Ritme cardíac

El ritme cardíac és la successió regular de sístoles i diàstole de la musculatura del cor, la que en condicions normals es contrau a raó de 60 a 90 voltes per minut. El ritme és controlat pel nodo sinoauricular, una chicoteta formació de teixit especialisat que es localisa en l'aurícula dreta i que de forma regular i espontànea produïx impulsos elèctrics que es transmeten a les dos aurícules i, a través d'atres formacions especialisades –nòdul de Aschoff-Tawara i fascículo de His–, als ventrículs; el resultat és la generació de les contracció cardíaques a un ritme regular. La disfunció o l'alteració del teixit conductor ocasionen trastorns del ritme cardíac com extrasístoles, taquicardias o bradicàrdia.

Aixina va ilustrar William Harvey (1578-1657) la circulació venosa de la gobanella.

L'estudi del ritme cardíac reconeix antecedents milenaris. En 1628 William Harvey, en la seua descripció fundacional de la circulació sanguínea, parlava de el “pols del cor” i descrivia les fases de contracció i relaixació ventriculares.
En el XVIII Stephen Hales va descriure per primera volta els canvis cíclicos de l'activitat cardíaca i la pressió arterial.

Ritme, interval i freqüència

Vore també: Freqüència cardíaca

Un cicle (del llatí cyclus) és un periodo temporal que una volta finalisat torna a escomençar. També li'l pot descriure com la seqüència d'etapes que travessa un succés de característiques periòdiques o el grup de fenomens que es reiteren en un orde determinat.

Diagrama que ilustra lo que succeïx durant el cicle cardíac.

Sobre el cicle cardíac, és el conjunt de fenomens cardíacs que es produïxen des del començ d'un clapit del cor fins al començ del clapit següent. En un cicle cardíac normal les dos aurícules es contrauen mentres els dos ventrículs es relaixen; aixina mateix, mentres els dos ventrículs es contrauen es relaixen les dos aurícules. El terme sístole es referix a la fase de contracció mentres que el terme diàstole aludix a la fase de relaixació. Un cicle cardíac consta d'una sístole i una diàstole d'abdós aurícules i d'una sístole i una diàstole d'abdós ventrículs.

Per a medir la duració del cicle és útil l'analogia entre el cor i un oscilador, siga electrònic o mecànic. En este últim cas (per eixemple, una péndola) el cicle es medix pel temps que demora la péndola en tornar a la posició inicial després d'un recorregut complet.

Fases del cicle cardíac.

De la mateixa manera, el cicle cardíac es medix pel temps que transcorre entre un punt donat del cicle (per eixemple, l'inici de la sístole) i el mateix punt de la sístole següent. El temps transcorregut per a que es complete un cicle es coneix també com a interval; l'inversa de l'interval és la freqüència. Aixina, els cors en un ritme d'intervals llarcs són els que tenen freqüència baixa (bradicàrdia) i els de intervals curts són els que mostren freqüència alta (taquicardia).

En física i en moltes atres disciplines l'interval o periodo es medix en segons de modo que les freqüències s'expressen en hertz (Hz = 1/s). En el cas del cor, és comú que l'interval o periodo es medixca en minuts (o fracció) de modo que la freqüència cardíaca és el número de clapits cardíacs ocorreguts en un minut (clapits per minut o lpm). Si ben el concepte de ritme sol ser associat en el de freqüència, no es tracta de lo mateix. La freqüència d'un procés qualsevol referix al número de voltes que es repetix eixe procés en l'unitat de temps; per a este cas, la freqüència cardíaca és promig del número de clapits en els cicles cardíacs ocorreguts en un minut.
El ritme cardíac, en canvi, aludix a les diferències o les similituts que hi ha entre els intervals. Aixina, es parla d'un ritme regular quan els intervals són iguals entre sí i d'un ritme irregular en el cas contrari.

Els conceptes de ritme i freqüència solament se superponen quan en lloc d'usar freqüències promig s'usa el concepte de freqüència instantànea (és dir, l'inversa d'un interval en lloc del promig). Pero esta no és la forma habitual d'expressar la freqüència cardíaca, llevat en els estudis de variabilitat de dita freqüència que analisen diferències entre intervals i per lo tant referixen al concepte de freqüència instantànea. Dit d'un atre modo, la freqüència pot ser alta o baixa mentres que el ritme es caracterisa per ser regular o irregular.

En el ritme cardíac també s'ampra una nomenclatura relacionada en el seu orige, a saber, ritme sinusal (originat en el nodo sinusal), auricular, ventricular, etcétera, d'us freqüent en clínica cardiológica.

Alteracions del ritme cardíac

Arrítmia

Artícul principal → Arrítmia.

Les arrítmia són alteracions del ritme cardíac (del llatí rhythmus, cadència o golpetear) que poden deure's a la seua acceleració (taquiarritmias) o al seu enlentecimiento (bradiarritmias). Quan el ritme (o cadència) no és l'esperat perque el cicle s'acurta o s'allarga, la contracció del cor és percebuda per la persona com un bot en els clapits o palpitacions.
Algunes de les arrítmia provoquen síntomes, entre els que figuren palpitacions i marejos que poden aplegar fins a la pèrdua de la consciència, pero també és possible que els pacients en arrítmia permaneixquen asintomáticos.

Taquicardia

Artícul principal → Taquicardia.

La taquicardia sinusal, que és l'aument de la freqüència cardíaca per damunt de 100 clapits per minut, en la major part dels casos és conseqüència de l'estrés físic (com durant un eixercici del tipo de pujar escales o córrer) o mental (com el causat per un esglai, per ansietat, per por, etc.). També pot deure's a un increment de les demandes orgàniques d'oxigen (per anèmia, insuficiència cardíaca, insuficiència respiratòria) o a malalties concomitants (febra de qualsevol orige, hipertiroidisme, embòlia pulmonar, etc.). En estos casos la taquicardia sinusal és una resposta adaptativa normal de l'organisme i per lo tant no sol requerir més tractament que el de la causa que l'origina. En rares ocasions la taquicardia sinusal no obedix a cap de les situacions descrites i llavors es denomina “taquicardia sinusal inadequada”, que si és sintomàtica pot tractar-se en fàrmacs betabloqueantes específics, en bloqueantes càlcics o inclús, en casos seleccionats, en un tractament invasivo com l'ablació.

Bradicàrdia

Artícul principal → Bradicàrdia.

Les bradicàrdia solen ser asintomáticas i no requerir tractament. Si es manifesten, poden ser tractades en marcapasos. La bradicàrdia sinusal es definix com a ritme sinusal en una freqüència cardíaca en repòs de 60 clapits per minut o menys. Els pacients en esta bradicàrdia en general no desenrollen síntomes fins que la freqüència cardíaca descendix a menys de 50 clapits per minut. El potencial d'acció responsable d'este ritme llent sorgix del nodo sinusal i sobre la superfície de el ECG causa una ona P que és normal tant en térmens d'amplitut com de vector. En els casos típics despuix d'estes ones P s'observen un complex QRS i una ona T normals.