Anar al contingut

Somatostatina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La somatostatina (o GHIH, del anglés Growth Hormone Inhibiting Hormone) hormona inhibidora de la lliberació de somatotropina és una hormona peptídica en 14 aminoàcits produïda per l'hipotàlem i per les cèlules delta dels illots de Langerhans en el pàncrees. Inhibix la producció de hormona del creiximent per l'hipòfisis, té també efectes sobre el pàncrees, a on inhibix la secreció d'insulina i glucagón. Va ser la primera proteïna recombinant produïda en E. coli. Açò va supondre un èxit científic en conseguir obtindre per primera volta una proteïna recombinant. Fòrmula global: C76H104N18O19S2

Funcions

Inhibix la síntesis i/o secreció de l'hormona del creiximent (GH, STH o somatotropina) per part de l'adenohipófisis o hipòfisis anterior, per lo que és una hormona de anti-creiximent. També inhibix l'eix hipotàlem-hipòfisis-tiroides, bloquejant la resposta de l'hormona estimulant de la tiroides (TSH o tirotropina) a l'hormona liberador de tirotropina o TRH. Ademés, els tumors carcinoides poden expressar receptors per a la somatostatina i, per una atra part, s'ha descobert que té funcions com neurotransmissor en el sistema nerviós central.

Atres efectes fisiològics de la somatostatina pancreàtica són:

  • Disminució de la taxa de digestió i l'absorció de nutrients pel tracto gastrointestinal per a la seua posterior utilisació.
  • Inhibició de la secreció de glucagón i insulina.
  • Inhibició de la motilitat gàstrica, duodenal i de la vesícula biliar, puix llimita l'absorció a través del tubo digestiu.
  • Reducció de la secreció d'àcit clorhídric, pepsina, gastrina, secretina, suc intestinal i enzimes pancreàtiques.
  • Inhibició de l'absorció de glucosa i triglicèrits a través de la mucosa intestinal.[1][2]

Regulació

La secreció de la somatostatina està estimulada a nivell gastrointestinal (per la mucosa gastrointestinal) i regulada pels alts nivells de glucosa, aminoàcits, glucagón, àcit grassos lliures i de diverses hormones gastrointestinals. El seu dèficit o el seu excés provoquen indirectament trastorns en el metabolisme dels carbohidrats. També és secretada pel hipotàlem i per atres zones del sistema nerviós central (regió paraventricular anterior, capa externa de l'eminència mija, orgue subcomisural, glàndula pineal).[3]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Somatostatina: síntesis i funcions» (en espanyol). Consultat el 23 de febrer de 2020.
  2. ↑ «Somatostatina: característiques i efectes d'esta hormona» (en espanyol). Consultat el 23 de febrer de 2020.
  3. ↑ «Somatostatina» (en espanyol). Consultat el 23 de febrer de 2020.