Feto
En els vertebrats vivípars es diu feto a l'etapa del desenroll que transcorre des del fi de fase embrionària fins al moment del naiximent. En el ser humà la fase embrionària es prolonga 8 semanes des del moment de la fecundació, a partir de l'inici de la novena semana comença el periodo fetal que dura fins al naiximent.[1][2] Durant la vida fetal no es formen òrguens o teixits nous, sino que es produïx la maduració dels ya existents.
Desenroll en humans
Semanes 9 a 16 (2 a 3,6 mesos)
En els sers humans, l'etapa fetal comença nou semanes despuix de la fecundació.[3] Al començ de l'etapa fetal, el feto sol medir uns 30 mm de llongitut des de la coronilla a la rabadilla, i pesa uns 8 grams.[3] El cap constituïx casi la mitat del tamany del feto.[4] Els moviments respiratoris del feto són necessaris per a estimular el desenroll pulmonar, més que per a obtindre oxigen.[5] El cor, les mans, els peus, el cervell i atres òrguens estan presents, pero es troben només al principi del desenroll i tenen un funcionament mínim.[6][7]
En este moment del desenroll, es produïxen moviments incontrolats i tics a mida que els músculs, el cervell i les vies comencen a desenrollar-se.[8]
Semanes 17 a 25 (3,6 a 6,6 mesos)
Una dòna embarassada per primera volta (nulípara) sol escomençar a sentir els moviments fetals entorn a la semana 21, mentres que una dòna que haja donat a llum abans sol sentir moviments ya en la semana 20.[9] Al final del quint més, el feto medix aproximadament 20 cm.
Semanes 26 a 38 (6,6 a 8,6 mesos)
La cantitat de greix corporal aumenta ràpidament. Els pulmons no estan completament madurs. Les conexions neuronals entre la corfa sensorial i el tàlem es desenrollen a partir de les 24 semanes d'edat gestacional, pero la primera evidència de la seua funció no es produïx fins a al voltant de les 30 semanes, quan sorgix una mínima consciència, cicle de somi i la capacitat de sentir dolor.cita requerida Els ossos estan completament desenrollats, pero encara són blans i flexibles. El ferro, el calcio i el fòsfor són més abundants. Les ungles apleguen al final dels dits. El lanugo, o pelussa fina, comença a desaparéixer, fins a desaparéixer llevat en la part superior dels braços i els muscles. Apareixen chicotets brots mamaris en abdós sexes. El pèl del cap es torna asprós i més gros. El naiximent és imminent i es produïx al voltant de la semana 38 despuix de la fecundació. El feto es considera a terme entre les semanes 37 i 40, quan està suficientment desenrollat per a la vida fòra de l'úter.[10][11] En nàixer, pot medir 48 a 53 cm (19 a 21 plg). El control del moviment és llimitat en nàixer, i els moviments voluntaris intencionats continuen desenrollant-se fins a la pubertat.[12][13]
Variació del creiximent
El creiximent del feto humà varia molt. Quan el tamany del feto és inferior a l'esperat, l'afecció es coneix com restricció del creiximent intrauterino també cridada restricció del creiximent fetal; els factors que afecten al creiximent fetal poden ser materns, placental' o fetals.[14]
Els factors materns inclouen el pes matern, l'índex de massa corporal, l'estat nutricional, l'estrés matern prenatal, l'exposició a toxines (inclós el tabac, l'alcohol, l'heroïna i atres drogues que també poden danyar al feto d'atres formes), i el fluix sanguíneu.
Els factors placentarios inclouen el tamany, la microestructura (densitat i arquitectura), el fluix sanguíneu del cordonera umbilical, els transportadors i les proteïnes d'unió, l'utilisació de nutrients i la producció de nutrients.
Els factors fetals inclouen el genoma fetal, la producció de nutrients i la producció hormonal. Ademés, els fetos femenins tendixen a pesar menys que els masculins, a terme.[14]
El creiximent fetal sol classificar-se de la següent manera: chicotet per a l'edat gestacional (PEG), apropiat per a l'edat gestacional (AEG) i gran per a l'edat gestacional (PEG).[15] El PEG pot donar lloc a baix pes en nàixer, encara que el naiximent prematur també pot donar lloc a baix pes en nàixer. El baix pes en nàixer aumenta el risc de mortalitat perinatal (mort poc despuix del naiximent), asfíxia, hipotèrmia, policitemia, hipocalcemia, disfunció inmunitario, anomalies neurològiques i atres problemes de salut a llarc determini. La PEG pot associar-se a un retart del creiximent o, pel contrari, a un retart absolut del creiximent.
En l'espècie humana
En esta etapa ya el feto ha passat l'etapa embrionària, de formació de nous òrguens i sistemes, i progressa en el seu creiximent i desenroll. Les cèlules mare, que en l'etapa embrionària es varen dividir en tres capes, comencen el procés de creació de la massa encefálica, el cor i els pulmons, també es van formant les cavitats auditives, per a finalment formar les extremitats i els músculs i òrguens restants.
