Hormona
Una hormona (del participi grec ὁρμῶν del verp ὁρμάω, «posar en moviment») és una substància química secretada en la sanc per una cèlula especial el propòsit de la qual és indicar a atres cèlules que realisen determinades funcions. Des del punt de vista químic, les hormones són molècules de naturalea orgànica, principalment proteiques, i complixen la seua funció (és dir, són actives) en molt chicoteta cantitat.[1]
L'especialitat mèdica encarregada de l'estudi, prevenció i tractament de les malties que afecten a estes molècules humanes és la endocrinologia.
Naturalea
Les hormones pertanyen al grup dels mensagers químics,[2] que inclou també als neurotransmissors i les feromonas. A voltes és difícil classificar a un mensager químic com a hormona o neurotransmissor. Tots els organismes pluricelares produïxen hormones, incloent les plantes (en este últim cas es denominen fitohormonas). Les hormones més estudiades en animals i humans són les que estan produïdes per les glándulas endocrinas, pero casi tots els òrguens humans i animals també produïxen hormones. Existixen hormones naturals i hormones sintètiques. Unes i unes atres s'ampren com a tractaments en certs trastorns, per lo general, encara que no únicament, quan és necessari compensar la seua falta o aumentar els seus nivells si són menors de lo normal.
Història
El concepte de secreció interna va aparéixer en el XIX, quan Claude Bernard ho va descriure en 1855,[3] pero no va especificar la possibilitat de que existiren mensagers que transmeteren senyals des d'un orgue a un atre. El terme «hormona» va ser utilisat per primera volta en 1905 per William Bayliss, és un terme que deriva del verp grec ὁρμἀω ('posar en moviment, estimular'), encara que ya abans s'havien descobert dos funcions hormonals; la primera fonamentalment del fege, descoberta per Claude Bernard en 1851 i la segona va ser la funció de la glándula suprarrenal, descoberta per Alfred Vulpian en 1856. La primera hormona que es va descobrir va ser la adrenalina, descrita pel japonés Takamine Jōkichi en 1901. Posteriorment el nortamericà Edward Calvin Kendall va aïllar la tiroxina en 1914.[4]
Fisiologia
Cada cèlula és capaç de produir una gran cantitat de molècules reguladores. Les glándulas endocrinas i els seus productes hormonals estan especialisats en la regulació general de l'organisme aixina com també en la autorregulación d'un orgue o teixit. El método que utilisa l'organisme per a regular la concentració d'hormones és el de trobar un equilibri entre les retroalimentaciones positiva i negativa, fonamentat en la regulació de la seua producció, metabolisme i excreció. També hi ha hormones tróficas i hormones no tróficas, segons el blanc sobre el qual actuen. Les hormones poden ser estimulades o inhibides per:
- Atres hormones.
- Concentració plasmática d'ions o nutrients.
- Neuronas i activitat mental.
- Canvis ambientals, per eixemple llum, temperatura, pressió atmosfèrica. Un grup especial d'hormones són les hormones tróficas que actuen estimulant la producció de noves hormones per part de les glándulas endócrinas. Per eixemple, la TSH produïda per la hipòfisis estimula la lliberació d'hormones tiroidees ademés d'estimular el creiximent de dita glándula. Recentment s'han descobert les "hormones de la fam": ghrelina, orexina i péptido YY, i els seus antagonistas com la leptina.
La adiponectina que aumenta la sensibilitat a l'insulina, actua en múscul esquelètic, fege i teixit adiposo, favorint l'oxidació d'àcit grassos.
Les hormones poden segregar-se en forma cíclica, conformant verdaders biorritmes (ej: secreció de prolactina durant l'alletament, secreció d'esteroides sexuals durant el cicle menstrual). Sobre la seua regulació, el sistema endocrino constituïx un sistema cibernètic, capaç d'autorregularse a través dels mecanismes de retroalimentació (feedback), els quals poden ser de dos tipos:
- Retroalimentació positiva: és quan una glándula segrega una hormona que estimula a una atra glándula per a que segregue una atra hormona que estimule la primera glándula.
- Ej: la FSH segregada per la hipòfisis estimula el desenroll de folículs ovàrics que segrega estrògens que estimulen una major secreció de FSH per la hipòfisis.
- Retroalimentació negativa: quan una glándula segrega una hormona que estimula a una atra glándula per a que segregue una hormona que inhibix a la primera glándula.
