.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. OMS,OPS,BIREME (ed.): «Pàncrees». Descriptores en Ciències de la Salut, Biblioteca Virtual en Salut.
  2. (2016) Standring, Susan (ed.). Gray's anatomy: the anatomical basis of clinical practice, 41 edició, Philadelphia, pp. 1179–89. OCLC 920806541. ISBN 9780702052309.
  3. Ferrés, Elvira; Montesinos, Manuel; Agredixca, {{{nom3}}} (1991). Manual d'embriologia i anatomia general, Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9.
  4. Ortiz (1995). L'Insulina: De la Biologia a la Patologia Molecular: Lliçó Inaugural en la Solemne Obertura Del Curs Acadèmic 1995-96 en l'Universitat de Sevilla, Universitat de Sevilla. ISBN 978-84-472-0260-7.
  5. Varis autors (2006). Tècnics Especialistes de Radiodiagnostico Del Servici Navarro de Salut, 3ª edició, Espanya, p. 245. ISBN 84-665-5075-5.
  6. BioMed Research International.2015
    128095.ISSN 2314-6141.doi:10.1155/2015/128095.Consultat el 2025-04-05.
  7. Inzunza Hernández (2005). «Glándulas anexes de l'aparat digestiu», el%20p%C3%A1ncreas&pg=SA6-PA64#v=onepage&q=morfolog%C3%ADa%20de el%20p%C3%A1ncreas&f=false Morfologia humana, Edicions Universitat Catòlica de Chile. ISBN 978-956-14-1516-4.
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Mendez,2010
  9. (2016) Standring, Susan (ed.). Gray's anatomy : the anatomical basis of clinical practice, 41st edició, Philadelphia. OCLC 920806541. ISBN 9780702052309.