Aparat circulatori
l'aparat circulatori d'un feto humà té vàries característiques diferencials, principalment perque els pulmons no són funcionals i el feto obté l'oxigen i els demés nutrients de la mare per mig de la placenta i el cordonera umbilical.[16]
La sanc oxigenada procedent de la placenta aplega al feto per la vena umbilical. Des de la vena umbilical pot seguir dos camins, la mitat del volum de sanc es desvia pel conducte venoso fetal i alcança directament la vena cava inferior, mentres l'atra mitat entra en el fege des de la seua vora inferior unint-se en la vena porta hepàtica, eixint del fege per mig de les venes suprahepáticas que desemboquen en la vena cava inferior. Des de la vena cava inferior, la sanc aplega a l'aurícula dreta del cor. En el feto, hi ha una obertura que comunica l'aurícules dreta i esquerra, el foramen oval. A través del foramen oval la sanc fluïx de l'aurícula dreta a l'esquerra, alcançant l'interior del ventrícul esquerre des d'a on és bombejada per mig de l'artèria aorta a tot el cos. Part d'esta sanc va de l'aorta a les artèries ilíacas internes d'a on partixen les artèries umbilicals que transporten la sanc no oxigenada fins a la placenta, a on es produïx l'intercanvi de gasos, la sanc pert el diòxit de carbono i atres productes de rebuig i capta oxigen i nutrients.[16]
Una part de la sanc que aplega a l'aurícula dreta no passa a l'esquerra pel foramen oval i alcança el ventrícul dret des d'a on és propulsada cap a l'artèria pulmonar. En el feto existix una conexió entre l'artèria pulmonar i l'aorta, cridada ductus arteriosus que desvia gran part de la sanc des de l'artèria pulmonar cap a l'artèria aorta i la circulació sistémica. El ductus arteriosus es tanca despuix del naiximent, una volta els pulmons s'expandixen i comencen a realisar la seua funció d'intercanvi de gasos. En la vida intrauterina el feto no utilisa els pulmons per a respirar, ya que està suspés en el decorregut amniótico i rep l'oxigen per mig de la placenta.[16]
Desenroll postnatal
En el seu primer respir en nàixer, el sistema canvia sobtadament. Els pulmons s'expandixen i comencen a ventilar, la resistència pulmonar es reduïx bruscament, el foramen oval es tanca impedint la comunicació de l'aurícula dreta en l'esquerra. El ductus arteriosus també es tanca i la sanc de l'artèria pulmonar es dirigix sense desviacions cap als pulmons per a oxigenarse. La vena umbilical es tanca i el conducte venoso es oblitera convertint-se en el lligament venoso. Totes estes modificacions completen la separació entre la circulació sistémica i la circulació pulmonar.
En l'adult es poden trobar diferents vestigis de la circulació fetal:[17][18]
| Fetal | Adult |
|---|---|
| Foramen oval | Fossa oval |
| Ductus arteriosus | Ligamentum arteriosum |
| Ductus venosus | Ligamentum venosum |
| Porcions proximals de les artèries umbilicals fetals. | Artèria umbilical de l'adult. |
| Porcions distales de les artèries umbilicals fetals. | Lligaments umbilicals. |
| Vena umbilical | Lligament redó del fege |
Hemoglobina fetal
El feto transporta l'oxigen per mig d'un tipo d'hemoglobina diferent a la de l'adult que rep el nom d'hemoglobina fetal. L'afinitat per l'oxigen del hemoglobina fetal és superior a la de l'adult, esta diferència facilita que en la placenta es produïxca la transferència d'oxigen des de la sanc materna a la sanc fetal.[19]
Viabilitat
- Artícul principal → Viabilitat fetal.
La viabilitat fetal es referix a un punt del desenroll fetal en el que el feto pot sobreviure fòra de l'úter. El llímit inferior de la viabilitat és aproximadament 5 3⁄4 mesos d'edat gestacional i sol ser posterior.[20]
No existix un llímit definit de desenroll, edat o pes en el que un feto es convertixca automàticament en viable.[21] Segons senyes de 2003 a 2005, les taxes de supervivència són del 20-35 % per als bebés naixcuts a les 23 semanes de gestació (5 3⁄4 mesos); del 50-70 % a les 24-25 semanes (6 - 6 1⁄4 mesos); i >90 % a les 26-27 semanes (6 1⁄2 - 6 3⁄4 mesos) i més.[22] És rar que sobrevixca un bebé que pese menys de 500 g.[21]
Quan naixen estos bebés prematurs, les principals causes de mortalitat són que el sistema respiratori i el sistema nerviós central no estan completament diferenciats. Si reben cuidats posnatales especialisats, alguns bebés prematurs que pesen menys de 500 g poden sobreviure, i se'ls denomina bebés en pes extremadament baix en nàixer o bebés inmaduros.[21]
El part prematur és la causa més comuna de mortalitat infantil, causant casi el 30 % de les morts neonatals.[22] En una taxa d'ocurrència del 5% al 18% de tots els parts,[23] també és més comú que el naiximent postmaduro, que es produïx entre el 3 i el 12 % dels embarassos.[24]
Vore també
Referències
- ↑ (2006) Fonaments d'embriologia mèdica, Ed. Mèdica Panamericana, p. 2.
