Vàlvula ileocecal
La vàlvula intestinal, també cridada unió iliocecal o vàlvula de Bauhin, es comporta com un esfínter tant des del punt de vista anatòmic com funcional. La distensió del íleo terminal (última part del intestí prim) provoca la relaixació de la vàlvula ileocecal i favorix el moviment del quilo cap al còlon, més concretament per al cego (primera part del còlon). Servix per a regular l'arribada del contingut ileal al còlon proximal i minimisa el refluix del contingut cecal a l'íleo.
El refluix del quilo també es vorà dificultat per la disposició d'este orifici del íleo, ya que el fet d'entrar en el cego com una certa prominència, dificultarà més el refluix.
Histologia
[editar | editar còdic]El histologia de la vàlvula ileocecal mostra un canvi abrupte en el patró velloso de la mucosa, existix també un engrosamiento de la muscular de la mucosa, la qual és una capa de teixit muscular pla que es troba per baix de la capa mucosa del tracto digestiu.
Existix també una cantitat variable de teixit limfàtic entorn a la vàlvula.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Válvula ileocecal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.