- Ej: la ACTH segregada per la hipòfisis estimula la secreció de glucocorticoides adrenals que inhibixen la secreció d'ACTH per la hipòfisis. A la seua volta, segons el número de glándulas involucrades en els mecanismes de regulació, els circuits glandulares poden classificar-se en:
- Circuits llarcs: una glándula regula una atra glándula que regula a una tercera glándula que regula a la primera glándula, per lo que en l'eix estan involucrades tres glándulas.
- Circuits curts: una glándula regula una atra glándula que regula a la primera glándula, per lo que en l'eix estan involucrades solament dos glándulas.
- Circuits ultra curts: una glándula es regula a sí mateixa. La massa total d'hormones que circulen en la sanc d'un adult jove sà, incloent la adiponectina secretada pels adipocits, és d'aproximadament 40 miligrams mg (≈41,5 mg en hòmens i ≈39,5 mg en dònes). La deshidro-epi-androsterona DHEA, un precursor d'andrógenos sintetisat en les glándulas suprarrenals, comprén ≈20% del total en hòmens (≈8 mg) pero solament el 11% en dònes (≈4 mg)
En un home de referència, s'ha estimat el número de molècules circulants en aproximadament ≈25 µmol en total, en comparació a 14 µmol en dònes. Açò és equivalent a ≈ (15 quintillones) de molècules d'hormona circulants en hòmens i ≈ molècules circulants en dònes.[5]
Tipos d'hormones
Segons la seua naturalea química, es troben tres tipos d'hormones:
- Derivades d'aminoàcits: es deriven dels aminoàcits tirosina i triptófano, com a eixemple tenim les catecolaminas i la tiroxina.
- Hormones peptídicas: estan constituïdes per cadenes d'aminoàcits, ben oligopéptidos (com la vasopresina) o polipèptits (com la hormona del creiximent). Quan la cadena d'aminoàcits és més llarga i posseïx les característiques pròpies de l'estructura de les proteïnes, es diuen hormones proteiques, com la prolactina. En general, este tipo d'hormones no poden travessar la membrana plasmática de la cèla diana, per lo que els receptors per a estes hormones es troben en la superfície celar. També estan les hormones glucoproteicas, que són hormones proteiques que tenen grups de carbohidrats units a les seues cadenes d'aminoàcits.[6]
- Hormones lipídicas: són esteroides (com la testosterona) o eicosanoides (com les prostaglandinas). Donat el seu caràcter lipófilo, travessen sense problemes la bicapa lipídica de les membranes celars i els seus receptors específics es troben en l'interior de la cèlula diana.
Mecanismes d'acció hormonal
Les hormones tenen la característica d'actuar sobre les cèles, que deuen dispondre d'una série de receptors específics. Hi ha dos tipos de receptors celars:
Receptors de membrana: els usen les hormones peptídicas. Les hormones peptídicas (ORD mensager) es fixen a un receptor proteic que hi ha en la membrana de la cèla, i estimulen l'activitat d'una atra proteïna (unitat catalítica), que fa passar el ATP (intracelar) a AMPcíclico (2º mensager), que junt en el calcio citosólico, poden activar distints tipos d'enzimes nomenades proteïna quinasas (responsable de produir la fosforilación de les proteïnes de la cèla, que produïx una acció biològica determinada). Esta és la teoria o hipòtesis de 2º mensager o de Sutherland.
Receptors intracelars: els usen les hormones esteroideas. L'hormona travessa la membrana de la cèlula diana per difusió. Una volta dins del citoplasma s'associa en el seu receptor intracelar, en el qual viaja al núcleu travessant junts la envoltura nuclear. En el núcleu es fixa al ADN i fa que se sintetise ARNm, que induïx la síntesis de noves proteïnes, que es traduiran en una resposta fisiològica, o be, pot interferir en la maquinària biosintética d'una determinada proteïna per a evitar la seua síntesis.
Principals hormones humanes
Hormones peptídicas i derivades d'aminoàcits
Són péptidos de diferent llongitut o derivats d'aminoàcits; ya que la majoria d'estes hormones no travessen la membrana plasmática de les cèlules diana, estes disponen de receptors específics en la seua superfície.
Hormones lipídicas
La seua naturalea lipófila els permet travessar la bicapa lipídica de les membranes celars; els seus receptors específics es localisen en el citosol o en el núcleu de les cèlules diana.
