Íleo
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El íleo és la secció final del intestí prim, en l'aparat digestiu.[1] El seu nom aludix al seu curs, que és molt sinuós.
L'intestí prim té una llongitut promig de 6 a 7 m i es subdivide en duodeno, yeyuno i íleo. La primera regió de l'intestí prim, d'uns 25 cm de llarc, es denomina duodeno. A l'altura de la segona vèrtebra lumbar, es transforma en el yeyuno. L'últim tram correspon a l'íleo. Del tram yeyuno-íleo, el 40% proximal (inicial) correspon al yeyuno i el 60% distal (final) a l'íleo.
El yeyuno-íleo es caracterisa per presentar extrems relativament fixos. El yeyuno s'origina en el duodeno. L'íleo està separat del intestí cego per la vàlvula ileocecal. El llímit entre el yeyuno i l'íleo no és apreciable. El seu calibre disminuïx progressivament en direcció al intestí gros.
L'intestí prim presenta gran número de vellositats intestinals que aumenten la superfície d'absorció dels nutrients. L'íleo complix en funcions de secreció, absorció i motilitat, que completen el processat dels nutrients. En ell s'absorbix la vitamina B12 i la major part de les sals biliars.
La mucosa yeyunoileal conté acúmulos de teixit linfoide, denominats plaques de Peyer, que són més numerosos en l'íleo.
En el feto, l'íleo està conectat al melic a través del conducte vitelino. Aproximadament en el 2% dels sers humans este conducte no es tanca durant les primeres sèt semanes de vida, lo que origina una patologia anomenada divertícul de Meckel.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Íleon» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.