Intestí
El intestí (del llatí: intestinus) és la porció del tubo digestiu que es troba entre l'estòmec i l'ano. La seua funció principal és absorbir els nutrients i l'aigua que s'ingerixen durant el procés d'alimentació.
Divisions
[editar | editar còdic]En Anatomia i Fisiologia s'acostuma a dividir a l'intestí per al seu estudi en dos segments: intestí prim i intestí gros.[1]
Intestí prim
[editar | editar còdic]L'intestí prim és un tubo estret que partix de l'estòmec i aplega fins a l'intestí gros. Es dividix en tres porcions que es diuen duodeno, yeyuno i íleo.
El duodeno té uns 25 centímetros (cm) de llarc i termina en el yeyuno, que medix 2,5 metros (m) i continua per a formar l'íleo, que medix 3,5 m. Ya que yeyuno i íleo tenen una estructura molt pareguda i es troben un a continuació de l'atre, en ocasions es designen de forma conjunta com yeyuno-íleo. L'íleo finalisa en la vàlvula íleo-cecal, que ho comunica en el còlon.
Intestí gros
[editar | editar còdic]L'intestí gros és un tubo alguna cosa més ample que l'intestí prim. Medix al voltant d'1,5 m de llarc i transcorre des de la vàlvula íleo-cecal que ho conecta en l'intestí prim fins a l'ano.
Es dividix en vàries porcions: cego, apèndix vermiforme, còlon ascendent, còlon transverso, còlon descendent, còlon sigmoideo, recte i ano.
Funcions
[editar | editar còdic]
La major part de l'absorció dels aliments es produïx a través de la paret de l'intestí prim. Per a aumentar la superfície d'absorció i facilitar el procés, la mucosa té chicotetes proyeccions que reben el nom de vellositats intestinals, cada una de les quals conté a la seua volta chicotets plecs que es diuen microvellositats. Cada vellositat dispon de gots sanguíneus i limfàtics per mig dels quals les substàncies absorbides passen a la sanc i la limfa i es distribuïxen a atres parts de l'organisme.[2][3]
L'intestí gros té entre atres funcions la reabsorció de l'aigua, lo que produïx la compactación dels residus per a formar les heces que són expulsades a través de l'ano durant el procés de defecaació. En l'interior de l'intestí gros existixen gran cantitat de bactèries beneficioses, que es coneixen en conjunt com microbiota intestinal, les quals sintetisen la vitamina K i algunes vitamines del complex B.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sistema digestiu: Anatomia. Enfermera virtual. Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 El cos humà. Salut i malaltia. Autor: Barbara Janson Cohen. Consultat el 3 de maig de 2018.
- ↑ «Gastrointestinal Transit: How Long Does It Take?». www.vivo.colostate.edu. Archivat des d'el original, el 3 d'abril de 2015. Consultat el 2021-07-28.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Intestino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.