Esteroides
| Nom | Abrevia- tura |
Orige | Mecanisme d'acció | Teixit diana | Efecte |
| Cortisol | Glándulas suprarrenals (cèles fasciculades i reticulars) | Directe | Estimula la gluconeogénesis; inhibix la captació de glucosa en el múscul i en el teixit adiposo; movilisa els aminoàcits dels teixits extrahepáticos; estimula la lipólisis en el teixit adiposo; efectes antiinflamatorios i inmunodepresivos. | ||
| Aldosterona | Corfa adrenal (cèles glomerulares) | Directe | Estimula la reabsorción de sodi i la secreció de potassi i ions hidrogen en el renyó, lo que fa aumentar el volum sanguíneu. | ||
| Testosterona | Testícul (cèles de Leydig) | Directe | Creiximent, aument de la massa muscular i de la densitat òssea; maduració dels testículs, formació del ouera, creiximent de la pelussa púbic i aixellar, modificació de l'aparat vocal (la veu es fa més greu). | ||
| Deshidroepiandrosterona | DHEA | Testícul (cèles de Leydig), ovari (cèles de la teca), renyó (zona fasciculada zona reticular) | Directe | Similar a la testosterona. | |
| Androstenediona | Glándulas adrenals, gònadas | Directe | Substrat per als estrògens. | ||
| Dihidrotestosterona | DHT | Múltiple | Directe | Controla l'increment del pèl en el cos i la cara, influïx sobre la secreció de les glándulas sebàcees (causa acné), produïx pèrdua de cabell, HPB i càncer de la próstata. | |
| Estradiol (17β-estradiol) | I2 | Ovari (folícul de Graaf, cos lúteo), testícul (cèles de Sértoli) | Directe |
Creiximent; creiximent de la pelussa púbic i aixellar en la dòna principalment, promou la diferenciació dels caràcters sexuals secundaris femenins; estimula diversos factors de coagulació; incrementa la retenció d'aigua i sodi. Reforça els càncers de mama sensibles a hormones[12] (la supressió de la producció d'estrògens és un tractament per a dits càncers). En els hòmens, prevé la apoptosis de les cèles germinals;[13] retroinhibidor negatiu de la síntesis de testosterona en les cèles de Leydig.[14] | |
| Estrona | Ovari (cèles granuloses), adipocits | Directe | Actua en el desenroll dels caràcters sexuals i òrguens reproductors femenins, realisa el manteniment del control electrolític i aumenta el anabolisme de proteïnes. | ||
| Progesterona | PH | Ovari (cos lúteo), glándulas adrenals, placenta (durant el embaràs) | Directe | Manté el embaràs:[15] convertix el endometri en orgue secretor, fa al moc cervical impermeable al esperma, inhibix la resposta inmunitario contra el embrió, disminuïx la coagulació sanguínea: incrementa la formació i l'agregació plaquetarias, vasoconstricció; broncoconstricció. |
Patologies
- Artícul principal → Malties del sistema endocrino.
La correcta funció de les hormones en el cos pot vore's alterada per malties del sistema endocrino, que són aquelles que afecten a les glándulas de secreció interna, entre unes atres la hipòfisis, tiroides, paratiroide, pàncrees i glándulas suprarrenals. Solen cursar en aument de la producció de la hormona secretada per la glándula (hipersecreción) o disminució en la producció (hiposecreción). La branca de la medicina que estudia les malties del sistema endocrino es coneix com endocrinologia.[16]
Per la seua banda, les malties que afecten a les hormones neurotransmisoras són objecte d'estudi de la neurologia.
Farmacologia
Una gran cantitat d'hormones són usades com a medicaments. Les més comunament usades són estradiol i progesterona en les píndoles anticonceptives i en la teràpia de tongada hormonal, la tiroxina en forma de levotiroxina en el tractament per al hipotiroïdisme, els corticoides per a malties autoinmunes, trastorns respiratoris severs i certs quadros alèrgics. La insulina és usada per molts diabètics. Preparacions locals usades en otorrinolaringologia freqüentment contenen equivalents a la adrenalina. Els esteroides i la vitamina D són components de certes cremes que s'utilisen en dermatologia. La melatonina s'utilisa com a medicament per a problemes d'insomni.
Vore també
Referències
- ↑ Curtis Barnes (1924). «40», (en espanyol), Medica Panamericana, p. 834. ISBN 9500603756.
