Moviment fetal
El moviment fetal es referix al moviment del feto ocasionat per la seua pròpia activitat muscular. L'activitat locomotora comença durant l'etapa embrionària tardana i canvia en la seua naturalea a lo llarc del desenroll prenatal. Els músculs comencen a moure's en quant són inervados. Estos moviments no són reflexos, es creen a partir d'impulsos nerviosos autogenerados que s'originen en la mèdula espinal. A mida que el sistema nerviós madura, els músculs poden moure's en resposta a certs estímuls.[1]
En térmens generals, el moviment fetal pot classificar-se com suscitat o espontàneu, i els moviments espontàneus poden ser generats en la mèdula espinal o el cervell. Es pot inferir si un moviment és determinat supraespinalment comparant-ho en els moviments d'un feto anencefálico.[2]
Encara que el cor comença a clapir el dia 23 despuix de la fecundació, este artícul s'enfoca en els moviments voluntaris i reflexos. L'edats es donen des de la fecundació en lloc d'edat gestacional.
Algunes fonts afirmen que no hi ha moviment voluntari fins al cap del naiximent.[3] Atres fonts afirmen que el moviment voluntari comença uns mesos abans.[4] S'han usat ultrasons 3D per a crear imàgens en moviment sobre l'activitat fetal, a les quals se'ls ha cridat "ultrasò 4D".[5]
Moviment durant el desenroll
Primer trimestre
Etapa embrionària
Inclús ans que inicie l'etapa fetal, un embrió humà de 6 semanes pot estovar la seua esquena i coll.[6] Per a la sèptima semana, es pot detectar el moviment de braços i cames en un ultrasò.[6]
Etapa fetal
Archiu:Fetal movements 3D Ultrasound Dr. Wolfgang Moroder.theora.ogv
Les parts del cervell fetal que controlen el moviment no es formen completament fins a les últimes etapes del segon trimestre i les primeres del tercer trimestre.[7] El control del moviment és llimitat en el naiximent, i els moviments completament voluntaris es desenrollen durant un periodo llarc de temps, fins a la pubertat.[8] D'acort a un panorama produït pel Colege Real de Meges de Edinburgo, el moviment intencional comença aproximadament a les 18 semanes, reemplaçant de forma gradual als reflexos, i els moviments intencionals voluntaris se seguixen desenrollant despuix del naiximent.[4]
En estos primers moviments, les extremitats es mouen juntes i comencen a moure's de forma independent per a la novena semana conforme es desenrollen les neurones controladores en la mèdula espinal.[9] En la semana 11, el feto pot moure la seua boca i chuplar els seus dits; en la semana 12, comença a engolir líquit amniótico.[10]
Ademés dels moviments laterals del cap, ocorren moviments complexos i generalisats a l'inici de l'etapa fetal, en moviments i sobresalts que involucren tot el cos.[11] A les 9 semanes, s'ha observat moviment de mans, caderes i genolls,[12] mentres els estiramientos i badallada s'han vist en la semana 10,[13] i els moviments aïllats de les extremitats comencen poc despuix.[11]
Segon trimestre
Per a la duodècima semana, el feto pot patear i moure els dits dels peus, aixina com prendre els seus peus o rascar-se en les seues ungles.[10] També pot moure's en resposta al tacte en la seua pell.[14] D'igual forma, en la semana 12, el diafragma es mou cap a dalt i avall com si el feto respirara. Este moviment desapareix durant la semana 16 i no torna a presentar-se fins al tercer trimestre.[15]
Durant el quint més, els moviments com les patades continuen, i la mare sol sentir moviment per primera volta, fenomen al que se li crida vivificaació.[16] Els moviments de les extremitats es tornen més complexos, en el flexionamiento de les articulacions i costelles. Esta activitat vares agarrar en el desenroll adequat de les articulacions.[14] Les dònes que ya han tingut fills prèviament tenen músculs uterins més relaixats i per conseqüència, més sensibles. Per això, algunes voltes ya poden sentir el moviment fetal a les 14 semanes.[17]
Per a la semana 21, el feto comença a desenrollar un horari de moviment regular.[16] El reflex de Moro, o de sobresalt, està present en la mitat dels fetos per a la semana 24, i en tots per a la semana 28.[18] El moviment ya és restringit en esta etapa perque ha creixcut i té poc espai per a patear o canviar de posició.[19]
Tercer trimestre
En l'últim trimestre, es desenrolla un moviment complex cridat "reflex de marcha". Consistix en el moviment circular de les cames (similar a quan es monta en bicicleta), que ajuda al feto a moure's a una posició cap avall en preparació per al part.[14]
Variació en el nivell d'activitat
Els fetos d'entre 14 i 18 semanes mostren un ritme circadiano pronunciat en el seu nivell d'activitat, lo que pot detectar-se en un electrocardiograma fetal o medint l'activitat locomotora. Els periodos d'activitat i repòs no corresponen als de la mare: els fetos són més actius de 9 del matí a 2 de la vesprada i de 7 de la nit a 4 del matí.[20] Durant les últimes 4 o 6 semanes abans del part, el pateo de la majoria dels fetos ocorre mentres dormen llaugerament.[21]
Referències
- ↑ Vaughan 1996, p. 208.
