Fecundació

Archiu:Sperm-egg.jpg

Un espermatozoide a punt de fecundar un òvul d'un mamífer.

La fecundació és el procés pel qual dos gamets (masculí i femení) es fusionen durant la reproducció sexual per a crear un zigot en un genoma derivat d'abdós progenitors. Els dos fins principals de la fecundació són la combinació de genés derivats d'abdós progenitors i la generació d'un zigot.

En el cas de les plantes en llavors, cal diferenciar el fenomen de la fecundació pròpiament dit (unió íntima de dos cèlules sexuals fins a confondre's els seus núcleus respectius i, en major o menor grau, les seues citoplasma), del procés biològic que ho antecedix: la polinisació, en el que els grans de polen, desenrollats en les teques que conté cada antera d'un estam (orgue floral masculí), són transportats pel vent o els insectes als estigmes, a on germinen emetent un tubo polínico que creix cap a l'ovari. En este cas no es tracta de gamets, sino d'espores, puix cada gra de polen conté dos gamets o cèlules reproductores masculines.

Processe

Els detalls de la fecundació són tan diversos com les espècies; no obstant, existixen quatre events que són constants en totes elles:

1. El primer contacte i reconeiximent entre el gamet masculí i el gamet femení, és de gran importància per a assegurar que abdós siguen de la mateixa espècie.
2. La regulació de l'interacció entre el gamet masculí i el femení. El gamet femení solament pot fecundarse en un gamet masculí. Açò pot conseguir-se permetent que solament un gamet masculí es fusione en el femení, lo que impedirà que uns atres també ho facen.Plantilla:CR
3. La fusió del material genètic provinent d'abdós gamets.
4. La formació del zigot i l'inicie del seu desenroll (l'embriogénesis).

Modalitats

Segons les similituts i diferències entre els gamets

• Fecundació isogámica: Unió de dos gamets idèntics en tamany i estructura. Ocorre solament en alguns grups com els protozoos.
• Fecundació anisogámica: Unió de dos gamets distints, tant en tamany com en estructura, un de masculí i un atre femení. Ocorre en la major part dels grups.
• Fecundació oogámica: gamets molt distints: el femení és gran i immòvil i aporta totes les reserves nutritives al zigot, mentres que el masculí és chicotet i mòvil.

Segons els individus participants

Archiu:Planteamiento experimental de Mendel.png

Descripció de la fecundació creuada en dos plantes de pésols, tal com ho va realisar George Mendel

• Fecundació creuada: fecundació en la que cada gamet procedix d'un individu distint. En algun rar cas, dos individus es fecundan mútuament, com ocorre en els caragols terrestres (o. Pulmonata).
• Autofecundación: quan els dos gamets procedixen del mateix individu. En les plantes angiosperma, les flors de les quals solen ser hermafrodita, és freqüent l'autofecundaació, casi sempre combinada en la fecundació creuada. En algunes espècies coexistixen en les normals certes flors especials que no s'òbrin, i es produïx la fecundació dins del capoll (cleistogamia).

Segons on es produïx

• Fecundació interna: els espermatozoides cridats introespermatozoide, és un tipo d'espermatozoide alvançat (la seua morfologia és d'un cap que conté al núcleu i a l'acrosoma, un coll a on estan els centríolos, la peça mija que és el flagelle rodejat de baïnes mitocondrials, i finalment la peça terminal que és la continuació del flagelle pero rodejat de baïnes fibrosas), estos passen al cos de la femella injectats per òrguens copuladores en el curs d'un acoplament, o be són presos per la femella en forma d'un espermatóforo lliberat prèviament pel mascle. És quan l'unió dels dos gamets o cèlules sexuals (espermatozoide i òvul) es realisa dins del cos de la mare en l'úter o matriu, d'acort a això els animals es classifiquen en:

1. Ovípars: fecundació interna i desenroll embrionari extern dins d'un ou proveït de nutrients i clafoll calcárea, per ej., els Monotrema (ornitorrinco, equidnas), moltes espècies d'invertebrats, reptils i aus.
2. Ovovivípars: fecundació interna i desenroll embrionari incomplet, abandonen el cos de la mare quan encara són fetos per a completar el seu desenroll fora del cos matern, per ej., els Marsupials (zarigüeyas, cangurs). El marsupi (bossa membranosa) conté les glàndules mamàries per a l'alimentació de les crío.
3. Vivípars: fecundació interna i desenroll embrionari intern, per ej., els Euterios o mamífers.

• Fecundació externa: pròpia dels animals aquàtics, existixen dos tipos d'espermatozoides per a la fecundació externa: el acuaespermatozoide que és aquell emés lliurement per l'organisme al mig aquàtic a on viu i que fecunda ous també lliures, i l'espermatozoide endoacuático, que també és emés al mig aquàtic pero és dirigit per les corrents inhalantes o d'alimentació de la femella, per a fecundar els ous emesos per esta i que es mantenen per a la seua incubació fòra del tracto genital. Estos espermatozoides són de tipo primitiu (el seu morfologia es basa en un acrosoma en forma de capuchón, un núcleu subesférico, un número chicotet de mitocondrias específiques en crestes mitocondiales i una coa o flagelle l'organisació de la qual és en microtúbuls en 9 parells externs i 1 intern que és originat per un centríolo distal). És portada a terme per casi tots els invertebrats marins i les següents espècies:

1. Peixos: en la reproducció, els òvuls són abandonats per la femella en l'aigua a l'encert i són immediatament fecundados pel mascle. La fecundació és externa perque ocorre en l'aigua. Els ous queden surant en l'aigua, alguns cauen i es fixen en el fondo, pero la majoria servixen d'aliment a atres peixos. Hi ha algunes espècies de peixos, com els taburons i els peixos martell, que tenen fecundació interna, és dir, que es realisa dins del cos de la femella.
2. Amfibis: són ovípars i efectuen una fecundació externa. Els mascles abracen a les femelles i estes en passar un o dos dies, solten els òvuls en l'aigua. Després el mascle deposita els seus espermatozoides sobre els òvuls per a conseguir la fecundació i el posterior desenroll dels mateixos. Els ous són blans i sense clafoll, com estos se sequen ràpidament, els depositen en l'aigua o en llocs humits. Les crío no s'assemblen als seus pares, tenen aspecte de pececillos i respiren com els peixos. Canvien de forma, és dir, sofrixen metamorfosis. Passen d'un estat de taperot, a on no tenen pates, a la forma adulta adquirint les quatre pates.

Bibliografia

• Austin, C. (1974). Scientific and clinical aspects of fertilization and implantation. Proc. Roy. Soc. Med., 67.
• Brusca, R. i Brusca, G. (2002). Invertebrates. 2a. ed. Sinauer Assoc., Sunderland.
• Gilbert, S. F. (2005). Biologia del desenroll. 7a. ed. Mèxic: Panamericana.

• Kiipker, W., Diedrich, K. i Edwards, R. (1998). Principles of mammalian fertilization. Human Reproduction, 13.
• Longo, F. J. (1997). Fertilization. 2nd. ed. London: Chapman & Hall.
• Wassarman, P., Jovine, L., Litschere. 2001. A profile of fertilization in mammals. Nature Cell Biology, 3.