Dormancia
Es diu dormancia (de l'anglés, dormancy, també conegut com dormición) a un periodo en el cicle biològic d'un organisme en el que el creiximent, desenroll i activitat física se suspenen temporalment. Açò reduïx dràsticament l'activitat metabòlica permetent que l'organisme conserve energia. La dormancia tendix a estar íntimament relacionada en les condicions ambientals. Els organismes poden sincronisar la seua fase de dormancia en el mig ambient en formes cridades predictives o conseqüents. La dormancia predictiva ocorre quan un organisme entra en la fase de dormancia abans de l'arribada de les condicions adverses. Per eixemple moltes plantes usen el fotoperíodo o la disminució de la temperatura per a predir l'arribada de l'hivern. La dormancia conseqüent té lloc quan un organisme entra en dormancia despuix de l'arribada de les condicions adverses. Este tipo és comú en regions en climes que fluctuen en forma imprevisible. Si ben els canvis climàtics bruscs poden dur a una taxa de mortalitat elevada entre els animals que depenen de la dormancia conseqüent, esta els permet permanéixer actius més temps i els concedix certes ventages en l'us dels recursos disponibles.
Dormancia en els animals
Hibernación
- Artícul principal → Hibernación.
La hivernació és un mecanisme que els permet a molts animals escapar de la fredor i de la carència d'aliments durant l'hivern. La hivernació és més predictiva que conseqüent. Un animal es prepara per a hibernar aumentant la seua capa de teixits gras durant el final de l'estiu i en l'autumne; esta li proveïx energia durant el periodo de dormancia. Durant la hivernació l'animal experimenta molts canvis fisiològics, incloent una disminució del ritme cardíac (fins a del 95%) i afluixó de la temperatura corporal. Entre els animals que hibernan trobem els rat penat, marmotes i atres rosegadors, els lémurs rata, l'erizo comú europeu i uns atres insectívors, monotremos i marsupials.
Diapausa
- Artícul principal → Diapausa.
La diapausa és una estratègia predictiva que està predeterminada genèticament. La diapausa és comuna en molts insectes, permetent-los que suspenguen el seu desenroll entre l'hivern i la primavera i en mamífers com el cabirol europeu, en el qual l'implantació de l'embrió en l'úter es demora un temps, permetent que la cria naixca en la primavera quan les condicions són més favorables.
Estivación
L'estivación és un eixemple de dormancia conseqüent que es produïx en resposta a condicions molt càlides o seques. És comú en els invertebrats, com a caragols del gènero Helix i les cucs de terra, pero també pot ocórrer en atres animals com el peix pulmonado o el lirón.
.jpg)
Brumación
La brumación és un eixemple de dormancia en els reptils, similar a la hivernació.[1][2] Diferix de la hivernació en els processos metabòlics afectats.[3]
Els reptils generalment escomencen la brumación a fins de l'autumne, la data específica varia segons les espècies. A sovint es desperten per a beure i tornen al seu somi. Poden alimentar-se durant esta etapa pero també poden passar mesos sense menjar. Els reptils poden desijar menjar més de lo ordinari just abans de la brumación, pero quan baixa la temperatura mengen menys o simplement res. No obstant necessiten beure aigua. La brumación és un periodo d'entre un a quatre mesos segons la temperatura ambiente, l'edat, tamany i estat de salut del reptil. Durant el primer any de vida molts reptils no realisen una brumación completa, simplement disminuïxen la seua activitat i alimentació. La brumación no deu confondre's en la hivernació. En els mamífers, quan hibernan, verdaderament dormen, viuen de les seues reserves grasses i la seua metabolisme disminuïx al punt que no necessiten menjar. Durant la brumación, l'activitat dels reptils disminuïx i necessiten menjar menys. Alguns reptils poden passar tot l'hivern sense menjar. La brumación és activada pel fret i la disminució de les hores de llum durant l'hivern.
Dormancia en les plantes
En fisiologia vegetal, la dormancia és l'estat de repòs del creiximent d'una planta. És una estratègia de moltes espècies de plantes que els permet sobreviure quan les condicions climàtiques no són apropiades per al creiximent, com durant l'hivern o durant l'estació seca.
Les plantes que exhibixen dormancia tenen un rellonge biològic que seguix el cicle circadiano, que els informa de quàn convé disminuir l'activitat dels teixits vius en previsió d'un periodo de gelades o d'escassea d'aigua. També s'activa durant els dies més curts, caigudes en les temperatures o disminució de les pluges.
Llavors durmientes
Quan una llavor es troba en condicions favorables pero no germina es diu que està durmiente.[4] Hi ha dos tipos bàsics de dormancia de llavors. El primer es diu dormancia del tegumento o dormancia externa, que és causada per la presència d'una coberta dura que protegix a la llavor i no permet l'entrada de l'aigua o l'oxigen fins al embrió, per això este no pot ser activat. El segon tipo es diu dormancia de l'embrió o dormancia interna la qual és causada per la condició de l'embrió que no permet la germinació. (Black M, Butler J, Hughes M. 1987). La llavor més antiga que ha aplegat a germinar i produir una planta viable és la d'un frut de loto recuperat del llit d'un llac sec en el norest de China. La seua edat es calcula en 1300 anys.[5]
Arbre durmiente
Moltes espècies d'arbres tenen una dormancia ben desenrollada que pot ser reduïda artificialment fins a cert punt pero mai del tot. Per eixemple si al arce japonés (Acer palmatum) se li dona un estiu etern per mig de manipulació de les hores de llum creixerà en forma contínua per dos anys com a molt. No obstant, acabarà entrant en dormancia independentment de les condicions. Les plantes caducifolies perden els seus fulls, les perennifolies reduïxen el nou creiximent. Passar per un estiu etern forçat i entrar en una dormancia automàtica a continuació és molt estresante per a la planta i fins a pot ser fatal. La taxa de mortalitat pot aplegar al 100% si la planta no passa per un periodo de baixa temperatura requerit per a eixir de la dormancia. La majoria de les plantes requerixen un cert número d'hores de fredor en temperatures d'entre 0 °C i 10 °C per a poder eixir de la dormancia (Bewley JD, Black M. (1994).
Referències
- ↑ Brumation [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Brumation
- ↑ «Brumation». Archivat des d'el original, el 28 de decembre de 2008. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ «Cursos de Ciències. Universitat Nacional de Colòmbia». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2007. Consultat el 29 de giner de 2009.
- ↑ Long-living lotus: germination and soil {gamma}-irradiation of centuries-old fruits, and cultivation, growth, and phenotypic abnormalities of offspring, 2002, American Journal of Botany Vol. 89:236-247.]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dormancia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.