- ↑ De Vries, Johanna et al. “Fetal Motility in the First Half of Pregnancy”, in Continuity of Neural Functions from Prenatal to Postnatal Life, pages 4 and 63 (1984 Cambridge University Press, edited by Heinz F. R. Prechtl).
- ↑ White, Lois. Foundations Of Maternal & Pediatric Nursing, pages 10 and 128 (2004): "By the end of the 12th week, skeletal muscles begin involuntary movements....The newborn may cry and have muscular activity when cold, but there is no voluntary control of muscular activity."
- ↑ 4,0 4,1 Becher, Julie-Claire. «Insights into Early Fetal Development». Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2013. (Royal College of Physicians of Edinburgh and Royal College of Physicians and Surgeons of Glasgow October 2004): "Purposive movement depends on brain maturation. This begins at about 18 weeks' gestation and progressively replaces reflex movements, which disappear by about 8 months after birth....Reflexes llaure very different from purposeful voluntary movements which develop during the first year of life."
- ↑ Prenatal Image Gallery Index, The Endowment for Human Development (providing numerous 4D ultrasounds that ca be viewed online).
- ↑ 6,0 6,1 Vaughan, p. 207.
- ↑ The development of cerebral connections during the first 20–45 weeks’ gestation. Seminars in Fetal and Neonatal Medicine, Volume 11, Issue 6, Pages 415-422
- ↑ Stanley, Fiona et al. "Cerebral Palsies: Epidemiology and Causal Pathways", page 48 (2000 Cambridge University Press).
- ↑ Vaughan 1996, pp. 208-209.
- ↑ 10,0 10,1 Vaughan 1996, p. 74.
- ↑ 11,0 11,1 Prechtl, Heinz. "Prenatal and Early Postnatal Development of Human Motor Behavior" in Handbook of brain and behaviour in human development, Kalverboer and Gramsbergen eds., pp. 415-418 (2001 Kluwer Academic Publishers): "The first movements to occur llaure sideward bendings of the head....At 9-10 weeks postmestrual age complex and generalized movements occur. These llaure the baix-called general movements (Prechtl et al., 1979) and the startles. Both include the whole body, but the general movements llaure slower and have a complex sequence of involved body parts, while the startle is a quick, phasic movement of all limbs and trunk and neck."
- ↑ Valman HB, Pearson JF«What the fetus feels».Br Med J.280(6209)
- 233–4.doi:10.1136/bmj.280.6209.233.
- ↑ Butterworth, George and Harris, Margaret. Principles of developmental psychology, page 48 (Psychology Press 1994): "stretch and yawn pattern at 10 weeks."
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Vaughan 1996, p. 209.
- ↑ Vaughan 1996, pp. 106-107.
- ↑ 16,0 16,1 Vaughan 1996, p. 134.
- ↑ Van Der Ziel, Cornelia & Tourville, Jacqueline. Big, Beautiful & Pregnant: Expert Advice And Comforting Wisdom for the Expecting Plus-size Woman (Marlowe 2006). Retrieved 2007-02-15.
- ↑ Vaughan 1996, p. 160, p. 189.
- ↑ Vaughan 1996, p. 190.
- ↑ Kintraia et al. 2005.
- ↑ Vaughan 1996, p. 138.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Movimiento fetal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.