Espora
En biologia, el terme espora designa un cos microscòpic unicelular o pluricelular que es forma en fins de dispersió i supervivència per llarc temps (dormancia) en condicions adverses, i que generalment és una cèlula haploide.[1] En molts sers eucariota, és part fonamental de la seua reproducció, originant-se un nou organisme en dividir-se per mitosis (especialment en fongos) o meiosis (plantes), sense tindre que fusionar-se en una atra cèlula, mentres que en algunes bactèries es tracta en canvi d'una etapa inactiva, resistent a la dessecació i en fins de supervivència no reproductius.[2] El terme deriva del grec σπορά (sporá), "llavor".
L'espora és un element important en els cicles vitals biològics de plantes, fongos, algues i alguns protozous, els quals solen produir les espores en estructures denominades esporangis. En les plantes, les espores són els gametòfits dins del seu cicle de vida i permeten al mateix temps la dispersió dels propágulos. La majoria dels fongos produïxen espores; aquells que no ho fan es denominen foncs asporógenos.
Classificació de les espores
[editar | editar còdic]Les espores es poden classificar segons la seua funció, estructura, orige del cicle vital o per la seua movilitat:
Per la seua funció
[editar | editar còdic]Les diàspora són unitats de dispersió dels fongos, verdets i algunes atres plantes. En fongos, les clamidospores són espores multicelulares de paret grossa resultat de reproducció asexual i les zygosporas són la part sexual, puix es dividixen per meiosis quan conseguix condicions per a germinar. Els hipnozigotos dels foncs zigomicetos són produïts per via sexual i poden donar lloc a una conidiospora (“zygosporangium”) asexual.
Pel seu orige durant el cicle biològic
[editar | editar còdic]Una meiospora és el producte de la meiosis (l'etapa citogenética crítica de la reproducció sexual), lo que significa que és haploide i que donarà lloc a una cèlula o individu haploide. Açò és característic en els cicles vitals de plantes i algues.
Una mitospora es produïx per un mecanisme d'esporulaació i es propaga per un mig asexual com a resultat de la mitosis. La majoria dels fongos produïxen mitoesporas.
Motilidad
[editar | editar còdic]La motilitat és la capacitat de moure's autònoma i espontàneament. Les espores es dividixen segons puguen moure's o no. La zoospora pot moure's per mig d'un o més flagelos i es poden trobar en algunes algues i fongos. En tant l'autoespora no pot moure's i no té el potencial de desenrollar cap flagelle. Les balistospores es descarreguen activament del cos fructífer (tal com la bolet). l'estatismospora no es descarrega activament del cos fructífer, com en el nyofla de llop.
Anatomia externa
[editar | editar còdic]
Observades per mig d'un microscopi les espores solen presentar complexos dibuixos o ornamentacions en les seues superfícies exteriors. S'ha desenrollat una terminologia especialisada per a descriure les característiques de dits patrons. Algunes marques representen obertures, llocs pels que pot penetrar la dura capa exterior de l'espora quan es produïx la germinació. Les espores poden classificar-se segons la posició i el número d'estes marques i obertures. Les espores aleteas no mostren llínees. En les espores monolete, hi ha una única llínea estreta (laesura) en l'espora.[3] Indicant el contacte previ de dos espores que finalment es varen separar. En les espores trilete, cada espora mostra tres llínees estretes que irradian des d'un pol central.[3] Açò demostra que quatre espores varen compartir un orige comú i varen estar inicialment en contacte entre sí formant un tetraedre. Una obertura més ampla en forma de regata pot denominar-se colpus'.[3] El número de colpos distinguix els principals grups de plantes. Les Eudicotas tenen espores tricolpadas (és dir, espores en tres colpos).[4]
Tétradas d'espores i espores trilete
[editar | editar còdic]Les tétradas d'espores envoltes es consideren l'evidència més antiga de vida vegetal en terra, que data del Ordovícico mig (Llanvirn enjorn,
millones de años), un periodo del que encara no s'han recuperat macrofósiles. Les espores trilete individuals semblades a les de les plantes criptógamas modernes varen aparéixer per primera volta en el registre fòssil a finals del periodo Ordovícico.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Spores and Their Significance».Food Microbiology.ASM Press.
- 45–79.doi:10.1128/9781555818463.ch3.
- ↑ Enciclopèdia Universal 2013. Espora [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 “Glossari de terminologia sobre polen i espores” . Review of Palaeobotany and Palynology 143 (1): 1-81. doi:. Bibcode: ....1P 2007RPaPa.143 ....1P.
- ↑ “Un estudi de les relacions filogenético de les tricolpadas (eudicot)” . American Journal of Botany 91 (10): 1627-44. doi:. PMID 21652313.
- ↑ “Orige i radiació de les primeres plantes vasculars terrestres” (2009). Science 324 (5925): 353. doi:. ISSN 0036-8075. PMID 19372423. Bibcode: 2009Sci...324..353S.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.