- ↑ «feto» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina d'Espanya.
- ↑ 3,0 3,1 Klossner, N. Jayne, Introductory Maternity Nursing (2005): "L'etapa fetal és des del començ de la 9ª semana despuix de la fecundació i continua fins al naiximent"
- ↑ «Desenroll fetal: MedlinePlus Medical Encyclopedia».
- ↑ Institute of Medicine of the National Academies, Preterm Birth: Causes, conseqüències i prevenció [1] archivat en Wayback Machine. (2006), pàgina 317. Recuperat 2008-03-12
- ↑ L'enciclopèdia Columbia [2] archivat en Wayback Machine.} (Sexta edició). Recuperat 2007-03-05.
- ↑ Greenfield, Marjorie. "Dr. Spock.com
- Archivat el 22 de giner de 2007 archivat en Wayback Machine.". Recuperat el 20-01-2007.
- ↑ Prechtl, Heinz. "Prenatal and Early Postnatal Development of Human Motor Behavior" en Handbook of brain and behaviour in human development, Kalverboer i Gramsbergen eds., pp. 415-418 (2001 Kluwer Academic Publishers): "Els primers moviments que es produïxen són flexions laterals del cap. A les 9-10 semanes d'edat postmestrual es produïxen moviments complexos i generalisats. Són els cridats moviments generals (Prechtl et al., 1979) i els sobresalts. Abdós inclouen tot el cos, pero els moviments generals són més llents i tenen una seqüència complexa de parts del cos implicades, mentres que el sobresalt és un moviment ràpit i fásico de totes les extremitats i del tronc i el coll."
- ↑ Levene, Malcolm et al. Essentials of Neonatal Medicine (Blackwell 2000), p. 8. Recuperat en 2007-03-04.
- ↑ «seua%20embaràs,en%20les%20pròximes%20semanes. Vosté i el seu bebé a les 37 semanes d'embaràs». NHS.UK.
- ↑ «Donar a llum abans de hora: Do All 40 Weeks Matter?». Parents.
- ↑ Stanley, Fiona et al. "Cerebral Palsies: Epidemiology and Causal Pathways", pàgina 48 (2000 Cambridge University Press): "La competència motora en nàixer és llimitada en el neonato humà. El control voluntari del moviment es desenrolla i madura durant un periodo prolongat fins a la pubertat...."
- ↑ Becher, Julie-Claire. «Insights into Early Fetal Development»., Behind the Medical Headlines (Real Colege de Meges d'Edimburc i Real Colege de Meges i Cirugians de Glasgow octubre de 2004).
- ↑ 14,0 14,1 Holden, Chris i MacDonald, Anita. Nutrition and Child Health (Elsevier 2000). Recuperat 2007-03-04.
- ↑ Queenan, John. Maneig de l'embaràs d'alt risc (Blackwell 1999). Recuperat 2007-03-04.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Whitaker, Kent. Comprehensive Perinatal and Pediatric Respiratory Care (Delmar 2001), 4 de març 2007.
- ↑ Dudek, Ronald i Fix, James. Board Review Séries Embryology (Lippincott 2004), 4 de març 2007.
- ↑ University of Michigan Medical School, Fetal «Circulation and Changes at Birth.» 4 de març de 2007.
- ↑ Bioquímica. Autor: Jeremy M. Berg. Consultat el 20 d'agost de 2022.
- ↑ Halamek, Louis. "Consulta prenatal en els llímits de la viabilitat [3] archivat en Wayback Machine.", NeoReviews, Vol.4 No.6 (2003): "la majoria dels neonatòlecs estarien d'acort en que la supervivència dels recent naixcuts menors d'aproximadament 22 a 23 semanes d'edat gestacional estimada [és dir, 20 a 21 semanes d'edat de fecundació estimada] és universalment desalentadora i que no deuen realisar-se esforços de reanimació quan un neonato naix en este moment de l'embaràs"
- ↑ 21,0 21,1 21,2 Moore, Keith i Persaud, T. The Developing Human: Embriologia clínicament orientada, p. 103 (Saunders 2003).
- ↑ 22,0 22,1 March of Dimes - Mort neonatal [4] archivat en Wayback Machine., recuperat el 2 de setembre de 2009.
- ↑ World Health Organization. «Preterm birth Fact sheet N°363». who. int.
- ↑ Epidemiologia reproductiva i perinatal, Oxford: Oxford University Press, p. 163. ISBN 9780199857746.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.