Cego (anatomia)
El cego[1]és la primera porció del intestí gros.[2]casi sempre intraperitoneal.
Rep el quimo (aliment parcialment digerit i en estat acuoso) provinent de l'intestí prim. Posseïx abundant Microbiota intestinal que facilita la degradació de molècules complexes com a celulosa.
La patologia pròpia del cego és inflamatoria i es denomina tiflitis. La localisació de l'apèndix en la cara lateral del cego ho associa habitualment a l'apendicitis.
Anatomia
La seua denominació prové del llatí caecus: cego, intestinum caecum. El cego és la porció de còlon de major calibre, medix 6 centímetros (cm) de llongitut i 7,5-8 cm d'ample. Està ubicat en la fossa ilíaca dreta i es continua per dalt (en el seu extrem cefàlic), en el còlon ascendent.[3]
La vàlvula ileocecal està en el lloc pel que l'íleo terminal va a desembocar en el cego. Esta desembocadura es realisa per mig d'una obertura llongitudinal rodejada de múscul circular; el múscul llongitudinal es continua directament en el cego. La funció valvular possiblement siga retardar el progrés del contingut intestinal cap al còlon ascendent.
El cego en la seua continuació a còlon ascendent passa de intraperitoneal a retroperitoneal. Per això es formen unes recessions en l'arrancada del mesoapéndice i unió ileocecal.
- Apèndix
l'apèndix vermiforme s'ubica en la cara posteromedial del cego, en l'unió de les tres tenies del còlon, aproximadament 2-3 centímetros per baix de la vàlvula íleo-cecal.
Funció
El cego realisa diferents funcions i aportes al procés de digestió, ya que posseïx un ecosistema bacterià complex (Microbiota intestinal), que s'adapta i conviu en una relació simbiòtica.
El cego alberga processos de fermentació, i les seues poblacions bacterianes estan en continu creiximent.
Els microbis contribuïxen a la reducció d'algunes substàncies de difícil digestió i absorció, com la celulosa. La celulosa és un material vegetal relativament difícil de descompondre i reduir, per lo que el cego és l'única estructura que pot portar a terme esta reducció.[4][5]
El cego té la capacitat de rebre aliment no digerit i en estat acuoso provinent de l'intestí prim, i absorbir electrolitos, principalment sodi i potassi.
Vore també
Referències
- ↑ OMS,OPS,BIREME (ed.): «Cego». Descriptores en Ciències de la Salut. Biblioteca Virtual en Salut..
- ↑ «Intestí gros». Medline Plus. Biblioteca Nacional de Medicina de EE. UU.. Consultat el 15 d'abril de 2024.
- ↑ Carrasco Arróniz M.A. (2012). «cap.25: Anatomia i fisiologia de còlon», Gastroenterología, McGraw-Hill.
- ↑ Guarner F.(2007).«Paper de la flora intestinal en la salut i en la malaltia».Nutrició Hospitalària. (Nutr. Hosp.).SciELO.22(supl.2)Consultat el 15 d'abril de 2024.
- ↑ Salines de Reigosa B.(2013).«Microbiota intestinal: clau de la salut».Salus.SciELO.17(2)Consultat el 15 d'abril de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciego (anatomía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.