- ↑ Fanjul, María Luisa; Hiriart, Marcia (1 de giner de 1998). google. es/books? id=SymaHHqks60C&pg=PA209&dq=hormonas++mensajeros+qu%C3%ADmicos&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjIws_DkaHlAhWC5OAKHRErDEIQ6AEIPTAD#v=onepage&q=hormonas%20%20mensajeros%20qu%C3%ADmicos&f=false Biologia funcional dels animals (en és), Sigle XXI. ISBN 9789682321368.
- ↑ jstor. org/stable/25365915 «Endocrines In Theory And Practice: The History Of Endocrinology».The British Medical Journal.1(3984)
- 1033–1036.ISSN 0007-1447.Consultat el 2022-07-20.
- ↑ jbc. org/artícul/S0021-9258(20)85219-3/abstract «The Isolation of Thyroxine and Cortisone: the Work of Edward C. Kendalinages=Simoni».Journal of Biological Chemistry.277(21)
- 21–22.ISSN 0021-9258.doi:10.1016/S0021-9258(20)85219-3.Consultat el 2022-07-20.
- ↑ Sender R, Kedar T, Navon I, Raz M, Bikel S, Hemi R, et al. (2026) plos. org/plosbiology/artícul? id=10.1371/journal. pbio.3003864#pbio.3003864. ref014 The total mass, copy number, and distribution of hormones in the human bloodstream. PLoS Biol 24(6): i3003864. doi:10.1371/journal. pbio.3003864
- ↑ juntadeandalucia. es/repositorio/21022017/09/es-an_2017022112_9155003/11_tipos_de_hormonas. html Tipos d'hormones, en agrega. juntadeandalucia. és, 21 de febrer de 2017 (recuperat el 8 de maig de 2021).
- ↑ Kosfeld M et al. (2005) Oxytocin increases trust in humans. Nature 435:673-676. archive. org/web/20080529070600/http://www. iew. unizh. ch/home/kosfeld/papers/ottrust_nature.pdf PDF PMID 15931222
- ↑ «archive. org/web/20081206041829/http://www. sciamdigital. com/index. cfm? fa=Products. ViewIssuePreview&ARTICLEID_CHAR=C001082B-2B35-221B-641CA6ED64E8BCF3 Scientific American Mind, "Rhythm and Blues"; June/July 2007; Scientific American Mind; by Ulrich Kraft». Archivat des d'el sciamdigital. com/index. cfm? fa=Products. ViewIssuePreview&ARTICLEID_CHAR=C001082B-2B35-221B-641CA6ED64E8BCF3 original, el 6 de decembre de 2008. Consultat el 25 d'octubre de 2008.
- ↑ «archive. org/web/20230522170659/http://www. vivo. colostate. edu/hbooks/pathphys/endocrine/otherendo/somatostatin. html Colorat State University - Biomedical Hypertextbooks - Somatostatin». Archivat des d'el vivo. colostate. edu/hbooks/pathphys/endocrine/otherendo/somatostatin. html original, el 22 de maig de 2023. Consultat el 25 d'octubre de 2008.
- ↑ Kaushansky K. Lineage-specific hematopoietic growth factors. N Engl J Med 2006;354:2034-45. PMID 16687716.
- ↑ [enllaç trencat] Journal of Smooth Muscle Research Vol. 41 (2005) , No. 1 35-47. Kazuki Endo1), Takayuki Matsumoto1), Tsuneo Kobayashi1), Yutaka Kasuya1) and Katsuo Kamata1)
- ↑ breastcancer. org/tre_sys_hrt_idx. html Teràpia Hormonal (en anglés).
- ↑ Pentikäinen V, Erkkilä K, Suomalainen L, Parvinen M, Dunkel. Estradiol Acts as a Germ Cell Survival Factor in the Human Testis in vitro. The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism 2006;85:2057-67 PMID 10843196
- ↑ Devlin, T. M. 2004. Bioquímica, 4.ª edició. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4
- ↑ vivo. colostate. edu/hbooks/pathphys/reprod/placenta/endocrine. htmles hormones placentaria. (2000). vivo. colostate. edu/hbooks/pathphys/reprod/placenta/endocrine. html archivat en Wayback Machine. Universitat de Colorat. (en anglés).
- ↑ sefh. es/bibliotecavirtual/fhtomo2/CAP05.pdf Endocrinologia. Autors: J. J. Escrivá, J. A. Carbajal, M. Mendaza.
Enllaços externs
Hormona en el Viccionari.
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Hormona.- archive. org/web/20070612123548/http://es. encarta. msn. com/encyclopedia_761573263/Hormona. html Hormones. Artícul en Encarta.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hormona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.